Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

En l'ocupació cercava més que res alliberar-se d'aquella sensació	humiliant	que li imposava l'espera. La nit, entretant, anava espessint-se sobre les
i que ningú tampoc, com a mi, no obligarà a complir un paper decoratiu,	humiliant	. Sa separació des meu homo fou a causa d'un ram de flors. Un ram de flors
que calia corregir, i aleshores imposava a la criatura un càstig amoïnós,	humiliant	i poca-solta, que la criatura complia, però aleshores no amb innocència,
s'agenollava sobre les rajoles pelades, i aquesta posició que, d'	humiliant	passava a ésser dolorosa, el tranquil·litzava de mica en mica. Procurava
víctima per part de la família dels seus sogres donant al seu fill un nom	humiliant	per al pare de la criatura, explica també que l'àvia, unida als seus néts
en general, el nom de totes i les tractava amb una mena de familiaritat	humiliant	. Tenia amb elles un llenguatge grosser i despectiu. La principal font
resistir tot, tot: els esguards dels veïns per la reixeta, una conversa	humiliant	dels del pis de dalt amb la portera; aquesta m'assegurà que la francesa i
però a les nits em refugiava en el meu acovardiment, hi trobava un consol	humiliant	i dolç que la mateixa mare no m'hauria pogut donar. Car així no em calia
fracàs. Aquella paraula "el capellanet!", dita amb accent mofeta, era	humiliant	. Ja veuria "el capellanet!"... Eren quarts de dues. Em vaig ficar en
el que costi i del que sigui. No vull viure més de caritat. És massa	humiliant	. Però ara, avui, demà, durant dos dies (compto el que m'ha costat el sopar
lloc per on engrapar la feina. Jo em penso que volia donar-me la sensació	humiliant	que en lloc d'ajudar-lo li feia nosa. Quan netejàvem l'estable, per
i jo... què hi voleu fer? jo també. Ni la més remota idea d'una almoina	humiliant	. Ah, no! Aquell donatiu era per a mi com un viàtic d'amor. Totes les coses
És de les coses que m'agraden més del món. A Marsella portava l'angoixa	humiliant	de l'home que s'ha deixat robar els diners, i no vaig saber veure la
m'eres imprescindible. Valia més dubtar. Si m'haguessis vist, no en les	humiliants	esperes al carrer de casa teva, sinó en el meu interior, t'hauries
envers els de baix; i que la imposició sigui tant més dura com més	humiliant	hagi estat la submissió. Com que no hi juga l'amor a fons, el qui se sent
la riquesa de Déu. I això desvetlla en nosaltres l'actitud de recepció no	humiliant	. La pregària ens fa contempladors de la riquesa de Déu que ell mateix ha
que anar-me'n a casa de mon vell cor de lleó, i dir-li la meva	humiliant	història. Quan vaig entrar, el senyor Gambetta deixava l'últim rull de
estatge a l'exiliat, socors a l'indigent, però no aquella almoina	humiliant	que la majoria d'aquells que volen semblar misericordiosos llença amb
per al zefireix aristocràtic, com si no fos un reste de provincialisme	humiliant	sacrificar la catalanitat a una noció plebeia i subalterna de la
encara, la del coneixement de Déu, per apendre d'establir una ben	humiliant	comparació que alimenti la nostra humilitat, i per treure'n la ciència
el senyor Alfons i va anar a la pissarra a esborrar aquell	humiliant	autògraf. Jo mateix ho vaig veure de l'entrada estant i em vaig amagar
dins la seva família, no rebia més que una impressió persistent,	humiliant	i desoladora: No creien que tingués talent... Saumell no s'havia posat en
que ell, dintre el partit on servia d'ençà dels quinze anys —i quines	humiliants	servituds!— no era fins ara més que un postergat. D'altres que havien
me la donarà? Joan Antoni sense esperar que l'amic digués les paraules	humiliants	, obrí la cartera i li allargà uns bitllets. Tàrrec, un plor de joia als
ella no havia sabut mai explicar-me d'on sortien les misses del seu luxe	humiliant	, com passava les hores de ma absència, ni on anava certs dies de cada mes
