Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

quals tant devia. Heus aquí l'agraïment del senyor de l'Olimp, que és l'	habitual	dels reis, dels poderosos i d'altres que no ho són tant. Desitjo que els
amb polidesa el sacerdot. "És nova", es va adonar de seguida l'	habitual	pelegrí al santuari. "No, fa temps que la teníem de reserva, però no
d'estómac brut o de ventre enfitat— i farfalleja. Quan recobri la seva	habitual	eloqüència de psitàcid, prou que posarà els punts sobre totes les is i
sí senyor." Alcestis "Persèfone, amiga molt benèvola, temps era temps	habitual	entrant de casa, em va assegurar en somnis que podia arriscar sense
lungi, verrà." Els de l'anomenat, amb un quallat costum, amb barra	habitual	, "sympósion" —o "simpòsium", assuaujant-lo a la nostrada,
bon home està força preocupat", va observar, amb la seva perspicàcia	habitual	, la senyora Magdalena Blasi. "No diria pas que no en té cap motiu", va
ella, en un to greu, gairebé solemne i el més apartat de la seva manera	habitual	, li parlà així: —Escolta, Mila... Has de dir-me la veritat... No t'
mai treballar, o almenys ningú no ho recordava, i les seves ocupacions	habituals	eren les que hem dit. Posseïa unes terres, restes de l'herència paterna,
moment, i el padrí tornà a parlar; ara ho feia en un to greu, molt poc	habitual	en ell, lentament i entre vacil·lacions, com si les paraules li costessin
encara un moment amb aquella expressió absent a la cara que s'havia fet	habitual	en ella. De sobte, somrigué a la dona. Li havia dit "bona dona" perquè
lentament, sense immutar-se, amb aquell gest distret que se li havia fet	habitual	, amb un esforç dolorós de pensament. —Mila!... Mileta!... Sóc jo, sóc ton
—l'home i la dona que participen moderadament de l'"amor"— és un tipus	habitual	. Avui és un tipus habitual: no ho era tant fa cent anys, i menys encara
moderadament de l'"amor"— és un tipus habitual. Avui és un tipus	habitual	: no ho era tant fa cent anys, i menys encara fa dos-cents anys. L'"amor"
en definitiva, ¿qui seria el valent que s'atrevís, amb una lleialtat	habitual	, a reconèixer que ell comet o profereix "ximpleries"? No diré que
lector pretén prolongar en la lectura el fil de les seves preocupacions	habituals	. El qui té por a la vida del carrer segueix tenint-ne a la mateixa vida
Correm el risc permanent de trobar-nos en un equívoc paralitzant: que l'"	habitual	" se'ns aparegui com "normal", i que aquesta "normalitat" sigui
problemes, el de la llibertat i el de la manca de llibertat —ja que tan "	habitual	" és en el món d'avui l'una cosa com l'altra. Un home que s'hagi "
a prendre per "natural" —just, irremeiable o ferm— allò que només és "	habitual	". L'"habitualitat" o "habituació", en aquest cas com en tants
és fàcil d'estimar. Per això, la indiferència, més còmoda, és també més	habitual	: l'acolorirem lleument d'amor o d'odi, però no deixarà de ser
l'excitació mai no és únicament excitació; l'acompanya, de manera	habitual	, la riallada o la rialleta. Notem que l'amor literari, la literatura
desproveïdes de veritat humana. Uns ninots que forniquen: tal és la fauna	habitual	reportada per la pornografia. Hi ha una raó que explica aquesta
sense contemplacions, no es venja. Si més no, en el nostre vocabulari	habitual	, i en el nostre sistema de valoracions, aquesta reacció prompta i
hi hagués lluita —segurament un torneig d'amor—, ja que entre el cantar	habitual	se sentia una mena de xiscle: "Ti-ti-ti-ti-ti!..."
Tarda: al poble. Aire sec i càlid; no fa el ventet fresc	habitual	en aquest país. Sol de foc. La senyora Duran diu que algú de les altures
quan queia una ciutat en mans dels franquistes, suprimia tot seguit les	habituals	diatribes contra els propietaris, i corria a fer presents als amos de la
