×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb idioma |
Freqüència total: 3687 |
CTILC1 |
dir "parcials"; no hem d'exagerar les coses! Per l'aire general de l' | idioma | i pel to privativament clerical de la citació, crec que podem situar la | l'estudi de les llengües és impregnar-se insensiblement de l'ambient de l' | idioma | que vol aprendre's, i crec més en el mètode que utilitza textos senzills, | amb aquella facilitat que tingué sempre per identificar-se a un altre | idioma | , era feliç contemplant aquella llum absolutament nova, aquella llum | parir un dia a Burjassot: com mamares la llet vares mamar l' | idioma | , dit siga castament i amb perdó de la taula. Ah, | de sons animals tan poc articulats com vulgueu, que us fan pensar en l' | idioma | dels simis quan estan de bon humor. Per molt que us esforceu, el xoc que | a les cordes, discuteixen ells amb ells, imitant d'una manera perfecta l' | idioma | dels simis. Dret, allà on puc, i de la manera que puc, sento la sirena de | i sense nas. Vull dir, sense olfacte. No satisfet amb confondre | idiomes | , la inquietud del príncep l'impulsava a barrejar races de cans. El fet | molts brots. Un dia, mentre dinàvem, la Rita va i diu que vol aprendre | idiomes | i només idiomes, per poder ser empleada d'aviació. De les que van en els | Un dia, mentre dinàvem, la Rita va i diu que vol aprendre idiomes i només | idiomes | , per poder ser empleada d'aviació. De les que van en els avions i ajuden | diplomes de superioritat. Se barbarisa en tots els | idiomes | . El tresor que duus en la intel·ligència, i no en | les verdors ombroses de la Bretanya, per millorar el seu coneixement de l' | idioma | francès. Aleshores, posada més prop de les seves criatures, podrà | em devia traspuar la faç, m'aconsellava així: —Si altra cosa no, apreneu | idiomes | , amic Puig! Poseu-vos a estudiar el francès sense perdre un dia. | cultura amb el castellà i el català sols; una cultura moderna, sense | idiomes | , no l'arribareu a tenir mai. I primer de tot el francès, per més semblant | seva preparació. Ell estava penetrat de cultura francesa. Parlava aquell | idioma | millor que el castellà —deia ell.— Havia estat a París dues vegades. | amics tenien raó de considerar-me un il·lús, un petulant. Ells sabien | idiomes | , cursaven estudis universitaris, podien pensar en l'art i la glòria. Jo, | home conegut del meu oncle que feia la comissió com ell, a més d'ensenyar | idiomes | . Això li permetia de cobrar baratet. Vivia al carrer dels Tallers, i amb | allò que sabia i els pregava que em parlessin en italià per aprendre llur | idioma | . Ells agraïen les meves atencions alleugerint el meu treball. No | que treballava amb els seus companys, perquè així aprenia el dolç i fort | idioma | , i ell m'hi cantava cançons del seu país, plenes de formes i paraules | el diccionari d'argot. M'he posat al cap la idea de saber a fons l' | idioma | francès. És una idea que he tingut la nit passada. Vull adquirir autors | I quines paraules té més boniques per al poble i per al sant! Parla un | idioma | que no s'entén massa; però sembla ser el dels homes de diners, el | entre la multitud. Es fan deu edicions del llibre. Es tradueix a onze | idiomes | . Àdhuc a l'anglès! Haeckel és un home popular! És un semidéu. Haeckel és | noms d'ocells escrits en anglès. Els noms d'ocells són bonics en tots els | idiomes | . Així, el /blue-tit\, germà del /coal-tit\, és el | compten pas entre el nombre de les persones preocupades per la salut de l' | idioma | al País Valencià. L'assaig del "miracle" acostuma a durar prop d'un mes | eufòria romàntica i en un moment en què el conreu literari del propi | idioma | era molt limitat en tot el País Valencià. El text que ens ha pervingut és | amb prou feines resulten admissibles, d'entrada. I tanmateix... Pocs | idiomes | hi haurà al món tan sòlids com