DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
herència F 3131 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2020)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb herència Freqüència total:  3131 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

habituals eren les que hem dit. Posseïa unes terres, restes de l'herència paterna, que havia donat en arrendament, amb el producte de les quals i
patriotisme. Em sembla que, al capdavall, hi tenim dret: avui dret per herència, més que res. I ben mirat, la raó d'aquest sentiment no s'origina en cap
fins que els homes s'hagin renovat moralment, s'hagin alliberat d'una herència que els corrompia. L'home innocent, l'home pur de Rousseau, és al fons
el principi de Confuci: el govern dels pobles ha d'ésser regulat no per l'herència, sinó per l'eficàcia. Durant llargs segles l'emperador no ha gaudit de
li havia encomanat, fiant-se de la seva perícia, la feina de recollir l'herència. Val a dir que l'amor de Pere Grau per aquella casa anava més enllà de la
perquè Jeroni no era sols un compost de qualitats i defectes, rebuts per herència, per contagi, per decisió a través de l'admiració i el menyspreu, com
la fortuna de la seva mare. Era lliure, vertiginosament i perillosa I l'herència d'aquella dona, de Maria Escolàstica Jansana, aquella dona que a penes
el seu nom en els capítols matrimonials i aquells diners al seu fill, l'herència que s'interposaria entre els Campdepadrós, com una refinada venjança,
l'alegria que experimentava. Era tan feliç per la perspectiva de l'herència com per l'ocasió d'estrenar un vestit i de figurar en el dol al costat
Catalunya formava aleshores un grup humà jeràrquic i corporatiu, per herència tradicional i per convicció psicològica. Tothom estava ben emmarcat:
nova successió de sobirania. O sigui que el rei no era senyor per fet d'herència, sinó quan jurava personalment les constitucions de Catalunya i, per
titulà aleshores "curador i procurador" d'Alfons el Cast per recollir l'herència deixada per Ramon Berenguer III de Provença davant els murs de Niça.
les causes en la manca d'una tradició minoritària despresa d'una herència ideològica, en la dissociació entre l'ensenyament oficial i la realitat
amb les lleis que han servat de llurs avantpassats, perquè és una herència que no poden trair i una garantia contra les extralimitacions de
Els aficionats a estudis de sang, que pretenen a darrera hora fer de l'herència una llei científica, s'haurien explicat la interessant psicologia de Dona
transforma en geni, vici, vesània, etc.. I exclama: "A fi de comptes, l'herència ve a ser un comodí". Sospitam que, per ara, l'herència no és altra cosa.
fi de comptes, l'herència ve a ser un comodí". Sospitam que, per ara, l'herència no és altra cosa. Per esser clars no hem de voler profunditzar. Resta dir
de deutes... A veure ara què succeirà; perquè, si li fallàs aquesta herència... Jo en es seu lloc desconfiaria de Na Remei. Aquesta gent és beneita.
un límit, i crec sincerament que no vos hauríeu de deixar prendre aquesta herència. Sé que N'Obdúlia ha fet testament a favor de Na Remei. És indigne,
enemistar la seva tia amb les Gradolí. Sempre havia fiat en aquella herència per aixecar les hipoteques que se la menjaven. I ara, a darrera hora, Na
de son pare. Si jo heretàs sa tia Obdúlia, empraria gran part de s'herència en obres piadoses; a propagar sobretot sa devoció as beat Joan de
de felí, de retengut i de dolçament hipòcrita que constitueix la seva herència racial. Gabriel Alomar ho ha vist tal com és. I si verament Dhey tengués
genealogia, per no atribuir a la moda el que possiblement era degut a l'herència. Cada dia mostrava Dona Obdúlia instints més xarons i afirmatius.
