Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

des de l'altre món, ens ho hauria d'agrair... Seria com una manera d'	honrar	sa seva memòria. Però lo que importa primerament és convèncer sa pobra
També a l'/Ateneo\ creien necessari donar una prova d'existència	honrant	la memòria del marquès de Collera; i també, com Aina Cohen, entropessaven
Poques vegades la memòria de l'il·lustre arquebisbe de València fou	honrada	com aquell any. Dona Obdúlia, mig morta, demanava noves de la festa. Allò
fantasia? Víctor. Però és innegable que el príncep existeix, que	honra	la nostra casa, que té certes pretensions, que ta mare te'l fica pels
. Oh, i que fa goig!... Jo no sé com té tanta sort el meu germà...	Honra	la família... —Escolta, quants whiskys has begut? —Aquest que tinc al
així, cura, fill meu, de posseir intel·ligència. Si l'	honres	tu, ella et darà honra segura; ella ta gràcia
Julia. ¡Quina ditxa! Roch· Sobretot	honra	á ton pare. Pensa que aquesta presó també mereix digne cástich.
meu germà i no et conec. Orestes és mort, i més li val; a partir d'ara	honraré	els seus manes amb els del meu pare i els de la meva germana. Però tu, tu
tumults, permesos deliberadament amb el propòsit d'	honrar	el seu Fill Ungit, dels seus contraris venjat, i declarar que
no sempre van pel mateix camí, era d'una pulcritut que ell tot sol	honrava	la classe. Figureu-vos si n'era, de net, que, per no embrutar els pinzells
amb dignitat la senyoria d'aquest títol. Racialment castellà, Pereda	honrà	la jerarquia dels escriptors castellans amb el seu mestratge humà i amb
aplicació a l'ofici literari. I fou la seva senyoria que d'igual a igual	honrava	la de les lletres catalanes com l'amic honra l'amic. Stefan George Per
que d'igual a igual honrava la de les lletres catalanes com l'amic	honra	l'amic. Stefan George Per l'esplendor i no per l'eloqüència, valorarem la
l'estudi els instruments necessaris al perfeccionament de la llengua i s'	honren	amb el mestratge dels gramàtics. Cal gramàtica als escriptors, deia
d'açò beneïa Jahvè el dia del sàbat, i el santificava." IV "	Honraràs	ton pare i ta mare, per ço que s'allarguin tos dies sobre la terra que
i al jebuseu; els quals jo atuiré." "No adoraràs els déus llurs ni els	honraràs	, ni estrafaràs ninguna de les obres llurs; ans tu, cert, els destruiràs,
què de la séva boca flueix dolça la veu! Salut, filles de Zeus!	Honreu	mon himne, i jo recordarè a vosaltres, encara, en altre cant."
superba concepció del sofriment humil i resignat és obra mestra que	honra	no sols l'actual Exposició, sinó tot l'art català. ¿Qui no se sentirà
d'estiu, lo Bibliotecari començá á tractarme de parroquiá de la casa,	honrant	me ab la confiança de deixarme pendre les claus, y anar als armaris á
diaris catalans de les classes conservadores a les quals nosaltres ens	honrem	de pertànyer, han apuntat alguna vegada que altra la idea de l'hegemonia
no; sinó una curiositat molt cristiana, de qui sap que, "un bell morir	honra	tota una vida" i desitja aquest bell morir al seu germà proïsme. Pobre
què no heu vingut més a veure'm? Ja sabeu que la vostra agradable persona	honra	casa meva. —Moltes gràcies, Lydia. Però, encara que no ho sembli, jo sóc
com qui saluda un heroi. I esforçant la veu, afegia: —Hi ha presons que	honren	! És una honra per a vostè d'estar darrera aquesta reixa! No s'espanti,
o si no, el dia 2 de gener— l'Església dedica un dia a meditar,	honrar	i adorar el Nom que el Verb encarnat va rebre, baixat del cel per l'Àngel
des de l'altre món, ens ho havia d'agrair... Seria com una manera d'	honrar	la seva memòria. Però el que importa primerament es convencer a sa pobra
