Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

dir "parcials"; no hem d'exagerar les coses! Per l'aire general de l'	idioma	i pel to privativament clerical de la citació, crec que podem situar la
l'estudi de les llengües és impregnar-se insensiblement de l'ambient de l'	idioma	que vol aprendre's, i crec més en el mètode que utilitza textos senzills,
amb aquella facilitat que tingué sempre per identificar-se a un altre	idioma	, era feliç contemplant aquella llum absolutament nova, aquella llum
parir un dia a Burjassot: com mamares la llet vares mamar l'	idioma	, dit siga castament i amb perdó de la taula. Ah,
de sons animals tan poc articulats com vulgueu, que us fan pensar en l'	idioma	dels simis quan estan de bon humor. Per molt que us esforceu, el xoc que
a les cordes, discuteixen ells amb ells, imitant d'una manera perfecta l'	idioma	dels simis. Dret, allà on puc, i de la manera que puc, sento la sirena de
i sense nas. Vull dir, sense olfacte. No satisfet amb confondre	idiomes	, la inquietud del príncep l'impulsava a barrejar races de cans. El fet
molts brots. Un dia, mentre dinàvem, la Rita va i diu que vol aprendre	idiomes	i només idiomes, per poder ser empleada d'aviació. De les que van en els
Un dia, mentre dinàvem, la Rita va i diu que vol aprendre idiomes i només	idiomes	, per poder ser empleada d'aviació. De les que van en els avions i ajuden
diplomes de superioritat. Se barbarisa en tots els	idiomes	. El tresor que duus en la intel·ligència, i no en
les verdors ombroses de la Bretanya, per millorar el seu coneixement de l'	idioma	francès. Aleshores, posada més prop de les seves criatures, podrà
em devia traspuar la faç, m'aconsellava així: —Si altra cosa no, apreneu	idiomes	, amic Puig! Poseu-vos a estudiar el francès sense perdre un dia.
cultura amb el castellà i el català sols; una cultura moderna, sense	idiomes	, no l'arribareu a tenir mai. I primer de tot el francès, per més semblant
seva preparació. Ell estava penetrat de cultura francesa. Parlava aquell	idioma	millor que el castellà —deia ell.— Havia estat a París dues vegades.
amics tenien raó de considerar-me un il·lús, un petulant. Ells sabien	idiomes	, cursaven estudis universitaris, podien pensar en l'art i la glòria. Jo,
home conegut del meu oncle que feia la comissió com ell, a més d'ensenyar	idiomes	. Això li permetia de cobrar baratet. Vivia al carrer dels Tallers, i amb
allò que sabia i els pregava que em parlessin en italià per aprendre llur	idioma	. Ells agraïen les meves atencions alleugerint el meu treball. No
que treballava amb els seus companys, perquè així aprenia el dolç i fort	idioma	, i ell m'hi cantava cançons del seu país, plenes de formes i paraules
el diccionari d'argot. M'he posat al cap la idea de saber a fons l'	idioma	francès. És una idea que he tingut la nit passada. Vull adquirir autors
I quines paraules té més boniques per al poble i per al sant! Parla un	idioma	que no s'entén massa; però sembla ser el dels homes de diners, el
entre la multitud. Es fan deu edicions del llibre. Es tradueix a onze	idiomes	. Àdhuc a l'anglès! Haeckel és un home popular! És un semidéu. Haeckel és
noms d'ocells escrits en anglès. Els noms d'ocells són bonics en tots els	idiomes	. Així, el /blue-tit\, germà del /coal-tit\, és el
compten pas entre el nombre de les persones preocupades per la salut de l'	idioma	al País Valencià. L'assaig del "miracle" acostuma a durar prop d'un mes
eufòria romàntica i en un moment en què el conreu literari del propi	idioma	era molt limitat en tot el País Valencià. El text que ens ha pervingut és
amb prou feines resulten admissibles, d'entrada. I tanmateix... Pocs	idiomes	hi haurà al món tan sòlids com el francès. És, "per excel·lència", fins
