Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
hora F 46526 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb hora Freqüència total:  46526 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

em ve com l'anell al dit, que Apol·lo no corba i tiba el seu arc a totes hores." Els orígens "Tot plegat, el que veiem i el que se'ns amaga, va
es va apressar a augmentar el llinatge de Zeus amb les Estacions i les Hores, amb bones lleis, amb la Justícia i amb la Pau, aquestes darreres més
per cortesia, al tron, al frec del de Persèfone, ella tan tibant, que una hora o una altra li hauran de cosir la pell, quan se li esquinci de cop per
aquí va venir l'estúpida dita: "M'ha deixat de pedra." Ignoro, però, a hores d'ara, el desvergonyit inventor de l'exclamativa sentència que ens és un
la teva dona, per excel·lent que la imaginis, et farà delejar, tard o d'hora, un ben guanyat repòs, el terme dels teus dies. No t'allunyis gaire
seguretat de si són o no, en aquest temps, en aquest indret i en aquesta hora, visibles. Recordo vagament que, del Ca, n'hi ha dues, la major, amb
va saludar, esquerp, el bordegàs. "Com suportes d'estar aquí totes les hores, les setmanes senceres, pràcticament nu, enmig de la immundícia?" "Em
la dida. I li atansava un pom de sals d'amoníac. La veïna, amb moltes hores de vol sense haver-se mogut mai del ponte delle Guglie, va
i de la memòria, s'allerava a la influència de la calma de l'hora i del seu brevíssim encant. Ocells La feina enllestida al primer foscant,
recordo que, només uns tres mil sis-cents anys abans d'aquesta nostra hora més que avançada, un gran artista, per a nosaltres sense nom, va dibuixar
història. Per una religiosa distracció havia de davallar abans d'hora, en plena joventut, a l'Hades, si no trobava algú que s'avingués de grat
immobilitzar de cara al mirall. "Ets aquí?", el renyava, unes quantes hores després, en tornar de l'espectacle, la senyora Magdalena Blasi. "I sense
guanyareu contra el tedi i l'espessa estultícia que tant ens escurcen les hores del sobri, net, desinteressat plaer intel·lectual, que mai no ens
un profitós tomb per la vila, abans d'encaminar-se a estireganyar de bona hora els escassos cabells de la senyora Maria Castelló i a contribuir, amb el
amb aquest mateix, tan modest i amb uns quants rebrecs, en dur-lo tantes hores", acabava, disgustada, la bondadosa però endreçadíssima reina, que
conversar. L'un i l'altra trobaven difícil de resumir en unes quantes hores el que havia passat, i sobretot el que havien pensat, durant aquells
com si això importés, a tu, i a mi, i als restants confessos reus, a l'hora dels Novíssims—, i s'endormiscava, aclaparat pels anys. Antígona "Prou
vagin-se'n també, ara, si els plau, perquè em convindrien unes quantes hores de descans, encetaria alguna becaina. No, no es tracta d'un viatge massa
comoditat. I nosaltres sortim de puntetes, per no desvetllar-la abans d'hora i perquè entenem que la nostra comesa no ens obliga més enllà d'un
d'auxiliar-te. Temo que hem nascut més de quatre mil·lenaris abans d'hora", va meditar el savi. "Però conquistar la llibertat comporta una pila
i avançà fins a l'embarcador. Esperà la barqueta del pas, que en aquella hora començava ja a espaiar els seus viatges, i passà el riu. Feia alguns anys
per què el seu cor no havia palpitat amb la mateixa alegria d'aquella hora llunyana en què la seva tornada fou com la tornada del fill pròdig per la
Ibsen /(Peer Gynt)\. Havia transcorregut un moment, i, malgrat l'hora avançada, tot Santa Maria sabia ja l'arribada de Tino Costa. Hi hagué,
ha fet, com gosa tornar? —No coneix temor de Déu, però ja li arribarà l'hora. —És un escàndol! —I a ella, on la deu haver deixada? —Sí:
Maria gaudia de la simpatia de tots. Manuel del Santo es passava moltes hores a la casa, i, no sense terror, havia anat adonant-se del rumb que prenien
ell un hivern. No li feia res de posar-se amb nosaltres al treball, i a l'hora d'esmorzar també s'asseia amb els treballadors... Treia el porró... I no
en Mila: les amigues li donaven l'enhorabona, l'envoltaven a totes hores i a totes hores li parlaven d'aquella felicitat que totes, o la majoria,
les amigues li donaven l'enhorabona, l'envoltaven a totes hores i a totes hores li parlaven d'aquella felicitat que totes, o la majoria, li envejaven.
