Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

utilitzés l'adjectiu, graciós un dia per a algunes orelles lavinianes —	ignores	per complet la sobtada i estranya implicació—, de Moiragetes. Ja
del cert qui és el seu pare, però ens és ben singular i fins vexatori	ignorar	el nostre origen matern, a tall d'expòsites. I això que coneixem el
o de pedra. D'aquí va venir l'estúpida dita: "M'ha deixat de pedra."	Ignoro	, però, a hores d'ara, el desvergonyit inventor de l'exclamativa sentència
a disciplinar les seves veus, ja des del començament pura harmonia.	Ignoro	el motiu que les va dur a la llunyana Creta, a la banda d'Aptera, on
al nostre ponent, l'estret de Sicília. Veïnes d'Escil·la i Caribdis,	ignoro	el seu nombre. S'apliquen amb tenacitat al cant i duen a les mans, també
és la pena de la pèrdua definitiva, sense esperança, dels cabals.	Ignoro	com era Maira, però me la imagino no una borda ni una molossa, sinó una
passos cap a la volta que ens empara. Perquè la nostra esperança no deu	ignorar	que, sota l'aparença del glaç de la mort, caliu de la nostra tristesa,
la pàtria", va aclarir Pulcre Trompel·li. "Bah, no hi ha ningú que no	ignori	la seva desgràcia final", menyspreava la vella dama. "No, el casc n'és
brunzit amic d'un eixam, una flor en esclatar l'entretenen. I per sempre	ignorarà	tant l'esglai de la fugida del temps com el pes del tedi, l'aversió a una
el cos que em repugna i em repel·leix, el de Polinices, del qual ho	ignoro	tot. Era més gran o més jove que l'altre germà? Tant se val, que els
i entenimentades consorts analfabetes dels burgesos opulents de Dolac, i	ignoro	per què unes imatges provinents de remotes lectures ara m'escometen i se
simpatia; però hi havia, sobretot, temor. No, Mila no l'havia vist;	ignorava	, àdhuc, quin era el seu aspecte o la seva figura; però davant d'ell no
ell sabia molt bé que no residia en cap d'aquelles coses, per bé que	ignorés	en què residia. Tal vegada el cridés al lluny aquell somni de tendreses
coses, Mila, que un no voldria saber que existeixen al món; preferiria	ignorar	-les i viure amb la convicció que l'home no pot caure en baixeses
el prometatge fou el dia per ell més feliç. Mila, respecte a això,	ignorava	encara el principal: ignorava que, una volta arranjat l'assumpte, el seu
per ell més feliç. Mila, respecte a això, ignorava encara el principal:	ignorava	que, una volta arranjat l'assumpte, el seu padrí havia cridat a casa seva
que ell no contestava, afegí encara: —No vas obrar rectament deixant-la;	ignoro	els motius que et portaren a fer-ho; siguin els que siguin, no mereixia
sempre tement que tu no tornaries. Podria contar-te moltes coses que	ignores	de les que feia per tu: coses que només jo veia, que només sé jo. Tal
es referia les sabia molt bé, i en sabia encara moltes altres que la dona	ignorava	. Així, s'excusà amb el pretext d'una ocupació urgent i se n'acomiadà
de Cleopatra depenia o no de la longitud del seu nas, és una cosa que	ignoro	: una cosa, de més a més, literalment negligible. Però la convicció
Perquè es tracta, en última instància, del fetitxisme de la moneda.	Ignoro	què n'opinaran els historiadors: però jo m'imagino que l'avarícia no
els "humanismes" —els "humanistes"— no saben què fer-hi. Simulen	ignorar	la necessitat d'una tria. No falta qui, amb un deix de recança, assenyali
—almenys ho eren en aquell moment— capellans de les presons de Fresnes.	Ignoro	si els reverends André Legouy i Joseph Jaouen, fora o abans de la seva
donar garsa per perdiu i fer passar per seves unes pàgines que els altres	ignoraven	que fossin d'altri. És ben possible que aquest factor contribuís a
Pla cita una frase de lord Chesterfield sobre la incidència carnal. Ho	ignoro	tot de lord Chesterfield, i he d'aprofitar la mediació de Pla per
