×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb idil·li |
Freqüència total: 400 |
CTILC1 |
| la guerra, aquesta infecció horrible, m'ha portat a un món de pau i d' | idil·li | on mai no m'havia estat possible de viure tant de temps. Un extrem | | extrem de violència i d'horror ens ha dut a aquest extrem de pau, d' | idil·li | geòrgic. Garberes, rostolls, clavells de pastor, puputs, grives, orengues | | Fina i les nenes. Un any de guerra al cor de la pau muntanyana. Angoixa i | idil·li | inextricablement enllaçats. Els diaris parlen de la gran ofensiva de | | oasi muntanyenc, es barreja amb les nostres lectures assolellades, amb l' | idil·li | d'aquests marges on pasturen cabres i xais, dels arbres ajupits on ja | | Fa prop de dos anys que passo, en brusques alternatives, del més dolç | idil·li | geòrgic a la més dura obsessió bèl·lica: del perill de morir sota una | | i d'unes quantes braçades dins d'un mar que ultrapassava els més aguts | idil·lis | oceànics. I, naturalment, la poca roba que jo duia se'n va anar a passeig | | a acumular unes quantes pedretes al fetge, era possible arribar a un | idil·li | sense violins encarcarats i amb una piadosa abundància de cataplasmes. I | | dia la senyora del general es va assabentar del cuento; s'acabà l' | idil·li | , i el general es va morir del disgust. Rosa, sortint del "Grill-Room", | | que tocaren les ungles tètriques del general quan ella va lliurar-se a l' | idil·li | . Rosa lliurà el gos a un vell taxidermista que dissecava animalets pel | | la seva mare, els predicaven una mena de guerra santa contra Frederic. L' | idil·li | de Rosa Trènor i Frederic de Lloberola va durar quatre mesos i tres dies; | | per anar a Barcelona a començar els estudis. I el nostre festeig era un | idil·li | en el qual jo posava tot l'idealisme de què era capaç el meu cor. Per | | em causà una impressió tan extraordinària? Jo no tinc pas propensió a l' | idil·li | . Més aviat se m'enduen les ventades tràgiques. La novel·la russa, el | | vetlles, profecies, declaracions d'amor i d'odi, bèsties, batzacs, | idil·lis | , creences polítiques, negacions, dubtes, afirmacions, impostos..." Això | | en el llit, les novel·les i les estampes amb tema similar, i els | idil·lis | anticonceptius, es col·loquen als antípodes de l'"obscenitat": de | | grandesa. El triple lema refet: Fe, Pàtria, Amor. Contemplació, Tragèdia, | Idili | . I la suprema discreció civil, flor de la gràcia, que assegurés el camí | | miravem, tant sospiravem, que del carrer Nou a la plaça de Moncada era un | idil·li | de ida y vuelta. És clar que l'endemà mateix ens vàrem tutejar. És | | d'acordeons, guitarres i vèus de beguda que feien de chor al | idil·li | ; idil·li, ai! que com tots els altres, havia d'acabar en prosa. A | | d'acordeons, guitarres i vèus de beguda que feien de chor al idil·li; | idil·li | , ai! que com tots els altres, havia d'acabar en prosa. A l'arribar a casa | | damunt de sorra o escriure epopeies damunt de l'aigua. 24-VII-43 | Idil·li | Blanc, verd, gris i blau, flor de meravella, avui s'ha desclòs en la | | i forta, com altre temps la nimfa protectora d'aquelles serres. Venturós | idil·li | aturat a l'entrada dels camins de l'amor, ¿on t'hauria conduït la | | el clau en el cor d'un ver afecte traït i d'una vida malmesa. Venturós l' | idil·li | aturat a l'entrada dels camins de l'amor, poncella no desclosa, fruita | | carretes que grinyolen amunt i avall dels seus camins. Paisatge gairebé d' | idil·li | i de romança. Però la roca és a flor de sòl, la dura roca d'ull de serp | | manca al seu compromís amb Dositea que l'ha emparaulat per una elegia; un | idil·li | és al teler; és per Crantor, que li dóna pressa i li deixa esperar una | | les comprarien a preus fabulosos. I tot acabaria bellament, amb un | idil·li | apassionat —a la faisó de Gabrielle d'Annunzio— en la densa quietud d'una | | el món durant aquest període que el senyor