Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

de l'humanisme, reviviscències com són del medievalisme ancil·lar i	ignorant	. El clima de violència en què viu Europa no és tampoc propici a la nova
anterior, imatges, frases, versos sencers, que ell havia escrit, rigorós	ignorant	del precedent. No hi ha hagut plagi: hi ha hagut una simple coincidència.
veu efeminada—. No els haurien de deixar arribar fins aquí, quan són tan	ignorants	. La veu mascla, però, s'interessa per qüestions més personals: —Què us ha
que totes les pelvis allargades podrien no ser ben bé humanes. —Sou un	ignorant	—fa el xicot—. Que us ho digui ell. La reducció de la pelvis assenyala el
pensa que m'han d'intervenir a mi —bromeja ell amb la cara greu. —Són uns	ignorants	! —exclama l'home, disgustat. —I com saben que aneu a l'hospital? —s'
veure a través d'aquells ulls plens de febre i tristesa de mort una noia	ignorant	o innocent, tant se val, immensament rica de joventut, de passió, de
de cap manera. Ara ho veig ben clar. Un home ha de néixer petit i	ignorant	de tot. De mica en mica s'adona de les coses i va aprenent les idees, els
a les coses injustes. Tu sofries molt prop de mi, de l'estrany	ignorant	. La cessió del cor, brusc cap a tu. Després, el teu record, a
ràdio galena i és el que haurien de fer tots vostès i veurien que són uns	ignorants	que viuen a dalt de tot de la lluna. En comptes de fer voleiar banderes,
. —Vull anar-me'n! —reprèn Laura; —no sentir més aquestes males llengües;	ignorants	! —Per saber el que us ensenyen a Barcelona, prefereixo no ser sàvia a la
inventor o artista, qualsevol cosa que no sigui xafaterrossos o menestral	ignorant	? I després, la ganduleria i la rutina dels propietaris rurals del país,
vulgui aprendre de la meva ignorància? Jo no sé res, no hi ha ningú més	ignorant	que jo en gramàtica i en tot. "Poso els punts i les comes com me ve, per
d'inventar... Certa gent t'exciten en lloc de calmar-te. Són dolents,	ignorants	o senzillament infeliços. Qui et vulgui bé et parlarà com jo. T'ha dit
cor la tendresa, el veritable amor de fill. M'adonava que tenia una mare	ignorant	, que difícilment sabria guiar els meus passos, però que m'estimava fins
sortia Horaci, en llatí, per a confondre'm més. Jo hi feia unes orelles d'	ignorant	! I després dels originals, les seves imitacions. De sobte, enmig d'una
que en fèiem un, teníem potser una estètica fluixa, puix que érem bastant	ignorants	; però no envejàvem a ningú l'ètica de l'escriptor, ni després no ha estat
que jo els feia l'efecte d'un rústec, d'un salvatge tan exaltat com	ignorant	, i que m'acceptaven perquè tenia l'aire d'un bon noi. De vegades, amb una
a aparèixer davant d'ells senzill i digne. Però era molt difícil a l'	ignorant	amb aspiracions i amb aquella alegria folla que jo portava al cor,
car tenia la seguretat que els meus companys m'havien de creure tan	ignorant	com presumptuós. I a mi em semblava que no tenia aquest darrer defecte,
orelles com una acusació terrible: Ja deveu tenir vint anys! I sou un	ignorant	! —vaig afegir jo, tot completant la frase de l'amic dintre el meu
estaven avançats. Eren joves cultes. Jo al costat d'ells era un veritable	ignorant	. —Amb el meu pare hem parlat alguna vegada de vós —insistí. —El vostre
les espatlles, semblava un filferro torçat i vestit de vell. I era tan	ignorant	! No sabia res. Feia la classe de pàrvuls, i era tan pàrvul com ells, si no
em véns a cercar a mi. T'estranya que et digui això? Sempre m'has fet més	ignorant	que no sóc. Sé qui és Apol·ló i sé que les Muses són nou: Terpsícore,
caràcter i sense energia; una criatura apocada, humiliada, afligida,	ignorant	, vora la qual em semblava que el meu caràcter s'afeblia, que es
durant el viatge! Vaig avergonyir-me de la meva joventut de sentimental	ignorant	de la Geografia, la Història, la Física, les Ciències Naturals i altres
