×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb humà |
Freqüència total: 37965 |
CTILC1 |
perdis el temps a dirigir-li pregàries, perquè la seva sordesa a la veu | humana | és total. Pesca i campa. I ara ajuda'm a llevar el peix de la barca, que | i desvetlla les passions i les accions més odioses i abominables dels | humans | , que estimen, a més, el coral i les perles, per a la meva tranquil·litat | la gorgotomia. El teu cap tallat és susceptible, ho endevino, d'esdevenir | humà | , amb els trets d'una dona bonica i afligida. Escapçada i tot, sense | a la melodia i a la dolcesa de les seves cançons, a les orelles | humanes | . Res, però, de més perillós. Qui les escolta oblida deures, família, | la varen transformar en un monstre horrible, que devora tota la carn | humana | que abasta, amb preferència la dels nens, que són espantats, de generació | potser al seu torn vells i eterns mites del nostre poble. Em sembla | humà | , doncs, que vagi penetrant, com a comiat, almenys de moment, en el | d'immortalitat, que Jacint temia que fóra al preu de la seva identitat | humana | . "M'hi resigno, quin remei!", va somriure Jacint, entre angoixat, | profundíssimes i necessàries lleis de la selecció natural de l'espècie | humana | . Perquè hem de morir a temps, no vegetar, sobrers, confosos en la | nu concordàvem. Si no l'és, i hi guanyaríem, l'ombra beneïda, quítia d' | humanes | passions, em comprendrà i m'absoldrà, i entretant jo em comportaré amb | l'instint de certes persones, de llur impietat, aquest abisme de l'ànima | humana | que no puc mirar sense experimentar un sentiment de vertigen i de terror. | després passaren al davant, l'acularen aixecant les barres, i dos cossets | humans | fumejants rodaren damunt la gespa. Algunes dones es cobriren els rostres | cremar per única i darrera vegada en la més exaltada felicitat que ànima | humana | hagi pogut gaudir sobre la terra; després, acomiadar-se d'ella dolçament | en efecte, impossible que una obra tan bella hagués sorgit de mans | humanes | . Era ella: Mila. Tenia a penes l'alçada d'un braç i apareixia vestida amb | poc anà sentint-se enfonsat en aquell abisme incomprensible de la maldat | humana | que tant l'havia turmentat al llarg de la seva vida. "És la cicatriu | consoladora cada vegada més gran. Al seu costat portava una criatura | humana | , sentia prop del seu el bategar d'un cor; en aquesta nit solitària, sense | una veu que li parlava, que el restituïa al món dels vivents. Un ésser | humà | (què importava qui fos?), una criatura de Déu, havia sortit del seu | —tot això es retratava en el seu cos— l'havien convertida en una despulla | humana | . Tenia la cara feta malbé, coberta d'arrugues i clapes, que debades | Tot és ple del so de les campanes. Darrera la finestra un cos | humà | gairebé consumit oscil·la ja suaument, dolçament, en l'aire... Així sortí | escoltat en la darrera festa de Tots Sants sobre la vanitat de les coses | humanes | ; s'estirà dintre del seu vestit nou, destenyit, i murmurà per a ell | hi ha hagut "amor", una forma o altra d'"amor", lligant les parelles | humanes | : sempre, o gairebé sempre —d'ençà que l'home mereix el nom d'home. Sense | jo m'imagino que l'avarícia no podia aparèixer com a forma de la conducta | humana | sinó quan la societat comença a fer intervenir en la vida econòmica un | moral bastant rigorós, ¿no podríem afirmar que qualsevol "debilitat" | humana | és, en el fons, pura i explícita bestiesa? Els especialistes en la | amb un menyspreu mutu de terribles efectes. L'espectacle de la bestiesa | humana | —la nostra, la dels altres: la de cadascú— és inevitable: hauríem de | por i se l'aguanta. Potser sí. El que sí que sé és que no hi ha manera | humana | de fixar un límit moral en aquest terreny. Cadascú s'administra la pròpia | o la generació sense pare— la mateixa estructura natural de la vida | humana | . Hi ha l'experiència luctuosa, tràgica, del vigor destructiu que les | però. Hi tenen fe, encara. Pensen que hi ha un mòdul de "dignitat | humana | ", una axiologia i un desideràtum de confort intel·lectual —els seus—, | un més en la llarga successió d'"episodis" que és la història | humana | . Ens sabem "relatius" per comparança amb el passat, i hem | a veure'ns sumits, o submisos, en la indeterminació d'un grup, d'un magma | humà | confús i ofuscat. Ni tan sols si ens hi trobem, ni tan sols en el cas | d'estar reunits en comunitat: en "la gent", no. Les acumulacions | humanes | , circumstancials i amorfes, muntades sobre la inèrcia o l'apassionament, | és clar: poesia, conte, novel·la— un viatge al món de les grans fantasies | humanes | , i el que pretén, a través d'ell, i a través de l'escriptor, acostar- | que empro amb tota reserva— i una referència constant a l'esdeveniment | humà | en la seva cara més explícita. La literatura no pot dissoldre's en un pur | pel cantó de l'orgull. Probablement, la nostra època dóna un tipus | humà | més orgullós que el de les anteriors: orgullós, en el sentit de desdenyar | i cordial que han constituït sempre la substància profunda de la vida | humana | . L'home actual evita lligar-se al seu proïsme en tant que proïsme: | pretensió diabòlica, en la qual la realitat fisiològica i psicològica, | humana | , queda postergada a un paper instrumental, d'insult a Déu o a la | defuig, això. S'estima més d'operar sobre figures desproveïdes de veritat | humana | . Uns ninots que forniquen: tal és la fauna habitual reportada per la | i com fornica. És la funció sexual mateixa, arrencada del seu context | humà | , que hi és vista: amb els ulls o amb la sospita. I el contrast fa riure: | a la més animal de les accions. Tota l'ampul·lositat de les conviccions | humanes | es desinfla en aquest punt: l'home esdevé grotesc per a l'home. La | Si la castedat és una virtut, és perquè entra dins les possibilitats | humanes | . En certa manera, per tant, l'ús del sexe és voluntari. És a dir: la | pròdroms d'una dissolució mortal de la societat. Els pobles, els grups | humans | , es mantenen sòlids a costa, sempre, de sacrificis dels seus individus: | a la perfecció d'unes relacions físiques i psíquiques en la parella | humana | . La paraula hedonisme ens surt al pas, de nou. Hedonisme. No podem | d'una "llei natural", d'una ètica innata, inscrita en la naturalesa | humana | , anterior a qualsevol religió positiva, a qualsevol sistema filosòfic. No | de malignitat. I és curiós que, si bé es mira, el mecanisme d'acció | humana | que anomenem venjança no és, en el fons, ni pitjor ni millor que | diversos i separats llocs i moments de les seves societats. La conducta | humana | és d'una fatigosa monotonia. Canvien els vestits, les institucions, les | d'història. Guerres i més guerres, crims, traïdories. Diríeu que la vida | humana | no val res i que el color predominant de la història el donen aquests | el ramat: els marrans de veu greu, una mica grotesca, i el trèmul belar | humaníssim | , infantil, dels anyells. A contrallum el sol daurava els perfils de | Molí, d'arquitectura perfecta, amb una voravia natural que sembla obra | humana | . L'ombra dels "sabaters", els lleus insectes que floten en l'aigua | on recorda que la Història "representa una certa sinèrgia de la voluntat | humana | i la voluntat divina", i proclama la necessitat d'actuar, de | un no pensés que en aquest joc terrible, olímpic, perillen tantes vides | humanes | . El fum dels obusos es queda llargament en l'aire, formant unes | troba, en el fons, pagà, poc sensible a la fugacitat, que és l'essència | humana | , "fix i present a ell mateix". Després, amb la nena petita, que està | acerada. Rellegeixo La mare, de Pearl Buck, llibre fort, | humaníssim | . Cap al tard vaig a buscar llenya. Les muntanyes són blaves, amb els cims |
|