Cambó caracteritza com un " | idil·li | " pertorbat només per "alguns esclats revolucionaris". En realitat fou | | més bona intenció, en facin víctimes expiatòries. Ella havia llegit algun | idil·li | entre un celibatari i una vídua; ella sabia que els homes que viuen | | veure la seva estimada. El menjador dels Buxareu fou l'escenari d'aquell | idil·li | trist. Els nens, un dia s'amagaren darrera les cortines i escoltaren la | | vaig cometre diverses indiscrecions i vaig fer certes referències a llur | idil·li | . Aleshores Paulina perdé la fredor, i es va desfer en un torrent de | | ros, vermell de cara, mariner, un xic somniador... començaria avui l' | idil·li | que tant de temps esperava? Però la Catarina no sabia pas compendre els | | Es trobava diferent, s'ensopia; potser no estimava. Sortosament l' | idil·li | va ésser curt. Un dia, encara no era arribat el mes de maig, el | | manera tàcita, en mig d'una conversa general sobre coses indiferents. L' | idil·li | , doncs, començà sense que la mare en sapigués paraula. En un principi | | parlar d'aquella faisó. Per què tanta rigor? s'acabaria avui el seu | idil·li | ?... Però aviat la inquietud s'esvaí tal com havia vingut. El farsant | | port era una potent flamarada. A través dels dies calorosos de l'istiu l' | idil·li | de la Catarina anà madurant-se a poc a poc. La donzelleta era | | un xic decantat i les mans enllaçades, completament submergits en llur | idil·li | mentre la mare, amb la cara arrugada i pàl·lida, guaitava un punt | | si volgués taladrar-lo, foradar-lo com un talabarquí? IV On l' | idil·li | es trenca sobtadament Passà l'istiu; vingué la tardor. Amb la nova | | qualsevol canviaria el tom de les coses, precipitant la fi d'aquest | idil·li | . En efecte. Una nit de novembre, la Catarina i sa mare, a l'hora de sopar | | paraules s'ofegaven en la mateixa gola i l'ànima encongida s'empetitia. L' | idil·li | de la tardor passada havia encarnat en un nen que dintre seu començava a | | l'hi va arrabasar per a sempre, deixant que el fil del tendre | idil·li | continués en ales de la imaginació. Si el passat fou feliç vet aquí que | | seva formació espiritual, dins les tintes suaus i dolces de l'apassionat | idil·li | de Sessenheim que clou aquesta època de la seva vida, auriolant-la de | | mesos en Víctor i l'Amèlia es casaven a la parròquia dels Àngels. L' | idil·li | no havia depassat de les normes acostumades. De primer, en saber que | | parpellejant, que poblava el carreró d'espectres, que feia l'ullet als | idil·lis | furtius, que sotjava esgarrifat els crims. Una flama que es retorç és | | allargassar-se en la peresa benestant, com si fossin rics; poden tenir | idil·lis | bucòlics, sobre un fons de natura, com els enamorats de les òperes. I tot | | educatrius amb l'afició constantment sentida pel crític-poeta a l' | idil·li | camperol i amb l'odi que ha portat votat tota la vida a l'agitació | | després per la /Fira de Verdú\, d'en Manuel Ferràn, i pels | idil·lis | camperols de l'Escobedo. Des d'aleshores el tema bucòlic va pendre carta | | de jugadors, violentament aclarida per insòlita llum roja. En el nocturn | idil·li | /Per l'ombra\, forjat en la foscor intermitenta dels passeigs | | humils pagesos en el capvespre d'en Llimona, obrers de la ciutat en l' | idil·li | d'en Graner, gent del poble en la capella d'en Mas... I també podría | | L' | idil·li | d'en Temme I Preludis Es deia Tem, i, amb aquest parlar blanenc | | ¡Que era trist, perdre aquell bon temps! III De la tragédia a l' | idil·li | En Temme, per apocament de caràcter i per vici adquirit en la solitud, no | | aplanant-hi l'esquena; i a poc a poc s'acodormí, tot fantasiejant un | idil·li | de pescadora: mars d'atzur, roques daurades, platges fines i coixinoses | | Aquell home ho feia de primera i representava, entre altres coses, un | idil·li | d'un soldat i una criada insuperable. Hi havia sobretot un troç de música |
|