Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
horror MF 2084 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb horror Freqüència total:  2084 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

designar-te a tu sota la forma de Mèdusa? El cert és que som un veritable horror. Jo no he pogut mai acostumar-me a l'agitació i a la immundícia de les
als ulls, qui sap si perquè ella hi llegís la seva ansietat davant l'horror del buit i la solitud que l'esperava, privada de la seva companyia, i no
un sinistre malson que es desenrotllava en una nit espessa d'angoixa i d'horror, un malson que semblava muntar des d'un tenebrós passat en què les
pels carrers; de nit, la flama roja de les torxes il·luminava escenes d'horror i de follia; s'oïren crits d'angoixa i de terror, plors d'infants; hi
pitjor que puguis imaginar. —Però és possible? —preguntà ella corpresa d'horror—. ¿És possible que puguin passar coses com aquesta? Que hi hagi persones
un no voldria saber que existeixen. I Mila callà: es sentí embargada d'horror i de pietat; el cor li feia mal, i, sense saber per què patia per Tino,
envoltava, per a ell, l'existència d'éssers semblants, el feia estremir d'horror. Un dia, parlant d'aquest tema amb l'ancià Baldà, Tino Costa li explicà
—de banda la mort, davant el misteri de la qual es sentia corprès d'un horror sagrat— com la història d'una guerra inacabable, un sacrifici perenne, un
implacable ferocitat. Ell, Tino Costa, la vida, la mirava a través dels horrors, encara latents al seu entorn, de la guerra civil, en mil detalls de què
de Tino Costa havia ressuscitat tota la seva vella torbació, tot l'antic horror davant la crueltat de la vida, que per a ell continuava incomprensible.
roges flamarades. S'escoltà un crit esfereïdor, es sentiren xiscles d'horror, i en un instant el carro aparegué envoltat en una alta foguera
damunt la gespa. Algunes dones es cobriren els rostres exhalant alarits d'horror; després, les que no havien trobat encara llurs fills, tornaven,
el que en sabé no féu altra cosa sinó acréixer les seves temors. Ara l'horror del succés, les seves noves inquietuds: tot semblava fondre's en l'ànima
al riu. Fins tres dies després no la van trobar. I com van trobar-la. Feia horror. —Són caràcters. No s'hi pot fer més. —És ben cert. —Però ella
en una gran creu negra. Del cadàver es desprenia no se sabia quin mut horror, que el tètric ambient que l'envoltava feia encara més colpidor. Candi
gairebé monstruós, i damunt d'ell, per fer-hi encara més intens l'horror, dansaven sense parar els reflexos oscil·lants de la flama. Tino Costa,
vora la ciutat, la descripció de la qual li havia causat sempre tant d'horror, que cada vegada n'havia d'interrompre la lectura. Allà dalt, a la ciutat
la filla, allunyada per complet d'aquelles afeccions, desafinava que feia horror. Ella s'aixecà, rient-se de la pròpia inhabilitat, i ell, també rient,
mà entre les seves i tornà a cridar-la dolçament: —Sia... Una expressió d'horror cobrí de sobte el rostre de la malalta; els seus ulls, dilatats,
La nit era molt entrada. Aquella havia d'ésser nit de tant d'horror per a Santa Maria com ningú dels qui es soplujaven sota els seus sostres
les tràgiques jornades de la guerra civil, car aleshores el costum de l'horror ho confonia tot en una horrible i sinistra nit en què cap fet concret no
que experimentà llavors veient-la davant seu, acabat de sortir dels horrors del seu somni. Tino Costa està sol en l'alta nit. Santa Maria reposa.
de les seves hores solitàries; i la nocturna solitud, sobre les escenes d'horror del seu malson, vives encara a la seva ment, li pesen aclaparadorament
seves faccions. Si el veiés la seva mare, si el veiés Sileta, cridarien d'horror: no és ell. Aboca de nou el licor en el vas; la mà li tremola de tal
l'obscuritat no li veia la figura de què la nit mateixa hauria tremit d'horror. Portava els cabells despentinats, caient-li en manyocs damunt del front;
ànima estremida, pugnava per esclatar a la seva gorja, davant aquell nou horror que pressentia. Ella havia sortit amb la vaga idea de córrer cap al camp,
sola amb els seus pensaments. La seva ànima es resistia a creure tant d'horror. Però, a la fi, li semblà comprendre vagament, i es sentí assossegada.
