DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
gust M 14020 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2020)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb gust Freqüència total:  14020 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

les delicades menges, perquè la nostra fam insaciable en destriï els mil gustos dels bocins. Ens pertanyen també unes sandàlies alades, un sac com de
avantatjós matrimoni", encetava Pulcre Trompel·li. "No cap dubtar del gust del viatger: la dona era bellíssima. Mais elle était bête comme une
com s'ho va arreglar?" "Sí, mira, tu, ballant ballant", reia de gust, fins a les llàgrimes, la senyora Tecleta Marigó. I les dames deixaven de
a un feroç però dissortat pare, que es va menjar, tan innocentment com de gust, sense deixar-ne sobrances, Itis, també el seu fill, el seu únic hereu,
governar. La gent assegura que les viudes manem, que pilotegem al nostre gust el món, i tant, vet-ho aquí, etcètera, però tothom oblida les nostres
, i a la llum del nou dia hi veuré millor." Fedra "No em ve gaire de gust, però m'he de penjar, com Jocasta i tantes d'altres que en aquest instant
que no perdés de vista la noia ni la deixés sortir per a res. Amb gust se l'hauria enduta amb ell si no hagués estat pels riscos de la guerra i
pensa que el bé no sempre s'aconsegueix fàcilment en la vida, i que el gust millor ha de buscar-se a vegades entre les espines." Anaven Mila, el seu
deixaren d'aparèixer-se'ns, aleshores, com una broma gratuïta i de mal gust, confabulada per uns quants individus gloriosos o sinistres, i
el seu humanisme havia introduït aquella doble novetat, és a dir, el gust pel treball minuciós i subtil, i l'alliberament de les traves doctrinals
i als homes, en la seva tragèdia fatal, es manifesta igualment en el gust del lector. Al capdavall, llegir és seguir vivint, i cadascú ho fa a la
relatiu. La pruderie, allà on sigui, mai no arriba a desterrar el gust per l'humor llicenciós. I si el folklore de qualsevol comunitat n'està
les senyores i les senyoretes a empolainar-se per agradar als homes, el gust dels àpats refinats i de les begudes amables, les distraccions amb què
una època deplorable. Frases com la del dolç humanista Hutten, "Dóna gust viure!", no són gens freqüents en els records de la Història, i sospito
del ritme, quines sàvies al·literacions! Wilfred Owen és, pel meu gust, un dels millors poetes contemporanis. Admirables poemes de guerra.
ginebró al sot del Martí, davant la muntanya encara un poc nevada. Dóna gust de trobar sota l'escorça aquella fusta ivorenca, untuosa i olorosa.
tèrbola: possiblement germina una escissió al cor de la CNT i la FAI. El gust de la "revolució permanent", tan arrelat entre els anarquistes, és
Acabo de rellegir la vida de Racine per François Mauriac. Quin gust de la complexitat i la tragèdia, en Mauriac! En ell, sota un fervor
de les seves circumstàncies històriques... Però, en el fons, tenia un gust ben amarg; cor endins hi havia una altra mena de fosca.
. —Una mica. Esteu desconcertat, oi? —Ni això, ara. —Amb molt de gust us explicaré el que calgui perquè us pugueu orientar degudament. —Ho
els brins de palla que li pengen dels cabells, mig somriu, però sense gust. —D'aquí, ja ho veieu. M'havia amagat. —Sou l'ordenança, potser?
