Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

la guerra, aquesta infecció horrible, m'ha portat a un món de pau i d'	idil·li	on mai no m'havia estat possible de viure tant de temps. Un extrem
extrem de violència i d'horror ens ha dut a aquest extrem de pau, d'	idil·li	geòrgic. Garberes, rostolls, clavells de pastor, puputs, grives, orengues
Fina i les nenes. Un any de guerra al cor de la pau muntanyana. Angoixa i	idil·li	inextricablement enllaçats. Els diaris parlen de la gran ofensiva de
oasi muntanyenc, es barreja amb les nostres lectures assolellades, amb l'	idil·li	d'aquests marges on pasturen cabres i xais, dels arbres ajupits on ja
Fa prop de dos anys que passo, en brusques alternatives, del més dolç	idil·li	geòrgic a la més dura obsessió bèl·lica: del perill de morir sota una
i d'unes quantes braçades dins d'un mar que ultrapassava els més aguts	idil·lis	oceànics. I, naturalment, la poca roba que jo duia se'n va anar a passeig
a acumular unes quantes pedretes al fetge, era possible arribar a un	idil·li	sense violins encarcarats i amb una piadosa abundància de cataplasmes. I
dia la senyora del general es va assabentar del cuento; s'acabà l'	idil·li	, i el general es va morir del disgust. Rosa, sortint del "Grill-Room",
que tocaren les ungles tètriques del general quan ella va lliurar-se a l'	idil·li	. Rosa lliurà el gos a un vell taxidermista que dissecava animalets pel
la seva mare, els predicaven una mena de guerra santa contra Frederic. L'	idil·li	de Rosa Trènor i Frederic de Lloberola va durar quatre mesos i tres dies;
per anar a Barcelona a començar els estudis. I el nostre festeig era un	idil·li	en el qual jo posava tot l'idealisme de què era capaç el meu cor. Per
em causà una impressió tan extraordinària? Jo no tinc pas propensió a l'	idil·li	. Més aviat se m'enduen les ventades tràgiques. La novel·la russa, el
vetlles, profecies, declaracions d'amor i d'odi, bèsties, batzacs,	idil·lis	, creences polítiques, negacions, dubtes, afirmacions, impostos..." Això
en el llit, les novel·les i les estampes amb tema similar, i els	idil·lis	anticonceptius, es col·loquen als antípodes de l'"obscenitat": de
grandesa. El triple lema refet: Fe, Pàtria, Amor. Contemplació, Tragèdia,	Idili	. I la suprema discreció civil, flor de la gràcia, que assegurés el camí
miravem, tant sospiravem, que del carrer Nou a la plaça de Moncada era un	idil·li	de ida y vuelta. És clar que l'endemà mateix ens vàrem tutejar. És
d'acordeons, guitarres i vèus de beguda que feien de chor al	idil·li	; idil·li, ai! que com tots els altres, havia d'acabar en prosa. A
d'acordeons, guitarres i vèus de beguda que feien de chor al idil·li;	idil·li	, ai! que com tots els altres, havia d'acabar en prosa. A l'arribar a casa
damunt de sorra o escriure epopeies damunt de l'aigua. 24-VII-43	Idil·li	Blanc, verd, gris i blau, flor de meravella, avui s'ha desclòs en la
i forta, com altre temps la nimfa protectora d'aquelles serres. Venturós	idil·li	aturat a l'entrada dels camins de l'amor, ¿on t'hauria conduït la
el clau en el cor d'un ver afecte traït i d'una vida malmesa. Venturós l'	idil·li	aturat a l'entrada dels camins de l'amor, poncella no desclosa, fruita
carretes que grinyolen amunt i avall dels seus camins. Paisatge gairebé d'	idil·li	i de romança. Però la roca és a flor de sòl, la dura roca d'ull de serp
manca al seu compromís amb Dositea que l'ha emparaulat per una elegia; un	idil·li	és al teler; és per Crantor, que li dóna pressa i li deixa esperar una
les comprarien a preus fabulosos. I tot acabaria bellament, amb un	idil·li	apassionat —a la faisó de Gabrielle d'Annunzio— en la densa quietud d'una
