×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb horror |
Freqüència total: 2168 |
CTILC1 |
designar-te a tu sota la forma de Mèdusa? El cert és que som un veritable | horror | . Jo no he pogut mai acostumar-me a l'agitació i a la immundícia de les | als ulls, qui sap si perquè ella hi llegís la seva ansietat davant l' | horror | del buit i la solitud que l'esperava, privada de la seva companyia, i no | un sinistre malson que es desenrotllava en una nit espessa d'angoixa i d' | horror | , un malson que semblava muntar des d'un tenebrós passat en què les | pels carrers; de nit, la flama roja de les torxes il·luminava escenes d' | horror | i de follia; s'oïren crits d'angoixa i de terror, plors d'infants; hi | pitjor que puguis imaginar. —Però és possible? —preguntà ella corpresa d' | horror | —. ¿És possible que puguin passar coses com aquesta? Que hi hagi persones | un no voldria saber que existeixen. I Mila callà: es sentí embargada d' | horror | i de pietat; el cor li feia mal, i, sense saber per què patia per Tino, | envoltava, per a ell, l'existència d'éssers semblants, el feia estremir d' | horror | . Un dia, parlant d'aquest tema amb l'ancià Baldà, Tino Costa li explicà | —de banda la mort, davant el misteri de la qual es sentia corprès d'un | horror | sagrat— com la història d'una guerra inacabable, un sacrifici perenne, un | implacable ferocitat. Ell, Tino Costa, la vida, la mirava a través dels | horrors | , encara latents al seu entorn, de la guerra civil, en mil detalls de què | de Tino Costa havia ressuscitat tota la seva vella torbació, tot l'antic | horror | davant la crueltat de la vida, que per a ell continuava incomprensible. | roges flamarades. S'escoltà un crit esfereïdor, es sentiren xiscles d' | horror | , i en un instant el carro aparegué envoltat en una alta foguera | damunt la gespa. Algunes dones es cobriren els rostres exhalant alarits d' | horror | ; després, les que no havien trobat encara llurs fills, tornaven, | el que en sabé no féu altra cosa sinó acréixer les seves temors. Ara l' | horror | del succés, les seves noves inquietuds: tot semblava fondre's en l'ànima | al riu. Fins tres dies després no la van trobar. I com van trobar-la. Feia | horror | . —Són caràcters. No s'hi pot fer més. —És ben cert. —Però ella | en una gran creu negra. Del cadàver es desprenia no se sabia quin mut | horror | , que el tètric ambient que l'envoltava feia encara més colpidor. Candi | gairebé monstruós, i damunt d'ell, per fer-hi encara més intens l' | horror | , dansaven sense parar els reflexos oscil·lants de la flama. Tino Costa, | vora la ciutat, la descripció de la qual li havia causat sempre tant d' | horror | , que cada vegada n'havia d'interrompre la lectura. Allà dalt, a la ciutat | la filla, allunyada per complet d'aquelles afeccions, desafinava que feia | horror | . Ella s'aixecà, rient-se de la pròpia inhabilitat, i ell, també rient, | mà entre les seves i tornà a cridar-la dolçament: —Sia... Una expressió d' | horror | cobrí de sobte el rostre de la malalta; els seus ulls, dilatats, | La nit era molt entrada. Aquella havia d'ésser nit de tant d' | horror | per a Santa Maria com ningú dels qui es soplujaven sota els seus sostres | les tràgiques jornades de la guerra civil, car aleshores el costum de l' | horror | ho confonia tot en una horrible i sinistra nit en què cap fet concret no | que experimentà llavors veient-la davant seu, acabat de sortir dels | horrors | del seu somni. Tino Costa està sol en l'alta nit. Santa Maria reposa. | de les seves hores solitàries; i la nocturna solitud, sobre les escenes d' | horror | del seu malson, vives encara a la seva ment, li pesen aclaparadorament | seves faccions. Si el veiés la seva mare, si el veiés Sileta, cridarien d' | horror | : no és ell. Aboca de nou el licor en el vas; la mà li tremola de tal | l'obscuritat no li veia la figura de què la nit mateixa hauria tremit d' | horror | . Portava els cabells despentinats, caient-li en manyocs damunt del front; | ànima estremida, pugnava per esclatar a la seva gorja, davant aquell nou | horror | que pressentia. Ella havia sortit amb la vaga idea de córrer cap al camp, | sola amb els seus pensaments. La seva ànima es resistia a creure tant d' | horror | . Però, a la fi, li semblà comprendre vagament, i es sentí assossegada. | i ja estarà. Tot tan senzill, i després... Ara Mila somriuria davant l' | horror | que experimentà un dia en saber d'una noia que s'havia penjat i sentí | Era una mort trista. En canvi ella... Mila, es posaria a riure del seu | horror | . Mila sap que això que es disposa a fer és pecat; és un gran pecat, que | lapse de temps no són sinó plàcides partides d'escacs, per referència als | horrors | atribuïbles a les nacions avançades. Amb una particularitat, encara: que | efectivament, va sonar un tret i els minyons es van posar a cantar. D' | horrors | , és clar, no en falten. En certa ocasió "vaig sentir un soroll com si | aquest matí i aquesta neu. La misèria i la grandesa, la tendresa i l' | horror | de la guerra troben en Owen l'expressió de la més noble poesia. "La | Que lluny és tot i que a la vora! Aquell extrem de violència i d' | horror | ens ha dut a aquest extrem de pau, d'idil·li geòrgic. Garberes, rostolls, | però m'ha evocat imatges cristianes. Sentiments de basarda, de pietat, d' | horror | , se'm barrejaven confusament. Algú ha dit que havia vist uns que portaven | l'article sobre Motin. A la tarda, conversa amb Palau-Fabre: parlem dels | horrors | dels bombardeigs, parlem de Goethe, de Rilke, de la poesia d'Eliot i de | la pau gairebé en abstracte, l'esvaïment de la violència i de l' | horror | de la guerra, una pau com deslligada de les seves circumstàncies | lluitaven per acordar-se i madurar, si era possible, un home. No tenien l' | horror | al càstig i al sofriment físic que nosaltres tenim; i si la gent | contemplar tot amb la defensiva indiferència infantil que garbella els | horrors | de la vida. La seva tristesa era d'una altra mena i tenia un altre | feia passar per tots un estremiment. Hi havia, en efecte, un veritable | horror | al gos rabiós, la cosa no era d'estranyar, car s'havien donat casos | cada vegada que es renovava el cas, com era avui, i que mantenien viu l' | horror | que "la ràbia" havia inspirat des de sempre. Es parlava d'un noi, | els punys, el cap, i udolant com un animal, emplenant-los tots d' | horror | ; es deia d'un altre de qui havien sentit dir i de la mort que li varen | ja remoure's. Tot això era fet rapidíssimament. Aquest sistema, dins de l' | horror | natural, era el que oferia més avantatges; d'aquesta manera, en efecte, | i tampoc l'havia sentida pel de la casa —potser en el fons hi havia l' | horror | de la ràbia, tan viu en alguns del poble—, però se sentí preocupada de | feble. S'aturà enmig del camí. El terror creixia en la seva ànima, i l' | horror | de la sang, que l'omplia tot, el tenia en una dolorosa irresolució. | espesses li dansaven davant els ulls, com teranyines impalpables. Sentí | horror | de les ombres i s'esforçà a obrir els ulls; però fou debades. S'hi passà | Ara ens volia amants, elementals i plens. Tenia tot l' | horror | de la guerra, les guerres. Li creixien les ungles com els | o altres plagues que a Europa estan a l'ordre del dia. L'elefantiasi fa | horror | per l'espectacle dels membres inflats i deformats —aquí hi ha cames que | menjats de febre, picats de /glosina palparis\ i de tots els | horrors | del tròpic... A quin lloc del món podríem anar? Què sé jo! Avui dia, allí | arrossegant unes cames on l'elefantiasi fa deu i quinze anys que acumula | horrors | . Aquests homes, ni tristos ni alegres, resignats a una malaltia | tota l'elegància dels tòraxs maoris explorant dins una ruta dionisíaca d' | horror | i d'entusiasme sexual. Els dansarins utilitzaven les llargues faldilles |
|