DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
hipocresia F 526 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb hipocresia Freqüència total:  526 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

En el fons, allò que anomenem "cinisme" no és sinó l'antídot de la hipocresia. La figura simètricament oposada al "cínic" no és el "virtuós", ni
la pedra" és una de les recomanacions cristianes menys acatades. Hipocresia? Potser, en part, sí. Però no del tot. La indignació es desperta en un pla
sí. Però no del tot. La indignació es desperta en un pla distint al de la hipocresia. Som hipòcrites quan està en joc la nostra conveniència personal, perquè
si ho són del cos com si ho són de l'esperit, consideren que això és pura hipocresia: tartufisme infecte. Els atacs a la moral burgesa, quan es fan en nom
havia complert mai de bona fe, i que només li havien servit per criar-li hipocresia. Guillem no s'aturà a pensar mai que, malgrat tots els defectes que
el vell don Tomàs li feia l'efecte d'una mòmia guarnida de rosaris i d'hipocresia. En canvi, sentia per Leocàdia un afecte de debò, i Leocàdia, malgrat
xicotes com ella, l'haver-se permès determinades llibertats sense hipocresia i sense preocupar-se massa del secret. Maria Lluïsa enmig de tot era
sovint aquesta paraula horrible? Havia cregut poder alliberar-te de la hipocresia que et volta, que us corca tots; ensenyar-te a respirar, a riure, a
i d'interjeccions; aquella casa és un oasi: un indret de deseiximent d'hipocresies i d'encarcaraments. Tomàs bramula i gesticula com un orat, i fins l'oncle
la gent d'aquí sigui pitjor que l'altra; ho fa que tenim aquest llevat d'hipocresia repartit entre tots i que ens fa ser més amables i somrients que enlloc.
als meus propis ulls, amb vels de literatura i de romanticisme —una hipocresia a la fi— era una hipocresia encara insabuda per mi, la hipocresia de
amb vels de literatura i de romanticisme —una hipocresia a la fi— era una hipocresia encara insabuda per mi, la hipocresia de l'ingenu, de la qual ell serà la
—una hipocresia a la fi— era una hipocresia encara insabuda per mi, la hipocresia de l'ingenu, de la qual ell serà la primera víctima. El maliciós fa patir
que sent la inutilitat del coratge— m'estupiditzava l'ànima. Sinceritat i hipocresia L'heroi per força! Jo havia esdevingut l'heroi per força! Tenia
m'acorava, em reduïa com un cuc als meus propis ulls. La sinceritat! La hipocresia! En l'art com en la vida, quins problemes més greus! De vegades no ens
perjudicar ningú, de calumniar, d'intrigar, però dintre meu s'amuntegaven hipocresies i falsedats involuntàries. Tot provenia d'una mentida fonamental: jo
; però hi tornes. N'hi ha a qui això agrada. Això fa poeta, home superior. Hipocresia! Mentida! Jo, no. Jo sóc franc. M'agraden i m'agradaran tota la vida,
m'engresca. És un joc que em plau. Faig el comediant. M'agrada la meva hipocresia, trobo gust en la mentida, un gust molt dolç, un gust d'art, de poesia.
