Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
humiliar V 689 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb humiliar Freqüència total:  689 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

de pensar que és "una passió inútil". Humiliació Cadascú se sent humiliat per una cosa o per unes coses distintes. Conec, per exemple, algunes
El guàrdia, que segueix a tocar del toll, capcot i visiblement humiliat per tot allò que ha passat, ara es tomba enfurit i, de cara a les
el jutge i l'acusat, entre les víctimes i els victimaris. De primer ens humilieu, rebaixeu o tracteu de rebaixar la nostra qualitat humana... —Ni una
Ell que estava tan per damunt d'aquella gent que odiava i afalagava, s'humiliava odiant-los i afalagant-los. La seva vanitat no li permetria rebutjar,
ell mateix, a la noia que ho espera, o d'enviar-hi, humiliant-lo, el mosso sorneguer, que li espia l'avidesa. Un
criatura, culpable de nombrosos pecats? Inflama't, ànima mia, i plora i humilia't davant la terrible justícia del teu Senyor. Veig com s'acosta el moment
que en part s'havia engabiat ella mateixa, per un impuls que la feia humiliar-se innecessàriament a la raça que segles enrera cremava els seus
pel coll: —Estic malament —digué. Tremolava un poc. El cap orgullós s'humilià damunt el pit del noi... Sospirà: —Acompanya'm a s'alcova. El criat
Ella no en tenia. Don Valentí no l'havia espantada, encara que sí humiliada. Pobre home, ¡quina manera de tractar amb senyors! I se'n moria de ganes,
subconsciència es veia obligada a acatar la irritaven moltes vegades i la humiliaven. Ja sabeu que la senyora és llunàtica. I així la llei psicoanalítica
la vida a tothom, i parlà una mica amb el cor a la mà. Potser inclús es va humiliar massa davant de Bobby i va ensenyar una mica massa la seva misèria; però
tan egoista i tan mandra que era Bobby Xuclà. En veure com Frederic s'humiliava, com li explicava certs detalls de la seva misèria familiar, es venjava
sang de Bobby en forma de "pietat de gran senyor". Bobby tenia ganes d'humiliar una mica el seu amic, de fer-li sentir el favor que li feia. Si s'hagués
troben en presència d'una cobra. Bobby estava furiós, perquè l'escena d'humiliar Frederic, de fer-li pagar els vint-i-cinc anys de suficiència, se n'hi
fóra res més que el profit material que ell en treia i el gust de poder humiliar una mica una persona que per la seva posició econòmica estava molt per
sempre aquell estat de domini sobre el minyó, el desconcertava, l'humiliava, es reia d'ell en els moments en els quals un home és incapaç de riure,
quan li començaren a anar malament les coses de debò, quan va tenir d'humiliar-se, quan va tenir d'acceptar un trist sou al Banc Vitalici, es desfermava
mania; em creia que jo era antipàtica a tothom, m'esforçava, fins i tot m'humiliava, per fer-me agradable a la gent; però veia que era inútil. Em guardaven
la seva conducta deficient. En la manera de jugar, de clavar guitzes o d'humiliar un company, es distingien els productes acabats de la tècnica ignasiana;
més, amb una mena de fruïció sàdica. La voluptuositat d'envilir-se i d'humiliar-se, aquella criatura la sentia amb tota la força d'una sang de disset
un ressò, —M'ha dit açò i açò,— Eliezer se postra i humilia: —Beneït el teu nom, o Jehovà! tu has posada la filla
a l'arrel del mont, la bella Abigaïl descavalcà, humilià sobre la terra el front an els peus de David, i li parlà:
a Déu demana que el tregui de la lluita i el perill. S'acota i humilia la tigresa, grunyint, esparverada, als peus de l'home
voldria reconèixer els propis torts —però qui sap si un dia ho faria i s'humiliaria desorbitadament— i que fa molta tristesa. 3 de juliol No