i ja estarà. Tot tan senzill, i després... Ara Mila somriuria davant l'horror que experimentà un dia en saber d'una noia que s'havia penjat i sentí
Era una mort trista. En canvi ella... Mila, es posaria a riure del seu horror. Mila sap que això que es disposa a fer és pecat; és un gran pecat, que
lapse de temps no són sinó plàcides partides d'escacs, per referència als horrors atribuïbles a les nacions avançades. Amb una particularitat, encara: que
efectivament, va sonar un tret i els minyons es van posar a cantar. D'horrors, és clar, no en falten. En certa ocasió "vaig sentir un soroll com si
aquest matí i aquesta neu. La misèria i la grandesa, la tendresa i l'horror de la guerra troben en Owen l'expressió de la més noble poesia. "La
Que lluny és tot i que a la vora! Aquell extrem de violència i d'horror ens ha dut a aquest extrem de pau, d'idil·li geòrgic. Garberes, rostolls,
però m'ha evocat imatges cristianes. Sentiments de basarda, de pietat, d'horror, se'm barrejaven confusament. Algú ha dit que havia vist uns que portaven
l'article sobre Motin. A la tarda, conversa amb Palau-Fabre: parlem dels horrors dels bombardeigs, parlem de Goethe, de Rilke, de la poesia d'Eliot i de
la pau gairebé en abstracte, l'esvaïment de la violència i de l'horror de la guerra, una pau com deslligada de les seves circumstàncies
lluitaven per acordar-se i madurar, si era possible, un home. No tenien l'horror al càstig i al sofriment físic que nosaltres tenim; i si la gent
contemplar tot amb la defensiva indiferència infantil que garbella els horrors de la vida. La seva tristesa era d'una altra mena i tenia un altre
feia passar per tots un estremiment. Hi havia, en efecte, un veritable horror al gos rabiós, la cosa no era d'estranyar, car s'havien donat casos
cada vegada que es renovava el cas, com era avui, i que mantenien viu l'horror que "la ràbia" havia inspirat des de sempre. Es parlava d'un noi,
els punys, el cap, i udolant com un animal, emplenant-los tots d'horror; es deia d'un altre de qui havien sentit dir i de la mort que li varen
ja remoure's. Tot això era fet rapidíssimament. Aquest sistema, dins de l'horror natural, era el que oferia més avantatges; d'aquesta manera, en efecte,
i tampoc l'havia sentida pel de la casa —potser en el fons hi havia l'horror de la ràbia, tan viu en alguns del poble—, però se sentí preocupada de
feble. S'aturà enmig del camí. El terror creixia en la seva ànima, i l'horror de la sang, que l'omplia tot, el tenia en una dolorosa irresolució.
espesses li dansaven davant els ulls, com teranyines impalpables. Sentí horror de les ombres i s'esforçà a obrir els ulls; però fou debades. S'hi passà
Ara ens volia amants, elementals i plens. Tenia tot l'horror de la guerra, les guerres. Li creixien les ungles com els
o altres plagues que a Europa estan a l'ordre del dia. L'elefantiasi fa horror per l'espectacle dels membres inflats i deformats —aquí hi ha cames que
menjats de febre, picats de /glosina palparis\ i de tots els horrors del tròpic... A quin lloc del món podríem anar? Què sé jo! Avui dia, allí
arrossegant unes cames on l'elefantiasi fa deu i quinze anys que acumula horrors. Aquests homes, ni tristos ni alegres, resignats a una malaltia
tota l'elegància dels tòraxs maoris explorant dins una ruta dionisíaca d'horror i d'entusiasme sexual. Els dansarins utilitzaven les llargues faldilles

  Pàgina 1 (de 42) 50 següents »