×
 Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb hesitar |
Freqüència total: 13 |
CTILC1 |
| Llur entusiasme, tanmateix, emprava un mitjà d'expressió literària | hesitant | entre la tradició de la decadència, neulida i voluntàriament | | dissimular, dissimulació; destinar, destinació; evacuar, evacuació; | hesitar | , hesitació; humiliar, humiliació; imantar, imantació; lacerar, laceració; | | es dificulta a penetrar l'ombra allavores que l'instint es mou en ella i | hesita | a acarar-se amb la llum. És així que l'home, dibuixant un cercle al torn | | per les esplendors del Pecat Secret, aparegué altra cop a la vista. | Hesità | entre les branques d'un roure soberg i s'enfilà amb un llampagueig a cada | | uns passos cap al mirall, es parava en sec, es posava el xal i, sense | hesitar | , cridava la jove i la comminava d'anar al fogó, i a la mainadera, de | | estava furiós i, com que era un dels millors tiradors de França, no va | hesitar | ni un moment a desafiar Galois a un duel a punta de dia. Galois era ben | | —Era molt jove. —Ja tenies vint anys! —Només tenia vint anys, Adrià. — | Hesitant | :—... Em van dir què havia de fer i ho vaig fer. —I jo? — | | al déu dels cristians podrien fer-me recular. En un primer moment | hesito | , no sé quina de les dues haig de guardar, però la mare resol ella mateixa | | arribo prop seu m'adono que és un capellà. M'aturo i rumio. Deu veure com | hesito | però no diu res, mou el cap d'un costat a l'altre com si volgués, així, | | van Gogh Primera hora. L'alba lleu ajeu la llum, | hesita | damunt dels perfils llunyans, indefinits de l'horitzó. | | Des de l'edat de sis anys, ballava intensament. Fins a deu anys, havia | hesitat | entre la dansa i el piano. Amb recança havia renunciat a la música per | | amb el cos lleugerament inclinat cap endavant. —Sí... sí... —va | hesitar | , visiblement nerviosa—. Un suc de pinya, per favor. Quan l'home es va | | a baix. —Gràcies. Com va? —contestà ella, un poc desconcertada, després d' | hesitar | entre un «Encantada, senyor» i un «Com estàs?». Joan Bellés mirava sempre |
|