També a l'Ateneo creien necessari donar una prova d'existència	honrant	la memòria del marquès de Collera, i també, com Aina Cohen, tropeçaven
Poques vegades la memòria de l'il·lustre arquebisbe de València fou	honrada	com aquest any. Da. Obdúlia, mig morta, demanava noves de la festa. Allò
Hossain ben Hehe es recordaran d'enviar-me localitat? —No ho dubtis. Ens	honres	massa amb el teu interès. No cal, però, que cap d'ells ho recordi. Jo t'
agradat que donés mostres d'emoció, o bé que hagués dit: —Això us	honra	, Pip —o alguna cosa per l'estil.— Per tant, no vaig correspondre amb cap
—Sí. —Bé, convidarà tota la trepa; —i jo no vaig sentir-me gens	honrat	per aquella paraula;— i qualsevol cosa que us doni serà de primer ordre.
—Joe s'havia pensat una mica abans no descobrís aquesta paraula;—	honreu	, talment, el rei i la nació. —I vós, Joe, feu cara d'estar magníficament
confessada. —El senyor Waldengarver —digué l'home,— tindria goig que l'	honréssiu	. —Waldengarver? —vaig repetir, però Herbert va murmurar-me a l'orella:
damunt de les espatlles de l'altre. —Senyors —digué el senyor Wopsle,— m'	honra	la vostra visita. Espero, senyor Pip, que excusareu que us hagi enviat a
al mateix efecte) a la porta de la seva botiga, a un grup selecte que m'	honrà	amb mirades no gens favorables en passar jo per l'altre costat del
vaticinis. Festa de la Puretat de Maria. Aquesta diada que es dedica a	honrar	el miraculós misteri de la Concepció de la Mare de Déu, ha estat
nostre dret. En evocar, abans de fer punt final, aquest esforç que tant	honra	la nostra classe, no sabria fer-ho millor que recollint unes
la presència opulentíssima d'aquella magnífica estampa mereixia ésser	honrada	amb qualque diploma o medalla exalçadora dels mèrits positius. Quina
que jo he tingut la singular pretensió d'incloure'ls en una classe que	honraren	els seus avantpassats. Mai no he tingut la vanitat de disgustar ningú i
asils i cases de beneficència, i els menestrals del vuitcents barceloní s'	honraven	fent asseure a llur taula en l'àpat de Nadal algun asilat de la Casa de
bells de línia, amb casc de ferro i de gran tonatge, i haurien pogut	honrar	les matrícules marítimes barcelonina i palamosina. Les rutes dels velers
de donar esbarjo i alegría a l'esperit! ¡Quina ocasió mes propicia de	honrar	a Déu i a la Patria! ¡Quin bò, quin goig hi sent l'ánima a les festes
els que vullguen ferme contaralles de còses de nòstra Marina a que m'	honren	y favorixquen, ab la seguritat de que si no s' opòsen faré constar llur
a quí. Fes bé encara que siga a un mòro de Guinea. Al bò, pera que t'	honre	, y al mal, pera que no 't deshonre. Fes bé y no fasses mal, y atre sermó
la farina, y ella, blanca que blanca, y fina que fina. Qui cara veu, cara	honra	. El que fa bé al comú, no fa bé a ningú. Quant més amichs, més clars
que no anomene, callaré els noms dels enguerrats espòsos, per cèrt molt	honrats	y volguts per tots els que 'l coneixien. De la bòna òbra de posar en pau
ufana de les associacions en reb la Ciutat molts beneficis, essent ço qui	honra	més una ciutat la existència d'associacions molt poderoses en tots els
¿Quin és el deure amb la ciutat, que s'estén més enllà de les muralles?	Honrar	la nació i respectar l'Estat, considerant que la ciutat és la concreció i
i de despreci dels homes i de Déu. No flastomeu, mares, i això us	honra	; mes reneguen i flastomen els vostres marits, els vostres germans, els
dedicat a l'estudi i a l'exercici pràctic de la Jurisprudència, veniu a	honrar	aquestes reunions, tingueu la seguritat de que la vostra honorable
i en escassa proporció en el comerç de botiga. "Qui cara veu, cara	honra	", diu el refrany, i també que "l'home fa la casa" i, tant en

Pàgina 1 (de 16)

50 següents