×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb honra |
Freqüència total: 979 |
CTILC1 |
tio Jaume. —Sí, tu ho has dit: sobretot això, perquè, si no hi ha | honra | , res val res. Alguns s'aguantaven el riure; altres el compadien; | anat bevent i de liquidar el problema dels conversos (problema de l' | honra | ). Tercerament provingué de la incapacitat d'articular d'una manera | com cal. La cosina acabà per enfadar-se de veres. Allò tocava ja a l' | honra | . —Aquestes coses no tens per què dir-me-les. A mi no m'has de | s'agreujà. L'illa estava de festa. A Valldemossa, poble que tengué l' | honra | de veure néixer el beat Montcada, arquebisbe de València, s'havia | [(Amb els punys closos, a punt de caure sobre en Pepe.)] L' | honra | ; vostè, el cinisme. És prou? Ernestina. [(Abandonant el seu | No; per què? Els d'aquesta casa acaben de posar en perill la teva | honra | . És més que intentar assassinar-me, més que trepitjar les meves | tu i pels teus pares i per tots els catalans, per l' | honra | de les donzelles i els sofriments dels esclaus, pel | de la Monarquia, no volia fugir, volia donar la seva sang i la seva | honra | per la causa del rei. Veient que no la violava ningú i que els | posseir intel·ligència. Si l'honres tu, ella et darà | honra | segura; ella ta gràcia aumentarà; ella ton cap | tu, fillet del meu cor li deus potser la vida, y jo... ah, jo, l' | honra | devant del món." Y l' agrahiment se desfeya en llágrimas que la pobra | tal que la festa siga lluïda... Que el ser majoral de sant Antoni és una | honra | , de bona veritat, però també comporta molts calfaments de cap. El | vingut acompanyant fins aqui á la porta. La mare, qu' estaba gelosa de ma | honra | , va creure del cas no deixarme anar mes sola pe 'l carrer. A la porta, 'l | ¿Que ús heu disputat? No 'm vaig poder contenir més. Lo meu nom, la meva | honra | estaba en perill y vaig voler salvarme. Fora de tó, boja de desesperació, | anem y fugim d' aquet lloch plé de perills, ahont se fa un comers de la | honra | de las noyas... Y mare y filla 'ns retirárem, acompanyantnos totas las | malferida á nostres peus va morí; y en los últims de sa vida, cuant sens | honra | y escarnida encara treya verí, sos funerals anunciaban las campanas del | [(ab resolució)] Que jo t' estimo mes que á ma vida y ma | honra | . Julia. ¡Oh! Calléu. [(horroritsada)] Ton. No | cert. Ton. [(exaltantse)] Y criminal. Filla sens amor ni | honra | , puig tals dictats se mereix aquella que afecte posa al qu' es butxí del | serveixo com ovella carinyosa, y per salvar al teu pare esposo ma vida y | honra | solts obtinch ta indiferencia que tot lo meu cor destrossa. | Ton. Ets la filla sens entranyas que ven del seu pare l' | honra | , la llibertat y la vida. Julia. Compadeixeume. [(S' agenolla | cor? Solts devant Deu la dona s' agenolla, y á ningú més, si vol neta sa | honra | : que al postrarse á un igual, se fá l' argolla ab que prepara sa fatal | Demostreula ab fets mes grans, no falseijant la virtut. ¡Quína | honra | pel nostre escut quant Fransa digui ben alt qu' en Roche, 'l soldat lleal | per ara. Observa solts ma conducta y ofega qualsevol dubte contra l' | honra | del teu pare. Després, ben alta la cara mostraré devant del món. | alsarla será lo moment supremo d' acabar d' una vegada ab las vidas y las | honras | de la terra manresana. [(Los soldats van baixant silenciosament al | mes terrible y dolorosa contra mon nóm y ma vida, contra ma vida y ma | honra | ! Calla, butxí de ma vida, [(al cor)] conciencia que 'm trastornas | no podrá se' espanyola, y essentne com jo francesa, iguals serán nostras | honras | . ¿Qué importa mon crím fatal si lo meu cor tot ho logra, y ab la mort del | francesos