perquè aquest cas es presenti rarament entre nosaltres mentre és	habitual	entre vosaltres. La llei és la mateixa per a tots —repeteix. —I injusta
t'estranya? —Potser no massa. Aquest ordre que pesa sobre el nostre ordre	habitual	els esclafa, i la pressió rebenta en formes inesperades i puerils. Ells
redreça una mica, s'escura la gorja i diu: —Senyors, en aquesta ocasió és	habitual	l'ampolla de xampany, però donada la posició modesta de la interessada i,
dessagnant-se, ni després, en la cura, que es feia amb sal i vinagre, cura	habitual	a la masia, per a les bèsties i per a les persones. Arrossegà aquell mal
El cel gris, el mar brut. I l'escenografia	habitual	del port. La soledat del port. A Pinedo s'havia ofegat un
que no podeu preveure, i un descuit o una imprudència, que a Europa són	habituals	i no causarien cap desastre, aquí són catastròfics. He vist algun cas
Llavors ens resistim a admetre aquell món tan diferent del nostre	habitual	i restem corpresos davant seu amb una autèntica incapacitat per a
no es complementen. El sentit comú —almenys en l'accepció pejorativa	habitual	i deixant de banda la seva gens senzilla significació filosòfica—
comú és aleshores l'home incapaç d'enlairar-se per damunt del que és	habitual	i rutinari, el que passa per davant de les coses sense veure res més que
en l'existència mediterrània, que, al costat de la seva serenitat	habitual	, sembla enfonsar una de les seves rels més inquietants en un inevitable
la dignitat sota la piadosa condescendència d'una mitja llum. Si els	habituals	i els professionals en el mercat alegre, se sabien de memòria Rosa
feia un paper ridícul en la seva taula de joc del Cercle del Liceu, els	habituals	dissimulaven, i el senyor de Lloberola s'escurava el coll amb aquella
a Barcelona ja coneixia la fama del restaurant, hi seia algun senyor dels	habituals	i dels fidels a la mateixa taula; però tot plegat feia un aire de
del seu càrrec. Però, aquella nit, sigui perquè havia begut més de l'	habitual	, sigui per un mal humor que li feia pressentir la seva mort pròxima, el
fins que un vespre Tomàs s'avé a pujar al saló. Parla de les seves fetes	habituals	; vol beure el conyac en una copa gran, de vidre ordinari. Després la veu
ungles? —preguntà l'oncle Llibori a la fillola, mogut per la seva angoixa	habitual	. —Sempre ho ha fet, i després de banyar-se corre tot el matí per casa
de la soledat, accentuada pel seu desinterès orgullós a les tasques	habituals	entre les dones de la família. —Ja en tindrem un altre! —li deia Tomàs
combatia armat molt lleugerament, fins a tal punt que per comptes del seu	habitual	capell de ferro s'havia posat un "capell de sol", amb la qual
la llista.) Gent de teatre, com X. Regàs i Serrat, i la gent jove	habitual	de la meva colla. L'Oliver digué, molt bé, unes paraules, i ella va
en la qual no hi ha res del que hi ha en la vida	habitual	, res del que estem acostumats a tenir al volt; on tot el que ens volta és
és tan pròxima com la nostra civilització pot tolerar, de la que fou	habitual	en tots els pobles caçadors: a saber, la gent dels circs i els empleats
clars i relativament foscos; d'altra banda, segons que siguin	habituals	de les plantes fresques o de les plantes assecades; d'aquesta manera, els
color, hàbitat, mida, dimensions, sexe, tipus i època de creixença, hoste	habitual	, sabor, olor. (Conklin 1, pàg. 131.) Aquests
s'adreça. Només quan, durant la conversa, hom es refereix a no-parents és	habitual	d'usar el nom personal, el qual, fins i tot en aquest cas, serà evitat si
cap. VIII) ho havia pressentit amb la seva clarividència	habitual	: "Quan es volen estudiar els homes, cal contemplar prop d'un mateix,

Pàgina 1 (de 132)

50 següents