més; tinch la meva dignitat, Toneta, y en no havent faltat, jamay sabré humiliarme. Si hi há qui 'ns vol mal y l' inventa novelas y vosté vòl escoltarlas,
En aquell moment veya de manifest sa injuriosa equivocació; mes qu' humiliarse, cedint á la tremolor de sos genolls qu' anavan á clóures ab
ni per l'home. Sens dubte, ell se n'adonava, i això l'havia deprimit, humiliat i desequilibrat. Cert que ell no havia sabut aguantar el personatge ni
tenir consciència de les coses, aquesta pietat de tothom m'indignà o m'humilià, i instintivament vaig fer tots els possibles per inspirar respecte en
tortures sofertes, a part d'altres lesions invisibles infligides com per humiliar i fer patir l'home en allò que té de més dolorós i masculí. Callís mai no
i que no faria res de bo de mi. En resum, em rebaixà, m'insultà, m'humilià com només sap fer-ho una francesa irritada. Aleshores jo vaig demostrar
sublims. —No es rigui de mi —vaig continuar. —Em trobo com encegat i humiliat per la presència de la bellesa. Vostè no sap com la seva bellesa és pura
amb la imaginació la figura terrosa de l'ajudant, davant la qual hauria d'humiliar-me. El veia amb els ulls roigs i extraviats de quan s'enrabiava, la cara
perdó, humilment. Ell seguia guardant-me una rancúnia sorda. Jo tornava a humiliar-me per fer-me perdonar. Res no em dolia per a realçar-me als seus ulls
estava excitadíssim. Ell havia tingut la força de sobreposar-se a mi, d'humiliar-me. —Parla'm amb tota franquesa —vaig dir-li—, sense cinisme, com
Ella em semblà que s'havia fet humil abans que els homes poguessin humiliar-la amb llurs odis o mesquineses. I potser tota la seva energia serena
Josep; tu, picant tot el dia, no guanyaries ni l'esmorzar. Això va humiliar-me. —Ho veurem, ho veurem. Deixa que m'hi entreni. El vent em feia
il n'est pas si pressé que toi\, m'ha dit per estimular-me tot humiliant-me. En veure que jo no em deixava convèncer, ha pres un aire maligne,
al preu que fos. Hi renuncià de seguida. A quin punt l'havia humiliada, desenganyada, amb la seva actitud imperdonable! Perquè estava segura que
el xuclava. Impensadament alguna cosa l'acusava: l'havia estimada fins a humiliar-se, sí, però ¿s'havia limitat a estimar-la en ell mateix o tal com
a veure com abans: intolerant, cruel, voltat d'indiferència. Provà d'humiliar-se; es penedia dels seus pensaments. No era just que ho fes? L'havia ofès
en presència de Lluís Alsina i de la seva mare: l'home entossudit a humiliar la dona que es diria que acabava de pecar feia unes hores. Mònica s'adonà
a representar el seu petit drama de covard i, sobretot, a acusar-los i humiliar-los. S'havien agrupat instintivament per zones ben delimitades, en una
la glòria hi abundà; per tot alhora, la teva humanitat, humiliant-te, fins al teu tron amb tu serà enaltida: encarnat
sofreixin aquest rebaixament en dies fixos i sigui humiliada llur supèrbia i l'alegria de corrompre l'Home. Certes
que els estrangers se'n vagin, i el seu cor obstinat així humilia sovint, però més dur que el glaç es mostra una volta
si li imposava ma presència, per tornes havia de suportar la seva. Ella m'humiliava. Fixava un límit al meu pensament. El meu pensament era com el mirall on
De vegades la superioritat de fortuna amb què l'amic d'ahir ens vol humiliar avui, no és sinó la recordança de vint-i-cinc pessetes que ens deu. Les
de l'amor de Déu és pura gratuïtat, però justament tan pura que no humilia, ni rebaixa. I la vida cristiana es resumeix en l'adhesió de cor,
posa pertot i que s'anomena el Jo! És el que fa el contacte amb Déu. No l'humilia, el jo, perquè Déu, que és Amor, mai no humilia: no pot humiliar. Quan
contacte amb Déu. No l'humilia, el jo, perquè Déu, que és Amor, mai no humilia: no pot humiliar. Quan el jo no se sent humiliat, ni sent la necessitat

  Pàgina 1 (de 14) 50 següents »