Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Ara admirem un correcte dibuix que el representa i girem, subtils	hipòcrites	, de seguida full. Un heroi No sabem qui és, però per la seva actitud
tot. La indignació es desperta en un pla distint al de la hipocresia. Som	hipòcrites	quan està en joc la nostra conveniència personal, perquè hi està en joc.
en el curs de la nostra existència temporal. El tirà, l'usurer, l'	hipòcrita	, l'assassí, l'insolent, el disbauxat, i tants d'altres, no solen rebre, ni
seus pensaments, les seves paraules o les seves obres, tirans, usurers,	hipòcrites	, assassins, insolents, disbauxats, ens infligeixen un ultratge, molts
panegiristes de l'home presumptament en estat de naturalesa no serien uns	hipòcrites	o uns ximples. El lector d'un diari dels nostres dies, que rep notícies
més tard i que compartí amb tota la família. Jeroni l'acusarà sempre d'	hipòcrita	i falsa, de petita serpeta melosa. Fins i tot, més d'una vegada es
l'aprenia tal com ella era, imatge negativa d'una realitat inventada, l'	hipòcrita	adolescent simulava l'embadalida admiració d'un patge? Era de fet un
no han esborrat del seu estil quelcom de felí, de retengut i de dolçament	hipòcrita	que constitueix la seva herència racial. Gabriel Alomar ho ha vist tal
apressar el casament de l'Ernestina. Ens en malfiarem del nostre gendre;	hipòcrita	! [(Sona la campaneta de la porta.)] En Pepe! Ara, muixoni,
tu per a posar-m'hi jo. Ja hi toqueu, mare, ja hi toqueu. La	hipòcrita	! Rosa. Valga'ns la Santíssima Trinitat! Disculpa't, Víctor,
fill i per això necessita el senyor canonge! I té por de morir! Imbècils,	hipòcrites	! ¿Per què els vol ell els diners? ¿De qui han d'ésser, sinó meus,
ha coses que la gent no comprèn... o no vol comprendre... La gent és tan	hipòcrita	, tan cruel, amb el pobre caigut! I, quan aquest caigut és un senyor que
els crèdits i de totes les consideracions. Veure com aquesta societat	hipòcrita	a la qual vostè pertany es cargola fastigosament d'alegries i
Si Maria Lluïsa s'hagués mostrat amb ell una noia reservada i una mica	hipòcrita	, és seguríssim que Pat hauria arribat a la incandescència, i el seu
el trist aficionat de rugby, el trist enflairador de prostíbuls, el trist	hipòcrita	de tot davant de les preguntes paternes, que només té disset anys i una
unció, amb un somriure d'impunitat i de misericòrdia. I no era que fos	hipòcrita	, ni eixerreït, ni mala-ànima, sinó tot el contrari; simplement creia que
l'esquena el domador... salta sobre ell. Així la cort	hipòcrita	, quieta sota la veu terrible i el flagell de l'home
serenes, sense conxorxes de cunyades i oncles, ni marits, ni somriures	hipòcrites	, ni pecats, on podria seguir tot de converses amables, lliure de fatiga,
massa sants per a voler entre la seva colla una dona que no ha pogut ser	hipòcrita	, que ha comès el pitjor de tots els pecats, que és el pecat d'escàndol.
tornaré amb la meva família; no vull veure ningú més d'aquest poble d'	hipòcrites	. —Ja en parlarem amb calma. Prou sé que és difícil d'aturar el
sobte a l'alteració que mossèn Joan Serra havia assossegat: —Què volia,	hipòcrita	, home repugnant? El vell es torna a lloc les ulleres verdes, guardadores
el pare de cruel i malvat, i els qui l'acollien sabent qui era ell, d'	hipòcrites	; els qui el protegien, d'encobridors, i els mateixos jutges, de parcials,
la ciutat, com una imprecació als jueus de tota mena, als covards i	hipòcrites	que hi pul·lulen. En dir aquests versos: "Oh, sensuals hipòcrites!