el francès. És, "per excel·lència", fins | el francès. És, "per excel·lència", fins i tot "per antonomàsia", l' | idioma | de l'Acadèmia, de l'autarquia chauvina, del rigor escolar. Al seu costat, | la convenció mai no hi vacil·la. I, ben mirat, aquest és l'ideal de tot | idioma | . Si més no, tots els idiomes romànics han aspirat a aconseguir les | . I, ben mirat, aquest és l'ideal de tot idioma. Si més no, tots els | idiomes | romànics han aspirat a aconseguir les seguretats "acadèmiques", | que de moment tampoc no s'hi adverteixi un greu retrocés "oficial" de l' | idioma | ex-metropolità. I més encara: dins l'Hexàgon continental, tradicionalment | Si fa no fa, tal és la perspectiva que s'obre davant qualsevol altre | idioma | : la doble imminència que el compromet. D'un cantó, la desvirtuació de la | les responsabilitats de la catàstrofe en la multitud usuària de l' | idioma | . Si les deplorables conseqüències que s'hi preveuen acaben per | en última instància, una rebequeria histèrica dels "puristes"? Cada | idioma | té els seus, i el francès, probablement, més que els altres. En la | busca remei, la invasió lingüística anglo-saxona acabarà per desplaçar l' | idioma | de Molière i de Valéry: no pas per a substituir-lo pel de Shakespeare i | pel de Shakespeare i d'Eliot, sinó per a deixar pas a un tercer | idioma | ambigu i barrejat. La meitat francès i la meitat anglès, o qualsevol que | epidèmies d'hispanismes, de gal·licismes i d'anglicismes, sofertes pels | idiomes | d'aquesta part del món, a conseqüència del respectiu predomini universal | castellà va irradiar la seva influència —moda i model— sobre els altres | idiomes | . Una cosa semblant s'ha esdevingut amb el francès i amb l'anglès, en | la de França, la d'Anglaterra— havien estat perfectament digerides pels | idiomes | receptors: es reduïren, amb el temps, a algunes dotzenes de paraules, a | els torsimanys diplomàtics i els alegres tecnòcrates "a la violeta". Un | idioma | és, primer que res, un dispositiu de pensar, de sentir, de comunicar-se, | les que amb més agudesa pateixen la metamorfosi. Fins ara, en efecte, els | idiomes | es transmetien de generació en generació per via "domèstica". La mare | una altra estimada superior. Així, durant l'Edat Mitjana —i després—, els | idiomes | nacionals, enfront del llatí universitari, cancelleresc i litúrgic; així, | de l'Estat, enfront del llenguatge de l'Estat. Però, en realitat, tot | idioma | és "llengua materna". O ho era. Era "llengua materna" en la mesura en | seu. Com a mínim. La interpretació s'hi insinua. La "maternitat" dels | idiomes | disminueix a ulls veient. Per a bé o per a mal, així és. I, en un | parlants. Aquests es veuen sol·licitats per les atraccions d'un altre | idioma | . I, en última instància, els seus recursos de supervivència són | expressiva. No hi fan falta, ni els hi queda lloc. La funció de l' | idioma | es debilita fins a un mínim angoixós. En realitat, deriva cap a | en un principi, estratagemes admirables per a aconseguir un lleu domini d' | idiomes | aliens: tres dotzenes de verbs i quatre-centes paraules de lèxic, o | a "bàsic" el seu vernacle, per esponerós que sigui. Aquesta paròdia d' | idioma | que és l'idioma industrialitzat es convertirà en instrument únic i | seu vernacle, per esponerós que sigui. Aquesta paròdia d'idioma que és l' | idioma | industrialitzat es convertirà en instrument únic i exclusiu | manera científica d'amidar-ho, comprovaríem que l'"encolliment" dels | idiomes | és progressiu: creixent la seva pèrdua de vocabulari, galopant la | cendra, no-res. Més de dues i més de cent es troben en aquest perill. Són | idiomes | que, a causa de raons polítiques o històriques especials en cada cas, es | per regla general, amb prou feines ens adonem del que "val" el nostre | idioma | de cada dia, i per consegüent, no acabem de calibrar les possibles |
|