Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

qual col·labora fins i tot la immobilitat dels arbres que ni el més petit	hàlit	de brisa no sacseja. Ell avança un pas, es torna a aturar, car tot d'una
llum de retorn de barca. Sóc. I en un lleu, benigne	hàlit	de vida d'aire, per mar i somnis duia la solitud
, ell!) de l'impressionisme —qüestió, en part, de tècnica—, sinó a l'	hàlit	poderosament vital de la seua paleta. Darrere Goya hi ha el poble: hi ha
del caliu fet cendra encara es pot desprendre un	hàlit	de xardor, del meu extrem dolor alci's la joia tendra
transmetia torbadorament, l'experimentava en una rara frisança que com un	hàlit	li recorria el cos... Simulava estar absorbit per la lectura. Quina altra
alentí el pas. Tebi i poderós com la primera llet de la maternitat, un	hàlit	de tendresa li regolfava al pit. Aquells tres éssers joves havien sortit
delícia, i, en lloc d'aquest alè de jovenesa, que és	hàlit	d'alegria i d'esperança, un altre humor, ombrívol, fred i
van fugir els núvols en el tramuntanal, que, eixut, amb	hàlits	solcà la faç del decreixent diluvi; i, radiant, el
estrella espurnejant... (i així, mentre la fascinació augmenta, aquell	hàlit	humit que arriba del fons de la casa li acarícia la orella com una
de cop i volta fan una estremitud com si a dintre pernegés algú, i l'	hàlit	basardós de les cambres subterrànies porta un xiuxiueig de veus morents i
allà algunes xemeneies isolades que en les ondulacions mandroses de llurs	hàlits	destrenaven en l'espai tota la blana bondat del matí. Ara les muntanyes
gebre. I és que la casa podria ésser tota ella una serre, pel seu	hàlit	ardent. El fred no hi entra en aquell sojorn encantat i, per més befa, la
2 Sota el plugim, Passeig de Gràcia avall, Arnau arrossegava l'	hàlit	espès que es desprenia de la barreja d'emocions i pensaments que
terra; vaig eixir de tu per a no tornar només que en circumstància. L'	hàlit	de Déu, forma del meu fang, em perpetuà en pecat, però de paradís. I la
fan les dones; la tendror de llur viure no s'avindria amb aquell oceà d'	hàlits	sense platges. De sobte, el galop desbocat d'un cavall. Diria's que el
seguir, llevant-se i llançant el davantal. Aquella somoguda de l'oceà d'	hàlits	, precipità les illes fugisseres d'una voladissa d'ocells. Tot fou un
Algun so real o bé imaginari, algun dringament damunt del riu o bé un	hàlit	de bèstia pels aiguamolls li causà aleshores un surt, i digué, de cop i
poderós escometien la meva boca per sufocar-me els crits, i sempre amb un	hàlit	calent a prop de mi, lluitava debades en la fosca mentre em lligaven ben
de maragdes, de topazis, de diamants irisats,— semblava escapar-se un	hàlit	fresc, optimista, que de mica en mica anava apagant l'encesa color de les
és pare del vostre Fill; Déu Fill és el fill vostre, i Déu esperit amb l'	hàlit	de l'amor etern ha fecundat les vostres entranyes virginals, espirant-hi
en canvi brollen espontàniament quan la passió amorosa fecunda amb el seu	hàlit	l'activitat tècnica. I finalment —/last but not least\— tota
mentre els llavis de l'almogaveressa barbotegen molt suau, com un	hàlit	marí, aquesta simple paraula: —Gràcies. V —Pobra xicota! —pensa
—I jo, en sentir el contacte del seu braç i la bravada de la seva	hàlit	, per un sentiment de repugnància em deseixí, fugint cap a casa meva. Tota
La seva llum toca, de vegades, la meitat d'un carrer: d'un cantó hi ha un	hàlit	de claredat tèbia, una lluminositat suau; de l'altre, una dilatada ombra