ideal de somnis. L'any anterior havia arribat per a l'hereu de Candaina l'hora del sorteig militar. Tiago va treure blanc. És cert que a casa del vell
malgrat tot, de passar pel seu carrer. Veié com s'anava acostant l'hora —anava fent-se nit— i amb el córrer del temps es sentí envaït d'un
noia al clavicordi i ell amb el violí— se'ls sentia tocar fins a altes hores. Quan la seva filla el deixà, després de donar-li ell la benedicció,
que se m'havia confiat amb l'obligació de restituir-lo. Quan va arribar l'hora em vaig avançar al compliment. Tots hem d'estar disposats, com Abraham, a
, això? —A sa mare li ha fet passar un calvari: l'ha feta vella abans d'hora. —És tan cert com em diuen Marta. Era un marrec, i se n'anava ja a
i tal vegada repetint l'acte acomplert molts anys abans en una altra hora dolorosa, hauria tret sa filla per sempre de la casa paterna, o l'hauria
cap damunt els seus genolls i es posà a plorar silenciosament. En aquella hora el poble estava ja solitari; els carrers, intransitats, car tothom era ja
produït en alguna ocasió. El pare romania al mas fins al capvespre, a l'hora en què la corneta avisava des de les muralles l'hora de tancar els
al capvespre, a l'hora en què la corneta avisava des de les muralles l'hora de tancar els portals. Passada aquesta hora era impossible entrar a Santa
avisava des de les muralles l'hora de tancar els portals. Passada aquesta hora era impossible entrar a Santa Maria. Una tarda d'aquelles succeí amb el
sentinella; endebades s'esgargamellà i protestà dient que no era encara l'hora. Aquell vespre el vell Costa no pogué entrar a Santa Maria, i, vulgues
els únics testimonis del fet. El part fou dolorós: Maria Àgueda gemegà hores i hores, suada, allargada sobre el llit, amb els cabells en desordre, el
testimonis del fet. El part fou dolorós: Maria Àgueda gemegà hores i hores, suada, allargada sobre el llit, amb els cabells en desordre, el rostre
més desesperançat. Màrius continuava malalt. Preguntava per ell a tota hora, però Tino Costa no va anar-lo a veure, esperant; no hi anà per no haver
de tenir-lo a la vora o en l'esperança certa d'aquesta felicitat, i les hores li transcorrien així, com en un somni. Mila, a poc a poc, havia anat
d'ella ni un sol moment. Avui, malgrat tot, havia deixat passar l'hora en què solia veure-la, i ara sentia una necessitat imperiosa,
més angoixosament cap a Mila. No obstant això, Tino Costa, a causa de l'hora tardana, dubtava que la pogués trobar; dubtava i es turmentava. "Si
concebia només l'actitud d'ell com un caprici o una fanfarronada. A l'hora de sopar eren tots a taula. Tiago, al migdia, no havia tastat res, i en
en el teu oncle. —És que Mila... —Res! Seguí un silenci. —Maleïda l'hora que va pensar a venir! —digué el vell Candaina. —Sí, fou una pena. El
. —S'aixecà i s'allunyà tot rondinant: —Malviatge! —I repetia: —Maleïda l'hora que pensà a tornar. Malviatge! XIII /À peine me pouvoy-je persuader
espai al mig, ja que l'amplada del carrer ho permetia. Molt abans de l'hora assenyalada per a començar l'espectacle totes les cadires eren ocupades:
No obstant això, el bon rector de Santa Maria havia romàs més d'una hora a la casa, i va dir-se de seguida que l'havia passada tota parlant amb

  Pàgina 1 (de 931) 50 següents »