Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

és encara recent en totes les ments—. Un poble de prop d'aquí conegué la	ignomínia	i veié l'anciana un matí de febrer passar pels seus carrers plorant i
record la marca d'un calvari anguniós, homes que patiren l'afront d'una	ignomínia	omnipotent. Per a tots ells, l'amnistia d'Obert i de Knochen és una
si la castedat pogués ser sostinguda. La resta serà pecat, tara,	ignomínia	. Dins l'àrea cristiana s'ha produït, probablement, per reacció, la
de morts i llaunes de sardina o de corned beef, no té idea de la	ignomínia	. Imagineu, finalment darrera d'aquestes barraques una mena de cocoters
del pecat i de la son i de la fam i del fred i de totes les misèries i les	ignomínies	! Això em sento dir, en forma més o menys encoberta, per la meva pròpia
que els vagabunds es quedin al poble així que es faci fosc. Quina altra	ignomínia	! ¡Com si nosaltres fóssim vagabunds! ¡Com si no fóssim uns proletaris que
un orgullós, i aquella nit, mentre seia vora la llar i vetllava la seva	ignomínia	, s'havia promès dominar els seus sentiments i posar de manifest, fred,
Tornava a rebutjar-les: conservaven intactes rastres repulsius, senyals d'	ignomínia	. Feia uns moments que seia. No havia dit ni un mot. Tant se valia! Servir-
que finalment t'ha arribat el descans!" Tornaria insult per insult,	ignomínia	per ignomínia. Cosme s'allunyà de la casa. Es deturà. Veia la cambrera
t'ha arribat el descans!" Tornaria insult per insult, ignomínia per	ignomínia	. Cosme s'allunyà de la casa. Es deturà. Veia la cambrera que tornava amb
monstruosa veritat, del mateix fet. Calia rabejar-s'hi, persistir en la	ignomínia	, abdicar definitivament sense cap mena d'esperança. —El que
terror del meu braç posada en dubte, fóra vil tanmateix: una	ignomínia	més vergonyosa que no pas el caure; puix que, pel
un temple al davant del de Déu, a la muntanya de la	ignomínia	, i se'n va fer els seus boscos de la vall de l'Hinnom,
conegudes per primera vegada. Lluny, descriure't com	ignomínia	o culpa, o suposar-te inadient amb un indret santíssim,
lloc d'un arbre prohibit, n'hi tenen a mils per a llur pena o	ignomínia	; tanmateix, una set abrusadora i una fam ardentíssima
la seva raça viciosa, Serventa dels servents, per la	ignomínia	que un dia va cometre contra el pare. Com l'antic,
interna, l'afany d'obtenir títols d'honor i grandeses, la venalitat i la	ignomínia	dels governadors, la pròpia decadència natural de les famílies, la
d'un mes Garibaldi amb els /Mille\ desembarca a Marsala, i la	ignomínia	borbònica s'esvaeix de Sicília com un mal somni. Avui Palerm és, de les
monarquia; agraïm nosaltres a la mort que us hagi estalviat el dol i la	ignomínia	de l'ocupació feixista de Mallorca. Totes les autoritats civils, tant les
en canvi, que la pèrdua de Catalunya seria la seva mort i la seva	ignomínia	. Per això, quan estigui ben convençuda del fracàs de la tàctica
fèieu? (Continuar!) Continuàveu, senzillament, fins a la darrera	ignomínia	. Ves quína idea, que un nen no treu cap a res! Justament un nen és
La mare apel·là a la seva màxima autoritat; li féu veure el precipici d'	ignomínia	que inconscientment havia vorejat; amb llàgrimes als ulls, li parlà de la
motius per a esperar que els propis alemanys es venjaran d'Àustria per la	ignomínia	amb què ha cobert el nom d'alemany, que seran ells els qui enderrocaran
cosa, de donar a home incircumcís la nostra germana, que és en nosaltres	ignominia	. Sols amb aquesta condició ens avindrem amb vosaltres: si sóu com
injúria, molt més fàcilment suportarem tota altra cosa, danys i dolors,	ignomínies	, canvis de lloc, dols de família, separacions, les quals coses, ni que