el món durant aquest període que el senyor Cambó caracteritza com un "	idil·li	" pertorbat només per "alguns esclats revolucionaris". En realitat fou
més bona intenció, en facin víctimes expiatòries. Ella havia llegit algun	idil·li	entre un celibatari i una vídua; ella sabia que els homes que viuen
veure la seva estimada. El menjador dels Buxareu fou l'escenari d'aquell	idil·li	trist. Els nens, un dia s'amagaren darrera les cortines i escoltaren la
vaig cometre diverses indiscrecions i vaig fer certes referències a llur	idil·li	. Aleshores Paulina perdé la fredor, i es va desfer en un torrent de
ros, vermell de cara, mariner, un xic somniador... començaria avui l'	idil·li	que tant de temps esperava? Però la Catarina no sabia pas compendre els
Es trobava diferent, s'ensopia; potser no estimava. Sortosament l'	idil·li	va ésser curt. Un dia, encara no era arribat el mes de maig, el
manera tàcita, en mig d'una conversa general sobre coses indiferents. L'	idil·li	, doncs, començà sense que la mare en sapigués paraula. En un principi
parlar d'aquella faisó. Per què tanta rigor? s'acabaria avui el seu	idil·li	?... Però aviat la inquietud s'esvaí tal com havia vingut. El farsant
port era una potent flamarada. A través dels dies calorosos de l'istiu l'	idil·li	de la Catarina anà madurant-se a poc a poc. La donzelleta era
un xic decantat i les mans enllaçades, completament submergits en llur	idil·li	mentre la mare, amb la cara arrugada i pàl·lida, guaitava un punt
si volgués taladrar-lo, foradar-lo com un talabarquí? IV On l'	idil·li	es trenca sobtadament Passà l'istiu; vingué la tardor. Amb la nova
qualsevol canviaria el tom de les coses, precipitant la fi d'aquest	idil·li	. En efecte. Una nit de novembre, la Catarina i sa mare, a l'hora de sopar
paraules s'ofegaven en la mateixa gola i l'ànima encongida s'empetitia. L'	idil·li	de la tardor passada havia encarnat en un nen que dintre seu començava a
l'hi va arrabasar per a sempre, deixant que el fil del tendre	idil·li	continués en ales de la imaginació. Si el passat fou feliç vet aquí que
seva formació espiritual, dins les tintes suaus i dolces de l'apassionat	idil·li	de Sessenheim que clou aquesta època de la seva vida, auriolant-la de
mesos en Víctor i l'Amèlia es casaven a la parròquia dels Àngels. L'	idil·li	no havia depassat de les normes acostumades. De primer, en saber que
parpellejant, que poblava el carreró d'espectres, que feia l'ullet als	idil·lis	furtius, que sotjava esgarrifat els crims. Una flama que es retorç és
allargassar-se en la peresa benestant, com si fossin rics; poden tenir	idil·lis	bucòlics, sobre un fons de natura, com els enamorats de les òperes. I tot
educatrius amb l'afició constantment sentida pel crític-poeta a l'	idil·li	camperol i amb l'odi que ha portat votat tota la vida a l'agitació
després per la /Fira de Verdú\, d'en Manuel Ferràn, i pels	idil·lis	camperols de l'Escobedo. Des d'aleshores el tema bucòlic va pendre carta
de jugadors, violentament aclarida per insòlita llum roja. En el nocturn	idil·li	/Per l'ombra\, forjat en la foscor intermitenta dels passeigs
humils pagesos en el capvespre d'en Llimona, obrers de la ciutat en l'	idil·li	d'en Graner, gent del poble en la capella d'en Mas... I també podría
L'	idil·li	d'en Temme I Preludis Es deia Tem, i, amb aquest parlar blanenc
¡Que era trist, perdre aquell bon temps! III De la tragédia a l'	idil·li	En Temme, per apocament de caràcter i per vici adquirit en la solitud, no
aplanant-hi l'esquena; i a poc a poc s'acodormí, tot fantasiejant un	idil·li	de pescadora: mars d'atzur, roques daurades, platges fines i coixinoses
Aquell home ho feia de primera i representava, entre altres coses, un	idil·li	d'un soldat i una criada insuperable. Hi havia sobretot un troç de música

Pàgina 1 (de 8)

50 següents