Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

companya és Keto, de la qual, a pesar de la meva vellesa, no tinc cap	idea	clara, però els seus trets ultrapassen sens dubte tota descripció del que
s'acompliran ni en la terra ni en cap Maira constel·lada, les visionàries	idees	que guardaré en un fons d'home solitari i secret. Orió T'han despullat de
i furor. Tot seguit, deixant la qüestió de banda i per successió d'	idees	—segons la dita infal·lible d'un meu amic molt docte—, recordo que, només
de presoners, de materials més adequats, no podia triar. Tinc moltes	idees	, però no m'és permès d'assajar-les, em falta pràctica. Tanmateix, si en
em segueixes pels camins de l'abstracció i t'endinses o t'abismes en la	idea	, el teu discurs m'haurà d'empetitir a la força i et trairàs traint-me",
En veure Candi que s'acostava, el noi de la ferreria va concebre una	idea	diabòlica. —Eh! Ve Candi! Veureu com riureu. No digueu res. S'adreçà al
a ella i pel molt afecte que li tenia, Joan del Santo abandonà aquella	idea	i anà a trobar el seu germà —el padrí de la nena—, perquè l'aconsellés.
vidu des de molt jove i sense fills, havent ja de temps renunciat a la	idea	de tornar-se a casar, vivia sol a la casa pairal amb una vella criada que
que obressin com els semblés millor. I com els veiés il·lusionats amb la	idea	que la boda es celebrés a la primavera, acabà per resignar-s'hi. —Ja que
meu cor!" Es sentia, a més a més, tan fatigat i li era tan grata la	idea	del repòs! Aquell dia Tino Costa s'abstingué, malgrat tot, de passar pel
enmig del mar de baixesa moral i salvatgisme de Santa Maria, en la	idea	de la qual es sentia salvat del tot: era com un far que irradiava en
operat en la vida de Mila; tal volta no havia volgut adonar-se'n. Ara la	idea	que la seva filla pogués estar sincerament enamorada de Tino Costa, que
sentir el bàrbar puniment damunt les seves carns estremides, i la	idea	del càstig la contagiava d'una morbosa fruïció. I cada vegada s'enfonsava
Era un home maniàtic i extravagant, desordenat en els costums i en les	idees	, brut i donat al vi. Vestia sempre una bata coberta de taques, greixosa,
la majoria, malgrat el seu significat, davant d'ella s'aferraren en la	idea	que aquell infant havia nascut sota un signe advers i que allò eren arts
jo a portar-te'l. Maria Àgueda es resistia: no podia resignar-se a la	idea	de tenir-lo lluny d'ella baldament fos per uns pocs dies; però Tinet ja
i quan pensava en Tino Costa sentia que la sang li bullia i negres	idees	li passaven pel pensament. L'odiava; l'odiava com tot el poble i, com tot
la reixa fins molt tard, car ell no volia separar-se de sa germana; la	idea	de quedar-se sol l'aterria, i no cessava de gemegar, fins que, per últim,
pensant en Randa, s'enfonsà en diverses reflexions a propòsit d'una	idea	que sempre, ja des dels dies de la seva infantesa, l'havia turmentat: la
que sempre, ja des dels dies de la seva infantesa, l'havia turmentat: la	idea	de la incomprensible crueltat, de la brutalitat dels homes, que es
i dels homes; no creieu que és d'ací —repeteixo— d'on varen treure la	idea	dels monstres, dels ogres feroços amb què poblaren llurs selves? ¿No
digué, animat de sobte, però desviant-se, com solia fer-ho sempre, de la	idea	amb què Tino Costa havia suscitat la qüestió—. Que bell resulta comprovar
a la selva, sia culpable o innocent! El pretext serà la pàtria, serà la	idea	, la llibertat —noms magnífics—; la realitat serà l'instint d'una ànima
mena de foc de paraules a què tants són aficionats, en què es passen les	idees	com pilotes, en què la discussió és un joc, i la meta proposada, fer
sentí que, a malgrat seu, es commovia. El padrí, preocupat amb la seva	idea	, no li notà l'emoció. Continuà en el mateix to: —Ja he dit a Candaina...
