Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

de gust, sense deixar-ne sobrances, Itis, també el seu fill, el seu únic	hereu	, els antics afirmaven que els déus, sempre misericordiosos, el varen
Mila, quasi sense adonar-se'n, va trobar-se convertida en la promesa de l'	hereu	Tiago de Candaina. Un dia la veieren ballar amb ell, a la plaça, i més
d'or: més de quatre i més de deu en deu tenir. Tiago, fill únic i l'	hereu	de tot; presumit però simpàtic, faceciós i alegre. Orgull de son pare i
si la ronda es deturaria sota el seu balcó perquè li havia semblat que l'	hereu	de Candaina l'havia mirada amb ull amable." Però Tiago només vivia per
en les puges; però, per fi, com tots sabien, fou adjudicada a l'	hereu	de Candaina. Perquè, qui podia competir amb ell, tractant-se d'obsequiar
a un món ideal de somnis. L'any anterior havia arribat per a l'	hereu	de Candaina l'hora del sorteig militar. Tiago va treure blanc. És cert
estranya donat el seu caràcter, el pare de Mila baixà també. Aquell dia l'	hereu	dels Candaina es sentí inundat en una completa felicitat, però potser el
i els masovers, car tots havien estat convidats per festejar la sort de l'	hereu	. Una vedella, pujada dels prats, havia estat sacrificada, i l'havien
acabaren per desarrugar les celles. Hi havia molts joves, amics tots de l'	hereu	. Els qui en tenien, havien portat llurs promeses. Hi havia algunes
al ritme vibrant de les notes de l'acordió, tocat per les àgils mans de l'	hereu	, i tots cantaven en veu baixa, Mila s'havia parat de sobte i, amagant el
fadrina al poble que no hagués donat un ull de la cara per atrapar l'	hereu	de can Candaina. Però ella és la Mila. Una nit se'n va al llit amb un
i amb més gravetat encara si calia, anà per parlar. Però en aquell punt l'	hereu	dels Candaina va aixecar-se de la cadira i se n'anà sense dir cap
a les dimensions, fabuloses, del patrimoni cultural de què som, és clar,	hereus	, el qual sol·licita la nostra atenció amb el peremptori "ars longa,
gent d'aquests, m'hauria sabut greu que l'haguessin cremada...". L'	hereu	té una cara ingènua, infantil, uns ulls alegres. Parla amb gran elogi
cartes de Proust. 14 maig. Al matí anem a Rosquelles. L'	hereu	de Jaume Bofill i Mates cull tiges de muguet per a la Josefina, a l'ombra
de la Riba, Torras i Bages, Balmes) i del triomf de la mentalitat de l'	Hereu	Escampa, dels ilergets. Els catalans —diu— som un poble de botiguers i
No és difícil trobar documents on figuren, amb el títol de Cavaller, els	hereus	de la casa. Aquest títol no havia estat obtingut amb cap gesta heroica,
noms d'alta i bèl·lica noblesa. La intervenció en la vida pública de l'	hereu	Cavaller no pot ser més desafortunada. És en 1454, quan Joan II
horts que voltaven la casa. Sabem que Jeroni Campdepadrós i Susqueda, l'	hereu	amb vel·leïtats polítiques, va demanar, amb retòrica humil, que, almenys,
mort de Jeroni Campdepadrós i Susqueda es fa el més absolut silenci. Els	hereus	devien saber la causa perduda del tot o bé es sentien molt feliços
i sembla aventurat sostenir que Pere Grau Campdepadrós i Castells és l'	hereu	directe de Jeroni Campdepadrós i Susqueda, l'últim Cavaller que abandonà,
avinentesa per córrer a les Torres de Padrós i tractà d'inculcar al seu	hereu	el convenciment que ells eren uns senyors rurals, accidentalment
feta de tendresa, sensibilitat i també d'agomboladora tossuderia. L'	hereu	, Jeroni, tenia deu anys quan la seva mare moria i va créixer sota la
als Jansana com quedava estipulat en els capítols matrimonials. Però l'	hereu	dels quatre milions de rals i de les Torres de Padrós viu. Li és
era el més bo i el més ple de matalassos, i també perquè Jeroni era l'	hereu	i amo absolut per a ella. I Jeroni sortia del son espès i de la febre i