lluiten en primera línia. Les ofenses, les paraules injurioses, les	ignomínies	i altres deshonorances, prengui-les com a crits dels enemics i com a
més suaus, ¿no serà mirant al seu bé que hom li prescriurà la pobresa, la	ignomínia	, la pèrdua de tots els béns, oposant un mal a un altre mal? Acostumem-nos,
que el Municipi li conserva a la Galeria de Catalans il·lustres, per	ignomínia	de la nostra història, es veu en la precisió de dir que l'Excel·lentíssim
cal arrencar-se de l'espasa i preferir la mort a l'esclavitud i a la	ignomínia	. XXIV. Quant a la destrucció i saqueig de ciutats, cal vigilar
per davant dels ulls, com un fris en moviment de somnis befats i d'	ignomínies	. Havia deixat Barcelona disgustat d'ell mateix i dels altres per
somniada allí mateix. Ara aquest nom li sonava a sarcasme. La llar de la	ignomínia	li semblava que havia d'anomenar-se. Aquell migdia no comparegué a taula,
—seguí amb fúria creixent—. Eren l'aigua lustral que em rentava de la	ignomínia	paterna. Set anys de soledat damunt les terres engreixades amb la
sota les seves runes, per tal que la nostra mort caigués amb càstic i	ignomínia	sobre la misèria de tothom. Cap al tard, la ventada s'assossega. De tant
que tot quedés en la fosca; la guerra, les seves horrors i les seves	ignomínies	; que jo em desvetllés jove i joiós. Penso en la imatge de la noia del
perdre Jesucrist, fent-lo clavar en creu. I per reblar el clau de la seva	ignomínia	, fa avinent a aquells que havien corromput amb diner els guardes del
un dia no llunyà es farà palesa a tots els homes, per a glòria o per a	ignomínia	nostra. Aquest dia que, si al món hi hagués fe, els dolents veurien venir
la sentència, i davant els nostres ulls, que amb la glòria o la	ignomínia	del propi espectacle rebran el primer premi o el primer càstig. Vivim,
que ja començaven a atansar-se. La Passió, amb les seves imponderables	ignomínies	, contrastava violentament amb la idea del Messias gloriós que tenien tots
l'espectacle de la transfiguració. Així, quan vindran els dolors i les	ignomínies	de la Passió, Pere, Joan i Jaume podran recordar la glòria inefable
qui sou, no sé pas qui sou, en bona fe que no ho sé pas!— La	ignomínia	consegüent al seu truc immediat de posar-se a cloquejar i empaitar-me a
atuïda que m'hagués conegut quan jo era a la forja, completà la	ignomínia	amb què jo havia deixat la vila, i bé pot dir-se que en vaig ésser
de vocació còmica, amb una cara més roja que un maó i un capell d'	ignomínia	tot cobert de picarols. Vaig dinar en una casa de menges que Herbert i jo
ara com ara, començava d'apropar-se. Deixant d'ésser un instrument d'	ignomínia	, esdevindria símbol de la Redempció i Escala dels cristians per a
els cristians, una condició de glòria i de veneració, sinó més aviat d'	ignomínia	, d'oprobi. La dona mancada de fills, estèril o verge, era com un arbre
vèrtex superior, portada pels àngels, hi ha la Creu que, d'instrument d'	ignomínia	, Jesús per la seva Caritat ha convertit en signe de salvació; en els
esperit d'autòmata, màquina fina i valuosa al servei de l'opressió i de l'	ignomínia	. Per haver-se reconegut impotent abans de fer prova de força ha perdut
Fill en carn humana i la seva mort redemptriu en el fons del dolor i la	ignomínia	. Era, com a resultat, la identificació de tots ells amb el seu Fill en la
no solament de la feblesa, la sofrença i la mort, ans encara de la	ignomínia	, la culpa i la seva feixuga responsabilitat oberta a les perspectives
fins a la mortalitat, fins a la sofrença, fins a la mort, fins a la	ignomínia	, fins a la responsabilitat jurídica del criminal, a fi i efecte que no hi
havia de caure, malgrat la perspectiva d'una mort en què la tortura i la	ignomínia	es disputarien la primacia, calia una llibertat humana, certament, pel

Pàgina 1 (de 8)

50 següents