Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

l'arribar a casa seva, ja de nit negra, el van portar en pes al llit; ni	habilior	tingué per a pujar l'escala. L'endemà el segon anà a cercar el metge, i
males paraules. En Pellini no tenia pas geni per a insistir; tampoc tenia	habilior	de passar de llarg. No li quedava altre recurs que redossar-se en els
anorreats, el front atuït, els ulls fora de les conques, sense	habilior	de plorar, ni de gemegar, ni de moure's, ni de complir els deures
en paparotes. Oidà com m'havia de malmetre aquest bo de sant, que no té	habilior	d'espolsar-se les queres, que el roseguen, ni esma de castigar els
en casos semblants, i altres de més joves, esperances del demà, que ni	habilior	de mantenir-se drets no tenien! I llur amo, afligit, esmaperdut,
vegades que les idees ens passen arran del pensament sense que tinguem l'	habilior	de copsar-les, com el vell Seganyoles, per treure's del davant el seu
Bé, no ho sé pas —respongué Joe.— Sóc negat en tanta de manera. No tinc	habilior	sinó en el meu ofici. Sempre ha estat una pena que jo fos tan negat, no
era ben morta per als catalans. El cos restava en peu, inerme i sense	habilior	, però l'ànima ja no l'aguantava; l'ànima de la Mancomunitat fou bandejada
a redreçar-nos? Quin fat malèfic abat l'ànima del nostre poble que no té	habilior	de defensar la seva dignitat? Serà possible que els descendents d'aquells
al contrari, resulta un homògon no infinitament petit, i això confirma l'	habilior	de la divisió per a fer emergir qualitats noves, habilior ja remarcada a
això confirma l'habilior de la divisió per a fer emergir qualitats noves,	habilior	ja remarcada a propòsit de les grandors físiques. Segon canvi qualitatiu:
el qual sempre ha deixat enterament el broll de la hipòtesi a l'	habilior	de la intuïció considerada com una mena d'inspiració poètica. Assereix
ratlles del seu estudi. I al mateix temps el principi de raó, revocant l'	habilior	, afirmada no menys fermament per ell, del pensament per a reconstituir el
que m'amenaçan: tot lleig; voldría fugirne y de tanta tristesa no tinch	habilior	. Prou busco, mes no trobo; quan mitj content penso haverho trobat, se
tirániques i tot aixó el desarmava, el mantenía passiu, abatut, sense	habilió	d' allargar la má i refusar a la dòna impura. —Véste-ten, fuig...
mans que feyan moure la corda, tremolosas ja de sí, acabessin de perdre l'	habilior	... Naaanch... naanch... naaanch... Per las afraus y las timberas
ahont havían deixat l'euga. Però allá sí que l'avi va perdre tota mena d'	habilior	. Volía donar una passa, y las camas no 'l podían dur. Volía tornar a
aneu a fer? ¡No repapiejèu més, desventurats!" Però, com que no tenía	habilior	ni pera obrir la boca, se veya privat d'avisarlos... y, al pensar que
esporuguida, amb el cor oprimit, sense atrevir-se a bleixar ni tenir	habilior	de moure-s. Però la seva estemordida passivitat no li valia: am les
fer quelcom, no m podia moure de la cadira, on restava deixat anar sense	habilior	, convertit en un cos passiu per aquella emborniada somnolença que m tenia
son cor bategá ab violencia, una foguerada omplí sa cara de rojor; ni	habilió	tingué pera tancar son cartipás. Mes prompte torná en sí, s' aixecá y
companyona quedava el buyt qu' abans ocupava en Lau Mendingo. Es Nin ab	habilior	se colá entre les dues joves. N' Angelina, ull alerta a la maniobra, com
es vespre, perque si no, el s' endemá no hi trobarèu res. Ab una gran	habilior	y patriguesa, per dins l' entrunyellat del ram havia trobat el cap del
moltes activitats de cada dia, ben cert, però han fet recular antigues	habiliors	i activitats que demanaven un esforç intel·lectual, fins i tot manual,