DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
humà A 35824 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2019)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb humà Freqüència total:  35824 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

perdis el temps a dirigir-li pregàries, perquè la seva sordesa a la veu humana és total. Pesca i campa. I ara ajuda'm a llevar el peix de la barca, que
i desvetlla les passions i les accions més odioses i abominables dels humans, que estimen, a més, el coral i les perles, per a la meva tranquil·litat
la gorgotomia. El teu cap tallat és susceptible, ho endevino, d'esdevenir humà, amb els trets d'una dona bonica i afligida. Escapçada i tot, sense
a la melodia i a la dolcesa de les seves cançons, a les orelles humanes. Res, però, de més perillós. Qui les escolta oblida deures, família,
la varen transformar en un monstre horrible, que devora tota la carn humana que abasta, amb preferència la dels nens, que són espantats, de generació
potser al seu torn vells i eterns mites del nostre poble. Em sembla humà, doncs, que vagi penetrant, com a comiat, almenys de moment, en el
d'immortalitat, que Jacint temia que fóra al preu de la seva identitat humana. "M'hi resigno, quin remei!", va somriure Jacint, entre angoixat,
profundíssimes i necessàries lleis de la selecció natural de l'espècie humana. Perquè hem de morir a temps, no vegetar, sobrers, confosos en la
nu concordàvem. Si no l'és, i hi guanyaríem, l'ombra beneïda, quítia d'humanes passions, em comprendrà i m'absoldrà, i entretant jo em comportaré amb
l'instint de certes persones, de llur impietat, aquest abisme de l'ànima humana que no puc mirar sense experimentar un sentiment de vertigen i de terror.
després passaren al davant, l'acularen aixecant les barres, i dos cossets humans fumejants rodaren damunt la gespa. Algunes dones es cobriren els rostres
cremar per única i darrera vegada en la més exaltada felicitat que ànima humana hagi pogut gaudir sobre la terra; després, acomiadar-se d'ella dolçament
en efecte, impossible que una obra tan bella hagués sorgit de mans humanes. Era ella: Mila. Tenia a penes l'alçada d'un braç i apareixia vestida amb
poc anà sentint-se enfonsat en aquell abisme incomprensible de la maldat humana que tant l'havia turmentat al llarg de la seva vida. "És la cicatriu
consoladora cada vegada més gran. Al seu costat portava una criatura humana, sentia prop del seu el bategar d'un cor; en aquesta nit solitària, sense
una veu que li parlava, que el restituïa al món dels vivents. Un ésser humà (què importava qui fos?), una criatura de Déu, havia sortit del seu
—tot això es retratava en el seu cos— l'havien convertida en una despulla humana. Tenia la cara feta malbé, coberta d'arrugues i clapes, que debades
Tot és ple del so de les campanes. Darrera la finestra un cos humà gairebé consumit oscil·la ja suaument, dolçament, en l'aire... Així sortí
escoltat en la darrera festa de Tots Sants sobre la vanitat de les coses humanes; s'estirà dintre del seu vestit nou, destenyit, i murmurà per a ell
hi ha hagut "amor", una forma o altra d'"amor", lligant les parelles humanes: sempre, o gairebé sempre —d'ençà que l'home mereix el nom d'home. Sense
jo m'imagino que l'avarícia no podia aparèixer com a forma de la conducta humana sinó quan la societat comença a fer intervenir en la vida econòmica un
moral bastant rigorós, ¿no podríem afirmar que qualsevol "debilitat" humana és, en el fons, pura i explícita bestiesa? Els especialistes en la
amb un menyspreu mutu de terribles efectes. L'espectacle de la bestiesa humana —la nostra, la dels altres: la de cadascú— és inevitable: hauríem de
por i se l'aguanta. Potser sí. El que sí que sé és que no hi ha manera humana de fixar un límit moral en aquest terreny. Cadascú s'administra la pròpia
