×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb ideal |
Freqüència total: 8409 |
CTILC1 |
| i serafins, com si de Santa Maria l'haguessin transportada a un món | ideal | de somnis. L'any anterior havia arribat per a l'hereu de Candaina l'hora | | col·lectiva amb semblances de legitimitat, o d'una persecució en nom d'un | ideal | , fos el que fos, aleshores desplegaven tota llur ferocitat espantosa, | | no és que les dones votin —cosa que per a les "sufragistes" era l' | ideal | de la plenitud social del seu sexe—: l'important és que, avui, les | | era concebut d'una manera "estàtica". Tradicionalment, en efecte, l' | ideal | de moralitat no canviava, un cop definit. Dins la constància d'un esquema | | tota una altra cosa. Els setcentistes, per contra, començaren a veure l' | ideal | de moralitat en un pla "dinàmic": segons ells, l'ètica és susceptible | | per damunt de tot, perquè hi veuen la definitiva encarnació d'un " | ideal | " també definitiu. Potser els homes de cada època han tendit a creure que | | negligir ni el més petit detall de la realitat que l'envolta. Els " | ideals | " d'Ulisses eren d'una mediocritat casolana ben palesa, i per això serà | | ha fet una crítica duríssima de la Revolució, de la manca d'un | ideal | nacional, del sentit epicuri, immediatista del proletariat | | Es veu —segons Langdon-Davies— que una solució Prieto fóra el seu | ideal | . Em parla del llibre que està escrivint sobre l'anarcosindicalisme | | l'amor com a possibilitat de realització pròpia, no mai d'abandó. L' | ideal | de Rilke és estimar, no pas ésser estimat. "El qui és estimat —deia— | | teniu costum de fer. Només amb aquesta condició es pot viure en un món | ideal | . Però no és el meu. Jo continuo essent fidel a la meva mare, no a la | | els respectius periòdics que vostès representen. Oficialment, el terme | ideal | , aquest cop, preveu unes cinc quartilles. Alguna altra pregunta? —Ningú | | en els vostres termes. Entre vosaltres, institucions, costums i | ideals | s'han acordat a una línia simple que pot ser satisfeta sense caure en | | T'estimo per allò que representes... Com s'estima un somni o un | ideal | . —Ara és l'únic amor possible. —I no trobes que és poc? —És més | | potser no té, aquest home, madur heroi d'antigues batalles, portador d'un | ideal | de Justícia. En la mesura que el va estimar detestava després Duhesme | | de l'aviació, la fam, les tempestes i sobretot la desfeta de tants d' | ideals | i el nostre incert destí... Durant la travessia vaig conèixer Helena. | | perquè érem allà i això bastava. L'empremta de la desfeta de tants d' | ideals | bastits amb anys d'esforç i de lluita era patent als nostres rostres. Res | | enregistrà una florida del camp català. La realització del vell | ideal | de la pagesia donà lloc a una transformació social important, ja que | | tibant de la nostra experiència històrica sigui la feina; mentre uns | ideals | transcendentals, successivament nodrits i desenvolupats per unes | | la negativa del món del treball a creure en el panorama rosat de l' | ideal | burgès. Certament, el fabricant tindrà encara en les seves mans molts | | Garantir llurs riqueses, llurs béns i llurs persones: heus ací els | ideals | que defensaren els ciutadans honrats d'ençà que tingueren consciència de | | virtuts del nostre poble al llindar del segle XVII. Sense grans | ideals | a defensar, desnodrint-se cada dia més per l'afecció al luxe i les | | i de la pagesia. Es féu el miracle que tothom treballés per un mateix | ideal | , encara que aquest no fos reconegut entre les ombres que els voltaven. I | | trobaven en els mateixos exemples la millor fermança de llurs perennes | ideals | de corporativisme jeràrquic, de lligam social enfront de la dispersió | | forasters en la nostra terra, no ben assimilats, ha submergit