Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

closes", va traduir l'orador sagrat el seu íntim concepte del que és un	idiota	, per a la més fàcil incomprensió dels escassos assistents. "Preguem per
vermelles i un xic embotit pels excessos de la beguda. Mirava amb ulls d'	idiota	, amb un somriure estúpid, i el seu rostre greixós, sota el reflex de la
una tal identificació. ¿No hauria estat, de la seva banda, una fatuïtat	idiota	, això de subrogar-se al tribunal de la Divinitat i repartir condemnes amb
totes les formes d'irracionalisme ara corrents, fins i tot les més	idiotes	—l'astrologia de periòdic, el curanderisme, la poesia lírica—, hi són
d'ineptituds imprevistes. André Gide, que no era inclinat als optimismes	idiotes	, ho puntualitzà: "Tot està ja dit; però, com que ningú no escolta, cal
gastronòmica, posem per cas. La vida seria menys dramàtica i menys	idiota	—menys repulsiva i menys irrisòria... Silenci Ben sovint, gairebé sempre,
se sap, de Francesc, a les nostres terres de l'Ebre. Quico era una mica	idiota	; era un defectuós mental, i ho era també en l'aspecte físic. Quico tenia
blasfèmies, fins que un dia la realitzà. Quan li parlaven d'aquell fill	idiota	, la meva tia repetia sempre que era la seva creu. —Tots portem la nostra
amarat, inhàbilment, i calmós alhora, igual que els borratxos o els	idiotes	; s'aturava, es posava les seves dues mans amples i endurides sobre la
't de Buda, que tenim gana —li dic jo, i ell continua rient amb una cara d'	idiota	consumat. Jo ressegueixo els prestatges i m'enamoro d'una llauna de
de creure que torçant ara en sec, un camí obert— Com si res, l'	idiota	natural va cantant ocellut, llepotejant apegalosa mel
la senyora la interrompé bruscament: —¿Tu que hi estaries? —i murmurà—:	Idiota	. Modosa i dolça sospirava Na Remei: —Vossa Mercè veurà, Dona Obdulieta,
més inabordables i estirades que els models. I com a la fi eren les més	idiotes	, acabaven per imposar el to mitjà de la societat. Dona Obdúlia, néta
les blaiures de Na Remei se li indigestaven; tots els parents eren	idiotes	, "gent de l'altre món" —i en definitiva eren pocs. La neboda per part de
dels novissima verba greus no ens caldrà dir-los	idiotes	(car ser intel·ligent ens denota un vigor de
Dubreil, /Algèbre\. C. Calafell, Hamburg. Cançó	idiota	Any de distrets Any trenta-vuit Havien prohibit la
m'han fet goig aquesta mena de porqueries", digué en un to completament	idiota	: —Sempre resultaràs una antiquada! De la mateixa manera que li hauria
—I tu trobes encara qui et deixa cinquanta mil pessetes? —No siguis	idiota	! Naturalment que me les deixen. La lletra me la renovaran, però volen la
clar, no era possible. Era una pura casualitat, una d'aquestes semblances	idiotes	i sense cap mena de lògica, que es topen a la vida. La figura, l'aire del
closos, i amb la mirada baixa, amb les galtes lívides, absolutament	idiota	, com un màrtir disposat a rebre bufetades, el Baró de Falset no podia dir
és que de vostè puc fiar-me'n? Vostè... —Naturalment que vostè seria	idiota	si es fiava enterament de mi; però, per ara, jo crec que pot fiar-se'n
esclafar l'amo de la casa quan s'hi va de visita. Per un pretext dels més	idiotes	, gairebé sense cap motiu, aquests dos amics aparentment inseparables van
aberracions els havien obligat a fer-les mil vegades, davant d'un públic	idiota	, per al qual sentien una gran indiferència. Eren unes artistes que
pis del carrer de Bailèn van ésser de les més lamentables i de les més	idiotes	que es produeixen en la vida privada de la burgesia del nostre país, de
ha ni culpa per part de ningú, sinó que és la mera fatalitat, la biologia	idiota	i contradictòria que crea conflictes risibles, i que segons per a quins
