Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

les delicades menges, perquè la nostra fam insaciable en destriï els mil	gustos	dels bocins. Ens pertanyen també unes sandàlies alades, un sac com de
avantatjós matrimoni", encetava Pulcre Trompel·li. "No cap dubtar del	gust	del viatger: la dona era bellíssima. Mais elle était bête comme une
com s'ho va arreglar?" "Sí, mira, tu, ballant ballant", reia de	gust	, fins a les llàgrimes, la senyora Tecleta Marigó. I les dames deixaven de
a un feroç però dissortat pare, que es va menjar, tan innocentment com de	gust	, sense deixar-ne sobrances, Itis, també el seu fill, el seu únic hereu,
governar. La gent assegura que les viudes manem, que pilotegem al nostre	gust	el món, i tant, vet-ho aquí, etcètera, però tothom oblida les nostres
, i a la llum del nou dia hi veuré millor." Fedra "No em ve gaire de	gust	, però m'he de penjar, com Jocasta i tantes d'altres que en aquest instant
que no perdés de vista la noia ni la deixés sortir per a res. Amb	gust	se l'hauria enduta amb ell si no hagués estat pels riscos de la guerra i
pensa que el bé no sempre s'aconsegueix fàcilment en la vida, i que el	gust	millor ha de buscar-se a vegades entre les espines." Anaven Mila, el seu
deixaren d'aparèixer-se'ns, aleshores, com una broma gratuïta i de mal	gust	, confabulada per uns quants individus gloriosos o sinistres, i
el seu humanisme havia introduït aquella doble novetat, és a dir, el	gust	pel treball minuciós i subtil, i l'alliberament de les traves doctrinals
i als homes, en la seva tragèdia fatal, es manifesta igualment en el	gust	del lector. Al capdavall, llegir és seguir vivint, i cadascú ho fa a la
relatiu. La pruderie, allà on sigui, mai no arriba a desterrar el	gust	per l'humor llicenciós. I si el folklore de qualsevol comunitat n'està
les senyores i les senyoretes a empolainar-se per agradar als homes, el	gust	dels àpats refinats i de les begudes amables, les distraccions amb què
una època deplorable. Frases com la del dolç humanista Hutten, "Dóna	gust	viure!", no són gens freqüents en els records de la Història, i sospito
del ritme, quines sàvies al·literacions! Wilfred Owen és, pel meu	gust	, un dels millors poetes contemporanis. Admirables poemes de guerra.
ginebró al sot del Martí, davant la muntanya encara un poc nevada. Dóna	gust	de trobar sota l'escorça aquella fusta ivorenca, untuosa i olorosa.
tèrbola: possiblement germina una escissió al cor de la CNT i la FAI. El	gust	de la "revolució permanent", tan arrelat entre els anarquistes, és
Acabo de rellegir la vida de Racine per François Mauriac. Quin	gust	de la complexitat i la tragèdia, en Mauriac! En ell, sota un fervor
de les seves circumstàncies històriques... Però, en el fons, tenia un	gust	ben amarg; cor endins hi havia una altra mena de fosca.
. —Una mica. Esteu desconcertat, oi? —Ni això, ara. —Amb molt de	gust	us explicaré el que calgui perquè us pugueu orientar degudament. —Ho
els brins de palla que li pengen dels cabells, mig somriu, però sense	gust	. —D'aquí, ja ho veieu. M'havia amagat. —Sou l'ordenança, potser?
. —Caldrà pensar a modificar-les —replica la noia—. Obriu. —Amb molt de	gust	—mastega el vell pel coll de la camisa. Avança fins a la porta, fica la
i, voraçment, es van menjant una truita de patates. —Que vagi de	gust	—diu ell a tall de salutació. Només un d'ells, el que parlava
No us dic de fumar perquè en aquesta casa ho considerem de mal	gust	. —Començo, ara? —pregunta la noia dels ulls verds, que segueix amb el
seu fill. La seva infància a les Torres de Padrós devia ser amb molt de	gust	oblidada i així que Pere Grau li cedí el lloc d'amo, s'instal·là feliç a
