DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
idiota AI 381 oc.
idiota F 25 oc.
idiota M 251 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb idiota Freqüència total:  657 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

closes", va traduir l'orador sagrat el seu íntim concepte del que és un idiota, per a la més fàcil incomprensió dels escassos assistents. "Preguem per
vermelles i un xic embotit pels excessos de la beguda. Mirava amb ulls d'idiota, amb un somriure estúpid, i el seu rostre greixós, sota el reflex de la
una tal identificació. ¿No hauria estat, de la seva banda, una fatuïtat idiota, això de subrogar-se al tribunal de la Divinitat i repartir condemnes amb
totes les formes d'irracionalisme ara corrents, fins i tot les més idiotes —l'astrologia de periòdic, el curanderisme, la poesia lírica—, hi són
d'ineptituds imprevistes. André Gide, que no era inclinat als optimismes idiotes, ho puntualitzà: "Tot està ja dit; però, com que ningú no escolta, cal
gastronòmica, posem per cas. La vida seria menys dramàtica i menys idiota —menys repulsiva i menys irrisòria... Silenci Ben sovint, gairebé sempre,
se sap, de Francesc, a les nostres terres de l'Ebre. Quico era una mica idiota; era un defectuós mental, i ho era també en l'aspecte físic. Quico tenia
blasfèmies, fins que un dia la realitzà. Quan li parlaven d'aquell fill idiota, la meva tia repetia sempre que era la seva creu. —Tots portem la nostra
amarat, inhàbilment, i calmós alhora, igual que els borratxos o els idiotes; s'aturava, es posava les seves dues mans amples i endurides sobre la
't de Buda, que tenim gana —li dic jo, i ell continua rient amb una cara d'idiota consumat. Jo ressegueixo els prestatges i m'enamoro d'una llauna de
de creure que torçant ara en sec, un camí obert— Com si res, l'idiota natural va cantant ocellut, llepotejant apegalosa mel
la senyora la interrompé bruscament: —¿Tu que hi estaries? —i murmurà—: Idiota. Modosa i dolça sospirava Na Remei: —Vossa Mercè veurà, Dona Obdulieta,
més inabordables i estirades que els models. I com a la fi eren les més idiotes, acabaven per imposar el to mitjà de la societat. Dona Obdúlia, néta
les blaiures de Na Remei se li indigestaven; tots els parents eren idiotes, "gent de l'altre món" —i en definitiva eren pocs. La neboda per part de
dels novissima verba greus no ens caldrà dir-los idiotes (car ser intel·ligent ens denota un vigor de
Dubreil, /Algèbre\. C. Calafell, Hamburg. Cançó idiota Any de distrets Any trenta-vuit Havien prohibit la
m'han fet goig aquesta mena de porqueries", digué en un to completament idiota: —Sempre resultaràs una antiquada! De la mateixa manera que li hauria
—I tu trobes encara qui et deixa cinquanta mil pessetes? —No siguis idiota! Naturalment que me les deixen. La lletra me la renovaran, però volen la
clar, no era possible. Era una pura casualitat, una d'aquestes semblances idiotes i sense cap mena de lògica, que es topen a la vida. La figura, l'aire del
closos, i amb la mirada baixa, amb les galtes lívides, absolutament idiota, com un màrtir disposat a rebre bufetades, el Baró de Falset no podia dir
és que de vostè puc fiar-me'n? Vostè... —Naturalment que vostè seria idiota si es fiava enterament de mi; però, per ara, jo crec que pot fiar-se'n
esclafar l'amo de la casa quan s'hi va de visita. Per un pretext dels més idiotes, gairebé sense cap motiu, aquests dos amics aparentment inseparables van
aberracions els havien obligat a fer-les mil vegades, davant d'un públic idiota, per al qual sentien una gran indiferència. Eren unes artistes que
pis del carrer de Bailèn van ésser de les més lamentables i de les més idiotes que es produeixen en la vida privada de la burgesia del nostre país, de
ha ni culpa per part de ningú, sinó que és la mera fatalitat, la biologia idiota i contradictòria que crea conflictes risibles, i que segons per a quins
d'aquell xicot. S'adonava que el seu cor caminava amb una velocitat idiota. Però Maria Lluïsa afirmava que no era precisament el seu cor, que no
ara tinc seixanta anys i no hi ha res a fer. A més a més, trobo molt idiota preocupar-nos massa per les coses que hem deixat enrera i per les
que he cercat la companyia de les persones que no per ser les més idiotes, han deixat de ser les més brillants en la vida ociosa del nostre país.