la Física, les Ciències Naturals i altres branques del saber. Era	ignorant	de les coses concretes del món. Només quatre mots sonors d'una retòrica
ésser poeta. Ell em va dir que havia llegit molt. Jo el trobava bastant	ignorant	. Havia de rebatre la ingenuïtat de les seves opinions. Vivia de ple
li poden fer les meves explicacions? Com deu trobar-me inhàbil, barroer,	ignorant	, pretensiós. Però hi ha tanta sinceritat en mi, no ja en les meves
les finestres dels italians encara il·luminades. Aquells homes rústecs,	ignorants	, brutals, quina estranya puixança tenien sobre meu! Sentia que si arribés
i un orgullós alhora. Un sentimental ridícul i un apassionat absurd.	Ignorant	i petulant. Un home d'explosions que pensarà cent vegades en el suïcidi.
un enamorat de l'aigua i dels prats. Tot molt naturalment. Com que era	ignorant	, no hi podia fer literatura. Quan jo en feia, es posava a riure. Jo em
a venir havia de descobrir també en les relacions entre certs polítics	ignorants	i pujats del no-res i certs intel·lectuals ficats en política i que no
'ls pares no han pogut ferlo anar ab un bon mestre, ja 'l moteijan d'	ignorant	y de tot li fan mofeta. Pep. ¡Pobre xicot! Xich. Ja ho
d' escríurer. Pep. Home, Xich; jo no t'ho deya per tractarte d'	ignorant	, sinó volguente fer véurer que tan gandúl com te tornas, no convé de cap
'l condempnarán? Xich. [(ronsejant)] Oh... [(fent l'	ignorant	)] Pep. [(á Xich)] Mutis. Julia. Parléu.
que no estava dotat per a l'estudi. El més dolorós no era pas ser un	ignorant	, sinó reconèixer el límit de la seva intel·ligència; la incapacitat de
crims que es paguen. El teu m'ha agradat perquè fou un crim sord i cec,	ignorant	d'ell mateix, antic, més semblant a un cataclisme que a una empresa
¿Per què ho vedà, sinó per espantar-vos i sempre més tenir	ignorants	i dòcils els seus adoradors? Ell sap que el dia que
el meu ase; tampoc no espero el Paradís, on s'atiparia de trèvol. Sóc	ignorant	, no sé dir les coses, però tu, patró, em comprens." "Molts tenen por
irresistiblement cap a l'extrem límit, cap a l'abisme. Aquest obrer	ignorant	que, quan escriu, trenca les plomes en la seva impetuosa impaciència, viu
eixida. Hi tires a dreta i a esquerra. Ara és una corrua de burriquets	ignorants	que s'hi precipita. Ara un gitano demana pas, tot alçant el braç per
m'inclinen a creure que hi ha una llei general de la naturalesa (per més	ignorants	que siguem del significat de la llei) per la qual cap ésser orgànic no es
i en un engany; quasi preferiria de creure, amb els antics cosmogonistes	ignorants	, que les petxines fòssils no han viscut mai sinó que van ésser creades de
no descarrega electricitat. Hem de confessar, doncs, que som molt massa	ignorants	per a argüir que no és possible una transició de cap mena. Els òrgans
òrgan tan perfecte i complex com l'ull. En primer lloc, som molt massa	ignorants	pel que fa al conjunt de l'economia de qualsevol ésser orgànic per a dir
un avantatge en el part dels animals superiors. Som profundament	ignorants	de les causes que produeixen variacions lleugeres i irrellevants; i
estaria subjecte a l'acció de la selecció natural. Però som molt massa	ignorants	per a especular sobre la importància relativa de les diverses lleis de
que han d'haver facilitat sovint, i molt, les transicions. Som molt massa	ignorants	, gairebé en cada cas, per a poder afirmar que cap part o òrgan són tan
a les regions intermèdies. Hom no pot negar que som tanmateix molt	ignorants	sobre l'abast total dels diversos canvis climàtics i geogràfics que han
espècie o de les espècies representatives. Fins ara restem profundament	ignorants	sobre els molts mitjans ocasionals de transport. Respecte a les espècies

Pàgina 1 (de 27)

50 següents