a la Violeta, repetesc que és necessari que se faci càrrec que en sa meva herenci hi va s'obligació de fer quedar bé sa tieta. Que faci ampliar sa meva
Arrapat al topall. La terra que va ser la nostra herència, fuig de mi. És un doll entre cames que em
Déu i em tusto el pit pilós. Fra Garí penedit. De fet herència d'avis boscans, ventruts i amb més peus que mans. Vagarejava,
manera de tancar-se dins de si mateix i de conservar la seva particular herència, sinó com una manera de transformar allò que es troba al seu abast, més
va coincidir amb el moment més brillant de l'Exposició: es tractà d'una herència fracassada. Don Tomàs tenia una tia carnal, la germana petita del seu
desatencions que amb ella havien tingut l'un o l'altre dels aspirants a l'herència. Les dues germanes de don Tomàs, Clàudia, la soltera, i Anneta, la casada
més turment que mai. L'única esperança de don Tomàs de Lloberola era l'herència de la tia Paulina. Tancat en el seu pis del carrer de Mallorca i reduït a
un estat precari, don Tomàs encara pensava en el possible pedaç d'aquella herència. La tia no gastava res, acumulava les rendes, i els Lloberola li
la idea que tots els parents només se l'estimaven pels diners de l'herència i, de passada, li rebrotà la por de la possible condemna del senyor de
potser també gràcies al temperament de Leocàdia transferit per llei d'herència, el seu fill Guillem tampoc no va sentir cap mena d'humiliació quan
jorn digué el Senyor a mon marit: "—Deixa ta llar i la paterna herència: ton nom serà engrandit, i multiplicaré ta
predomina en llur pintura la dolça intensitat emotiva que assumien, per herència, de la religiositat gòtica. Saber dibuixar una ovella del natural no
senyor Llibori és el cap de família. Cert que aquest títol li pervé per herència, puix que el veritable cap de la família era el seu germà gran, pare de
amb dissimulació a la defensiva o a l'ofensiva. El pensament de Teresa, herència del seny casolà de les àvies, es centra una solució; rebutja tota mena
que no accepta la legitimitat d'uns guanys que no hagin pervingut per herència ben directa i amb diner tangible. —Aquest minyó ja no es mourà més. S'ha
a Boabdil, l'últim rei moro de Granada, i consta que formà part de l'herència de Carles I. Del mateix armer i de les mateixes època i procedència és
destruït les coses per a mi més estimades. Deien que això era una de les herències més fortes del meu pare. Després, però, me'n penedia tan profundament,
l'art és tan poderós. Jo tenia la imaginació obsessionada per la llei d'herència i m'auscultava jo mateix a cada moment. Tal feblesa, tal incertitud, un
dolors darrera el clatell, certes defallences de salut que jo tenia per herències segures. De vegades em creia un segon Oswald i em moria de desesperança i
Atribuïa el meu malestar, que repercutia damunt seu, a mal geni, a herències del meu pare, que era un violent, i, sobretot, a manca d'amor filial,
sinó amb el plaer o les imatges del plaer. Tremolava davant els casos d'herència, d'aquells que tard o d'hora sucumbeixen a l'impuls dolent que han rebut
Jo, que havia d'agafar el cel amb les dents, era un residu malaltís, l'herència impotent i malaurada d'un dissipat. Vaig tenir consciència que era un
ha fet números i que ha calculat exactament la part que li pertoca de l'herència. Si hi hagués sorpreses, la pitjor conseqüència fóra el desmanegament de
sentiments, trobaria molt menys a plànyer-se que un repudiat en la seva herència. L'hora de la realitat és ben bé aquella. Sembla que, quan la criada ha
doctor Carreres m'ho ha retret fa poc: orgullós, repatani. Em deu venir d'herència. No canviaré. Sovint he llegit en les vostres mirades la decepció que us
meva família, us diré que només després de la meva mort, igual que en l'herència d'una autèntica família, cada u de vosaltres rebrà la seva recompensa
extraordinària a cada obrer de la fàbrica: els anticipava una part de l'herència que els havia promès. Oferir-la quan la sèrie d'atemptats d'aquella època

  Pàgina 1 (de 63) 50 següents »