permès de tenir escrúpols, que els escrúpols serien una covardia, una hipocresia. "O avui mateix deixes Josep i te'n vas cap a Barcelona, o fas com ell,
menys greu. La calúmnia, la injúria, la deslleialtat, la traïció, la hipocresia m'havien horroritzat tota ma vida, potser perquè representen un atac
y tu mateix me llatjeras y 'm destrossas las entranyas? ¿Acás era hipocressía l' amor que avants me jurabas? ¿Perqué 'm lligares lo cor ab carinyosas
del meu cor y mes afecte l' hi posa. Ton· Si 'l que dius, la hipocressía t' ho fa dir, tot se perdona; més ó aixó no es veritat, ó estás
Ma confiansa desd' avuy te retiro, sens odiarte. Ton. [(Ab hipocressía)] Donchs, mes fidelitat podré probarte. (Avuy donaré pas als fills de
tot em semblava preferible a la ficció que m'esperava al teu costat. Hipocresia, fingiment, afectació: haurien de ser aquestes les meves virtuts. Vaig
encapçalat feia temps amb aquestes paraules: afectació, fingiment, hipocresia. "No et vas moure del costat d'ella durant els últims dies de la seva
Aleshores la seva obligació era valer-se d'aquest conveni basat en la hipocresia que Cosme havia imposat i mantenia, intentar que el seu fill rebés un
ho semblava, car ni l'Home ni l'Àngel discerneixen la Hipocresia, que entre els mals és l'únic que a tothom, tret de Déu, es fa
torbament, desesper, vergonya, còlera, odi, obstinació, hipocresia. Adam, amb balbuceigs, va contestar-li: "T'he sentit pel
centra en les qüestions sexuals. Els rigorismes d'abans, els tabús i les hipocresies, comencen a batre's en retirada. En alguns països, segons conten, la
els nostres veïns virtuosos... En fi... Un gos amb pantalons seria la hipocresia que ens mereixem. L'anatomia i les seves modes És una qüestió de
(o la feblesa) és més enemiga de la virtut que el vici, alimenta la hipocresia, juga a les fronteres de les virtuts, pren, per exemple, la màscara de la
la seva pintura més volum del que tenen les de l'original: així mateix la hipocresia és una imitació del seny. Hi ha una falsa modèstia que és vanitat, una
lleugeresa, una falsa grandor que és petitesa, un fals assenyament que és hipocresia. Una dona hipòcrita paga amb el posat i les paraules, una dona de seny
plausible, la segona amaga un tresor sota un aire lliure i natural. La hipocresia posa noses al talent, no amaga ni l'edat ni la lletjor, tot sovint les
democràtiques. En aquest punt arriba a un veritable virtuosisme d'hipocresia i d'eclecticisme. El senyor Cambó, ben entès, és un devot de les formes
mentida i és franc perquè estima la virtut. Si voleu saber lo què són l'hipocresia, la pobresa d'esperit, la fúria gasiva, l'encongiment místic, la
que li cridaven: "Ell us empari, germà." De la dona que li exigia la hipocresia d'una paraula santa. I el rodamón abaixava el cap i passava de llarg amb
i eviten la temptació, amb un somriure humil, tot dient amb perfecta hipocresia: —/For you the honor!\ L'encantament del foc A l'entrada de la
s'arriba a matar per ella... ella plora de vanitat. XLIV La hipocresia és d'agrair, perquè és un esforç envers el proïsme, per a dissimular els
fins a veure en Jaume Ripoll una de les encarnacions més enutjoses de la hipocresia. Allunyat d'ell, empès encara pel remordiment, el minyó havia arribat a
que el problema feminista és un problema qual solució dèu cercar-se en la hipocresía, tal com ha dit Morèas. És en va que vingui un Catulle Mendès i afirmi
es suprimir-lo. No: la solució del problema feminista no rau en l'hipocresía perquè la hipocresía es un entrenament per a arribar a l'aniquilament de
No: la solució del problema feminista no rau en l'hipocresía perquè la hipocresía es un entrenament per a arribar a l'aniquilament de l'estat moral de cada
en bona hora sigui; però la franquesa és enemiga del fingiment i de la hipocresía, no és enemiga de la reserva i la mesura; i la franquesa crúa, la
de l'home, i és en el fons un menyspreu amb apariencies de culte, és una hipocresía contra la qual toca a les dònes defensar-se, la qualitat d'àngels de la
Llegeix el què posa a sobre: diu: /amitiè\. Això és pura hipocresia. Si fos un ganivet castellà, a sobre hi diria, probablement:
de trefí, les quals eren acaronades pels peladors amb la mateixa hipocresia amb què es colpeja el llom d'un animal domèstic a fi de guanyar-se la
del caciquisme, els únics espanyols que he sentit que en parlaven sense hipocresia han estat Unamuno i Cossio. Ambdós coneixen l'organització política real
havia de produïr en la carn jove de Joan Antoni. —Si no és un cas d'hipocresia —digué Tàrrec— és un misteri més fosc que el de la Santíssima Trinitat.
la resta de ma vida. La mare veié en aquell desentès la careta de la hipocresia. —Vull dir de béns —respongué Joan Antoni— Sabeu si al testament?... Sa

  Pàgina 1 (d'11) 50 següents »