el francès. És, "per excel·lència", fins i tot "per antonomàsia", l'	idioma	de l'Acadèmia, de l'autarquia chauvina, del rigor escolar. Al seu costat,
la convenció mai no hi vacil·la. I, ben mirat, aquest és l'ideal de tot	idioma	. Si més no, tots els idiomes romànics han aspirat a aconseguir les
. I, ben mirat, aquest és l'ideal de tot idioma. Si més no, tots els	idiomes	romànics han aspirat a aconseguir les seguretats "acadèmiques",
que de moment tampoc no s'hi adverteixi un greu retrocés "oficial" de l'	idioma	ex-metropolità. I més encara: dins l'Hexàgon continental, tradicionalment
Si fa no fa, tal és la perspectiva que s'obre davant qualsevol altre	idioma	: la doble imminència que el compromet. D'un cantó, la desvirtuació de la
les responsabilitats de la catàstrofe en la multitud usuària de l'	idioma	. Si les deplorables conseqüències que s'hi preveuen acaben per
en última instància, una rebequeria histèrica dels "puristes"? Cada	idioma	té els seus, i el francès, probablement, més que els altres. En la
busca remei, la invasió lingüística anglo-saxona acabarà per desplaçar l'	idioma	de Molière i de Valéry: no pas per a substituir-lo pel de Shakespeare i
pel de Shakespeare i d'Eliot, sinó per a deixar pas a un tercer	idioma	ambigu i barrejat. La meitat francès i la meitat anglès, o qualsevol que
epidèmies d'hispanismes, de gal·licismes i d'anglicismes, sofertes pels	idiomes	d'aquesta part del món, a conseqüència del respectiu predomini universal
castellà va irradiar la seva influència —moda i model— sobre els altres	idiomes	. Una cosa semblant s'ha esdevingut amb el francès i amb l'anglès, en
la de França, la d'Anglaterra— havien estat perfectament digerides pels	idiomes	receptors: es reduïren, amb el temps, a algunes dotzenes de paraules, a
els torsimanys diplomàtics i els alegres tecnòcrates "a la violeta". Un	idioma	és, primer que res, un dispositiu de pensar, de sentir, de comunicar-se,
les que amb més agudesa pateixen la metamorfosi. Fins ara, en efecte, els	idiomes	es transmetien de generació en generació per via "domèstica". La mare
una altra estimada superior. Així, durant l'Edat Mitjana —i després—, els	idiomes	nacionals, enfront del llatí universitari, cancelleresc i litúrgic; així,
de l'Estat, enfront del llenguatge de l'Estat. Però, en realitat, tot	idioma	és "llengua materna". O ho era. Era "llengua materna" en la mesura en
seu. Com a mínim. La interpretació s'hi insinua. La "maternitat" dels	idiomes	disminueix a ulls veient. Per a bé o per a mal, així és. I, en un
parlants. Aquests es veuen sol·licitats per les atraccions d'un altre	idioma	. I, en última instància, els seus recursos de supervivència són
expressiva. No hi fan falta, ni els hi queda lloc. La funció de l'	idioma	es debilita fins a un mínim angoixós. En realitat, deriva cap a
en un principi, estratagemes admirables per a aconseguir un lleu domini d'	idiomes	aliens: tres dotzenes de verbs i quatre-centes paraules de lèxic, o
a "bàsic" el seu vernacle, per esponerós que sigui. Aquesta paròdia d'	idioma	que és l'idioma industrialitzat es convertirà en instrument únic i
seu vernacle, per esponerós que sigui. Aquesta paròdia d'idioma que és l'	idioma	industrialitzat es convertirà en instrument únic i exclusiu
manera científica d'amidar-ho, comprovaríem que l'"encolliment" dels	idiomes	és progressiu: creixent la seva pèrdua de vocabulari, galopant la
cendra, no-res. Més de dues i més de cent es troben en aquest perill. Són	idiomes	que, a causa de raons polítiques o històriques especials en cada cas, es
per regla general, amb prou feines ens adonem del que "val" el nostre	idioma	de cada dia, i per consegüent, no acabem de calibrar les possibles

Pàgina 1 (de 74)

50 següents