"genial". Tenia un somriure mofeta que el delatava. No era un	hipòcrita	, però sota la bonhomia amagava una sornegueria de pagès intel·ligent o de
per la cosa més petita, i mentia fins involuntàriament. No ets un	hipòcrita	, sense adonar-te'n? —em vaig preguntar, afligit. Em semblava que sí, i
bases fermes que hi havia dintre meu. De moment, ja feia temps que era	hipòcrita	amb mi mateix. M'acusava de no treballar, i em complaïa en la indolència;
plaga n'hi ha, de vostè! Fumi el camp tot seguit! Aquell moment jo feia l'	hipòcrita	. Volia simular la mateixa adoració del matí, però no em servia. Ella m'ho
, i m'estirà violentament per les solapes. —Saps què ets tu? —esclatà—. Un	hipòcrita	! Aquella sortida em produí un esglai sobtat, com l'assalt d'un lladre amb
certa inquietud semblant a la d'aquell moment. —Per què? Per què sóc un	hipòcrita	? —vaig exclamar, torbat. Ell devia copsar el meu esglai, i esclafí una
més que jo, i vols semblar un escrupolós, un delicat. Per això t'he dit	hipòcrita	! —Seré tot el que vulguis menys un hipòcrita —vaig respondre, ofès—. El
delicat. Per això t'he dit hipòcrita! —Seré tot el que vulguis menys un	hipòcrita	—vaig respondre, ofès—. El que hi ha és que tu no tens vida moral... —
dir: "No serà pas això el que m'omplirà la panxa!" És veritat o no?	Hipòcrita	! Hipòcrita! Jo estava avergonyit. Per què em deia aquestes coses,
serà pas això el que m'omplirà la panxa!" És veritat o no? Hipòcrita!	Hipòcrita	! Jo estava avergonyit. Per què em deia aquestes coses, justament aquell
pobra noia de la província de Lleida, a qui pagaves les nits amb versos.	Hipòcrita	! Ho dic una altra vegada: Hipòcrita! Jo empaito les dones pel mateix que
a qui pagaves les nits amb versos. Hipòcrita! Ho dic una altra vegada:	Hipòcrita	! Jo empaito les dones pel mateix que tu i les pago. Estic content de
, i se'n reia. I encara semblava dir-me en un llenguatge inhumà, bestial: —	Hipòcrita	! És pitjor que jo! Vaig estar temptat d'arrencar aquell ull de la seva
l'actitud de Josep. Li n'estava agraïda. Però, per què mentia, la	hipòcrita	? Jo l'havia descoberta a l'instant; amb el desig als ulls i la natural
els pagesos... Esclafeix el riure. Pregunta: —Et va bé? Jo encara sóc	hipòcrita	amb mi mateix. Acostumar-me a viure d'almoina em sembla que em repugna.
d'ambició, no en té. El món més aviat li fa fàstic. Les dones són astutes,	hipòcrites	, interessades. L'única experiència que en conserva l'ha deixat marcat per
cara; es passà la pinta i s'adreçà lentament a la casa. "No en sóc, d'	hipòcrita	!", es deia a si mateix. "I si hagués de pagar amb la moneda amb què
amb horror la blancor de les parets encalcinades. Blancor hostil,	hipòcrita	, feta de repulsió, aspra com els sentiments dels Aguilera... Després
parlar com ell, que, a dalt de la figuera, no t'hi trobes bé? —Fóra	hipòcrita	si et digués que m'hi trobo malament. No em sedueix la recompensa que
festa. Si em gosaven retreure el que pensen! Són ben educats, és a dir,	hipòcrites	. Ella, no: té por; em coneix, coneix les meves furioses reaccions. Acala
—No! —va respondre sec, tallant, amb mirada insolent. —Veieu?, no és	hipòcrita	! Deus tenir els teus motius; els teus "secrets" motius... I em mira com
m'ho recorda tot. Més tard, si pots, potser m'agrairàs que no hagi estat	hipòcrita	... I, mentrestant, a dalt, deuen seguir combinant moviments estratègics.
en dues aquestes muralles sorrudes, obriré el ventre d'aquestes cases	hipòcrites	, i per les seves ferides badades exhalaran una olor de menges i d'encens;
de l'amor conjugal, misteriosos; no hi fa res el que diguin els	hipòcrites	parlant de puritat i d'innocència, difamant com a
el legítim Sobirà? Tu, que ara vols presentar-te, astuciós	hipòcrita	, com sostenint la llibertat, ¿no eres el més servil i
dit que tinc un germà, pare de família, assenyat, religiós, usurer,	hipòcrita	, un home com cal, columna de la societat. És adroguer a Salònica.
dir-ne. I el qui s'enorgulleixi de passar per "pare liberal", o és un	hipòcrita	, o un ximple. Des del punt de vista del seu inevitable "fill" —del "més

Pàgina 1 (de 16)

50 següents