d'aquell xicot. S'adonava que el seu cor caminava amb una velocitat	idiota	. Però Maria Lluïsa afirmava que no era precisament el seu cor, que no
ara tinc seixanta anys i no hi ha res a fer. A més a més, trobo molt	idiota	preocupar-nos massa per les coses que hem deixat enrera i per les
que he cercat la companyia de les persones que no per ser les més	idiotes	, han deixat de ser les més brillants en la vida ociosa del nostre país.
Quan passin els anys, l'adolescent podrà exigir, podrà ésser cruel i	idiota	amb elles i amb ell mateix; però la temperatura de la primera vegada no
amb el seu esparverament, perquè la indecisió de Ferran, el seu aire	idiota	, davant la possibilitat que Maria Lluïsa suposés allò d'ell, acabaven de
pipa després de dinar, es feia creus en veure com havia pogut ésser tan	idiota	d'enamorar-se de Maria Lluïsa. Bobby somreia i volia plantar d'esperit
l'oncle en un manyoc d'ossos i nervis vacil·lants; la boca bavejant dels	idiotes	. Els quatre amics contemplen consternats aquell cos misèrrim que tremola
tant se me'n dóna ignorar si cobren; si no ho fan, és que són	idiots	." I riu. Molt interessant. Em diu que el vagi a veure a París.
moltes ampolles i una gran bombona plena de xarop. Ell em tractava d'"	idiota	", de "poeta que viu a la lluna", de cabrón i altres filigranes.
de remordiments. Si jo no responia i somreia, tal vegada amb un aire	idiota	de tant m'estim, era per no descobrir davant el company eixut la meva
Potser vas tenir una alegria quan et van robar... L'hauria tractat d'	idiota	. ¡Quina idea tenia de mi i quin concepte més pobre de l'escriptor en
importuns del davant, i jo com un captaire. Ell havia estat vulgar i jo	idiota	. Aquesta era la impressió que em deixava la visita immediatament després.
Barcelona. Els homes llefiscosos, fent monades, saltirons i compliments	idiotes	davant les dones. Sento l'odi que hi ha en la meva mirada, l'odi que un
París, el destí. Què hi faig aquí, a la Camarga, amb aquesta feina	idiota	? Per dos francs em fan treballar el diumenge i tot. Em sento explotat. Me
de gana, com els italians. —Per a això hem vingut al món! exclamà. És	idiota	fer aquestes coses. Si em condemnessin a picar pedra un any seguit,
cauré mai més en una semblant vergonya. Cal ser un bastaix, un mesell, un	idiota	o un desgraciat avesat a les coses pitjors del món per a suportar aquesta
que aixecava els seus murs allà al davant. Furiós d'ira, vaig cridar: —	Idiota	! Bèstia! Ell reia amplament. —Encara t'hi hauries repensat. Ara, si la
goludament. Amb elles, sí, que voldria fer l'amor. No com allò tan	idiota	i bestial de l'altre dia, practicat d'aquella manera. La luxúria
les altres... Et comprenc, Cosme... Cosme no l'escoltava. —Vaig ser prou	idiota	per a enamorar-me d'ella... En definitiva, què sóc? El més-dient, l'home
i d'amistat\. Personatges [Júpiter Orestes Egist El Pedagog L'	idiota	Guàrdia Primer Guàrdia Segon El Gran Sacerdot Electra Clitemnestra Una
en processó i procedeixen a fer libacions davant l'estàtua. Al fons, un	Idiota	seu a terra. Entren Orestes i el Pedagog i, al cap d'una estona, els
El Pedagog. —Mira! Sí, aquí hi ha algú!... [(S'atansa a l'	Idiota	.)] Monsenyor! Idiota. —Heu! El Pedagog [(amb una
El Pedagog. —D'això, se'n diu sort. El primer que no s'escapa és un	idiota	! [(Júpiter torna a passar.)] Aquesta sí que és bona! Ens ha seguit
-te-les, mira-te-les! [(Assenyala cap a l'ull de l'	Idiota	.)] En té dotze sobre l'ull, com si fos una llesca de pa amb mel,
quaranta mil dèbils mentals, vuitanta-un mil dos-cents vuitanta-nou	idiotes	i onze mil que esperaven torn. Aquesta estadística no comprèn els

Pàgina 1 (de 15)

50 següents