Erasme escrivia la carta breu amb un amical to de burla, explicant que l'	hereu	no veuria amb bons ulls que ell es dediqués a l'oci sagrat, mentre tots
un timbre d'enveja en les veus amigues quan li deien: Hem vist el teu	hereu	! Per què, doncs, sentia aquell inexplicable malestar quan Cinta callava i
tants motius per enorgullir-se, portaria el seu nom però no seria el seu	hereu	. Campdepadrós veuria la mort del seu fill, cosa ja en si monstruosa i
petit conflicte. Jeroni és un home jove, sense responsabilitat, però és l'	hereu	. Jeroni pot representar la família Campdepadrós, sense dret a decidir
que, a la seva manera no pas massa delicada, es mostrà agraït, era l'	hereu	de la casa Masramon i Sarriera, fabricants de randes, una de les primeres
Campdepadrós, i que es morí l'any 1854, deixant el seu únic fill	hereu	universal i el seu marit hereu de confiança, fórmula jurídica arrelada al
1854, deixant el seu únic fill hereu universal i el seu marit	hereu	de confiança, fórmula jurídica arrelada al país, que els francesos havien
dit d'estafada, car és una forma d'estafada ocupar el lloc destinat a l'	hereu	. I el vell Campdepadrós devia contemplar Hermínia, amb infinita tristesa.
matí de la casa dels teus pares, sense casa i sense	hereu	, sense clasta on soterrar-te." "Ningú no sabrà el teu nom,
els seus acreedors. Però no es tracta d'això. La consciència de ser	hereu	d'una casa, fins de la realitat tangible d'aquesta casa és prou evident
fill. Per rescatar-lo no de la mort, car sap prou bé que la malaltia que l'	hereu	porta des de la seva infància vencerà a curt terme, sinó per salvar-lo de
la prosperitat del camp català fins als nostres dies. El pairalisme.	Hereus	i fadristerns. Però des del segle XVI ha plogut molt, i no
útil" respecte al "senyor directe" de la terra. Quan es parla de l'	hereu	—tot i lloant alguns el principi de conservació que ha representat per al
l'establiment en masos, abans i després de la Sentència de Guadalupe, l'	hereu	era l'única persona que no podia emigrar de la terra. Anar-se'n era
lliure per a la família. Aquesta responsabilització social treu a l'	hereu	el regust de les llegendes dels dies propers a nosaltres, quan en unir-se
la primogenitura amb la nua propietat es donaren tants i tants casos d'	hereus	que malversaren el patrimoni familiar. L'hereu-escampa és un subproducte
tants i tants casos d'hereus que malversaren el patrimoni familiar. L'	hereu	-escampa és un subproducte degenerat d'una institució eminentment social.
degenerat d'una institució eminentment social. El veritable joc de l'	hereu	es troba, com ja han remarcat d'altres autors, en el suport donat als
de Catalunya s'han creat amb l'esforç dels fadristerns —i amb el dels	hereus	, que vetllaven per ells des de la masia llunyana—. Ben cert que al cap de
mesura, que asseguren la continuïtat de la terra. En això el català és l'	hereu	directe de l'home antic. Captenir-se bé és desitjar que les coses rutllin
Seu, Adam. Precisament vinc a parlar-te a propòsit del teu	hereu	. Avui... Adam. ¿Hereu de què? ¿De la meva vergonya?
vinc a parlar-te a propòsit del teu hereu. Avui... Adam. ¿	Hereu	de què? ¿De la meva vergonya? Caín. [(Ha estat fent exercicis
Jo no conec específicament la naturalesa del perill que amenaça el teu	hereu	... Eva. Vaja! Allò de sempre... Diab·
(A Abel i Nara.)] Per molts anys, joves!... Jo vaig a consolar l'	hereu	. Ho necessita. Eva. Ai, gràcies, àngel. Quina pena em fa, pobre
vulgui. La senyora Gradolí continuava: —És horrorós. Moralment es únics	hereus	de N'Obdúlia sou tu i es teus. Sa pobra Obdúlia és especial, tots la

Pàgina 1 (de 113)

50 següents