×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb honorar |
Freqüència total: 1003 |
CTILC1 |
la mesura i coneixia els seus límits, les seves fites, la qual cosa l' | honora | i l'enalteix, sense que qualitats i mèrits la duguessin a créixer de nou. | Sollada, maleïda, provinc tanmateix d'una estirp solar, i cal que | honori | , en davallar a l'ombra, la resplendor, que vull perdurable, de la meva | vista moral, per a mesurar-ne la duresa... La clemència és una virtut que | honora | qui la practica: d'acord. Els dos alemanys en qüestió, responsables —sens | en una euga de qui mirava les dents, amb vistes a | honorar | -la muntant-la, que per mala sort fos filla única. El | de les festes cavalleresques que l'emperador de Constantinoble fa per | honorar | els ambaixadors del Soldà. El conestable Diafebus, que s'abilla | patró dels uns, els altres, a manca d'un sant particular, s'aferraven a | honorar | sant Cristòfol i sant Roc, patrons, els dos, de la vila. La festa de sant | entre físics i biòlegs que ofereix aquesta reunió celebrada per a | honorar | la memòria d'un gran peoner, a les descobertes fonamentals del qual tant | un article per a aquest volum en el qual els científics contemporanis | honoren | les contribucions memorables d'Albert Einstein al progrés de la Física i | de Medicina de fer una de les Conferències Stensen, amb les quals s' | honora | la memòria d'un cèlebre científic danès, l'obra del qual és cada dia més | difícil recerca: Satan, llur cap, emprèn tot sol el viatge; és | honorat | i aplaudit. Acabat així el consell, els altres segueixen | "El teu desig, bell Àngel, de conèixer l'obra de Déu, per a | honorar | l'Artífex suprem que la bastí, no et porta a excessos | què no, si el bé que es comunica es fa més abundant, molt més | honora | el seu autor, i mai no li és ofensa? Eva feliç i | treu tot allò que guardes, sigues pròdiga per a | honorar | degudament i rebre l'hoste celestial; als qui ens les lliuren, | del Cel, i a qui pertany poder i glòria, m'ha volgut | honorar | . Per això els jutjo, perquè es compleixi llur desig i vegin | inquirim els camins de Déu amb l'Home, car Déu veiem que t' | honorà | i que mira l'Home amb igual amor. Doncs continua; car | i gentil condescendència que amb mi has anat tenint serà | honorada | amb memòria agraïda. Sigues sempre l'amic dels homes, | i aquests dies recullo tots els epítets amb què la nostra Església ha | honorat | la Verge Maria. Va sospirar. —M'he fet vell —digué—, no puc fer cap | el mirall de sa consciència. Era savi d'ofici. Explicava la saviesa. S' | honorava | d'ésser el deixeble privilegiat d'un Mestre molt profund, i l'apòstol de | el meu treball —el darrer havia llegit el meu esbós de 1844—, m' | honoraren | en pensar que era aconsellable de publicar, amb l'excel·lent memòria de | certa expectació, i alguna despesa addicional, ja que el claver major s' | honorarà | a imprimir l'obra, si bé la tirada acostuma d'ésser molt exigua, per a ús | repartició, entre la població, de les tones de pólvora necessàries per a | honorar | Sant Jordi amb l'espetec que s'escau. Un trabuc en activitat durant el | de dues-centes mines Timoleont, fill de Timodem corinti, i ha estatuït d' | honorar | -lo sempre més amb festes musicals, hípiques i gímniques, per tal com ell | que donarem, han d'ésser comparats amb En Ramon Llull i han de venir a | honorar | aquesta història amb llur presència i que ultra la majestat que varen | de la Societat de les Nacions—, encara que en resultéssim víctimes, ens | honora | . Sense judicar, ¿ens serà permesa una utilització objectiva? La història | associacions catalanistes, no adscrites a cap disciplina, on era de llei | honorar | els retrats de Pi i Margall, Robert i Verdaguer, i, com muda protesta | n'hi ha, però, que poden encara, amb dignitat i prestigi que ens | honora | a tots, mantenir la continuïtat de l'escola. Els deixebles de les últimes | Reventós, a l'ocasió del seu traspàs. Vet-ací un dels títols que més l' | honoren | . En saber tardanament la seva mort, tot d'una m'esperonà el desig | gloriós destí de Pompeu Fabra En Mestre Fabra, els catalans estimàvem i | honoràvem | l'home auster, l'amic cordial, el ciutadà exemplar. Per qualsevol | qualsevol d'aquests títols bé s'ho mereixia. Damunt de tot, però, en ell | honoràvem | allò de més noble que ens uneix: l'amor a la nostra llengua. Ara, que en | planxa), que és l'esgrima: hi ha un trajecte de l'objecte que ha d'ésser | honorat | fins al final. Aquest trajecte sovint és paradoxal (d'aquí l'interès que | tot el profit ideològic d'aquest llenguatge contínuament indirecte: | honora | tots els sentits possibles del mot "correcció": /Dominique\ és | Balari, junt amb els doctors Alemany i Soms de l'Universitat Central qui | honoren | la memòria del Mestre. L'avenç del doctor Segalà en la Càtedra de Grec | féssim deixament dels nostres drets, seríem indignes del passat que ens | honora | i de l'esdevenidor que ambicionem. Catalunya autònoma. "Quan Catalunya | dia 9 de marzo en Barcelona\—, en un esclat de sinceritat que l' | honora | , al·ludeix els federals de Catalunya, que —diu ell— "tal volta amb més | i donatius als temples, perquè els immortals hi fossin servits i | honorats | com el seu gran poder exigia. Oït això, el savi consell decidí, sense veu | heu de creure en mi, que sóc l'inspirat i el guia segur, i amar-me i | honorar | -me per damunt de tota cosa, i tenir fe en la missió provident que m'és | senyor, que l'amor que sentiu per la vostra terra és un sentiment que us | honora | . El Viatger va somriure. Monsenyor afegí: —Ben cert, mon bon oficial, i | hi anaven amb la devoció del que assisteix a un ofici diví, hi anaven per | honorar | Dionís, jatsia que dels altres déus tot sovint se'n fes riota. El teatre | fets més importants de la història econòmica catalana i un dels que més | honoren | el nostre poble [XXVI]. Aquelles institucions de cultura, | ell sol, que tot tot Montagut plegat. Vès, donchs, si, ara que's dignava | honorar | al poble ab la seva presencia, no hi havíen de córrer tots a tocarli la | Què tinc jo? —Melrosada, vostè té una ànima d'àngel, té una noblesa que l' | honora | , té uns sentiments... —Calli, calli, Paulina!... —Demés, Melrosada, té un | ho torna. Emporta-te'n el minyó a casa, Germana meva, i no t'oblidis d' | honorar | el sacerdot que veu tan enllà en les vides dels homes. —Pel Bou que em | pròxim parent del "chef" que s'havia mort recentment, de desgràcia, ens | honorava | amb la seva companyia dormint el son eternal, al costat de les nostres | persones especials, que manipulen amb cura aquest pestilent tresor, i s' | honoren | amb el nom de naturalistes. Nosaltres, catalans, que no hem representat | romangué estacat per una pota, esperant que una hermosa mort acabés d' | honorar | la seva vida. Així, sense més cerimònia, ens consideràrem instal·lats. El | , i aviaré el poble, que sacrifiquin a Jahvè." I digué Moisès a Faraó: —" | Honora | 't sobre mi! A quin temps he de pregar per tu, i per tos servents, i per | tu, cert, els destruiràs, rompràs a miques les esteles llurs. Vosaltres | honorareu | Jahvè, Déu vostre, i jo beneïré el vostre pa i la vostra aigua, i | perquè no diguin. Li havien construït una casa amb certa petulància d' | honorar | -lo, però què sabia de lleons la ciutat de les rates pinyades? Ara, d'ençà | Ni per part dels nostres artistes, ni per la dels forasters que ens | honoren | amb llur concorrencia, en cap Exposició de les celebrades a Barcelona | més ben armats que no pas els revoltats. Pomarè II, però, no va pas | honorar | la seva nova religió ni els seus mestres, els protestants; fou embriac, |
|