somrigué dolçament, sense daler. Regnà un silenci. El padrí tornà a la	idea	que l'obsessionava: —Mira que voler-me pegar! I no s'aguanta, Mila! Tu
Aquí se sent calor. No se'n sentia; però Quim Bisa, absorbit per la seva	idea	, féu un signe afirmatiu. Tino Costa es dirigí a la finestra (és possible
tot el poble... I, deixant el pensament sense acabar, endut per la nova	idea	del poble, prosseguí: —Del poble no se me'n dóna res. Però tu, sí,
emoció menys profunda i sincera. En aquell instant, a despit de les seves	idees	, a despit del regust que li havia deixat la primera relació, Quim Bisa
el meu desassossec, la meva fe perduda: la meva desfeta. —I reprenent la	idea	perduda, sense pausa, prosseguí—: "Vosaltres haveu dit: Quan se'n va
i la més heroica de la seva vida. Tino Costa, ja tard, tornà ara a la	idea	que havia tingut de seguida al moment de conèixer Mila: no tornar-la a
riu. Tia Càndia li comunicà el seu fracàs: —Maria Àgueda ha endevinat la	idea	que em guiava; amb l'excusa que portava pressa m'ha deixat de seguida.
les conseqüències que el fet podia tenir. —Com se t'ha ocorregut aquesta	idea	, Mila? Això són temptacions del dimoni. I el teu pare? I la teva mare? I
seu, li diu: "Me'n vaig", a la ment de Maria Àgueda s'acut aquesta	idea	, i és ella la qui li trava la llengua, que voldria suplicar; la qui li
Criatures així —es digué encara— degueren inspirar a la humanitat la	idea	dels àngels mitjancers entre Déu i els homes." I es recordà que, a la
imaginació anava desfilant davant d'ells amb el foll cavalcar de les	idees	. De tant en tant Sileta l'interrompia picant de mans entusiasmada, i ell,
ell havia fet llit alguns dies, però que ja començava a aixecar-se. La	idea	d'anar-lo a veure havia anat afermant-se en ella segons creixien les
desig de suscitar el diàleg amb Mila. Però ella, preocupada per la seva	idea	, li havia respost sempre amb brevetat, amb les paraules precises. Mila
separar-se'n. Més d'una vegada, en els seus moments de debilitat, la	idea	de tenir amb Mila una última entrevista, de passar no més que fos una
la seva resolució de no veure-la, de dur a terme, fos com fos, la seva	idea	; d'ésser cruel amb ella i amb ell mateix. I ve't aquí que, de sobte, quan
que ell no l'esperaria. Es trobava en el terreny del sacrifici, i la	idea	l'atreia gairebé amb fruïció; però era tan forta, per altra banda, la
i vigília—, i amb el cervell girant-li contínuament en torn de la mateixa	idea	; de l'actitud incomprensible d'ell, de les seves paraules. Tota la resta:
a ell. El seu cervell girava i tornava girar sempre entorn d'aquella	idea	única, entorn de la mateixa interrogació. Mila repassava i tornava
sense el més lleu senyal de pesar o de penediment. I aquesta constant	idea	l'enfonsava en una confusió tan gran, que a voltes sentia gairebé que la
estaven absorbits per la mateixa obsessionant preocupació, per aquella	idea	fixa i torturadora. Potser en un altre moment s'hauria inquietat pel seu
s'apaivagarien les murmuracions. El padrí estava aterrat davant la	idea	de què Mila fos portada a aquelles solituds. Aleshores, davant les
el clima d'Argona és sa, cosa que també li convé. Em sembla una	idea	excel·lent, ho repeteixo. Qui sap si Déu farà que s'arrangi encara tot de
i seguir el seu camí. Però ell, en el fons, ara davant aquesta	idea	, s'adona que no pot fer el gest, que no pot tampoc continuar el seu camí
tot, mai no es decidí, i a l'últim acabà per renunciar decididament a la	idea	. "Per què, anar-se'n? —es digué—. Què n'aconseguiria?"
de sobtada com un joc grotesc, com una burla diabòlica i sinistra. La	idea	de moure's en un món de fantasmes li travessà la ment, i per un instant

Pàgina 1 (de 681)

50 següents