Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Dionís, però en la teva circumstància, fora de Nysa. No t'apliquis a	identificar	-la, viatger, per obstinat que siguis, ni en els mapes alemanys més
així, com en un somni. Mila, a poc a poc, havia anat coneixent-lo,	identificant	-se cada vegada més amb ell, i alhora que descobrí els tresors de tendresa
bell record molt llunyà que encara en servava. Vaig sentir tanta joia d'	identificar	-te amb la nena d'aquell record com si haguessis estat quelcom meu molt
Els cossets dels infants estaven talment consumits, que fou impossible	identificar	-los, i llurs mares hagueren d'esperar fins més tard, quan, l'hora
de l'odi muntaven també com altres pedres, ell anà destriant les veus i	identificant	els qui les tiraven. Allí hi havia Randa (ja l'havia sentit); hi havia
", l'"home virtuós"—, i cadascú era incitat a acostar-s'hi, a	identificar	-s'hi. No es tractava de "progrés", doncs, sinó de tota una altra cosa
viva, d'exemplaritat. L'home, l'home Erasme, l'actitud intel·lectual que	identificà	amb la seva vida, és el que nosaltres seguim admirant. En el santoral
el qual sobreneden unes masses fosques i ensaïmanades que, sense esforç,	identifica	com excrements humans. L'atmosfera és pesada, sadolla de fortors espesses
què? —fa l'home. —Des de quan el personal del servei d'urgència s'ha d'	identificar	a la policia? Si és que sou de la policia. —Naturalment! De la
Li deu semblar que el nostre treball encara no és prou feixuc... —	Identifiqueu	-vos! —brama el cap sense deixar-lo acabar. Però s'adreça a l'individu,
al primer pis dels baixos, on resplendeix una llum feble que al final	identifica	amb una llàntia. Ací, la paret de nínxols cedeix per un extrem a una
perquè no sóc una màquina, perquè sóc una voluntat conscient que s'ha	identificat	amb el seu objectiu... —Perdoneu —el talla l'orador dels conceptes
veus d'home i de dona i una altra veu híbrida i rogallosa més difícil d'	identificar	. —Ei, algú! —torna a cridar. Aleshores la xerrameca cessa i del fons
—Pot fer-ho un altre. Quina seria aleshores la vostra actitud? —S'	identificaria	amb la llei. Ell es mou, exasperat, llença la cigarreta a terra,
maniobres complicades que al final es precisen en una peça fina que ell	identifica	com uns sostenidors i que ella desa a la bossa que li penja del braç.
mentre el seu company fulleja uns plecs extensos, cerca la xifra que	identifica	la seva persona, hi fa un senyal i tot seguit estén un imprès de la
estrangera que descarrega tot d'explosions barrejades amb notes que no	identifica	. Ell s'inclina al seu damunt, el toca per l'espatlla. —És necessari? —Com
ell darrera de tot. A mesura que passen a l'altra banda de taula, es van	identificant	: —Secció sisena... —Secció primera... —Secció quarta... Ell allarga el
veure'ls, el cap alça els ulls, dues escletxes concentrades que proven d'	identificar	-los en la fosca i que aparentment ho aconsegueixen. —Ah, ja has sortit!
