Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

endevinà en aquella infantesa un món tancat de sofriments molt íntims i d'	humiliacions	, d'entusiasme i generositats ofegats, però que de tant en tant i com a
el disgust i el mal humor. En va el pare vol reaccionar contra aquella	humiliació	amb un gest d'orgull extret de les seves decepcions. —Tiago, fill meu;
presència de Tino Costa al poble renovà a Randa el record de la llunyana	humiliació	que li imposà en presència de tots els caçadors. D'ençà d'aquell incident
tal vegada en aquell instant reflexionava sobre el secret de sofrences i	humiliacions	que devia amagar-se en la infantesa d'aquella criatura apassionada i
la botiga, on l'havien, per fi, col·locat. Tino Costa sentí tan viva la	humiliació	, que retrocedí perquè no el veiés, i un malestar punyent el perseguí amb
oprobiosa; no podia ja enlletgir-los amb una vellesa de llàgrimes, d'	humiliacions	i de misèria. Quant a Màrius, la seva pell blanca de vori, els seus fins
una baralla de taverna una nit que havia begut. Havia patit privacions,	humiliacions	, ofenses potser més greus; va estar malalt i havia desitjat morir (Mila
inútil", quan deixem de pensar que és "una passió inútil".	Humiliació	Cadascú se sent humiliat per una cosa o per unes coses distintes. Conec,
un furiós ressentiment, que no li permetria suportar la més petita	humiliació	, que l'inutilitzaria per a l'obediència. L'endemà al matí Rovirosa baixà
retrat de Godoy, on crema tota la iniquitat, tota la injustícia, tota la	humiliació	, tota la mentida de la terra, i els sembla que una altra llum brilla, a
gran enemic no portà a l'orgullosa Venècia cap avantatge, sinó una nova	humiliació	. Àustria obtenia el domini sobre la república empobrida, i el Consell
previngut, que no se'n fiés, que Borra no oblidaria fàcilment aquella	humiliació	imposada davant de tots. Jaume comprengué que no els mancava raó; pensà
ni presumpció ni encongiment, amb desig, sobretot, de no afegir verí a la	humiliació	. Borra, per la seva banda, tampoc no al·ludí al fet i semblava haver-se'n
anat alimentant un odi secret, un rancor inextingible. El record de la	humiliació	que li havia inferit s'afegia ara a l'enveja de veure'l prosperar, de
les ciutats enceses... I la por i l'angoixa de tantes hores i tantes	humiliacions	i tantes morts s'apaivagaven com per art d'encanteri. Ella però, a
dolça confiança en la vida, més enllà de la fam i les	humiliacions	i les precarietats. El carrer de Ribera era confús i alegre.
en el pur començament dels meus anys!), no calia victòria amb	humiliació	de reialmes ni importava un ponent buit de la fuga i la sang,
era una persona deixada i impossible. En fer-se la corbata, sentí com una	humiliació	, contemplant el seu coll suat i amb ombres de misèria. Sentí la
contemplant el seu coll suat i amb ombres de misèria. Sentí la	humiliació	de no poder-se canviar el coll. Malgrat aquest sentiment, Frederic es féu
es féu el nus de la corbata amb una desmenjada coqueteria. Una altra	humiliació	li oferien les seves galtes mal afaitades; per dissimular la negror del
i de llençols de color de rosa. Frederic coneixia una mica aquelles	humiliacions	i aquelles comèdies; però, l'amarga realitat de Frederic no era una cosa
donya Claudina —al qual Dorotea s'ajupia i es cargolava amb una sàdica	humiliació	— al diàleg del jove de casa bona que anava a cometre la imprudència de
i ell, castigat, vençut, menys escrupolós, i potser més tolerant amb les	humiliacions	; és a dir, despullant-se ella de la pacotilla de dona fatal i ell
el considerava una pifia. Guillem havia sofert altres vegades	humiliacions	d'aquesta mena, però mai amb la ferocitat i amb la mala intenció
als Lloberola els tocava una misèria, i Frederic no podia aguantar més	humiliacions	i més favors dels sogres. Li quedava la finca i la companyia d'uns