Quan passin els anys, l'adolescent podrà exigir, podrà ésser cruel i idiota amb elles i amb ell mateix; però la temperatura de la primera vegada no
amb el seu esparverament, perquè la indecisió de Ferran, el seu aire idiota, davant la possibilitat que Maria Lluïsa suposés allò d'ell, acabaven de
pipa després de dinar, es feia creus en veure com havia pogut ésser tan idiota d'enamorar-se de Maria Lluïsa. Bobby somreia i volia plantar d'esperit
l'oncle en un manyoc d'ossos i nervis vacil·lants; la boca bavejant dels idiotes. Els quatre amics contemplen consternats aquell cos misèrrim que tremola
tant se me'n dóna ignorar si cobren; si no ho fan, és que són idiots." I riu. Molt interessant. Em diu que el vagi a veure a París.
moltes ampolles i una gran bombona plena de xarop. Ell em tractava d'"idiota", de "poeta que viu a la lluna", de cabrón i altres filigranes.
de remordiments. Si jo no responia i somreia, tal vegada amb un aire idiota de tant m'estim, era per no descobrir davant el company eixut la meva
Potser vas tenir una alegria quan et van robar... L'hauria tractat d'idiota. ¡Quina idea tenia de mi i quin concepte més pobre de l'escriptor en
importuns del davant, i jo com un captaire. Ell havia estat vulgar i jo idiota. Aquesta era la impressió que em deixava la visita immediatament després.
Barcelona. Els homes llefiscosos, fent monades, saltirons i compliments idiotes davant les dones. Sento l'odi que hi ha en la meva mirada, l'odi que un
París, el destí. Què hi faig aquí, a la Camarga, amb aquesta feina idiota? Per dos francs em fan treballar el diumenge i tot. Em sento explotat. Me
de gana, com els italians. —Per a això hem vingut al món! exclamà. És idiota fer aquestes coses. Si em condemnessin a picar pedra un any seguit,
cauré mai més en una semblant vergonya. Cal ser un bastaix, un mesell, un idiota o un desgraciat avesat a les coses pitjors del món per a suportar aquesta
que aixecava els seus murs allà al davant. Furiós d'ira, vaig cridar: —Idiota! Bèstia! Ell reia amplament. —Encara t'hi hauries repensat. Ara, si la
goludament. Amb elles, sí, que voldria fer l'amor. No com allò tan idiota i bestial de l'altre dia, practicat d'aquella manera. La luxúria
les altres... Et comprenc, Cosme... Cosme no l'escoltava. —Vaig ser prou idiota per a enamorar-me d'ella... En definitiva, què sóc? El més-dient, l'home
i d'amistat\. Personatges [Júpiter Orestes Egist El Pedagog L'idiota Guàrdia Primer Guàrdia Segon El Gran Sacerdot Electra Clitemnestra Una
en processó i procedeixen a fer libacions davant l'estàtua. Al fons, un Idiota seu a terra. Entren Orestes i el Pedagog i, al cap d'una estona, els
El Pedagog. —Mira! Sí, aquí hi ha algú!... [(S'atansa a l'Idiota.)] Monsenyor! Idiota. —Heu! El Pedagog [(amb una
El Pedagog. —D'això, se'n diu sort. El primer que no s'escapa és un idiota! [(Júpiter torna a passar.)] Aquesta sí que és bona! Ens ha seguit
-te-les, mira-te-les! [(Assenyala cap a l'ull de l'Idiota.)] En té dotze sobre l'ull, com si fos una llesca de pa amb mel,
quaranta mil dèbils mentals, vuitanta-un mil dos-cents vuitanta-nou idiotes i onze mil que esperaven torn. Aquesta estadística no comprèn els

  Pàgina 1 (de 14) 50 següents »