En Tomàs de Bajalta conegué, doncs, la mofa de les mitges rialles d'	humiliant	compassió; sofrí la impertinència dels que solen aconsellar, sense parlar
únic. I tot això rebaixant-se a l'acceptació en la seva carn d'un ritu	humiliant	, vergonyós, gairebé repugnant. I finalment, ens mostra l'amor que ens té
Realment, això seria un acte inhumà i vergonyós; però encara fóra més	humiliant	de fer tornar els prínceps suprems de l'Església, els veritables
, l'edat de les quals, sumada, fa més de dos segles. La mar és trista i	humiliant	, però els efectes d'aquesta humiliació els fa el mateix efecte que una
no es posseeix us pot fer fer un paper ridícul com una casa —absolutament	humiliant	. El porter tingué un rapte de confiança i m'avançà les quatre o cinc
que les llàgrimes li rodolaren pel rostre. Sentí llavors una vergonya	humiliant	i amb un gest de revolta va clavar-se les ungles a les galtes. Però en
els indicaven prou bé que llur vida havia adquirit un preu. Però era tan	humiliant	de viure dia i nit en contacte amb una raça brutal, sense altre plaer que
ho conta tot a la taula del Casino entre les rialles... És una sensació	humiliant	i dolorosa, i li sembla com si tot el poble s'hagués rigut d'ell... Ara
apressar, apressant; agreujar, agreujant; imposar, imposant; humiliar,	humiliant	; sufocar, sufocant; coure, coent; complaure, complaent; atreure o
materials, sense esforç, sense mereixements. Recomanacions i proteccions	humiliants	per l'estudiant indolent i incapaç que molt sovint és el que arriba
ocasió diguerem, la indústria moderna amb tot son esplendor necessita la	humiliant	ajuda de l'asil, de la casa-breçol que guardi les criatures de les
d'aleshores recorrien a fonts que avui ens semblarien estranyes i fins	humiliants	i ens fa comprendre també com, en aquell règim molt més individualista i,
secretament, alguna moneda —així ni la modèstia de l'ofrena no pot ésser	humiliant	, ni ostentosa la seva riquesa. De tota manera, he pogut veure que alguns
sé pas què hauria estat de mi. No hi ha res més dolorós, i en el fons més	humiliant	, que la terrible puixança de la dona lliure, bella, intel·ligent i pobra,
A la intimidació, revòlver al pit, d'aquell /Viva España!\	humiliant	, cal respondre dignament amb un Visca Catalunya lliure! i el braç a punt
Catalunya, tractada pel govern d'Espanya en forma que ja no pot ésser més	humiliant	, els catalans ens hem trobat de cop i volta, en un dilema terrible:
no hi ha por de què sucumbeixi. Quan l'esperit del poble sotmès a les més	humiliants	tiranies es manté dignament i fermament fidel a l'imperatiu racial que li
de la nostra posició geogràfica. Recordeu la situació afrontosa,	humiliant	, insuportable a què ens té sotmesos Espanya segles ha, i, ara, més que
m'heu sentit entre vós i ell?" "No." La pregunta havia estat tan	humiliant	que per força havia hagut de mentir. "Doncs?" "Si us pregunto una cosa
i extenuats físicament, molts d'ells voldrien veure's lliures de tan	humiliant	esclavatge; però no s'atreveixen, perquè els detura, o el respecte humà,
amb unes rajoletes que rellueixen al cop del sol, amb uns marlets	humiliants	que un pobre arquitecte hi va clavar creient que les coronava; té uns
pobra naturalesa subjecta al sufriment i necessitada de serveis a voltes	humiliants	: allá se aprecía en son veritable valor lo que es el temps, les riqueses,
El caràcter dels catalans no es sotmet graciosament a cap disposició	humiliant	i arbitrària. Els menestrals acabalats deixaren, mentre pogueren, els
molt corrent i acceptat d'oferir un cigar o una cigarreta, mentre resulta	humiliant	i depressiu, entre iguals, manllevar o acceptar unes pessetes. No
gran Bouchard tot i veient-se precisat a dir que "aquesta confessió	humil·liant	per a un Professor de Patologia general. Jo no sé pas ço que és la

Pàgina 1 (de 7)

50 següents