Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

pasturant i sortits en grups molt densos. Vedellen ara	herbats	terrossos; ara mig apareix algun lleó, que urpeja
conqueridor. Sempre tindrà, però, un bell recer entre roques, un planell	herbat	o l'ombra d'un floc d'arbres, si li cal descansar. El coll, tot
per on baixa el Ter, puja sobtadament fins al Recó Gran, altra plana	herbada	més gran que l'anterior. Als 30 minuts s'arriba al Recó de Dalt,
de la paret. Un cop a la base de la roca, enfilem per una marcada canal	herbada	fins al punt on podrem atansar-nos a la paret, i que és on pràcticament
anar a la via Mas-Guasch, però pocs metres més avall de la canal-díedre	herbada	que separa la roca del serrat iniciarem l'ascensió. Per a guanyar la
Per a situar-nos a l'inici de la via ens cal recórrer una marcada fissura	herbada	que, en diagonal cap a l'esquerra primer, i a la dreta després, ens situa
reunió. En cas de bivaquejar al peu, iniciarem l'ascensió remuntant una	herbada	canal que, malgrat les arrels i les savines que s'hi troben, és en extrem
curta fissura que ens portarà, en lliure molt difícil, al peu d'un replà	herbat	, des d'on atenyerem una altra fissura que s'aixeca a la nostra esquerra i
reunió. A continuació guanyem un llarg de corda molt descompost, ajupit i	herbat	, que ens durà, en lliure fàcil, a una ampla plataforma on instal·larem la
la tercera reunió. Continuem cap a la nostra esquerra per una zona	herbada	, caminant fins a fer reunió al peu d'una placa on trobem una fissura que
Pedraforca, que enllà de coll de Mola s'aixeca cap al cel. Deixant, ja, l'	herbat	planell i seguint el nostre camí cap a coll de Port, s'emprèn novament la
de 2 horas y 30 minuts lo Pla de la Creu, círcul	herbat	ó glevat, hont se reuneixen los petits riuhets ó fils d' aygua, que
al ventre contra 'ls cuchs. Leucanthemum vulgare Lam·. Llochs	herbats	de la reg. inf.. Est.. L. maximum DC. Prats humits de Salt del
el primer que, a grans gambades, pastures la tendra flor de l'	herbat	, i el primer que atenys les rieres, i el primer que et frises
taure ibèric. Si en cau secret, cavadís, o en quintà Rústic i	herbat	, descobriu el fetitxe I l'invoqueu, policrom, mans obertes;
de càtars resistents de Montsegur i, després d'uns plans inclinats	herbats	, que duen el nom tan significatiu de Camp dels Cremats, el camí s'enfila
de la graonada i avançà amb lentitud i a les palpentes cap a la sendera	herbada	. Què se n'havia fet, de la seva passa ardida? Després s'aturà, com si no
l'haca. El caminet de sorra, entre dues files de tuies, partia un camp	herbat	, amb munts de terra i creus de fusta amb inscripcions rudimentàries, com
per això se'm presentava la figura del malalt jove exposat sobre l'	herbada	, com un Sant Sebastià aterrat, abatut a terra, mig esquerdat, amb els
herbacis, aferradissos, i els més terrers i persistents que ja han estat	herbats	per sobre, i l'herbassar de lletres, i el brunzir de fulles amb tot el
doncs, ¿què és?, avui, creixent, en el seu camp	herbat	de fosca, diadema perduda, un rastre de peülla en el