l' | ideal | perenne en les relacions polítiques i socials catalanes sota les frívoles | | farà la guerra de 1705 a 1714 lluitarà per uns altres | ideals | . No obstant això, en aquesta darrera avinentesa fou condemnat a les | | per la reialesa— per a bastir una desesperada resistència entorn d'uns | ideals | pactistes. I això no hauria estat possible en cap altra terra on la | | crítica peripècia del segle XV la correspondència desitjada en l' | ideal | d'imperi i llibertat que infantàrem des que tinguérem ús de raó com a | | i no en benefici o usdefruit de la porció més eminent i preponderant. L' | ideal | que realitzava era el de la seguretat col·lectiva, enfront del | | era cara, podia ésser aconduïda amb elements qualificats i limitats, | ideal | de l'expansió meditada per les ciutats catalanes durant l'època de Jaume | | de la política suïcida del comte-duc d'Olivares, de la pèrdua de l' | ideal | hispànic de la Contrareforma, etcètera. Idees que han d'ésser revisades | | l'avinentesa per a imposar llur criteri a la monarquia. Representant l' | ideal | pactista, tan arrelat en el país, i prenent per bandera el | | vers la vulgarització, la supressió de l'esperit, l'eliminació de l' | ideal | i el rebaixament col·lectiu. Per a mi, només l'experiència històrica | | jornals de suor i no solament amb quatre efemèrides de sang. En l'eix | ideal | de la mentalitat catalana, a l'extrem oposat del bon capteniment hi ha | | la justificació històrica del tot o res, la negació de l' | ideal | de compromís i pacte dictat pel seny col·lectiu. Les rauxes, però, són | | esquerps i sorruts s'escorre per les escletxes de l'amor als més nobles | ideals | . Traiem forces de flaquesa i ens fem admirar de tothom per la força de | | la pipèrica rosa virginal. Sacrifici idealista L' | ideal | els fa enclítics o proclítics. Però no en vol de tònics, pel | | s'estellaran per deixar-nos sentir l'extàtic espetec de l' | ideal | . Literatura Tan vehement, va dir-se un calamar, faig | | Sí, Ernestina: un engany dels sentits. Poc sospitava trobar el meu | ideal | a l'hora que devenia espòs d'una altra. Ets ma vida, tota ma trista vida! | | de sal gelada com branques d'ametller de florida | ideal | ; com un arbre de sol cridar cap al sorral, del més | | irreprimible al rebaixament i a la vulgarització, a l'eliminació de l' | ideal | , a la supressió de l'esperit. L'home amb sentit comú és aleshores l'home | | molt sovint un home utòpic, perquè el català no comprèn la utopia com un | ideal | fantàstic i sense realitat possible, sinó com allò que arrela en la més | | les realitats quotidianes i immediates; l'autèntic seny, diríem l' | ideal | del seny, és perseguir el que és just, convenient i correcte, encara que | | contrària, tampoc preferirà a cent ocells en mà l'únic que vola. El seu | ideal | serà retenir tots els ocells possibles, fins el darrer; un ideal | | El seu ideal serà retenir tots els ocells possibles, fins el darrer; un | ideal | aparentment egoista, però, de fet, absolutament fidel a una actitud | | decidida aversió a la utopia no significa la repugnància envers el que és | ideal | i irrealitzable, sinó la ferma oposició als homes per als qui només | | La forma de viure mesurada, tal com el català l'entén, com un terme | ideal | al que s'aproxima a poc a poc sense assolir-lo mai, és, en canvi, la | | la promesa que res d'essencial deixarà d'ésser estimat. La realitat i l' | ideal | no són negats, però tampoc confusament units. La mesura consisteix en | | conservador de la fortuna que els havia deixat. Bobby era l'amant | ideal | . El tracte constant amb les dones no era ni per vanitat ni perquè fos | | col·laboració desinteressada. No és que Bobby fos exactament aquest amic | ideal | respecte a Frederic; però de totes les seves coneixences era el que més |
|