Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

dolçament, abstreta encara al primer moment, i sentí que un plor dolç li	humitejava	els ulls. Després abraçà Maria del Carme, que posà el cap sobre el seu
a augmentar, ha foragitat el sol ardent de primeres hores de la tarda i	humiteja	amb una remor dèbil i distreta les copes dels pins que s'espesseixen pels
major... —reflexiona. —No ho he dit, això. Volia parlar-hi. L'home	humiteja	la faixa engomada del paper de la cigarreta, el mira amb un esguard
i del front li cauen tot de gotes de suor, amples i pesades, que van	humitejant	el terra, on la pols les converteix en una mena de fanguet que li
—diu. La combinació se li ha quedat enganxada en una clapa de suor que li	humiteja	la part baixa de l'esquena, i ell i la dona l'observen fins que
Potser per això, que només puc parlar molt de lluny en lluny. Ell s'	humiteja	els llavis, la contempla especulativament. —Que potser teniu algun
, si us plau! La dona vacil·la, desplaça els ulls cap a ell i a la fi,	humitejant	-se els llavis, diu: —Depèn d'ell. —De mi? La noia fa una
i un coixinet de tinta que l'home empeny cap enfora perquè ella s'hi	humitegi	els dits que tot seguit li fa traslladar al paper. —Aquí —diu—. Dins del
de la nostra història. Mentre la tramuntana asseca i trempa, el garbí	humiteja	i desferma els nervis, predisposant-los a tota acció delirant. En aquesta
De mica en mica anava torçant el coll i arrufant el nas; els ulls se li	humitejaven	i li'n vessaven gotes d'aigua: les espatlles li trontollaven. Ja ho
M'has de creure. /Xela\ Et crec, si vols; veig que se t'	humitegen	els ulls, que parles amb el cor als llavis, però és com si fos mesella,
l'establiment; a ell el xampany li feia fàstic, i només l'utilitzava per	humitejar	les puntes del seu bigotet. Encara que Níobe no l'acompanyés, Bobby anava
secrecions —tal com nosaltres fem, més discretament i sense pensar-hi, en	humitejar	els segells amb saliva per enganxar-los—, foren, en molts d'aspectes,
satisfer-me. Se'm despertà una set immensa d'emoció. Un petit gaudi que m'	humitegés	el llavi, un incident que em trasbalsés el cor, encenien dintre meu el
—I aquest encara ronca! —murmura tot mirant Humbert. Estira els braços. S'	humiteja	el dit i fa lliscar un paper de fumar del llibret que porta a la butxaca.
unes hores. Mònica s'adonà que empal·lidia, que una suor d'angúnia li	humitejava	el front, que fins i tot els seus fills la censuraven pel seu excés
i de seguida em vaig oblidar de Déu per retrobar en el càlid alè que	humitejava	la llana el meu desesper de feia vint anys, quan, un dia de pluja, sota
set assedegada, eren el doll d'una fontana pura i	humitejaven	el jardí amb nombrosos rierols; per abruptes precipicis,
unes boirines rosadoses, nascudes de la Terra, la	humitejaven	, i també les plantes que Déu abans creà, i totes les herbes
hi ha disposada una llarga taula de fusta on els estrenus defensors deuen	humitejar	-se la boca amb begudes reconfortants. A la tarda la cerimònia torna a
d'un record —l'Acròpolis d'Atenes, la consagració del Parsifal— li	humitejava	els ulls. El Mestre, que no admetia la identificació burocràtica dels
severa, perquè si s'esdevé, p. e., que, perquè s'ha vist que el coure s'	humiteja	, atribuïm el fenomen a l'avidesa per a la humitat que havem vist en la
la cosa. —Oh! De bo de bo? Parleu seriosament? —I els seus ulls s'	humitejaren	. —Sí; necessito escoltar tota la història, paraula per paraula. —Us estic
mai llur plat de cuquets i formigues; que no els manqui l'aigua per a	humitejar	el bec. Espanteu les mosteles i les rates cellardes que els ensumen el
atraient, que m'impressiona, m'assec a buidar les engrunes del sarró,	humitejant	-les amb les últimes gotes de la botella. No tinc record d'altre esmorzar