o la generació sense pare— la mateixa estructura natural de la vida humana. Hi ha l'experiència luctuosa, tràgica, del vigor destructiu que les
però. Hi tenen fe, encara. Pensen que hi ha un mòdul de "dignitat humana", una axiologia i un desideràtum de confort intel·lectual —els seus—,
un més en la llarga successió d'"episodis" que és la història humana. Ens sabem "relatius" per comparança amb el passat, i hem
a veure'ns sumits, o submisos, en la indeterminació d'un grup, d'un magma humà confús i ofuscat. Ni tan sols si ens hi trobem, ni tan sols en el cas
d'estar reunits en comunitat: en "la gent", no. Les acumulacions humanes, circumstancials i amorfes, muntades sobre la inèrcia o l'apassionament,
és clar: poesia, conte, novel·la— un viatge al món de les grans fantasies humanes, i el que pretén, a través d'ell, i a través de l'escriptor, acostar-
que empro amb tota reserva— i una referència constant a l'esdeveniment humà en la seva cara més explícita. La literatura no pot dissoldre's en un pur
pel cantó de l'orgull. Probablement, la nostra època dóna un tipus humà més orgullós que el de les anteriors: orgullós, en el sentit de desdenyar
i cordial que han constituït sempre la substància profunda de la vida humana. L'home actual evita lligar-se al seu proïsme en tant que proïsme:
pretensió diabòlica, en la qual la realitat fisiològica i psicològica, humana, queda postergada a un paper instrumental, d'insult a Déu o a la
defuig, això. S'estima més d'operar sobre figures desproveïdes de veritat humana. Uns ninots que forniquen: tal és la fauna habitual reportada per la
i com fornica. És la funció sexual mateixa, arrencada del seu context humà, que hi és vista: amb els ulls o amb la sospita. I el contrast fa
a la més animal de les accions. Tota l'ampul·lositat de les conviccions humanes es desinfla en aquest punt: l'home esdevé grotesc per a l'home. La
Si la castedat és una virtut, és perquè entra dins les possibilitats humanes. En certa manera, per tant, l'ús del sexe és voluntari. És a dir: la
pròdroms d'una dissolució mortal de la societat. Els pobles, els grups humans, es mantenen sòlids a costa, sempre, de sacrificis dels seus individus:
a la perfecció d'unes relacions físiques i psíquiques en la parella humana. La paraula hedonisme ens surt al pas, de nou. Hedonisme. No podem
d'una "llei natural", d'una ètica innata, inscrita en la naturalesa humana, anterior a qualsevol religió positiva, a qualsevol sistema filosòfic. No
de malignitat. I és curiós que, si bé es mira, el mecanisme d'acció humana que anomenem venjança no és, en el fons, ni pitjor ni millor que
diversos i separats llocs i moments de les seves societats. La conducta humana és d'una fatigosa monotonia. Canvien els vestits, les institucions, les
d'història. Guerres i més guerres, crims, traïdories. Diríeu que la vida humana no val res i que el color predominant de la història el donen aquests
el ramat: els marrans de veu greu, una mica grotesca, i el trèmul belar humaníssim, infantil, dels anyells. A contrallum el sol daurava els perfils de
Molí, d'arquitectura perfecta, amb una voravia natural que sembla obra humana. L'ombra dels "sabaters", els lleus insectes que floten en l'aigua
on recorda que la Història "representa una certa sinèrgia de la voluntat humana i la voluntat divina", i proclama la necessitat d'actuar, de
un no pensés que en aquest joc terrible, olímpic, perillen tantes vides humanes. El fum dels obusos es queda llargament en l'aire, formant unes
troba, en el fons, pagà, poc sensible a la fugacitat, que és l'essència humana, "fix i present a ell mateix". Després, amb la nena petita, que està
acerada. Rellegeixo /La mare\, de Pearl Buck, llibre fort, humaníssim. Cap al tard vaig a buscar llenya. Les muntanyes són blaves, amb els cims

  Pàgina 1 (de 717) 50 següents »