×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb humor |
Freqüència total: 3700 |
CTILC1 |
| d'òliba, de la qual temia que no l'afavorís amb un bri de gelosíssim | humor | . Quant a ell, el fum no li havia entelat la mirada, però compliria, | | acompanyar-la ja més a l'església; es mostrà cada vegada més inquiet i d' | humor | desigual; començà a devorar els llibres de la biblioteca del seu avi i | | havia tastat res, i en tots els rostres es reflectia el disgust i el mal | humor | . En va el pare vol reaccionar contra aquella humiliació amb un gest | | de Santa Maria; sever, assossegat, d'aire pacífic i d'inalterable | humor | , era un lector assidu de la Bíblia, de la qual treia la meitat de les | | de dia en dia més irremeiable. El padrí semblava haver perdut el seu bon | humor | d'una manera definitiva. No, ja no reia, i a penes si dels seus llavis | | —Mano... Però Tino Costa venia aquell dia en un estat de profund mal | humor | , sobreeixint d'una amargor de fel. Se l'apartà amb suavitat. —Deixa'm, | | en una altra vida—; aquelles hores en què ell, en els seus folls canvis d' | humor | , es sentia com tornat als seus dies d'infant i tot ell sobreeixia de | | el seu estat era conseqüència de la malaltia, un estat d'excitació, de mal | humor | , de descoratjament passatger provocat per ella. Tal vegada allò passaria; | | utilitzem habitualment hormones per facilitar la creixença o equilibrar l' | humor | o la sexualitat?" I això que el biòleg diu de la seva "ciència" i de la | | quantes idees bàsiques de la teologia luterana. Prescindirem de la nota d' | humor | que conté la remarca de Peterson. El fet és innegable. El mateix Maritain | | Les seves aventures i les seves aventuretes li venien imposades per l' | humor | vel·leïtós dels déus o per les xambes de la vida. Però la seva aspiració | | pruderie, allà on sigui, mai no arriba a desterrar el gust per l' | humor | llicenciós. I si el folklore de qualsevol comunitat n'està ple, les | | Jung, sovint obscur, de vegades d'una penetració extraordinària i d'un | humor | molt fi. 17 desembre. Quin fred! Al matí estàvem a dos | | d'aigua que limita la capacitat del para-sol. —Sempre té tant de mal | humor | , el vell? —En tenen tots, quan fa un temps que treballen a la fossa. | | —comenta l'home, al qual aquell guany de temps no sembla pas millorar l' | humor | —. No m'estranya que li tallessin la llengua. A veure —diu, recollint la | | llibres van operar el miracle, i Erasme Bonsoms, que havia refusat amb mal | humor | la invitació a la timba que s'organitzava a la cambra de Jeroni, després | | que sí! Tu et creus amb el dret de castigar i perdonar, segons el teu | humor | . I jo sé que tots som d'una mateixa fusta. Jo vull que tots els homes | | a l'entorn de trenta anys. No és estrany, doncs, que pogués ser segons l' | humor | o l'amor del moment una criatura ingènua o una dona gastada i vella. | | no tan "casca-ràbies". No ho era gens, i més aviat es decantava per l' | humor | , pel costat de la broma. Es deia Boni, i gaudia també d'una bona | | valgué: d'ençà d'aquell dia, el Boni ja no va parar. Si el trobava de mal | humor | , enutjat contra el fill, preocupat pel nét, però especialment si es | | en "clenxado" i tot! Alguna vegada, si no apressava la feina i estava d' | humor | , li dibuixava una flor al costat, damunt de l'orella. Manuel deixava fer; | | i de bona fe. I aquest accent marsellès —del qual s'ha fet un | humor | , tan poc sensible moltes vegades— peta enmig de l'aire com una piula, amb | | i desguitarrat infantilisme d'aquesta festa, hi ha hagut alguna cosa d' | humor | just. Però he observat que una festa així, que en qualsevol lloc de terra | | de la paraula, i sempre obeeixen més el gust, el caprici, el simple mal | humor | o l'avorriment que les mires interessades. Degut a aquest caràcter de | | com vulgueu, que us fan pensar en l'idioma dels simis quan estan de bon | humor | . Per molt