DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
idioma M 3896 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2020)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb idioma Freqüència total:  3896 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

dir "parcials"; no hem d'exagerar les coses! Per l'aire general de l'idioma i pel to privativament clerical de la citació, crec que podem situar la
l'estudi de les llengües és impregnar-se insensiblement de l'ambient de l'idioma que vol aprendre's, i crec més en el mètode que utilitza textos senzills,
amb aquella facilitat que tingué sempre per identificar-se a un altre idioma, era feliç contemplant aquella llum absolutament nova, aquella llum
parir un dia a Burjassot: com mamares la llet vares mamar l'idioma, dit siga castament i amb perdó de la taula. Ah,
de sons animals tan poc articulats com vulgueu, que us fan pensar en l'idioma dels simis quan estan de bon humor. Per molt que us esforceu, el xoc que
a les cordes, discuteixen ells amb ells, imitant d'una manera perfecta l'idioma dels simis. Dret, allà on puc, i de la manera que puc, sento la sirena de
i sense nas. Vull dir, sense olfacte. No satisfet amb confondre idiomes, la inquietud del príncep l'impulsava a barrejar races de cans. El fet
molts brots. Un dia, mentre dinàvem, la Rita va i diu que vol aprendre idiomes i només idiomes, per poder ser empleada d'aviació. De les que van en els
Un dia, mentre dinàvem, la Rita va i diu que vol aprendre idiomes i només idiomes, per poder ser empleada d'aviació. De les que van en els avions i ajuden
diplomes de superioritat. Se barbarisa en tots els idiomes. El tresor que duus en la intel·ligència, i no en
les verdors ombroses de la Bretanya, per millorar el seu coneixement de l'idioma francès. Aleshores, posada més prop de les seves criatures, podrà
em devia traspuar la faç, m'aconsellava així: —Si altra cosa no, apreneu idiomes, amic Puig! Poseu-vos a estudiar el francès sense perdre un dia.
cultura amb el castellà i el català sols; una cultura moderna, sense idiomes, no l'arribareu a tenir mai. I primer de tot el francès, per més semblant
seva preparació. Ell estava penetrat de cultura francesa. Parlava aquell idioma millor que el castellà —deia ell.— Havia estat a París dues vegades.
amics tenien raó de considerar-me un il·lús, un petulant. Ells sabien idiomes, cursaven estudis universitaris, podien pensar en l'art i la glòria. Jo,
home conegut del meu oncle que feia la comissió com ell, a més d'ensenyar idiomes. Això li permetia de cobrar baratet. Vivia al carrer dels Tallers, i amb
allò que sabia i els pregava que em parlessin en italià per aprendre llur idioma. Ells agraïen les meves atencions alleugerint el meu treball. No
que treballava amb els seus companys, perquè així aprenia el dolç i fort idioma, i ell m'hi cantava cançons del seu país, plenes de formes i paraules
el diccionari d'argot. M'he posat al cap la idea de saber a fons l'idioma francès. És una idea que he tingut la nit passada. Vull adquirir autors
I quines paraules té més boniques per al poble i per al sant! Parla un idioma que no s'entén massa; però sembla ser el dels homes de diners, el
entre la multitud. Es fan deu edicions del llibre. Es tradueix a onze idiomes. Àdhuc a l'anglès! Haeckel és un home popular! És un semidéu. Haeckel és
noms d'ocells escrits en anglès. Els noms d'ocells són bonics en tots els idiomes. Així, el /blue-tit\, germà del /coal-tit\, és el
compten pas entre el nombre de les persones preocupades per la salut de l'idioma al País Valencià. L'assaig del "miracle" acostuma a durar prop d'un mes
eufòria romàntica i en un moment en què el conreu literari del propi idioma era molt limitat en tot el País Valencià. El text que ens ha pervingut és