melodies italianes i el repic accelerat dels boleros. Apareix en ell un	gust	pel luxe que la seva família havia desconegut. I la idea que ell tenia
amabilitat i, per què no? amor. Allò que hauria pogut unir-los, un mateix	gust	pel luxe, una certa golafreria pels plaers, una clara repugnància per tot
"Maria Antònia en fi la més avalorada per dar	gust	al roí ja queda degollada, però mort tan sagrada
culpa de tot a Cinta, donant per segur que Cinta ha fet i desfet al seu	gust	. Devia saber que mentia a mitges, car Cinta no influí en cap dels
se sent la seva influència, i que per altra banda no fa sinó satisfer els	gustos	de Campdepadrós pare. Cinta és allò que el baró de Maldà anomena amb
de malaltia, de silenci, de febre. ¿Per què ens hem d'estranyar d'aquest	gust	de gormand per la vida que té un home malalt? Cal passar fam per saber el
de gormand per la vida que té un home malalt? Cal passar fam per saber el	gust	incanviable, infinitament bo del pa. Cal haver arribat a la cambra fosca,
fosca, tancada, sense finestres, on la mort espera, per conèixer el	gust	meravellós d'un alè d'aire. Jeroni descobria el món i es descobria.
començaven a menjar patates, i constataven sorpresos que si bé no tenien	gust	de res tampoc no feien cap mal, mentre amb Balls de bastons s'amenitzen
desig. Vet aquí el poema: Vull els teus llavis i tu. El	gust	de fruita dels teus llavis. El gust de la teva
i tu. El gust de fruita dels teus llavis. El	gust	de la teva veu, quan intentes inútilment respirar
insensible a la brutícia, a les pudors, a les incomoditats, al color, al	gust	del menjar que engolia. Insensible de fet a cap mena de refinament,
tèrbola llum del gresol, tota la por compartida, i es sentien farts del	gust	etern de fruit prohibit, que havia refusat seguir-los a l'altre cantó de
Jeroni Oleguer ens explicaria, amb aquell estil massa volterià pel meu	gust	, com eren aquells homes ideològicament afrancesats: Pujol i March,
la seva manera de viure. Viu massa fastuosament, és cert, ultrapassant el	gust	pel benestar i el luxe que ell mateix sentia, usant del diner d'una
pis ample i ben moblat del carrer del Pi, que Jeroni havia decorat al seu	gust	i del seu peculi —la major part dels mobles van anar a parar a les Torres
Cinta treu Luciènne de la Portaferrissa, i ordena de nou la casa al seu	gust	. La vella Josefa, vella i cansada que és, pren cura del seu fill. Usa el
posseïdora d'una idèntica llum. No és en va que insistim sobre el seu	gust	per l'enyorança; Jeroni Oleguer pertanyia a aquesta mena d'humanitat que
i és sempre inadaptable a climes forasters. Perquè els colors, els	gustos	, les olors, la col·locació de les coses en l'espai, una determinada
moral del seu fill, tant per la seva ofensiva inutilitat com pel mal	gust	que denotava. Poca cosa s'aclarí en aquesta entrevista. Més ben dit,
pare, una cera groga, olorosa que omplia la cambra d'una boira densa, amb	gust	d'oli, amb un gust dolç que s'encastava al paladar. I tossia i escrivia,
olorosa que omplia la cambra d'una boira densa, amb gust d'oli, amb un	gust	dolç que s'encastava al paladar. I tossia i escrivia, tossia i escrivia,
passa que m'he avesat amb la meua de canya, i em va millor; hi trobo més	gust	. —Es veu que dóna, això de l'art, no, tio Jaume? —I encara
algunes històries. No obstant això, el Boni arreglava la història al seu	gust	i al disgust del Narro. —Aquell home, que era molt ric i molt ruc, i no
. És cert que més d'una vegada li havien, o li havíem, amagat la pipa, pel	gust	de fer-lo enrabiar. Això no obstant, aquell dia ningú no l'havia tocada,

Pàgina 1 (de 281)

50 següents