que us esforceu, el xoc que us produeix aquest sacerdot en les | | i plujós, l'aigua irascible i el vent indòmit ens donen un clima de mal | humor | , i, si no anéssim tan carregats de copra, ballaríem desesperadament. Als | | batusses exerceix una mena de tutela sobre els seus clients. Té el bon | humor | de l'obesitat i les seves paraules brollen acompassadament, sense | | manifestar l'opulència són escasses. Ningú no dóna festes: les persones d' | humor | van als tes dels hotels, que valen deu rals, on s'exposen a seure devora | | i posa en joc, dispara desenfrenadament tots els | humors | viscosos, tots els verins de la concupiscència. Promet, i | | absolut. Som gent de sa casa, nosaltres. Dotze anys de viduïtat lleven l' | humor | a qualsevol. Cregui. Pepe. [(Dirigint-se a Júlia, amb gran | | les quatre ben soletes en passàvem de totes sense que perdéssim l' | humor | . Que se'n treu alguna cosa de rebotre el cap per les parets? Cal posar | | i en Quimet per treure-se'l de sobre li havia cobrat perdent-hi. I el mal | humor | queia damunt meu. I quan estava de mal humor sortia allò de, Colometa no | | cobrat perdent-hi. I el malhumor queia damunt meu. I quan estava de mal | humor | sortia allò de, Colometa no badis, Colometa has fet un nyap, Colometa | | despatxos. En Quimet va dir que allò dels llums blaus el feia posar de mal | humor | i que si algun dia podia manar faria posar tots els llums vermells com si | | i que després l'haguessin tornat a fer viure per força. La Rita de mal | humor | perquè quan va sortir de l'església se li va mullar la cua i el vel. En | | als llibres de la seva habitació s'havien descuidat o no s'havia tingut | humor | per fer-les. Quan les nits d'hivern arribava a mig sopar, l'interrogatori | | queixa de coses que no tenen importància. I no sé perquè ha d'estar de mal | humor | ; li asseguro que fa molt bona cara, que té un aspecte magnífic; miri, | | bé, home, que si la mamà et sent... —Noi, t'asseguro que no estic d' | humor | , eh? —Però, què et passa? —No t'importa, com que tampoc no m' | | I al tuf natural de l'escala, s'hi afegeix aquest tuf de queixa, de mal | humor | , de rancúnia, de protesta sense impuls. De vegades, el tuf ve del | | mica declamatori, amb un posat entre penedit i desesperat. Dependria de l' | humor | que gastés la seva dona, dependria del sopar, de les setrilleres, de les | | de la interessada. A l'esquena de Pilar Romaní, es qualificava el seu | humor | de "rebequeries de rampoina viciosa"; però davant d'ella, ningú no | | que era sorda a certes converses massa lliures; altres cops estava d'un | humor | fresc, i es dedicava a mossegar d'una manera fina i eficaç com les fures. | | aquella nit, sigui perquè havia begut més de l'habitual, sigui per un mal | humor | que li feia pressentir la seva mort pròxima, el xicot que ja aleshores es | | braços intel·ligents i comprensius disposats a deixar-se guanyar segons l' | humor | de Frederic; que quan li havien explicat una xafarderia de caràcter | | i repenjava el cap sobre l'abric d'Isabel. Isabel encara conservava l' | humor | per resseguir-se els llavis de rouge i posar-se polvos sobre el | | tendreses, amb fàcils concessions, per tornar a l'esquerpia i a l' | humor | retràctil, per ensenyar-li la més inhumana dentadura de dona fatal, i amb | | vaporosos i tan poc literaris com són els diners. Guillem tenia un mal | humor | diluït per tot l'aparell digestiu, que li atacava el cap i no el deixava | | desagradables. Acostumen a ésser d'una serietat inútil; no són capaços d' | humor | , de rialla, de res que tingui un color simpàtic. Sembla que el més | | desfermava contra els fills que no hi tenien cap culpa, i això segons l' | humor | que gastava. Com que volia ésser més savi que ningú, en un gest fet per | | ballaven dues o tres parelles; algun cop entraven xerinolaires plens d' | humor | i de gentilesa i improvisaven combinacions excèntriques. De vegades, un |
|