Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
hom IND 29700 oc.
hom M 276 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb hom Freqüència total:  29976 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

i de temor, i apressà el pas cap a l'església. A partir d'aleshores hom veié el jove capità passejar moltes vegades pel carrer. Alguns cops Maria
exaltació d'una nit qualsevulla de la vida, en què l'oblit ve a cercar un hom al fons de les seves inquietuds, i en què en cada gota de la nostra sang
els precipicis, els indrets en què, en lloc d'avançar, es retrocedeix i hom sent flaquejar els genolls i el cor i, angoixat, mira el cim gairebé
En l'evolució històrica del moble comprovem que, sí, de mica en mica, hom va descobrint les facilitats oportunes perquè el repòs ansiat es
acreditadament àgils en les arts dialèctiques—, les solucions que hom hi proposa tampoc no són més serioses. Ben mirat, ningú no en proposa
amb criatures sorgides d'un semen vitrificat?, ¿en la qual cada dia hom secciona filets nerviosos d'encèfal a fi de modificar la personalitat
no s'origina tant en la llibertat dels dos nazis com en la duresa que hom reserva als altres: als presos comuns, sobretot. La desigualtat de tracte
sense contemplacions. En alguna mesura, la pena busca l'exemplaritat: hom castiga el delinqüent a fi que la sanció serveixi d'admonició als altres
és l'índole lúdica, amenitzant i fins i tot gratuïta de l'acte de llegir. Hom llegeix, efectivament, per "distreure's", per "divertir-se". La
sofisticada. El comprador adquireix tal llibre perquè és de tal autor: hom el defraudaria, si el llibre fos "copiat" d'altri. I el plagi,
pintat —ni el més mediterrani! I hi ha moltes maneres de ser derrotat. Hom pot ser vençut per un enemic més poderós, hom pot caure en un parany
maneres de ser derrotat. Hom pot ser vençut per un enemic més poderós, hom pot caure en un parany imprevisible i mortal, hom pot destruir-se en
un enemic més poderós, hom pot caure en un parany imprevisible i mortal, hom pot destruir-se en qualsevol atzar estúpid, hom pot acabar víctima dels
imprevisible i mortal, hom pot destruir-se en qualsevol atzar estúpid, hom pot acabar víctima dels propis descoratjaments o de les pròpies
vocabulari quotidià: tota la força suggestiva —incitant— s'esvairia si hom optava per designar membres i accions amb la terminologia neutra dels
això no lleva res a la circumstància de ser-ho: a la ridiculesa. I hom se'n riu. La comicitat del sexe és angoixosament palmària. Crec
i de la vida, es concerten contra aquesta idea: contra la "moderació". Hom hi ha volgut veure la típica cautela del burgès, la grisor i la
el vici, degudament controlat, pot donar bon rendiment, i aleshores hom fa els ulls grossos. De tota manera, s'ha igualment de considerar que les
poques referències documentals; de l'exemple homòleg dels nostres dies, hom en treu matèria de fastuosos reportatges en magazines de difusió
de les consignes d'altres partits (especialment del PSUC) amb els quals hom vol unir-se més efusivament. Els representants del front d'Aragó es
La bona dona vacil·la una mica. "No ho sap? La tenim amagada. Com que un hom és d'edat i aquí han vingut gent d'aquests, m'hauria sabut greu que
"Semblava que el cor se'm desfeia. Veure que fan burla de coses que un hom estima tant!" I, textualment, afegia: "No fem burla de Déu, que tots som
/This is very important for you\. Es veu que oficialment hom donava moltes facilitats. Jo he preguntat (recordo, en anglès, els mots
Popular de Guerra, amb leguis impecables i uniformes flamants, que hom troba pels carrers i al metro. Tothom tem una guerra llarga. Quan torno a
jove encara, és molt espessa, i al cim, vora les rossoles gris-morades, hom veu "les altes positures" dels avets. Dinem vora la font, sobre
tampoc, que dolgués més, per l'avenir que amb ella li anunciaven. Un hom es podia veure ja dintre el taüt, pujant la costa del cementiri, en un
com amplificats, d'una insòlita sonoritat. Era una d'aquestes nits que hom hauria volgut retardar, com aquella de la narració bíblica, i pregar
de fang de cap a peus, feia llàstima de mirar; la feia, sobretot, quan hom la veia esforçar-se per igualar les altres, perquè no l'acomiadessin: se
les persones la seva infernal possessió. Només mortificant-los durament hom els pot arribar a dominar i fer-los morir. Però els teus restaven vius,
En arribar al pati de la casa on vivies, t'havies recobrat, i hom et diria invicta. Aquells besos darrers, aquells grapats
menjades de termites i pintades de suc d'estrella de mar. Allí hom venia divinitats polinèsies fabricades a Hamburg, postals pornogràfiques
El greix que la deforma i la guarneix d'unes anques tan expandides que hom diria que porta mirinyac, no ha destruït, però, en el cos de Mamà Tu
ni llavis ni dents per a riure; està constituït d'un vori tan feble que hom diria que no és altra cosa que un tel de ceba respirant dintre unes
treball, el dia es fon ràpid, i, una existència així, és possible que un hom la pogués prolongar anys i mesos si mantingués l'ànima mesella a les
la joia més intensa dels ulls, que són l'imprevist més enlluernant que un hom pugui veure en bèsties vives, fossin tan gustosos com el rèmol o el
en resten el nom i la voluntat. Les forces morals semblen dissipades, si hom no compta amb aquella pregona afrau on sempre resten en potència de
a una ungla de l'antiga concepció colonial romana. De nou semblava que hom retornava a la consideració del pagès com a pur instrument de producció
del seu temps. Encara avui és un tòpic parlar d'individualisme quan hom fa referència al món de les nostres finances, dels nostres afers. És
solen donar-li llur ajut per un fenomen de mimetisme; en cas contrari, hom les fa marxar per força. Els grups elevats —que es denominen els
i tantes ocasions, quan a cada oportunitat que tenia aquella minoria hom maldava per posar-li bastons entre les rodes, per enfrontar-la amb una
qual ha procurat eliminar de seguida les arestes més cantelludes. Mentre hom es feia la boca dolça amb la bresca del Llenguadoc, es tirava pedres al
a la veritat, és una malíssima òptica. No s'hi veu res, més que allò que hom hi vol trobar. Aquesta posició explica atzagaiades tan monumentals com la
llur popularitat als designis d'una tasca mancomunada. Al final hom acabà parlant de concòrdia i /conllevancia\, grans mots que es
històric. Perquè la història no perdona ni un instant de retard, i quan hom se n'oblida, retorna amb força. I a Catalunya ho féu sota la forma de
recerques als arxius reials palesen que foren moltes més de les que hom s'imagina. I no sols entre els nobles i els burgesos, sinó àdhuc entre
sobretot en el sentit d'oposició a unes tropes foranes, que a Catalunya hom deia contràries a tota fe i tota llei. No tothom fou patriota, però, i
eren les tiges mestres de la seva concepció. Partint d'aquestes dades hom podia arribar a conclusions ben satisfactòries des d'un punt de vista
a través de la mesura— provoca una realitat vital: la tendència que hom es captingui bé. El just capteniment és la nostra fórmula d'or, el
de no passar d'una fita, de trencar amb tot allò que no sigui el que hom pot efectivament mesurar. D'altres el que desferma la sotragada és el xoc
ressort obscur que cal revelar, abans de cloure aquest llibre, perquè hom hi estigui amatent i no s'hi deixi atrapar. Els catalans, encara que

  Pàgina 1 (de 600) 50 següents »