×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb habitació |
Freqüència total: 6088 |
CTILC1 |
pogut saludar amb les divines paraules del poeta: "Allà baix, a la meva | habitació | , hi ha llum. —Que lluny arriben sos raigs!— Com la resplendor d'una obra | obra bona en aquest món pervers, així brilla en aquesta nit la llum de ma | habitació | !" Amb aquestes paraules l'hauria poguda saludar, i de seguida l'hauria | que cadascú faria vida independent de l'altre. S'instal·là un llit en una | habitació | de banda, i ni en les menjades, en aquell primer temps, no es veieren amb | la seva direcció es practicaren reformes a l'edifici; va disposar-se una | habitació | per a ell, moblada amb allò estrictament necessari i sense ornaments, i | del Santo intentà àdhuc atreure Mila al seu refugi. Li féu construir una | habitació | a posta a la banda més abrigada de l'edifici, dotada de comoditats que | volia separar-se del seu pare per res; hagueren de passar-li el llit a l' | habitació | d'ell i es despertava contínuament presa de terror enmig del son. A penes | els que li havia fet fins aleshores. La mare, en sortir la filla de l' | habitació | , la besà emocionada. —Bon dia, filla! —Bon dia! Mila, enmig de l' | mal... /Eclesiàstic\, XV, 18. Tino Costa, a la nit, sol a la seva | habitació | , reflexionava. Acabava d'arribar del seu últim fracàs i ve't aquí que la | un poblet de muntanya d'on ell procedia. Però l'ancià li havia mostrat l' | habitació | d'ella, que tenia tal com estava quan ella l'habitava: amb el clavicordi | -ho, que em besa i s'asseu davant del clavicordi a tocar. Em refaig, i l' | habitació | i la casa se'm fan buides, immenses; sento quasi fred a l'ànima, i àdhuc | l'ancià el volgué aconsellar. Estaven asseguts vora el clavicordi, a l' | habitació | íntima i recollida de la seva filla, en el seu altar familiar. El violí | sense pronunciar cap paraula. Acabat de sopar ell la cridà a la seva | habitació | —no volia que la serventa els sentís—; s'assegué i la féu seure davant | del seu amat que guardava amb altres records, es refugià a la seva | habitació | i tornà a plorar per ell, inconsolable fins al capvespre. Quan calculà | tornar dels camps amb un tros d'argila a les mans i tancar-se a la seva | habitació | . L'endemà l'infant —era encara un infant— li mostrà una figureta | un entusiasme sobtat, esculpí noves estàtues fins a emplenar-ne la seva | habitació | . Més endavant, tal vegada en un rapte de descoratjament, les destruí | veïna, es dirigí a les Roques a consultar-ho a la Ruda. Allí, en aquella | habitació | que té, plena de pells de serp, de mussols dissecats i amb poca llum | terra i la trepitjà (això, no sé si creure-ho). Després tragué tothom de l' | habitació | , car no volia veure ningú. Saps què va fer? Quan tots se n'hagueren anat, | En aquell instant la mare, que havia estat escoltant-ho tot des de l' | habitació | veïna, va irrompre a l'estança. Estava lívida. En la veu li vibrà una | ja sabia que tot era en va. Va aixecar-se en silenci i es retirà a la seva | habitació | . Aleshores Manuel del Santo s'acostà a sa cunyada. —Per què la fas | que Sileta estava enamorada del seu fill. Tino Costa es dirigí a la seva | habitació | per esperar-hi l'amic. —Quan arribi, faci'l passar. Havia begut una mica i | i s'enfonsà en un dolç divagar. En el silenci suavíssim que regnava a l' | habitació | el seu pensament s'anava endinsant en les més tendres evocacions, en els | aquesta —també era per la festa del seu sant—, passada en aquella mateixa | habitació | amb Quim i Màrius, l'altre amic ja difunt, pel qual havia sentit un | sortia de casa; que allí romania gairebé tot el temps reclòs a la seva | habitació | , d'on només sortia per menjar, i que hi havia dies que ni a menjar | gana, i ella el mirà amb un començ d'esglai. El veié entrar a la seva | habitació | i el veié sortir poc després vestit ja amb el seu vestit nou. Se n'anà | més pur. Ell se l'asseia als genolls, començava a parlar exaltat, i l' | habitació | on es