les dones. Gràcies al seu temperament, Leocàdia no va sentir cap mena d'	humiliació	, vivint de pensionista al convent de Cluny. I com que en el món les
per llei d'herència, el seu fill Guillem tampoc no va sentir cap mena d'	humiliació	quan acceptà tres-centes pessetes de la modista Dorotea Palau, i quan més
nit se li escapi dels ulls; però serà sempre a base de comprensió, d'	humiliació	, de renunciament, d'embrutiment; sempre a base de moral; d'humana, trista
i de manca de confort com era el pis del carrer de Bailèn. Era una	humiliació	massa forta per a ella; el menyspreu que sentia Maria Lluïsa per a la
sí, va arribar un moment que el pobre home es posà a plorar; pensa la	humiliació	per una persona dels seus fums! Plorar davant meu! I no feia comèdia, no.
s'adormia tranquil, content d'haver experimentat el dolor intens i la	humiliació	davant del seu germà, amb les burles i les paraules agres. La màxima
Les llàgrimes li acuden als ulls, sense més ni més, per un sentiment d'	humiliació	, com una persona que ha estat ofesa sense haver-ho merescut. Li fa
d'una infància dolorosa i d'una adolescència vexada per totes les	humiliacions	. —Si Nostre Senyor fes la gràcia!... —No ho dubtis mai! Beatriu se'n torna
frenètica i delirant. Després del plaer incomplet, la insatisfacció i la	humiliació	—una mena d'irritació trista que no sé com descriure— provocaven entre
ulls devers mi i m'adreçava una estranya mirada en la qual hi havia odi i	humiliació	, amenaces i imploracions, jo, sincerament, li tenia pietat. Però si
no em feia cap acusació ni cap retret, sens dubte per evitar la	humiliació	de confessar els seus sofriments. Un capvespre la crisi fou més forta que
a la gent més pobre del poble, més desvalguda que jo. Lluny de trobar	humiliació	en aquesta actitud, jo hi trobava l'acre aliment d'una revolta interior.
compromeses de la meva vida. Perquè jo em deia que sovint havia cercat la	humiliació	, la petitesa, aparèixer insignificant enmig dels altres perquè trobava en
la meva família no havia aconseguit de fer-me escurçar ni després de la	humiliació	consegüent al meu acte! Jo em mirava als miralls dels aparadors de les
vanava com els romàntics. Tot el contrari. Devia tenir consciència de la	humiliació	que per a mi significaven, per tal com en sentia tanta de vergonya, que
malalt que bo). Cap allà a mitja carta em vaig sentir irritat d'aquella	humiliació	. Recordant allò que sabia del meu pare, vaig dubtar que la meva tendresa
caure en paranys d'afalacs ni, sobretot, no li pidolaríem una mercè amb	humiliacions	, per alt que fos. Més alts ens sentíem nosaltres amb la nostra dignitat.
ésser excessiu en un sentit i altre—, i dintre meu deixava un pòsit d'	humiliació	i de vergonya que m'enterbolia l'ànima durant molts dies seguits. Quan
Vaig girar els ulls enrera i, per primera vegada, vaig tastar la	humiliació	, que no s'assembla a cap més, de l'home que es sent l'únic culpable de la
Ja era a l'entrada, i del quart pis encara el sentíem plorar. Quina	humiliació	, l'amor sensual! Car només la sensualitat degrada fins en aquest nivell.
treure'm del meu amagatall, li vaig dir que mai més no suportaria aquella	humiliació	d'ocultar-me perquè ella pogués rebre els seus amants. —No són els meus
sofrir per ella. Jo, com esdevé als qui han aguantat feblement una	humiliació	durant temps, en adonar-me que ella no s'ofenia amb mi ni protestava dels
es fon en llàgrimes i sospirs. Jo, en veure que no podia suportar aquella	humiliació	excessiva d'ella sense un augment de la meva irritació, em vaig
vaig canviar de procediment. Llavors el prec, l'adulació, l'afalac, la	humiliació	i el plor se succeïren l'un darrera l'altre. Ella no es deixava commoure.
em dolia per a realçar-me als seus ulls. Finalment s'ablania. Amb la meva	humiliació	em semblava haver realitzat una acció noble. —"No ets tan miserable com

Pàgina 1 (de 17)

50 següents