Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

per sostenir la decadent bellesa, que el provecte admirador no li	ha	arribat a la que somnia, il·lús, suavíssima pell. Però és d'una banda
no se li esvanirà fins que li tanquin per sempre els ulls. Molts pedagogs	han	procurat de dissuadir-lo i l'han amonestat perquè no continuï, perquè
per sempre els ulls. Molts pedagogs han procurat de dissuadir-lo i l'	han	amonestat perquè no continuï, perquè s'adoni d'un cop que la finestra
d'un cop que la finestra només és verda. Però el titellaire, que no	ha	entrebancat ni entrebancarà mai el camí de ningú, vol aclarir el que
de l'experta i madura ex-cantatriu i ballarina. Fins avui tan sols	ha	palpat un petit nombre de barnilles, entre el copiosíssim de la fèrria i
creada, diuen, una munió d'altres divinitats. Per la meva pròpia reflexió	he	deduït, tanmateix, que la Moira, sorda, cega, inexorable i tranquil·la,
precedir el Caos i li va imposar la seva essència, que és la Llei. No hi	ha	res per damunt o al marge de la Llei o de les lleis, fixa-t'hi. Però
irritar a la fi la soferta mare, tant, que es va entendre amb Cronos,	hagut	d'Uranos, per escarmentar el darrer, en inferir-li un màxim ultratge. El
va desvetllar aviat el recel de Cronos. Oblidant o recordant massa el que	havia	comès amb el seu pare, Cronos va decidir d'anar devorant els seus propis
les illes dels Benaurats. Zeus va quedar, doncs, l'amo, però de primer va	haver	de seguir una dura i llarga guerra, la Titanomàquia. Els titans
no dictades sinó tàcites regles. Tanmateix, no els era lícit o possible d'	heure	el llamp i el tro i es varen sotmetre. Cap dels tres germans no va perdre
el fill que devora. Goya, que complica així el misteri de les menges, que	hem	esmentat, era almenys tan gran pintor com Pickman. Però aquest tenia els
clar i que no es refiïn de cap favor o benifet, complex o senzill, que	hagin	atorgat, que és el que ofèn més, tant els déus com els homes. Moira
anterior, de molt, als nous déus olímpics i a la seva victòria, que tant	hem	de patir. La Moira es correspon amb Aisa, que tal vegada subratlla més el
. Pesca i campa. I ara ajuda'm a llevar el peix de la barca, que veig que	hem	emplenat a seny les xarxes." Les Moires "L'eterna Moira, en pactar amb
Parlava tan sols per matar una mica l'estona, perquè entre totes tres ja	havien	comentat tota mena d'assumptes. "La veritat és que l'eterna Moira va
És estrangera, no grega, i no ens visita mai. En canvi, nosaltres	hem	d'assistir, de grat o a la força, als matrimonis divins. Hem presenciat
nosaltres hem d'assistir, de grat o a la força, als matrimonis divins.	Hem	presenciat el d'Hera amb el Moiragetes i hi vàrem haver d'entonar, amb
matrimonis divins. Hem presenciat el d'Hera amb el Moiragetes i hi vàrem	haver	d'entonar, amb les nostres veus esquerdades, l'himne de l'himeneu. També
que acabarà, ben jove, malament, pobre noi. I fixa't, parlant parlant,	he	barrejat sense solta molts destins. He de tallar fils, no hi ha més
noi. I fixa't, parlant parlant, he barrejat sense solta molts destins.	He	de tallar fils, no hi ha més remei, i mirar si després ho endreço. Fes-me
parlant, he barrejat sense solta molts destins. He de tallar fils, no hi	ha	més remei, i mirar si després ho endreço. Fes-me el favor, Àtropos,
va corregir d'esma Làquesis. "A veure si a aquestes altures m'	hauràs	d'ensenyar la gramàtica francesa", es va enfadar Clotho. "Estisores. És
si és prompta i tenaç. Enorme auxiliar de la intel·ligència, no se l'	ha	de confondre amb ella. Hi ha estúpids que reciten de cor els volums
auxiliar de la intel·ligència, no se l'ha de confondre amb ella. Hi	ha	estúpids que reciten de cor els volums aclaparadors de les llistes