trobaven semblava, amb les seves paraules, transformar-se en un | li oprimís el cor. Era tanta la seva angoixa, que es dirigí a la seva | habitació | i, agenollada davant la imatge del Crist, es posà a resar. VII | amb una vella bata, s'estava en aquella mateixa hora a la seva | habitació | . Tot ell tremolava d'emoció davant l'anunci de la vinguda d'ella; aquell | voluntat, hagués de fer la imatge d'ella davant seu, allí a la pròpia | habitació | . S'assegué, abocà licor en un vas i begué per ocupar-se en alguna cosa; | del llumener, com solia fer-ho moltes nits. Tino Costa tornà a la seva | habitació | ; s'estigué encara una llarga estona asseient-se i tornant-se a alçar, | i sentí com si l'ànima se li esqueixés sota l'esforç. Tornà a la seva | habitació | , lentament; contra tots els seus impulsos que el menaven allà, contra la | havia dues bugies enceses: una sobre la vella calaixera, a l'angle de l' | habitació | ; l'altre sobre la taula, més cap al centre. La llum de la que hi havia | res. Començà a pujar les escales, travessà el passadís i entrà a la seva | habitació | . S'estengué sobre el llit, mullada com anava, i tancà els ulls. Només | , però amb un home com ell, qui pot aconsellar?" Ara, mentre s'adreça a l' | habitació | de Mila, el padrí no té més que una preocupació: l'arribada del seu germà | aixecà els ulls devers ell, plorosa, suplicant. Ell continuà dret a l' | habitació | de Mila. Entrà sense dir res i es plantà vora el llit. —Mila! Ella | li pegava i Mila patia per ell. La veritat era que ell, quan passà a l' | habitació | de la seva filla, malgrat el disgust que tenia i la profunda irritació, | en parlem més. Tampoc a la masia no estarà malament; hi té encara la seva | habitació | , que no l'ha usada ningú. Hi ha l'Arcisa, que la servirà; hi ha la | convertides a poc en les més tristes de la seva vida; allí hi havia l' | habitació | en la qual una nit freda de novembre la deixà adormida dolçament, amb el | la taula; no volgué endur-se els que sobraven i li digué que deixava l' | habitació | . No féu cap altra al·lusió a la fugida d'ell. Tampoc jo no vaig voler | Diuen que el món és ample." Em feia tanta llàstima, que li vaig oferir l' | habitació | perquè continués ocupant-la. L'havia vista sempre tan dòcil i tan | ja era fora i havia tancat la porta darrera seu. Tenia llogada la seva | habitació | en una casa propera al barri del port. Hi portà la imatge, i aquella | vols que anem? —No ho sé pas: on tu vulguis. —Podríem anar a la meva | habitació | , però temo que... —Què tems? —Vivia amb un home. —El teu marit. | de curiositat quasi morbós, també amb una mica d'ira. —Anem a la teva | habitació | . Caminaren novament en la fosca. L'aire havia esdevingut més fred; corria | o fugiria corrents; però, mentre ho pensava, havia anat entrant a l' | habitació | ; ja era dins. No li quedava ja rastre de desig; sentia només malestar, i | conec, un bon minyó i molt desgraciat; va fer-lo aquí, en aquesta mateixa | habitació | . Sembla que parli. Què bufona que és! —I quedà un moment embadalida, | moment el retrat, i somrigué: —Què bufona que és, oi? Tornà al centre de l' | habitació | . —Bé, què fem? T'estàs aquí parat com un enze. Ell pensava: "Aquesta | com vaig poder?... I era Sia, apareguda també davant d'ell (en la petita | habitació | ); és una nena dèbil i indefensa; està una mica malalta i tus sovint; la | parets, dels sorolls, de la nit... el lament de la dona, dreta enmig de l' | habitació | com una fantasma, nua, flaca i cadavèrica, el fereix dolorosament a les | a gatamans, i d'aquesta manera arribà al pis. Davant la porta de la seva | habitació | es repetí l'operació anterior: buscà la clau per totes les butxaques, i | com si plorés. Obrí de bat a bat les dues fulles i entrà a la seva | habitació | . Per la finestra penetrava la llum lívida de l'alba. Es deixà caure sobre | A mà dreta d'aquesta sala, al fons d'un breu passadís, hi ha la petita | habitació | on dorm Mila, i al costat d'aquesta, la de la vella Arcisa. La vella |
|