. —Caldrà pensar a modificar-les —replica la noia—. Obriu. —Amb molt de gust —mastega el vell pel coll de la camisa. Avança fins a la porta, fica la
i, voraçment, es van menjant una truita de patates. —Que vagi de gust —diu ell a tall de salutació. Només un d'ells, el que parlava
No us dic de fumar perquè en aquesta casa ho considerem de mal gust. —Començo, ara? —pregunta la noia dels ulls verds, que segueix amb el
seu fill. La seva infància a les Torres de Padrós devia ser amb molt de gust oblidada i així que Pere Grau li cedí el lloc d'amo, s'instal·là feliç a
melodies italianes i el repic accelerat dels boleros. Apareix en ell un gust pel luxe que la seva família havia desconegut. I la idea que ell tenia
amabilitat i, per què no? amor. Allò que hauria pogut unir-los, un mateix gust pel luxe, una certa golafreria pels plaers, una clara repugnància per tot
"Maria Antònia en fi la més avalorada per dar gust al roí ja queda degollada, però mort tan sagrada
culpa de tot a Cinta, donant per segur que Cinta ha fet i desfet al seu gust. Devia saber que mentia a mitges, car Cinta no influí en cap dels
se sent la seva influència, i que per altra banda no fa sinó satisfer els gustos de Campdepadrós pare. Cinta és allò que el baró de Maldà anomena amb
de malaltia, de silenci, de febre. ¿Per què ens hem d'estranyar d'aquest gust de gormand per la vida que té un home malalt? Cal passar fam per saber el
de gormand per la vida que té un home malalt? Cal passar fam per saber el gust incanviable, infinitament bo del pa. Cal haver arribat a la cambra fosca,
fosca, tancada, sense finestres, on la mort espera, per conèixer el gust meravellós d'un alè d'aire. Jeroni descobria el món i es descobria.
començaven a menjar patates, i constataven sorpresos que si bé no tenien gust de res tampoc no feien cap mal, mentre amb Balls de bastons s'amenitzen
desig. Vet aquí el poema: Vull els teus llavis i tu. El gust de fruita dels teus llavis. El gust de la teva
i tu. El gust de fruita dels teus llavis. El gust de la teva veu, quan intentes inútilment respirar
insensible a la brutícia, a les pudors, a les incomoditats, al color, al gust del menjar que engolia. Insensible de fet a cap mena de refinament,
tèrbola llum del gresol, tota la por compartida, i es sentien farts del gust etern de fruit prohibit, que havia refusat seguir-los a l'altre cantó de
Jeroni Oleguer ens explicaria, amb aquell estil massa volterià pel meu gust, com eren aquells homes ideològicament afrancesats: Pujol i March,
la seva manera de viure. Viu massa fastuosament, és cert, ultrapassant el gust pel benestar i el luxe que ell mateix sentia, usant del diner d'una
pis ample i ben moblat del carrer del Pi, que Jeroni havia decorat al seu gust i del seu peculi —la major part dels mobles van anar a parar a les Torres
Cinta treu Luciènne de la Portaferrissa, i ordena de nou la casa al seu gust. La vella Josefa, vella i cansada que és, pren cura del seu fill. Usa el
posseïdora d'una idèntica llum. No és en va que insistim sobre el seu gust per l'enyorança; Jeroni Oleguer pertanyia a aquesta mena d'humanitat que
i és sempre inadaptable a climes forasters. Perquè els colors, els gustos, les olors, la col·locació de les coses en l'espai, una determinada
moral del seu fill, tant per la seva ofensiva inutilitat com pel mal gust que denotava. Poca cosa s'aclarí en aquesta entrevista. Més ben dit,
pare, una cera groga, olorosa que omplia la cambra d'una boira densa, amb gust d'oli, amb un gust dolç que s'encastava al paladar. I tossia i escrivia,
olorosa que omplia la cambra d'una boira densa, amb gust d'oli, amb un gust dolç que s'encastava al paladar. I tossia i escrivia, tossia i escrivia,
passa que m'he avesat amb la meua de canya, i em va millor; hi trobo més gust. —Es veu que dóna, això de l'art, no, tio Jaume? —I encara
algunes històries. No obstant això, el Boni arreglava la història al seu gust i al disgust del Narro. —Aquell home, que era molt ric i molt ruc, i no
. És cert que més d'una vegada li havien, o li havíem, amagat la pipa, pel gust de fer-lo enrabiar. Això no obstant, aquell dia ningú no l'havia tocada,

  Pàgina 1 (de 281) 50 següents »