Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

perdis el temps a dirigir-li pregàries, perquè la seva sordesa a la veu	humana	és total. Pesca i campa. I ara ajuda'm a llevar el peix de la barca, que
i desvetlla les passions i les accions més odioses i abominables dels	humans	, que estimen, a més, el coral i les perles, per a la meva tranquil·litat
la gorgotomia. El teu cap tallat és susceptible, ho endevino, d'esdevenir	humà	, amb els trets d'una dona bonica i afligida. Escapçada i tot, sense
a la melodia i a la dolcesa de les seves cançons, a les orelles	humanes	. Res, però, de més perillós. Qui les escolta oblida deures, família,
la varen transformar en un monstre horrible, que devora tota la carn	humana	que abasta, amb preferència la dels nens, que són espantats, de generació
potser al seu torn vells i eterns mites del nostre poble. Em sembla	humà	, doncs, que vagi penetrant, com a comiat, almenys de moment, en el
d'immortalitat, que Jacint temia que fóra al preu de la seva identitat	humana	. "M'hi resigno, quin remei!", va somriure Jacint, entre angoixat,
profundíssimes i necessàries lleis de la selecció natural de l'espècie	humana	. Perquè hem de morir a temps, no vegetar, sobrers, confosos en la
nu concordàvem. Si no l'és, i hi guanyaríem, l'ombra beneïda, quítia d'	humanes	passions, em comprendrà i m'absoldrà, i entretant jo em comportaré amb
l'instint de certes persones, de llur impietat, aquest abisme de l'ànima	humana	que no puc mirar sense experimentar un sentiment de vertigen i de terror.
després passaren al davant, l'acularen aixecant les barres, i dos cossets	humans	fumejants rodaren damunt la gespa. Algunes dones es cobriren els rostres
cremar per única i darrera vegada en la més exaltada felicitat que ànima	humana	hagi pogut gaudir sobre la terra; després, acomiadar-se d'ella dolçament
en efecte, impossible que una obra tan bella hagués sorgit de mans	humanes	. Era ella: Mila. Tenia a penes l'alçada d'un braç i apareixia vestida amb
poc anà sentint-se enfonsat en aquell abisme incomprensible de la maldat	humana	que tant l'havia turmentat al llarg de la seva vida. "És la cicatriu
consoladora cada vegada més gran. Al seu costat portava una criatura	humana	, sentia prop del seu el bategar d'un cor; en aquesta nit solitària, sense
una veu que li parlava, que el restituïa al món dels vivents. Un ésser	humà	(què importava qui fos?), una criatura de Déu, havia sortit del seu
—tot això es retratava en el seu cos— l'havien convertida en una despulla	humana	. Tenia la cara feta malbé, coberta d'arrugues i clapes, que debades
Tot és ple del so de les campanes. Darrera la finestra un cos	humà	gairebé consumit oscil·la ja suaument, dolçament, en l'aire... Així sortí
escoltat en la darrera festa de Tots Sants sobre la vanitat de les coses	humanes	; s'estirà dintre del seu vestit nou, destenyit, i murmurà per a ell
hi ha hagut "amor", una forma o altra d'"amor", lligant les parelles	humanes	: sempre, o gairebé sempre —d'ençà que l'home mereix el nom d'home. Sense
jo m'imagino que l'avarícia no podia aparèixer com a forma de la conducta	humana	sinó quan la societat comença a fer intervenir en la vida econòmica un
moral bastant rigorós, ¿no podríem afirmar que qualsevol "debilitat"	humana	és, en el fons, pura i explícita bestiesa? Els especialistes en la
amb un menyspreu mutu de terribles efectes. L'espectacle de la bestiesa	humana	—la nostra, la dels altres: la de cadascú— és inevitable: hauríem de
por i se l'aguanta. Potser sí. El que sí que sé és que no hi ha manera	humana	de fixar un límit moral en aquest terreny. Cadascú s'administra la pròpia
o la generació sense pare— la mateixa estructura natural de la vida	humana	. Hi ha l'experiència luctuosa, tràgica, del vigor destructiu que les
