Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
hui AII 12 oc.
hui AV 905 oc.
hui M 1 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb hui Freqüència total:  918 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

Ves y dónali este gall. [Váse Teresa.] Avans eren dos dinés; huí per economisar puchen els sellos y el préu del cartero, es molt treball.
y de vaes no me queixe! Tú creus que parle per gust? Bón gust tindría yo hui! es que tinc un corbatí y vullc salvarlo. Pio. Aixó es chust.
Pero pense qu' al remát dins de póc no s'escapem: ¡si la Fransia huí s' ensen: si ya allí!... Pio. Tú has almorsát? Amalio.
si ya allí!... Pio. Tú has almorsát? Amalio. ¿Quí tasta huí un albercóc ni quí atravesa el menchar? Mira, á conte de sopar yo sóls
No rés. Teresa. No rés y me fá cremar... Pio. Tens raó, huí cremaría... ¡Adiós, negosi! adios... ¡ay! y en tant que durant la vida m'
adios... ¡ay! y en tant que durant la vida m' han costát d' arreplegar... huí m' els deixe, ya no para, ya 'l tením tots agarrát. Teresa. Pero
mos els fan tragar? Teresa. Yo què sabia?... Pio. De huí anem á mudar de plát. En casa no cal que compres verdures. Huí pórta
De huí anem á mudar de plát. En casa no cal que compres verdures. Huí pórta cals. Teresa. Pera qué? Pio. Pera què dius? Dóna,
Teresa. Pero... Pio. Te duré apuntát Lo que desde huí en ma casa se compra y s' ha de menchar. Prepara dos botelletes.
Pio. Tens raó, no m' habia enrecordát qu' el que teniem pera huí, al fem el vás á tirar. Compra carn y la rostim. Teresa. bueno.
les vetes!... Teresa. No es chansa. Pio. Pues mira, yo hui no dine. Amalio. Y aixó? [Mirando á Pio que menea una
á vóltes per fer parlar... Li tiraré una indirecta en disimulo. Así está: huí quisá vinga á afaitarse; com es dimecres... Mer· Men vach. Tin
't fasa. Mer· Y aixó á que bé? Serap· A que yo dechune huí. Mer· Tú? y á quín sant? Serap· A... sen Pere.
Que hiá molts pillos! hu entens? Pilar. Aixó no es de huí. Serap· Molts pillos, Pilar. Pilar. Guardarse. (Mira en
llarga, molt llarga: pera contarla es presis un carasol. Pilar. Hui está nugol, con que un atre dia... Vinc per alló que vosté sap.
Estará Enrique esperantse pera parlarme al eixir? Deu qu' ho fasa! Y huí en la presa no m' ha mirat al espill. Calla! millor proporsió!... A vore
ni sa sensillés es tanta. Si naixquí prop de la es-teba huí sobre alfombres s' es-toba y si aguanta alguna soba es per
no 's deixe caure! [(Agarrantlo.)] ya es morirá un atre dia si yo huí á pesics no el mate. Serap· ¡Mátam si vols, pero d' una! ¡Acábam
estás de viache? Serap· Sí. Mer· Repara qu' es dimecres huí... Serap· Ni que fora disapte. Mer· Que Juan no está y
no hu haurá fet pues s' en aná este matí: ell es un chic que hasta huí de honrát y molt fiel te trasa; yo no diré qu' ell ho fasa pero podia
Chuan.] Chuan. Mestra, y això tan asoles? Mer· Huí ha caigut poca faena. Chuan. Así dins se pot estár.
de canastes! Mer· Marquesa de la granera! Pilar. Huí se queda sense moño. Rese el credo. Mer· Soltam, hiena! Serapio,
les mares— és quasi l'hora de sopar. —Ja haveu ballat prou per a huí. Però els infants no les escoltaven. —A on porta els nostres nens? —es
calentant-se al foc. Enseguida el Gegant va dir-li: —Ben vingut, Joan, hui fa tres cents anys que jo no havia vist un home. Joan quedà tot sorprés i
et veig moltes vegades per ací. És que és un camí molt llarg; però te duc huí aquest sac. I més depresa que un llamp d'àliga desaparegué. El gegant es
el pes enfonçà la nau i tot anà a raure al fons del mar. I allí encara hui el molí fa sal i més sal puix ningú pot deturar-lo. I és per això, amics
que els pobles que aleshores foren colonitzats per catalans parlen encara hui valencià, i els que ho foren per aragonesos parlen castellà
lingüística del país valencià El sediment ibèric 14. Les terres hui denominades valencianes apareixen poblades en temps primitius per
del tot inacceptable per raons científiques, i pel qual motiu és coneguda hui internacionalment amb el nom de Llengua catalana amb justificades
moro de València Zaid Abu-Zaid, i per est a l'Església, i que composen hui l'enclavament de l'arxidiòcesi de València entre les diòcesis de Tortosa
etc.); són poc recomanables les formes velaritzades que s'empren hui generalment en la llengua parlada (perc, perguí, perguera, etc.).
les formes escriví, escrivira..., les quals convé conrear també hui en la llengua literària; exemples: "/Lo Rei escriví lletres al Duc
pers. de l'imperfet indic.. En el perfet la 1a· pers. sing. té hui generalment la forma fón a les comarques valencianes en què es
Imperatiu veges vegem vegeu En l'infinitiu la forma vore és hui la usual en totes les comarques valencianes, però és molt més recomanable
259. L'article neutre. En la llengua parlada s'ha estés hui la pràctica d'emprar la forma invariable lo, dita article neutre,
femenina, la qual fan respectivament una i dues. Encara que hui té poca vitalitat el femení dues dins la Regió Valenciana, convé
introduïts per una preposició que no siga de; encara que hui la llengua parlada no faça ús dins la Regió Valenciana, fora d'alguna
de 3a· pers. el, la, els i les; esta pràctica hui en desús dins la Regió Valenciana llevat del Baix Maestrat, cap
l'acció. hom sinònim de se usat com a subjecte. Encara que hui ha desaparegut totalment de la llengua parlada, pot emprar-se amb
c. 97. tothom significa "tota la gent". Encara que hui no siga usat en la Regió Valenciana en la llengua parlada, convé
significa "atra persona indeterminada". Encara que haja caigut hui en desús en la Regió Valenciana fora del Maestrat, és molt recomanable la
ara i adés. llavors en aquell moment, en est cas; encara que hui haja perdut vitalitat, cal emprar normalment esta forma, seguint la pauta
sou, e d'antany; no sou d'enguany,| ja no us usau\" Spill 2737. hui o avui en el dia present: Hui no fa sol. És infundada la
usau\" Spill 2737. hui o avui en el dia present: Hui no fa sol. És infundada la prevenció que mostren alguns escriptors
infundada la prevenció que mostren alguns escriptors contra la forma hui, la qual és perfectament admissible en la llengua literària:
despusdemà l'altre en el dia següent al de despusdemà: Si hui és dissabte, despusdemà l'altre serà dimarts. despusahir
despusahir l'atre en el dia anterior al de despusahir: Si hui és dissabte, despusahir l'atre era dimecres. anit en esta nit:
bastant sinònim de prou; encara que tinga poca vitalitat hui al País Valencià, deu emprar-se en la llengua culta, car és forma
treballar. Pot també marcar una oposició: Així com ahir plogué, hui farà bon dia. tant com: M'agradà el treball de l'aprenent tant com
del poble, i si hi ha disparitat posar-se alerta. II Sepelaci, huí, Onda En les relacions de camins romans que figuren en l'Itinerari

  Pàgina 1 (de 19) 50 següents »