×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb humil |
Freqüència total: 4590 |
CTILC1 |
| va regular des de l'eternitat la inexorable Moira. Abaixa el cap i acata, | humil | , aquesta majestuosa llei, el teu particular i alhora comú destí. Com a | | i Euforió no és mai ningú, ni per comparança amb el destí que cregui més | humil | ." Ate "Si algun cop t'inclines a fer mal o a lliurar-t'hi, medita | | Un cop acabat el llarg agençament, el jove es disposava a esperar amb una | humil | paciència. El déu el tractaria amb un apassionat afecte, imperatiu i | | Fins s'avindria a cavar i a llaurar, com el pobre conreador d'un camp ben | humil | . Perquè aquesta vida nostra, sovint tan dura i amarga, és l'únic fràgil | | dels cors i els sentiments, elevà per la pau del seu esperit la seva | humil | pregària! A despit de tot, Mila era llavors la gala de les festes: al | | tres dels seus companys, tots oficials. Maria Àgueda caminava recatada i | humil | , però la humilitat del seu port no aconseguia d'amagar la seva bellesa, i | | sentenciava: —Tres coses no perdona Déu, mon germà: la primera, ofendre l' | humil | de cor; la segona, no ajudar el desvalgut... —¿I no diu res Déu —saltava | | qual mai no volgué parlar-li. Els pares del minyó eren de condició molt | humil | : el seu pare treballava al rajolar, a l'entrada del poble; la seva mare, | | ho farà sens dubte amb veu irritada. I ella s'hi presentarà de seguida, | humil | i senzilla com sempre, però sense por; es presentarà com ho feia davant | | El Senyor estarà irritat, enmig de la glòria i majestat; i ella, petita, | humil | i insignificant, amb la seva pobra carn martiritzada, estarà dempeus | | Amb tot, Mila no experimentarà temor: ho sent molt bé; ella s'avançarà | humil | i senzilla, una mica commoguda, sí, però res més. Després, tal vegada | | amb les manigües luxuriants. Ací tot és assequible, clar, propici a les | humils | sensualitats quotidianes, amistós. De tota manera, això també podria | | (ara estatge dels refugiats malaguenys) tres o quatre nenes —vestit | humil | , veu una mica ronca— saltaven a la corda, tot cantant cançons populars: | | en perill de perdre-la, no m'havia adonat de com m'estimo aquella caseta | humil | dels meus besavis, amb el sant Pau de rajola, l'olor d'humitat i de | | apagat, el tro llarg de la guerra. Quina missa més rasa, més | humil | ! Era en una casa rònega i mísera, amb escala de fusta corcada i sostres | | petites. Però el gebre més aviat acusa, estilitza les siluetes fines i | humils | . Brins de ginesta o d'herba anònima acusen la seva presència guarnida | | sever—: Això no priva que sigui un bell exemplar! Els altres assenteixen, | humils | i conquistats per la seva autoritat. —Acabem —fa aleshores. Mentrestant | | plegats. A la dèbil claror d'una llàntia distant, ell li examina la cara | humil | , el posat una mica confús. Lentament, assenteix: —Està bé. —Em podria | | que ens visiten... —Sense acabar, se li gira i, amb un altre to, gairebé | humil | , fa—: Perdoneu. Us asseguro que incidents d'aquesta mena tenen lloc molt | | aguts als quals es barregen veus irades i tremoloses i una altra veu | humil | que sembla implorar. La criadeta surt disparada, es precipita corredor | | i Susqueda, l'hereu amb vel·leïtats polítiques, va demanar, amb retòrica | humil | , que, almenys, li fos reservada la casa. Portà a col·lació, amb evident | | que es passava el dia maleint. El vell Narro venia d'una família | humil | de camperols; a força de treball i de voluntat, de passar-ne, com deia | | amics eren, si fa no fa, d'una mateixa edat; eren tots dos fills de cases | humils | ; havien anat junts a l'escola —el poc temps que hi havien anat—; havien | | Ella duia el pòndol de la casa i tenia el mateix posat callat i | humil | , com si demanés perdó contínuament a la gent. Passà un quant temps, i un | | acte, veient aquella criatura. Després la Carmeta continuà essent la dona | humil | i senzilla, quasi simple, de sempre. El vell Guatxes se sentia | | Es plantava la fira en el Pla del Remei. Era una fira | humil | , la fira de Nadal, feta de llums modestos i de modestes | | Bé. Es plantava la fira i sonaven les músiques, les músiques | humils | , pobres, desvergonyides. I dins del barracó honest del tir al | | amb un amor tan gran com la Seu de Mallorca, un amor cast i | humil | , un amor religiós, amb unes ganes de plorar d'agraïment | | S'oïen unes músiques, les músiques a estelles, les músiques | humils | , esquinçades, badades. S'oïen els xiulits. S'endevinaven, | | Pel carrer de Borrull visqué la teua mare; era una criatura | humil | i vivacíssima; les nits d'estiu eixien a la porta de casa; | | picapedrers i sense obra de moro. La volies cantar d'una manera | humil | , amb castedat diríem. Veies el cant: creixia. | | fa vint anys, fa trenta anys, jo no ho sé. Era en una terrassa | humil | en els afores. Tots els veïns pujaren i miraven València. | | Conserves el record com en un cossiol, és un record | humil | , com un gerani pàl·lid. Hi havia unes finestres ventrudes i | | instaurares en el principi: un veïnat, un pis | humil | , la taula a punt, el llit a punt. Ara veus com | | demerder avec l'Intendent!" Això, però, amb una actitud | humil | , tendríssima. Els meus companys de taula han perdut la tibantor del | | els rètols. Aquestes mosteles sense pèl, d'ulls estirats i de somriure | humil | , s'amaguen darrera els negocis més forts i donen la cara en els negocis | | congostos els altívols castells i les places fortes, entre les quals la | humil | Barcelona comtal, defensaven llur seguretat. Durant tres segles, s'hi | | d'aquest país enduts per llur repulsa de tot Minotaure, fins el més | humil | d'una senzilla administració municipal. La negació de tot govern, de | | que en els dies funestos de la retirada dels aliats fossin els més | humils | els complidors de l'heroica resistència. La polèmica espanyola centrada | | muntanyenc tan ben agençat com Suïssa. Aquest missatge no pot ésser més | humil | i intranscendent, i fora de tota ambició culturalista, com ara la de | | el cel blanc, la negra passarel·la de ferros prims, i l'herba | humil | en terra de carbó, i sento el xiscle de l'exprés. | | com l'hora d'un sol pensament, per a entrar-hi calen un front | humil | sota la llinda i un salt. VIII Són abruptes amb noms | | el cap. Però sols amb els anys hem comprès com és de subtil i d' | humil | i coratjós el treball per a la nostra mel, que és filla de | | meva força darrera, de l'alegre dansa del teu | humil | i segur servidor. Passen amunt del cel lentíssims núvols, | | des del fons de la teva petita rebel·lia, una clara, plena, | humil | acceptació. Aleshores diràs: "Sí, tot és just". | | de l'absent. La misèria i la malaltia eren endèmiques a moltes cases | humils | ; l'Estat espanyol, històricament insensible, hi afegia els tributs i la | | poeta Us llego, amics, senzillament, els tres quefers | humils | de sempre: viure (i menjar) amb decòrum cada dia; si | | els espígols flairen d'un a un amb la frenada enveja dels | humils | . Humils, ha ha! Jo també en sóc, d'humil! (Més aviat diria | | espígols flairen d'un a un amb la frenada enveja dels humils. | Humils | , ha ha! Jo també en sóc, d'humil! (Més aviat diria ressentit). | | amb la frenada enveja dels humils. Humils, ha ha! Jo també en sóc, d' | humil | ! (Més aviat diria ressentit). La caseta i l'hortet no |
|