Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

de les bardisses; Laura se'n fa un pomell; passen vora un pendís suau,	herbós	. Laura s'asseu al declivi per respirar la blavor d'aquell aire tan
negra, blanca, vermella, sanguina..., ja sigui segons d'altres caràcters:	herbosa	, insípida, ovoide, etc.. Existeixen unes vint-i-dues varietats principals
una barrera de fusta, passaven els trens. Ens assèiem tots dos en un recó	herbós	, humit, i ell em donava conversa fins que es feia fosc. Per aquell indret
novetat per a mi. De Valence en amunt les terres eren grasses, tofudes,	herboses	. I ara, sota el mantell humit de la boira, tot era enaiguat, fred,
avançar pel planell, deixant la carretera. Era un terreny entrebancat,	herbós	, desigual, amb marges, parets i espais tancats que calia giravoltar. Un
de les més humides, deserts àrids, muntanyes majestuoses, planures	herboses	, boscos, pantans, llacs i grans rius, sota quasi totes les temperatures.
tros de paret seca, que restava d'una feixa perduda, vora, vora d'un vall	herbós	, mig esbornegat; i allí, amb el ram d'alzina entravessat sobre les
esplèndidament. L'ambient estava saturat d'humitat i d'acres olors	herboses	. El dia entrava amb retard en aquells paratges frondosos. Semblava que
deu fer molta por. Els antílops que hom troba d'habitud a les planes	herboses	de vora els rius, són els del gènere /Kobus\: el kob menor, que
així pagaren la pena que, per llur obstinació, mereixeren. A les planes	herboses	, on per faltar-hi el redós dels arbres el simi aguanta menys que al bosc,
baixa amb el frontis sense rebatre ni lliscar, la teulada bonyeguda i	herbosa	, una finestra als baixos, i dos balconets embaranats de fusta al primer
reflexionar més. S'en tornà al llit com el caragol a l'obagor d'un marge	herbós	, quan el sol blaeix la terra. Estava disposat a ésser humil, a suportar
o suredes; i uns cels baixos esfilagarsats en pluges; i uns camps	herbosos	, amables al peu. I em deia com les braves dones navarreses ponderaven les
labiades). Cast. "betónica". Comú en paratges més o menys	herbosos	i selvàtics. Floreix entre els mesos de maig i novembre, segons la
lineals. Floreix pel juny, en quasi tots els llocs que siguin molt	herbosos	i en terrenys arenosos; també es cultiva en molts jardins; deixen una
entre els esbarzers, tocant als marges, i molt freqüent en els llocs	herbosos	del litoral i en els Pireneus. Degut al taní que conté, pot usar-se en
axil·lars i solitàries. Comú per les vorades dels recs, caminals i llocs	herbosos	. Floreix de juny a octubre. S'usen les seves fulles, que tenen un gust
terminals formant panotxa; llavors negres, xangrinades. Viu en llocs	herbosos	i frescals, per marges i torrenteres; rara al litoral, abunda a Caldetes
axil·lars. Es troba en quasi totes les vorades dels camins, horts i llocs	herbosos	de tot el país. Floreix entre els mesos d'abril i octubre. S'usen les
comú en boscos, prades, horts i a la vorada dels camins, triant llocs	herbosos	i poc humits. Floreix els mesos d'abril i novembre. És una planta
quan és madura; llavors ovoides, no escotades, llises. Es troba en llocs	herbosos	, de tot el litoral català; sovinteja en camps sembrats de civada. Floreix
Floreix a partir del mes d'abril. Es cria entre les messes, a llocs	herbosos	i llocs incultes. La composició de la camamilla és molt complexa. El
correntíssima arreu, a gairebé totes les voreres de camins, horts, llocs	herbosos	i cementiris; d'aquí ve que quan es mor algú hom digui que "ha anat a
les valls estan coberts per extensos boscos de conífers. Hi ha grans cims	herbosos	on els ramats pasturen, com el Pla de Beret. També hi ha grans circs
Collit en camp de futbol, O en algun paratge	herbòs	, No és capaç de matâ un gos. D'aquesto jo n'he