vilatge fumós l'havien deixat amossat per percebre flaires. No obstant, s'	humitejà	un dit, s'hi fregà el nas i es redreçà per copsar la flaire alta, que,
un dit recargolava un rínxol de vora l'orella o amb una punta del mocador	humitejava	el plec del llavi. Com en Manel la seguís, ella caminava ara més de
a passar-hi un matí de Juliol quan la rosada de la nit encara	humiteja	els pàmpols de les vinyes sentiríeu llevar-se l'alegria en la vostra
les dents. Tenia un lent caminar d'oca i, al seu pas, les rajoles s'	humitejaven	de la suor dels seus peus. Tavernerot, en altre temps cotxer de punt a
arrabassada! Ara no hi ha remei. Damunt la coberta, els ulls se'ls	humitegen	. Uns braços s'alcen amb gest de comiat. L'illa frondosa, recula
es resistien amb molt de seny, a ficar-se de bell nou al bosc, encara	humitejat	per la rosada del matí. La colla d'escopeters davallava de la serra, tot
mainadera. I ella, la Pona, de sentir aquelles tristeses els ulls se li	humitejaven	, perquè, això sí, ella havia d'estar alegre, sempre alegre, com un
enyoro." "—Jo quasi asseguraria que els ulls del Manel es varen	humitejar	poc o molt; però no fou més que un instant. Els va clavar en la meva faç
cosa però no va poder. Després, sense deixar de mirar-me, els ulls se li	humitejaren	i les llàgrimes li caigueren cara avall. El somriure esqueixat se li
Llavors es posa a l'aire una llum de fang violeta que coloreja i	humiteja	les coses. Les llunyanies es mouen en la penombra. Sobre l'aigua es posa
home desnerit i esgroguissat, tan fred sempre i eixut d'afectes, s'	humitejaren	de dolçor a la primera carícia de la terra pairal, tan de temps no vista.
per tal de friccionar-lo amb te. Amb això sento que els meus dits s'	humitegen	. I, en apartar-los de darrera el seu cap, veig que estan sangonents.
la flor del saüc embauma l'aire i on l'herba tendra és sempre de bell nou	humitejada	per les llàgrimes de qui plora. Aquest cant inspirà a la Mort l'enyorança
dents de les senyoretes semblen dents de rateta. L'olor de la pinassa,	humitejada	pel llebeig, és intensa: aquesta olor arriba de vegades barrejada amb la
les herbes, les soques dels pins, la roba, els cabells. Les herbes	humitegen	les espardenyes. Quan apareix, a l'última recolzada del camí, el primer
Les llumetes del poble, cap al tard, amb els vidres dels fanals	humitejats	pel vent, la quietud, el silenci. A les deu tothom badalla: és una son
Em vaig passar una punta de la tovallola humida per la cara. Mentre	humitejava	la pinta per fer-me la ratlla, a través del mirall veia en Peia que
donant-les a Isabel que en feia una braçada. ¡Quin perfum d'enlairament t'	humitejava	els ulls! Al bell punt totes dues, posant-se el xal al cap, obrien la
les seves plantes, se li enfilà pel cos un bombolleig indefinible i se li	humitejaren	els ulls. Dominada per un impuls, s'agenollà al peu del cadafal i va
i prop d'ell, vivia. Va adonar-se de la seva condició de vençut i se li	humitejaren	els ulls, fins que les llàgrimes li rodolaren pel rostre. Sentí llavors
i després es fregava el cap dels dits, per treure's el polsim del guix.	Humitejà	un drap amb l'aigua de la font i va esborrar les ratlles blanques. Sota
señor. No son mis padres. Me recogieron de la Inclusa\. I se li	humitejaren	els ulls. Jo ja no somreia. Li vaig dir que els homes són d'ells
estiu Arbres de fulla caduca o persistent Litres Arbres delicats Litres S'	humiteja	el sofre amb 1'5 litres d'aigua calenta, procurant donar-li una
El Roig va restar uns minuts immòbil de terror. Una suor freda li	humitejava	el front i el palmell de les mans; sentia el cor com si talment li
llençols, cridant-me estridentment; i veia també com les seves llàgrimes	humitejaven	tot el paisatge i totes les altres coses, fins que vaig perdre

Pàgina 1 (de 8)

50 següents