Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

i aprofitats pels comediants modestos o poc ambiciosos, perquè "no hi ha	humilitat	tan gran, que sigui insensible als afalacs de la glòria". I la seva
companys, tots oficials. Maria Àgueda caminava recatada i humil, però la	humilitat	del seu port no aconseguia d'amagar la seva bellesa, i tots els esguards
això: una vanitat satisfeta. Hi ha qui s'ho procura pel camí de la	humilitat	i tot. Es tracta de ser important: a l'oficina, a l'acadèmia, entre el
la ira per la paciència, la luxúria per la castedat, la supèrbia per la	humilitat	. Aquest altre extrem també resulta antieconòmic: antisocial. Si tothom
remots, però que mai no havia pogut ser duta a la pràctica. Amb tota	humilitat	, amb la modèstia que ens escau, podríem dir: ara, aquí, comença tot." Una
costat, es redreça i amb un altre to de veu, on ara ja no hi ha rastres d'	humilitat	, declara: —Escampar aquest concepte... Què dic? Admetre la sola
sants: de sant Benet, posem per cas, a sant Francesc. La tendència a la	humilitat	i a la pobresa pròpia dels sacerdots, s'esmorteeix sota la poderosa i
Franciscans i dominicans estengueren la bona nova de la pobresa i la	humilitat	, els uns, i de l'educació i l'ensenyament, els altres. I així sorgiren, al
se'n va tornar, i va canviar de cotxe. No per	humilitat	va obtemperar ni per cap altre sentiment, que hauria
s'esberlen els barrils, i la trilita, de color groc d'	humilitat	, s'escampa per la calçada del pont. Ens embruta
la llei enorme de la vida, qui ens mou com les llavors el vent?	Humilitat	, germans! Desenganyem-nos. És així, pel que es veu, l'amor de
al seu abast i va collir-ne una, una carícia d'	humilitat	que renuncia, i es va arraulir pel cos avall (dos
meva intenció era mostrar només tot allò que oculta el seny dins la seva	humilitat	aparent a fi que ningú no pugui creure que és accidental en la vida d'un
despullava la ironia d'allò que li atorga el més evident atractiu: la	humilitat	. Perquè l'autèntica ironia és sempre humil, i s'afanya menys en dissoldre
no gastava interjeccions ni paraules grolleres, i tenia una veu untada d'	humilitat	i patinada de resignació. Si es presentava de vegades algun negoci
i aleshores el jesuïta li insinuà que el màxim renunciament, la màxima	humilitat	i el màxim sacrifici es trobaven en la Companyia de Jesús. Li digué que
Gràcies, o déus! d'aquest amor sens joia vestit d'	humilitat	i argila fràgil. Gràcies, o déus! d'aquest dolor que em cega
família Muntanyola, la qual ha viscut des de sempre i, en senyal de noble	humilitat	, sota la guarda de l'Església, tothom haurà de sentir-se honorat que ella
parlar i tota aquella pedanteria dels insegurs —que en part és, potser,	humilitat	— i, davant dels qui no som de l'ofici, li dóna una naturalitat agradable.
molt de compte! Encara que no hi hagi rebel·lió i hi hagi una actitud d'	humilitat	—i és tan fàcil d'exhibir-la!— l'afany de definir la injustícia pot
no és humil. I no ho és perquè admira allò que és la negació de la	humilitat	. És un orgullós impotent. Però el vanitós no és un orgullós impotent. És
menyspreu, sinó, a tot estirar, l'agnosticisme, sempre compatible amb la	humilitat	i amb un reverencial respecte. I això perquè el valor del que no sabem
Perquè, fins quan renunciem a entendre els misteris i afirmem amb	humilitat	que no en sabem ni en podem saber res —que és quan ens proclamem
o l'interessava, no fingia cap superioritat, i deixava veure, quasi amb	humilitat	, la impressió —la que fos— que li havia fet. I això també és propi dels
o popular, i queda una mica híbrid, inadaptat a tot, amb l'aire d'	humilitat	i alhora de trista sornegueria que li amaga el ressentiment. Però, a