es troba a muntanya en terrenys calcinals, i en mig de l'herba, marges	herbosos	, etc.. Es dels millors bolets per a donar gust a un guisat. Fa olor que
s'asseca, o el refreguen, esdevé negre. Es troba en grupets als llocs	herbosos	, vora els camins, prats, cledes, etc.; és mengívol, encara que de
i a Ponts, és el "terrerol", etc.. Espècie comuna en tota mena de prats	herbosos	i camps. Té el capell gros, eixamplat, blanc de color, a voltes, recobert
que hi veurem no és característica de les dunes —es veu a qualsevol lloc	herbós	de les illes— però s'hi troba bé i hi és bastant freqüent. És el
més petit que el dels altres estrats, per exemple, en el bosc de pícea	herbós	dels sòls palustres l'estrat arbori produeix 850 kg-ha
(euclimàtops) Tundra septentrional (plantes en coixinet) Tundra mitjana (	herbosa	) Tundra meridional (mates) Tundra boscosa amb bedolls i pícees Bosc
ens sembla més factible, podem pujar per la roca o bé per dintre la canal	herbosa	, i fem reunió al cap d'uns 20 metres. Flanquegem cap a
Barbé. O bé podem prosseguir per la cara Oest, per entremig d'una canal	herbosa	. Superarem l'agulla amb un artificial curt però difícil, ajudats de
als companys de corda. Després continuarem seguint aquesta canal un xic	herbosa	, fins a la confluència amb la via Torras-Nubiola, que podem agafar per
IV de dificultat, arribem al cim. Descens. Per la canal	herbosa	de la banda dreta, desgrimpant el tros inicial, o bé amb un rappel
metres: podem optar per la fissura que marca el gràfic, o bé per la canal	herbosa	de la dreta i continuar cap a la dreta, per bé que és un xic exposat, per
l'ascensió s'inicia guanyant, en lliure difícil, primer una canal-fissura	herbosa	, per a continuar tot seguit en artificial fàcil fins que la fissura
en diagonal cap a l'esquerra i en tècnica d'artificial difícil, per una	herbosa	fissura que ens durà a l'extrem més baix d'un gran sostre, on fem la
de burí que ens durà a la setena reunió, que té lloc a l'altura d'una	herbosa	fissura horitzontal. Prosseguim per un pany de paret en un artificial de
a l'esquerra per sota d'un sostre, per a fer sisena reunió en un replà	herbós	. Continuem recte amunt en lliure molt difícil per un díedre, fins a
que és singularment resistent. Les pampes són les grans extensions	erboses	que es troben al sud del Chaco a partir del riu Saladillo, de terreny
molt rica i poblada. Els llanos de Venezuela són extenses planures	herboses	que s'extenen des de la serralada de la costa fins les selves del
pels vapors. El planell del Brasil és ocupat per camps o planells	herbosos	que, cap a l'est, s'alcen formant la Serra do Mar, Serra do
del blat i productes de la zona temperada, i la ramadería en les sabanes	herboses	, són les principals fonts de riquesa. La ciutat més important és Porto
Mississipí i les Muntanyes Rocoses i tenen el caràcter d'estepes	herboses	, per manca de pluja suficient. El país està dedicat a pasturatges i en
ja pluges més abundants i la vegetació canvia, anunciant ja les savanes	herboses	del Sudan. Jartun (30,000 h.), en la confluència dels dos
de vegetació característic és el de tot el Sudan, és a dir, la planúria	herbosa	. Els rius principals són: el Senegal, el Gàmbia, el Níger amb el seu
de ramats de hipopòtams. El país que ocupa és més aviat una planúria	herbosa	, on se cria bestiar; però també és conreuat i produeix mill, cotó i
al Ruwenzori i a altres colossos. El tipus de vegetació és la savana	herbosa	, sobre la qual es destaquen grups d'acàcies, mimoses i baobabs. Corren
regió de les estepes que voregen el mar Negre i el Caspi, planura	herbosa	, fou ocupada en altre temps pels cosacs i avui per mitjà de treballs

Pàgina 1 (de 3)

50 següents