Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

a parar!... Avui ha d'ésser estat dia d'entrada. Rellamp, que n'hauríem	hajats	avui d'ocells, amb sa matinada de color de cendra i es fred tan viu!...
Se'ns han escapat des puny i nosatros en tenim sa culpa. Oidà! com hem d'	hajar	aucells, si es nostro foc, mal apagat, encara fumeja i els espanta? Tots
Què ès això, Temme? —va fer la bona dona, agradosament sorpresa. —Jo l'hai	ajat	. Teniu. Ès per a vós. —I tu l'has ajat, Temme? —tornà ella
sorpresa. —Jo l'hai ajat. Teniu. Ès per a vós. —I tu l'has	ajat	, Temme? —tornà ella. —¿Tu has tinguda tanta traça? —Hai feta una sort
tinguda! No me'n sé avenir. Ses mabres, oidà, ja són boniques, i n'has	ajades	un bon ram. Però un llobarro, Temme! Això ja és pesca d'homo fet. De
més fi ni més ben enginyat. Amb ses xarxes i es palangres i ses nanses s'	aja	més abundor de peix, certament; però amb sa canya un hom el palpa abans
el palpa abans de vure'l. Ès una atra cosa, ès un estrument de més gust.	Ajar	una peça grossa amb sa canya... i sentir ses seues estrebades... coi!...
mà as pit. Per a tu es tracte ès una ganga, perquè, per cada peix que ara	ages	amb ses teues canyes, en pescaràs deu amb es meus ormeigs i bertrols, i,
d'estiracordetes. Si es compte des deu peixos per cada un que ara jo n'	agi	ès cert, poc que tinc dret a demanar més. Però... ¿voleu dir, que sortirà?
sigut tot u. Jo prou li hai dit i redit: "—Això són estudiants: no n'	ajarem	cap. Això són peixos murris i escarmentats, que saben tant de menjar amb
menjar amb s'ham com jo amb sa forquilla (que no me l'empasso mai): no n'	ajarem	cap." No m'ha escoltat, hai hagut de calar si us plau per força, i...
Anava amb el nadó al braç a vendre el peix que el seu marit havia	hajat	. En Vadó era un mariner intel·ligent dins el seu art: coneixia com ningú
peix, i calava els seus ormeigs en un lloc on ningú no pescava, i sempre	hajava	més peix que els altres. Tenia el do de l'encert, i era el conseller dels
fer de patró. Un matí que En Vadó anava a vendre la sardina que havien	hajat	anant de prima, el salador li proposà la compra del seu quillat. En Vadó,
però si un dia els sants pescadors volguessin agafar els ormeigs per	hajar	pescadors per a les mars llunyanes. I amb aquesta idea una mica marginal
mateix de casa seva, a la platja de la vila propera a Porttancat, i va	hajar	una quantitat de sardineta que li cuidà esbotzar la bossa de la xarxa.
de vímets de la garbitana, es posà a cridar amb tota la seva veu: —He	hajat	un peix! He hajat un peix!— i en cercar pels seus voltants algú per
la garbitana, es posà a cridar amb tota la seva veu: —He hajat un peix! He	hajat	un peix!— i en cercar pels seus voltants algú per donar-li la bona nova,
grups d'aquests correspon a aquell nucli dels mateixos que en cada moment	hagi	la mentalitat més enlairada, i l'esforç més viu i eficaç i la
causa de sa irregularitat en el treball i de sa desobediència passiva; ni	hagi	virior per a pensar en sanitoses evolucions i continuï fent encara una
li és elemental, com postulat de la seva múltiple acció característica,	hagin	una seguretat absoluta, així la societat humana té el deure màxim
poden, ni volen ésser italianes, ni pensen que Itàlia amb l'esmentat fi	hagi	fretura d'elles. Una delegació aliada que administrés amb tota llibertat
al sentiment d'obediència no es presenta en ell amb tal intensitat que no	hagi	exemples de desobediència i insubordinació. Un naturalista fa constar que
de tota. Porteu-nos els racionals, albarans, targes i quant	hajau	. Heus ací, com Frare Bernat, segons alguns autors, ple de pena, inclinà