flacs —mandra i manca de caràcter—, li sé les moltíssimes qualitats, la	humilitat	profunda. També en Josep Sebastià Pons, el qual no he conegut; era de
Oblido les angoixes recents, la meva depressió. S'esvaeixen tristesa i	humilitat	. L'airet m'esbulla els cabells, que porto llarguíssims, a la romana,
de si mateixa, puresa i rectitud de conducta, esperit de sacrifici i d'	humilitat	, manca absoluta d'egoisme, d'orgull i de vanitat; por davant la vida,
Amb els ulls semblava demanar-me perdó. Jo no podia suportar la seva	humilitat	; la trobava excessiva. Els ulls se'm negaven de llàgrimes; tot jo estava
seves entranyes de mare. La seva ignorància esdevé la suprema saviesa; la	humilitat	i l'esporuguiment que l'han perduda, pasten dintre seu una voluntat
Puresa i sacrifici envoltaran la seva testa d'una aura de fortitud i	humilitat	. Quina cosa és de confrontar les quimeres amb una realitat forta com
la joia, a la frescor tota salvatge dels meus primers somnieigs. Dolçor i	humilitat	Sap què pot fer? —em deia sovint el mestre. —Comprar-me el col·legi. Jo
res. Aleshores, durant dies i dies, m'acostava als companys amb veritable	humilitat	. No ocultava les llacunes —amb més aigua que terra— de la meva cultura, i
quan ens trobàvem junts davant una dona, com si aleshores li pesessin la	humilitat	i la submissió. Aleshores tenia gestos d'independència i paraules de
explica les meves defeccions de tota mena, el meu immoralisme, la meva	humilitat	feta d'invisibles fils d'orgull i l'angoixa perpètua de la meva joventut.
i trista, pàl·lida, i que somreia a tothom, com per atenció i	humilitat	. No tenia alè per a pujar les escales, no tenia força per a pegar als
ser cruel amb ella! Però el seu posat m'exasperava. M'exasperava la seva	humilitat	, el seu silenci, aquella mena de por que l'atuïa, en aquell instant
fet l'autoritat més dura. I aquella tarda em semblà que exagerava la seva	humilitat	, la seva submissió adolorida, potser pressentint allò que jo li anava a
perdó, que jo no me'n podia condoldre, pel mateix excés de la seva	humilitat	, de la seva pobresa d'ànima, i en lloc de fer-me pietat o respecte, m'
les coses. Anul·lació de les ambicions, del desig. Puresa, felicitat.	Humilitat	sense saber-ne el nom. Èxtasi. Grandesa i senzillesa de no ésser sinó un
ho sentia sense una mica de petulància. Amb exaltació sí, però mesclada d'	humilitat	i tendresa. Eren moments de gran dolçor per a la meva ànima i de plena
atiava les brases excitava la seva rancúnia. Intentava apropiar-se amb	humilitat	els mateixos arguments dels qui l'ofenien, provava de comprendre'ls i
: és una part del càstig. Déu... Sí, sí, Déu sap si accepto o no amb	humilitat	aquest enorme sacrifici... que també suposa el teu... —I no em felicites
teu em continc, que mortifico el meu desig, que si m'abstinc no és per	humilitat	, sinó per orgull... És cert o no? —Sí, per orgull! —Podries afegir:
i vergonyós cedir la carta al seu germà. No fa cap comentari, s'arma d'	humilitat	i reprèn, no sense rubor, la lectura. "...i tu, més astut i ambiciós,
sol que mai, avui. M'he agenollat per primera vegada. Esplèndida lliçó d'	humilitat	que us recomano. Em preguntava si en el fons del meu cor, de la meva
? Ja no sé el que em dic... Zeus, t'ho prego: si la resignació i la	humilitat	abjecta són les lleis que tu imposes, manifesta'm la teva voluntat per
brollats d'uns cors contrits, de dolor signe, dolor sincer i	humilitat	profunda? Així s'aplacarà, no hi ha cap dubte,
brollats d'un cor contrit, de dolor signe, dolor sincer i	humilitat	profunda. Cant Onzè Argument [El Fill de Déu presenta
destruint el braó del món, i el savi del món amb simple	humilitat	; m'adono que, per la veritat suportar angúnies, per

Pàgina 1 (de 35)

50 següents