revestida de totes les armes. "Pare, pots estar d'ara endavant tranquil.	He	absorbit tot el talent i les altres innegables qualitats de Metis,
de primer sóc la teva filla, no la teva dona, i les nostres relacions	han	de ser per força unes altres. Després, surto del tot emancipada i lliure
vull disposar de la meva pròpia vida. Procuraré que no t'equivoquis ni t'	hagis	de penedir amb excés de les rauxes del teu tarannà. Però el corcó de
de grat per alt aquest líquid fosc, viscós, inflamable, el petroli, que	ha	esdevingut un tema que encén guerres i desvetlla les passions i les
sota el domini de Posidó, l'altre germà. Després de meditar-hi,	he	comprès que l'escassetat d'aquestes i d'altres matèries és un dels
tothora, com a virtut suprema, la lliure serenor de l'esperit." Hades "	He	fet el meu passeig quotidià per les últimes profunditats del Tàrtar",
últimes profunditats del Tàrtar", mormolava el pensament d'Hades. "Hi	he	vist el gegant Títios, que pena el seu groller impuls de violentar Leto.
de fam i de set. Ixió giravoltava per l'aire, lligat a la roda flamejant.	He	escoltat per un moment els bruels dels quatre Titans, i la femella, com
més. Pobres, van repetint sense pausa les mateixes blasfèmies, perquè n'	han	esgotat, com molts escriptors, el curt repertori. Allà baix, doncs, tot
escriptors, el curt repertori. Allà baix, doncs, tot en ordre. Més amunt,	he	examinat els cursos del Styx, del torrent del foc, del riu dels gemecs i
tants i tants menudalls de plata, encara que en moneda legal, si no s'	ha	de comprar ni uns tristos parracs? Més tard, m'he assegut, per cortesia,
moneda legal, si no s'ha de comprar ni uns tristos parracs? Més tard, m'	he	assegut, per cortesia, al tron, al frec del de Persèfone, ella tan
al frec del de Persèfone, ella tan tibant, que una hora o una altra li	hauran	de cosir la pell, quan se li esquinci de cop per diversos indrets. No
lamento doblement que no realitzés el seu insensat projecte, perquè ja	hauria	après el que significa penedir-se de debò. Vaig permetre també que Orfeu
el nom i l'autoritat. I l'excel·lent i sofert Minos, fill de Zeus, que va	haver	d'endurar les disbauxes de Pasífae amb el toro, regal de Posidó: el brau,
costa gens de parlar i de parlar-se amb pulcra propietat—, però mai no	he	comprès com harmonitzava sense dany, amb viu plaer, les seves mesures, al
que vaig perdre momentàniament el seny", recordava la mare. "Hi va	haver	al capdavall una entesa entre el teu marit i els amos dels cims per mi
boscana, el jacint, el narcís. Només els asfòdels t'agraden. Filla, jo	he	d'acomplir moltes lleis i molts deures i no m'entretindré, perquè no puc,
arran del mar, fora de l'abast de les meves cames de vella. Allí no hi	haurà	mai més primavera, el repòs de la tarda damunt els sembrats. No hi haurà
haurà mai més primavera, el repòs de la tarda damunt els sembrats. No hi	haurà	sembrats. Cada cosa té el seu preu, que els innocents tothora han de
No hi haurà sembrats. Cada cosa té el seu preu, que els innocents tothora	han	de pagar. Ho lamento fins al plor, però l'edat em pesa, m'afeixuga, i no
i el mal temps, abrigat per la terra. Lluny de l'estimadora, el jove	hauria	descansat i s'hauria envigorit, però en la tenebra Persèfone el
abrigat per la terra. Lluny de l'estimadora, el jove hauria descansat i s'	hauria	envigorit, però en la tenebra Persèfone el reclamava. L'una i l'altra, la
el pensament, el Tità al seu amic botxí. "El foc que vas robar te les	hauria	d'haver cremades", li contestaven, endevinant-ho, els guardes de
el Tità al seu amic botxí. "El foc que vas robar te les hauria d'	haver	cremades", li contestaven, endevinant-ho, els guardes de l'execució de

Pàgina 1 (de 24500)

50 següents