S'atansaren i Riquer digué a Pere Garcia: ""Mestre, honor haureu que	hagi	jo aquesta senyora"". Llavors s'adreçà a ella: ""Vol venir, senyora,
matèries fecals per menjar-se-les, restaurant així, sense que la mare n'	hagi	coneixement, llur narcissisme alterat. Té la seva importància que aquesta
per nos, pus sou mare de pecadors: que bona sentència	hajam	i paradís posseïam. I vosaltres tots qui escolteu,
de totes les Rússies, de Wladimir, de Moscou, etc., etc.: jo t'ordeno que	hagis	, i et faig a saber que tens, la preeminència quant a tots els altres
clássicas, mes aviat castellanas que catalanas, res te d' estrany que no	haja	esment de lo mòlt que avuy se estudia la literatura filla del poble, y
el món t' ho tir en cara, vull dir la veritat. No n'	hagis	por, que la et conta una mare amb el cor trossejat. Dins draps
a les diverses menes de lectors, de manera que tenint el nostre diari no	hagin	fretura de cap altre suplement necessari. El nostre diari acomplirà les
de l'home, que ací porte en les meues mans, i perquè la seua presència	haja	llàstima d'aquesta ciutat i de tots els qui hi vivim, tingueu
Felip IV i l'espectre d'Olivares: —Passa envant, no	hages	por, que el Rei a ningú es menjava; i si el dimoni no
bufa, prest li hauràs vista la cara. Passa envant! No	hages	por! Nostra sang no ment ni falla.— Ja m'afina els
sens més llança que la llengua ni altre escut que la raó. No	hagis	por ni passis pena, que ni la mà per l'esquena t'he
no haver-te conegut mai! [Antístrofa 2.] Edip. Mal	haja	l'home, qui fos, que, damunt l'herba d'una pastura, m'agafà pel grilló que
llur fill, ÿ germá, aixis com millor dir, ÿ entendrer se pot, y en dret	haje	lloch, ÿ ab lo pacte ÿ condició empero, que si lo precitat Pere Alemany
filla, ÿ germana, aixis com millor dir, ÿ entendrer se pot, ÿ en dret	haje	lloch, ÿ ab lo pacte, ó condició empero, qe., si ella dita Maria, morira
Esposa, ó a qui son dret representia, (en cas qe. á restitució de da. Dot	hage	lloch) del modo, y forma que constará ser estat rebut, ÿ los vestits, ÿ
y pagar sempre y en tot cas que restitució de dot y solucio de creix	hage	y tinga lloch, es asaber, del dot ab lo modo plazos y forma constará,
Aina, i la feina poc a poc esmussen l'eina... No	hagis	por, doncs, de la filla: deixa estar la vela al vent, mentre
jardí era ple de fanalets de colors que lluïen d'allò més. Ai de mi! Mal	hagi	jo! Quan el meu Valentí estava enfilat en una escala penjant els fanalets
son nom y amparo, anau després á la hosteria, ahont vos servirán lo que	hajau	menester, y... de aquí á demá. Los dos amants se inclinaren, besant, un
haja empaitat els enemics en fuga, ja sia ço que	hagi	l'Epir per pàtria o la forta Micenas, o derivi la
casa, el campaner qui, com els altres, també havia rebut un susto, se les	hajava	ambe les campanetes, ara tocant a bateig, ara tocant a morts, sense
pas menester; amb una poca de pluja bastarà. Mentres el ferrer se'ls	hajava	amb en Banyeta, dos vehins s'havien enduyta una samal cap a la font, y
juro que t' ho recompensaré. Fes de manera que 'l pare de que sò aquí no	hagi	esment, y quant surti aquí la mare, de segú ho arreglarem.
en aquella carrera, y ¡ala envant! mes adquirint tota quanta virtut s'	haja	mester. Ab aquestes virtuts, qualsevol estat es bo per aquell qui 'l
l' endolceix ab bons consols. Sies lliberal per ajudar á tothom que ho	haja	de mester; empra bé 'ls teus diners y la teua protecció sempre que 't sia
Tanmateix, que vols invalidar el meu dret, condemnar-me, perquè	hagis	raó? Però, que tindries un braç com el de Déu i

Pàgina 1 (de 2)

50 següents