però. Hi tenen fe, encara. Pensen que hi ha un mòdul de "dignitat	humana	", una axiologia i un desideràtum de confort intel·lectual —els seus—,
un més en la llarga successió d'"episodis" que és la història	humana	. Ens sabem "relatius" per comparança amb el passat, i hem
a veure'ns sumits, o submisos, en la indeterminació d'un grup, d'un magma	humà	confús i ofuscat. Ni tan sols si ens hi trobem, ni tan sols en el cas
d'estar reunits en comunitat: en "la gent", no. Les acumulacions	humanes	, circumstancials i amorfes, muntades sobre la inèrcia o l'apassionament,
és clar: poesia, conte, novel·la— un viatge al món de les grans fantasies	humanes	, i el que pretén, a través d'ell, i a través de l'escriptor, acostar-
que empro amb tota reserva— i una referència constant a l'esdeveniment	humà	en la seva cara més explícita. La literatura no pot dissoldre's en un pur
pel cantó de l'orgull. Probablement, la nostra època dóna un tipus	humà	més orgullós que el de les anteriors: orgullós, en el sentit de desdenyar
i cordial que han constituït sempre la substància profunda de la vida	humana	. L'home actual evita lligar-se al seu proïsme en tant que proïsme:
pretensió diabòlica, en la qual la realitat fisiològica i psicològica,	humana	, queda postergada a un paper instrumental, d'insult a Déu o a la
defuig, això. S'estima més d'operar sobre figures desproveïdes de veritat	humana	. Uns ninots que forniquen: tal és la fauna habitual reportada per la
i com fornica. És la funció sexual mateixa, arrencada del seu context	humà	, que hi és vista: amb els ulls o amb la sospita. I el contrast fa riure:
a la més animal de les accions. Tota l'ampul·lositat de les conviccions	humanes	es desinfla en aquest punt: l'home esdevé grotesc per a l'home. La
Si la castedat és una virtut, és perquè entra dins les possibilitats	humanes	. En certa manera, per tant, l'ús del sexe és voluntari. És a dir: la
pròdroms d'una dissolució mortal de la societat. Els pobles, els grups	humans	, es mantenen sòlids a costa, sempre, de sacrificis dels seus individus:
a la perfecció d'unes relacions físiques i psíquiques en la parella	humana	. La paraula hedonisme ens surt al pas, de nou. Hedonisme. No podem
d'una "llei natural", d'una ètica innata, inscrita en la naturalesa	humana	, anterior a qualsevol religió positiva, a qualsevol sistema filosòfic. No
de malignitat. I és curiós que, si bé es mira, el mecanisme d'acció	humana	que anomenem venjança no és, en el fons, ni pitjor ni millor que
diversos i separats llocs i moments de les seves societats. La conducta	humana	és d'una fatigosa monotonia. Canvien els vestits, les institucions, les
d'història. Guerres i més guerres, crims, traïdories. Diríeu que la vida	humana	no val res i que el color predominant de la història el donen aquests
el ramat: els marrans de veu greu, una mica grotesca, i el trèmul belar	humaníssim	, infantil, dels anyells. A contrallum el sol daurava els perfils de
Molí, d'arquitectura perfecta, amb una voravia natural que sembla obra	humana	. L'ombra dels "sabaters", els lleus insectes que floten en l'aigua
on recorda que la Història "representa una certa sinèrgia de la voluntat	humana	i la voluntat divina", i proclama la necessitat d'actuar, de
un no pensés que en aquest joc terrible, olímpic, perillen tantes vides	humanes	. El fum dels obusos es queda llargament en l'aire, formant unes
troba, en el fons, pagà, poc sensible a la fugacitat, que és l'essència	humana	, "fix i present a ell mateix". Després, amb la nena petita, que està
acerada. Rellegeixo La mare, de Pearl Buck, llibre fort,	humaníssim	. Cap al tard vaig a buscar llenya. Les muntanyes són blaves, amb els cims

Pàgina 1 (de 760)

50 següents