amb prou feines resulten admissibles, d'entrada. I tanmateix... Pocs idiomes hi haurà al món tan sòlids com el francès. És, "per excel·lència", fins
el francès. És, "per excel·lència", fins i tot "per antonomàsia", l'idioma de l'Acadèmia, de l'autarquia chauvina, del rigor escolar. Al seu costat,
la convenció mai no hi vacil·la. I, ben mirat, aquest és l'ideal de tot idioma. Si més no, tots els idiomes romànics han aspirat a aconseguir les
. I, ben mirat, aquest és l'ideal de tot idioma. Si més no, tots els idiomes romànics han aspirat a aconseguir les seguretats "acadèmiques",
que de moment tampoc no s'hi adverteixi un greu retrocés "oficial" de l'idioma ex-metropolità. I més encara: dins l'Hexàgon continental, tradicionalment
Si fa no fa, tal és la perspectiva que s'obre davant qualsevol altre idioma: la doble imminència que el compromet. D'un cantó, la desvirtuació de la
les responsabilitats de la catàstrofe en la multitud usuària de l'idioma. Si les deplorables conseqüències que s'hi preveuen acaben per
en última instància, una rebequeria histèrica dels "puristes"? Cada idioma té els seus, i el francès, probablement, més que els altres. En la
busca remei, la invasió lingüística anglo-saxona acabarà per desplaçar l'idioma de Molière i de Valéry: no pas per a substituir-lo pel de Shakespeare i
pel de Shakespeare i d'Eliot, sinó per a deixar pas a un tercer idioma ambigu i barrejat. La meitat francès i la meitat anglès, o qualsevol que
epidèmies d'hispanismes, de gal·licismes i d'anglicismes, sofertes pels idiomes d'aquesta part del món, a conseqüència del respectiu predomini universal
castellà va irradiar la seva influència —moda i model— sobre els altres idiomes. Una cosa semblant s'ha esdevingut amb el francès i amb l'anglès, en
la de França, la d'Anglaterra— havien estat perfectament digerides pels idiomes receptors: es reduïren, amb el temps, a algunes dotzenes de paraules, a
els torsimanys diplomàtics i els alegres tecnòcrates "a la violeta". Un idioma és, primer que res, un dispositiu de pensar, de sentir, de comunicar-se,
les que amb més agudesa pateixen la metamorfosi. Fins ara, en efecte, els idiomes es transmetien de generació en generació per via "domèstica". La mare
una altra estimada superior. Així, durant l'Edat Mitjana —i després—, els idiomes nacionals, enfront del llatí universitari, cancelleresc i litúrgic; així,
de l'Estat, enfront del llenguatge de l'Estat. Però, en realitat, tot idioma és "llengua materna". O ho era. Era "llengua materna" en la mesura en
seu. Com a mínim. La interpretació s'hi insinua. La "maternitat" dels idiomes disminueix a ulls veient. Per a bé o per a mal, així és. I, en un
parlants. Aquests es veuen sol·licitats per les atraccions d'un altre idioma. I, en última instància, els seus recursos de supervivència són
expressiva. No hi fan falta, ni els hi queda lloc. La funció de l'idioma es debilita fins a un mínim angoixós. En realitat, deriva cap a
en un principi, estratagemes admirables per a aconseguir un lleu domini d'idiomes aliens: tres dotzenes de verbs i quatre-centes paraules de lèxic, o
a "bàsic" el seu vernacle, per esponerós que sigui. Aquesta paròdia d'idioma que és l'idioma industrialitzat es convertirà en instrument únic i
seu vernacle, per esponerós que sigui. Aquesta paròdia d'idioma que és l'idioma industrialitzat es convertirà en instrument únic i exclusiu
manera científica d'amidar-ho, comprovaríem que l'"encolliment" dels idiomes és progressiu: creixent la seva pèrdua de vocabulari, galopant la
cendra, no-res. Més de dues i més de cent es troben en aquest perill. Són idiomes que, a causa de raons polítiques o històriques especials en cada cas, es
per regla general, amb prou feines ens adonem del que "val" el nostre idioma de cada dia, i per consegüent, no acabem de calibrar les possibles

  Pàgina 1 (de 78) 50 següents »