×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb idealitzar |
Freqüència total: 163 |
CTILC1 |
"fet" perceptible. No gosaven sotmetre'l a cap pressió idealitzadora. | Idealitzar | seria falsejar, i els pintors del segle XIX busquen, sobretot, | entendre; era potser la dona menys capaç d'entendre'm. Però jo l'havia | idealitzada | tant, que aleshores no m'era possible de veure-la tal com era. Jo crec | estimada i compresa com mai. Compresa i estimada poèticament, car havia | idealitzat | el seu drama. Per primera vegada aquell hivern havia llegit el | certes les coses horribles que m'havia contat aquell home del poble, jo | idealitzava | la meva mare, i precisament per la seva falta l'estimava més. Era un amor | a l'esquerra del vagó, el sol ponent em banya, tot ho veig transfigurat, | idealitzat | pel contrallum. Recordo el contrallum del camí de Salon amb els seus | l'ombra del seu jardí llegia Homer i el Quixot. Allí somniava i | idealitzava | després d'haver viscut arriscadament... Josep va interrompre la meva | dir que si els septentrionals volen realitzar l'ideal i els meridionals | idealitzen | el real, ni els uns ni els altres poden trobar el camí de l'aplicació de | expressió que es pugui proporcionar i unir perquè al mateix temps que | idealitzem | en sentit de la bellesa idealitzem en sentit de la fisonomia permanent i | i unir perquè al mateix temps que idealitzem en sentit de la bellesa | idealitzem | en sentit de la fisonomia permanent i variable o sia del caràcter i | . És l'home allò que compta, i l'home concret, no la humanitat, ni l'home | idealitzat | . Per tant, el pecador, el defectuós, el limitat: el proïsme, l'home arran | que no solament no aspira al seu alliberament, ans encara justifica i | idealitza | el seu esclavatge (qualificant, per exemple, de ""defensa de la | i ho aconsegueix tan sols el poeta que sigui sincer amb els fets i els | idealitzi | . En poesia cal superar-se i fer-se personal. Els estats d'emportament no | l'arquitectura, no passen de quadros de costums, encara que més o menys | idealitzats | per l'emoció espiritual. El caràcter és l'enemic de lo típic, com lo | a la pràctica —oh, com la realitat ens fa veure quimèrics certs anhels!—, | idealitzaven | i enfervorien l'amor d'espòs. També el pare experimentava una revifalla | pairal, refent el que sigui enrunat i ressuscitant el que sigui mort, | idealitzant | , perfeccionant i santificant les impureses de la realitat". Aquesta | hauria agraït aquesta erudició positiva, perquè era un home que sabia | idealitzar | les coses més menudes i insignificants de la vida diària. A Tossa, fa | en el més lànguid i morbós enyorament: una literatura que es complau a | idealitzar | el passat i el seu poble. Manuel Brunet (Nat el 189...) La seva | d'haixix. ¿Qui les llegiria amb plaer? Qui consentiria a llegir-les? Per | idealitzar | el meu subjecte he de concentrar totes les meves potències en un cercle | llastimosament. O peca de difusa i carregada d'adjectius o, en voler-la | idealitzar | , a un hom se l'emporta el ridícul. El fet és que fins al present no us | d'ella us veieu perdut, ert, anihilat. Tot ho esborra, ho anivella i ho | idealitza | traidorament. Les timbes les transforma en prats idíl·lics, les gorges en | però el jorn nuvolós i l'aigualera que mulla la terra i els arbres | idealitza | la visió d'aquesta contrada de rouredes feixugues, d'ombres massisses i | curtes, perquè fa la bellesa real; els grecs estilitzaven, allargaven, | idealitzaven | . Per a arribar a un punt de desdibuix plausible cal saber dibuixar | Les imatges reflectides filtren les vulgaritats de la vida i la | idealitzen | amb somnieigs meravellosos. Porttancat tenia l'encís dels reflexos que | En aquella setmana de les soledats l'embellia de records i la | idealitzava | . No tenia pensament de res més i aquell moment passat amb ella en el | catalana té un nom: realisme novel·lesc. Aquest realisme transformat i | idealitzat | per l'escriptor que un dia donava a casa nostra /Tirant lo | dels herois de les decadències —els bandits, els capitosts d'alçament—, s' | idealitzen | en la boca anònima del poble. La narració sol tenir un fort aire | realista i el revolucionari és idealista; en la mesura que el primer s' | idealitza | es transforma en revolucionari i en la mesura en què el segon se sent | el gust cavalleresc aprendrà a racionalitzar-se i el gust burgès a | idealitzar | -se. Això vol dir que l'expressió gòtica, pròpia de la vella classe | per tots els meridians i paral·lels, a través de somnis que la distància | idealitzà | fascinadorament. I així com la persistència de les arrels dels noruecs a | al paradís. Mai no hauria cregut que un llit pogués arribar a ésser | idealitzat | fins a l'extrem que pot arribar a ser-ho... 11 d'octubre. | Ni amb els uns ni amb els altres L'escola conservadora catalana ha | idealitzat | la nostra pagesia. Hem de fer, encara, una al·lusió a la cèlebre pastoral | terres fecundes i habitants nombrosos (774,000), forts, ardits i | idealitzats | encara per la influència de la Mar Egea. II. Afebliment de la | desorbitat les mides. És la plenitud del present-passat el que desorbita, | idealitza | les coses lligades amb aquell moment. El record ens les dóna tal com | escena amb freqüència d'amor impur, flamejant, infidel, apassionat, | idealitzat | per la gràcia o simpatia dels actors... S'acaba la pel·lícula... S'encén | més, que solament havem procurat esquematitzar fets concrets i no pas | idealitzar | , justificar o condemnar unes vides, uns homes o unes actuacions. Cap. | El fi d'aquestes festes era de glorificar primer que tot la deessa que | idealitzava | la força del pensament, la perfecció de les arts i la protecció i | que no toleren bé aquest llenguatge de l'Evangeli? Consideren que, | idealitzant | la pobresa, els cristians volen mantenir les classes treballadores en un | i desorganitzada. I la vida esdevé insuportable. Com més havíem | idealitzat | la comunitat i els seus responsables, més el desencís esdevé greu i | relació que existeix entre unitat i veritat. No volem dir que calgui | idealitzar | la situació pel que fa a la ciència i no reconèixer que no hi pugui haver | agressiva se sent impulsada a cercar persones que pugui enlairar i | idealitzar | . Els mestres admirats poden servir per a aquest propòsit; i, dels | explica en part la peculiar posició mental de les persones en general, en | idealitzar | figures com homes i dones famosos, autors, atletes, aventurers i | sembla haver perdut l'encís que embolcalla els fets del passat quan se'ls | idealitza | i se'ls desconnecta de la vida real, ens descobreix les tensions que | Pensem en els mites opulents, com l'horta o la paella, que han pogut | idealitzar | durant tot un segle l'estagnació, el ruralisme i la rutina al nostre | es convertí en una amor platònica que ell mateix cultivava púdicament, | idealitzant | -lo amb finalitat literària. Una malaltia cruel l'havia colpit i li | En fou ampliada la temàtica, i a més d'obres pairalistes en què s' | idealitzava | la ruralia, n'hi hagué d'altres merament psicològiques. La llengua s'hi | sap trobar la bellesa allà on, raonadament, no pot ser, fa el miracle d' | idealitzar | la materialitat i d'animar, amb una gràcia venturosa, allò que contempla, | en tant el col·leccionista que a força d'estalvis i de flaire arriba a | idealitzar | la seva vida amb la fruïció d'una bona col·lecció d'art, seleccionada pel | la tesi democràtica. Avui —és clar— ningú no creu ja en l'home | idealitzat | pel Segle de les Llums. No hi ha dubte que moltes de les crítiques | deixeble d'Agustí Buades i autor d'una sèrie de visions de l'illa | idealitzades | per la tradició italiana i holandesa. Molt més prop de la veritat | els mallorquins, amb aquella finor i elegància que els caracteritzen, han | idealitzat | la cançó amb un detall simplicíssim, però d'un bon gust exquisit? En les |
|