més flors. Hi predomina una flor blanca, de calze esvelt i estilitzat (n'	ignoro	el nom); però també hi ha botons d'or, blauets, margarides, trèvol,
La mare devia fer molt poc que era a l'hospital perquè jo encara	ignorava	que hi hagués ingressat. —Vint punts per negligència —diu la veu
veu afemellada— per una negligència encara més culpable que la primera:	ignorar	la llei. Us la recordaré: "En el complex político-social on habitualment
sense flors. —Perdoneu la meva desconfiança de primer —s'excusa l'home—.	Ignorava	que coneixíeu el comissari... —Ens veiem sovint —fa ell, vagament. —Ja ho
un títol no és permès de parlar públicament a la multitud, no ho podeu	ignorar	. Demà he de parlar jo —afegeix. —També sou professora, doncs?
—Les més mal acabades, com de costum. No cal que afegeixi que ho	ignoren	. —Ja ho suposo. L'home torna cap a l'arxivador, on col·loca la carpeta a
a la casa. —Perquè després ens obrin expedient, amb suspensió de sou?	Ignoreu	potser que tots i cadascun d'aquests impresos té el seu número serial i
escampar-hi la terra i petjar-la una mica. Cal que ho sàpigues perquè	ignorem	què pot passar i voldríem que l'organització subsistís, es refés, encara
Saint-Cyr haurien evitat pronunciar-se ni en pro ni en contra, i haurien	ignorat	sàviament si els francesos eren amics o enemics. Pel març de
fer-li creure que no ha entès bé les paraules de Jeroni i continua	ignorant	les del seu fill. Pot estar tranquil perquè ningú no farà retret al seu
Luciènne no podrà passar aquesta muralla d'honorabilitat. Jeroni	ignora	les temptatives de Luciènne per veure'l o fingeix ignorar-les. Ell per la
Jeroni ignora les temptatives de Luciènne per veure'l o fingeix	ignorar	-les. Ell per la seva banda no se'n preocupa pas. Dintre l'ordre, obedient
i també quan enyorava el tracte distant dels barcelonins, la destresa a	ignorar	-se, l'instintiu rebuig de tota possible intimitat. Era cert que enyorava
perdre'm encara, segur de sorprendre'm sempre per un nou tombant, segur d'	ignorar	on es troba el meu palau solitari. Sigues generosa i procura construir la
si es vol, perquè tot simulant la convicció de la seva mort pròxima podia	ignorar	la insuportable certesa d'aquesta mort necessària. En aquest temps,
puntal de la llar. Només per aquesta tètrica falta d'imaginació	ignorà	Jeroni, ignorà els seus versos, les seves paraules, la seva tristesa, el
de la llar. Només per aquesta tètrica falta d'imaginació ignorà Jeroni,	ignorà	els seus versos, les seves paraules, la seva tristesa, el seu enyorament.
enfredorit, amb múltiples tombs de fingida negligència. Campdepadrós	ignorava	per què el seu fill s'havia organitzat aquella paròdia de bohèmia
estranya, ni esmenta. Es descuida de seguir moblant el pis que gairebé	ignora	, car a penes surt de la seva cambra, on es banya, menja poquíssim,
que l'animal havia pujat de la Ribera, pel camí de l'Encanyissada.	Ignoraven	, però, d'on venia; alguns deien que si de Balada, altres de Sant Jaume;
dia al dinar amb prou feines va tastar res. Maria Rosa el mirava. Ella	ignorava	el cas del gos rabiós i no comprenia el que passava, però no preguntà res
moment hagi suposat que vostè ja el coneixia. Com li ha pogut arribar? Ho	ignor	. A la lletra, Marina em deixà com a penyora el seu amor i la mar que
i arraps. Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.	Ignorem	el Petrarca i ignorem moltes coses. Les Estances de
voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé. Ignorem el Petrarca i	ignorem	moltes coses. Les Estances de Riba i les
Les persones que mengen un tall de vedella als restaurants de Papeete	ignoren	que la carn rostida arriba a llurs dents gràcies a aquesta barreja de

Pàgina 1 (de 110)

50 següents