—el del Pirineu i el de les serres que en deriven— no podrem perdre l'	hàlit	que ens anima. Pere Coromines suposà que som tan fills d'aquest paisatge,
hom es pot sentir més animal que en cap altre lloc. Perquè hi ha com un	hàlit	de prehistòria, dura, encantada. Després, bé que veieu l'aigua
em semblaren dues branques d'arbre, com a la fàbula de Baucis. ¿Era l'	hàlit	de la transformació que els agità abans que tombassin entorn del seu cos?
estava dret sota un ametller morat, aspirava el flaire de la terra, l'	hàlit	vegetal, un perfum a saba que l'omplia. A una branca, un ocell rompé a
res pot sostreure-s a la seva obra quan ell insufla sobre les coses l'	hàlit	evocant. Pera aqueix home no existeixen aquelles coses que'n diuen
al dia, fill dilecte de la vida, que s'entela d'un	hàlit	taciturn. Veig l'ull negre de l'aigua entre les branques.
som nosaltres mateixos i, mentre l'escoltem, continuem essent allò que l'	hàlit	diví ens encomanà que fóssim. Hi ha amics de les comparacions —i alhora
que s'ha equivocat d'infern. Aneu a saber! La bruixa amb sis gats i un	hàlit	de por espanta les ombres, el sol s'encofurna i es gebra d'esglai en
pinya. Quin goig en treure el pa! Car ella en rebre l'	hàlit	del forn, a poc a poc, flairosa de la reïna pròdiga es badava,
no tinguis por que ni una fulla, amor, a l'impuls d'un altre	hàlit	que el teu vibri. La pressió dels teus dits (lleu, sense ombra
una mica cansat, tingué la impressió clara que allí surava, com un	hàlit	de segles, la modesta història dels de Rocafort poblant d'invisibles
d'encant, cant triomfant de dolça remor;	hàlit	de frescor suau i estimulant... la cançó d'amor
així, substancioses de mirra i cendra, l'ombra i la llum fan l'	hàlit	que perpetua l'inconscient misteri de vore't nua i el
la poesia colossal de descobrir-te cor endins. Vullc, amb l'	hàlit	que t'arbora, desgrenyar tot el sistema que m'estreny,
Tintes de coure pel ponent propaga el disc taronja en	hàlits	de tardor i les rogents peroles amanyaga d'una cuina
a desfer-te i no en sap. Ah, mon destí fos aquesta delícia: l'	hàlit	tan lleu on s'adormen tos rulls. Ta poca pressa, com una
d'octubre, orgullosament alt, d'una beutat que gela tot foc amb el seu	hàlit	! Només, darrera els ulls, puja un vent aspre i càlid,
que s'endurà el vent de la nit. Vina a impregnar-la del teu	hàlit	, Vespre, rei dels perfums serens! Crema-hi, encara,
el doble silenci dels seus genolls, per tal que el seu	hàlit	entri en el nostre cor i puguem sentir en la sang les muntanyes
pesants parres damunt els rems, i, exhalat del no-res, un	hàlit	, un ardent alè als meus turmells, bèsties com ombres
llunyà dins el crepuscle pàlid, ara de resplendor t'envolta un	hàlit	que il·lumina senderes de virtut. Ni la teva ombra funeral
el silenci del món, sentiràs el sospir del meu cor que t'enyora, com un	hàlit	d'amor relliscant pel teu front. Albert Cada jorn, en sortir de
que la il·lumina durant la nit. El bar era tancat. El vas era trencat.	Hàlit	Trec el regle, la caixa de compassos, i
Joan Feliu sentia que es despertava a poc a poc. Pel finestral entrava l'	hàlit	de la terra i dels arbres, tan penetrant cada matinada... Aquell primer
ningú no sap si l'alè de vida dels fills de l'home munta enlaire i si l'	hàlit	de la bèstia davalla devers la terra—, que pregui avui pels difunts de
senyorejant per totas las cambras del palau y mudant sa atmósfera ab son	álit	calent y verinós. Mossen Borra, á qui agradavan las festas y las glorias,

Pàgina 1 (de 2)

50 següents