de dues siluetes més endarrerides en una de les quals és possible d'	identificar	una dona. —Dejorn —fa el cap. La veu que contesta no es preocupa
una dona. —Dejorn —fa el cap. La veu que contesta no es preocupa d'	identificar	-se amb la segona part de la contrasenya i, sense aturar-se, esbufega: —Pel
al pati dels tres cantons. Et dirà on ens hem de tornar a reunir. —Com l'	identificaré	? —pregunta ell. —Camisa a quadres i la butxaca superior de l'americana al
on s'obre una menuda finestra amb una indicació: "Control". L'home s'	identifica	, exposa: —Quiròfan segon. La noia dóna una ullada a un complicat sistema
estrangeres, adaptant-s'hi, amb aquella facilitat que tingué sempre per	identificar	-se a un altre idioma, era feliç contemplant aquella llum absolutament
fer-la feliç i que acabi com cal, com li agradaria que acabés perquè s'ha	identificat	un punt massa amb la història. Deixar d'escriure i desaparèixer, tornar a
totes les remors que venien de fora i posaves tota l'esma del món a	identificar	-les. N'estaves segura: era el renou d'un carruatge. Els cavalls devien
i ensucrat, sense verí i sense malícia a la vista, i l'accepta fins a	identificar	-s'hi, m'arriscaria a dir-li que s'ha tornat boig o que un drama molt
molt semblant a la mesura, fins el punt de que moltes vegades arriba a	identificar	-s'hi. No obstant, seny i mesura coincideixen només en llur tendència
copsar-lo. La qual cosa no vol dir ni molt menys que tota moralitat pugui	identificar	-se amb el seny. Altres formes possibles existeixen i potser no menys
¿Quin interès podia tenir ningú del servei a cometre un crim així? Quan s'	identificà	el cadàver i els diaris dugueren que l'assassinada era la famosa modista
Però, per damunt de qualsevol afinitat que entre ells haja pogut ésser	identificada	—cosa que dubte, i no cal explicar per què—, hi ha una diferència
si hom s'endinsava fins a un estrat anterior al de les formes, podria	identificar	en tots ells un element comú gens clàssic. En front de l'ambició
contemplador intentarà esbrinar per què rep aquest nom, és a dir, voldrà	identificar	-ne el significat. I és que, en el cas al·ludit, de Klee, com en d'
a un títol que ho explicite i que done a l'auditor una pista per a	identificar	el contingut de la música —o bé, com en els oratoris i les òperes, hi
et çintoros et sporas" (testament del 1061). Hom podria	identificar	aquesta peça amb la bossa de cuiro que, penjada de la sella, servia per a
i que sembla que fou de primer una mena d'atxa de guerra i després s'	identificà	amb l'alabarda. A la Bíblia de Roda apareix abundant documentació sobre
l'any 1289, on s'enregistren "Tres barbudes". Giese	identifica	la barbuda citada per Jaume I amb els elms de combat amb nasal i dues
aquí potser designa una altra cosa, i els punys, que sembla que s'han d'	identificar	amb els guants. Recomana després Amanieu a l'escuder que es faci llaçar
va col·locada entre l'ausberg o gonió, i el perpunt i que potser podríem	identificar	amb la gonella (§ 11). El perpunt és sense mànigues i va ornat
a las fojas y suelas", i W. Giese, seguint altres tractadistes,	identifica	les espatlleres amb les "foja" dels textos castellans. A fi de
trameses juntament amb una gorgera quan se signà la primera, no es poden	identificar	amb les "espatlas" trameses amb la segona. La tardana aparició
el Cerimoniós (III, 195; pàg. 231); i Giese	identifica	la "brocha" dels textos gallecs i portuguesos amb la
92), que porta el tors protegit per una defensa que gosaria	identificar	amb les cuirasses. Du cervellera coberta per les malles del cap i les
túnica amb mànigues i evidentment enconxada, que sense cap reserva hem d'	identificar	amb un jaquès. No oblidem, però, que el rei encarregà a l'escultor que
com sia que aquest ganxo és col·locat al costat esquerre, em resisteixo a	identificar	-lo amb un rest i m'inclino a creure que la missió d'aquest sortint era la
(nº. 1204), però no n'hi apareix cap que pugui ésser	identificada	amb la que ara ens interessa. Sigui com sigui, si atorguem fe a Pere
les cimeres les porten els cavalls; però el rei de Capadòcia és	identificat	precisament per la cimera: "Conegué'l en la cimera, que portava un
veurem més endavant (§ 64) és possible que la bavera també fos	identificada	amb el gorjal de ferro. Vegeu una bella bavera o barbot, combinada amb la
camal, segund que estonze se usava". M'arriscaria, doncs, a	identificar	el gorjal de malla amb l'alpartàs. L'alpartàs, en castellà
sia que aquest "beguina" sembla un evident derivat de "bec", jo la	identificaria	amb aquella que en italià era dita "celata a becco di

Pàgina 1 (de 108)

50 següents