res escoltan, y jo he de vetllar per ella, per sa vida y per sa | honra | . Si he d' esser son guardiá no puch dirigir las tropas, y es exposat per | com la maynada de sangrentas feras per destrossar las vidas y las | honras | dels braus patricis d' eixa noble terra. Roch· Gran es la | es de sobras lo demés que 'ns resta; puig la tropa francesa, vencedora, | honras | ni vidas sense fré respecta: y es un trasto infamant, rublert d' oprobi, | y es un trasto infamant, rublert d' oprobi, cuant la dona ha perdut | honra | y puresa. Combatent al francés, lliuro á la patria, y salvém de las donas | Encar que fos al infern, allí aniría ab coratje per salvar mon nom y | honra | , y al amor de la mev' ánima. Déixam. Ton. ¿Vols dí 'l Timbaler? | Soch ton pare. Julia. Butxí sou de ma vida. Lladre vil de ma | honra | y ma ignocencia. Roch· ¡Oh! Perdona 'm. Julia. Fugíu, | Julia. Es ell. Lo pare infame que dona al llop los trossos d' | honra | seva. Timb· ¿Y vos sou aquell pare que tant guarda de sa filla | No estic mes baix del trespol que cubrix á chent que ducta de ma | honra | y ma conducta mes pura qu' el mateix sol. Serap· Pues no la | sóc pas esclau; ben al contrari, el diner és el meu esclau. Jo sóc, i amb | honra | , esclau del treball. Tallo boscos: tinc una contracta amb els anglesos. | doncs, el que hi havia establert, aprofitant-ho i coordinant-ho a llur | honra | i profit. La inscripció relativa a un rellotge d'aigua (1142) | en el seu enterrament. Mai no ha fet la Ciutat dels Comtes unes | honres | nacionals com aquelles, on la pompa oficial es fonia amb el sentiment | en el drama de Calderón resten impunits els crims que, en nom de l' | honra | ofesa i impulsats pels seus cànons inexorables, cometen els | sessions plenàries de l'Institut d'Estudis Catalans, d'ençà que tenia l' | honra | que fóssim col·legues, i alguna vegada a l'Arxiu de la Corona d'Aragó. | En la dissort humils, forts en la glòria, La veritat i l' | honra | per emblema; Oh, Josepet!, i els segles venturosos No | ni vetllada que no acabés anant a dormir... al jutjat de guàrdia. En | honra | meva, he de dir que allò durà poc. Que'm vareig refer, que'm vareig parar | sorda, més terrible que moltes guerres, perquè s'hi juga molts cops l' | honra | i el vi i el pa de les famílies. L'aranya es defensa com pot: recula, | -lo no s té d'anar lluny. An el mateix hostal den Marió, aon tenim l' | honra | d'haver de viure, no s'ha de fer més que esperar el vespre, i allí, de | crítica s'atansava i els cors glatien. Una migdiada, el paladí de l' | honra | col·lectiva traspassà les eres amb el "setter" roig encastat a les | jo vaig pagar-lo amb un bou quan fou admès. Un bou val poca cosa, però l' | honra | de Bagheera és una cosa que pla bé la faria lluitar —digué la pantera, | s'hi anirà; però no m'agradaria pas haver-li d'escombrar cap petjada. L' | honra | d'un establiment és més delicada que la d'una minyona i els catifets de | que els tornin la formalitat perduda, de triomfar o morir pel bon nom i l' | honra | de llurs avis, reis de la selva, els resta. Han anat de poble en poble, de | crítica s'atansava i els cors glatien. Una migdiada, el paladí de l' | honra | col·lectiva traspassà les eres amb el "setter" roig encastat a les | o bé aquell que preferirà els advertiments i les apel·lacions a llur | honra | per esmenar-los i instruir-los? Posa un tribú o un centurió cruel: farà | allunyar-me del repòs insular per comparèixer a la vostra presencia, gran | honra | , tan cobdiciable com temuda. Però, venir les veus harmonioses d'allà on | dels moralistes, dels tribunals; no som ara campions de la Religió o l' | honra | de les persones o altres interessos intangibles garantisats en els |
|