DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
igual AI 12968 oc.
igual AV 6703 oc.
igual F 4 oc.
igual M 684 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2020)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb igual Freqüència total:  20359 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

de violentar Leto. Els voltors li rosegaven el fetge, amb una tècnica igual a la de l'àguila que ataca el de Prometeu. Vet aquí una entranya que no
qüestió aclaparadorament majoritària. Tots dos camps, d'una mentalitat igual, amb una exactitud matemàtica, però antagònics sense reconciliació
goig. Però per què et mous tant, avui? Si és com cada dia, exactament igual que cada dia. Et neguiteges pel que parlen i disputen aquests senyors? I
també assegurava que no se m'escapa mai el qui he agafat, el presoner, igual a una arna, en una meva closa mà. Hi ha dues exclusions, per a la meva
, Sileta? Que et faig por? —No... —Com està el teu pare? —Segueix igual. I callà, encara més encesa de galtes. —I Candiet? —No hi és; vindrà
menys possible, s'avingué que les relacions amb la seva dona continuessin igual aparentment, però que cadascú faria vida independent de l'altre.
més —li havia fet gairebé de pare—, i ell li ho pagava amb un amor igual. Per a veure contenta la seva fillola no hi havia sacrifici a què Manuel
tot allò que feia de l'estança com un petit altar familiar. "Tot està igual —li digué—. A vegades agafo el violí, i ja em sembla que la sento acostar-
fred a l'ànima, i àdhuc tinc por del soroll dels meus passos. Tot està igual: la tauleta coberta amb les petites galindaines amades per ella; el seu
sentí la veu de la mare que cridava Mila. Ell la mirà: —Mila... —M'és igual —li digué ella, mirant-lo—; tot m'és igual. No em mouria d'aquí
—Mila... —M'és igual —li digué ella, mirant-lo—; tot m'és igual. No em mouria d'aquí. Ell la tornà a estrènyer, amb més força que abans,
quelcom que sotraguegés amb una emoció de perills la vida monòtona i igual de Santa Maria. Així, en una riuada, en una sortida del barranc, un
Costa era lluny; no podia, per tant, acudir a la seva agonia; però era igual: ara estava moltes hores amb ell; aquesta nit l'havia tornat a trobar en
dormir. —El mateix m'ha passat a mi; em recordava d'una altra desgràcia igual que succeí quan jo era joveneta... Callaren. Ni l'una ni l'altra a penes
donats! Mira que anar veure un home a casa seva! On s'ha vist una cosa igual? Al meu temps... No lluny d'allí un grup de dones parlaven també de Mila.
hauríeu dit que era sempre la mateixa cançó, cantada amb els sons, sempre iguals, que des d'un recó quatre músics cansats, de cares gastades i groguenques
, de l'aigua blava i dels besos d'ell, "més dolços que la mel". Sempre igual, amb mecànica entonació, com podia parlar de la pluja d'antany o dels
encara més, perquè veié que les coses, a l'ànima de Mila, persistien igual, que Mila no es guaria ni es guariria. I, no obstant, fou ell, amb les
que Anselma s'esvera; aleshores la crida baix, amb temor. Mila continua igual, sense sentir-la, i ella ha de tornar-la a cridar i àdhuc a voltes tocar
resà molt a Déu, i a la fi es sentí tranquil·la. Ell, el seu pare, estava igual: cada dia més cec davant del progressiu decandiment de la seva filla,
coses no tenien ja remei? L'havia guiat tal vegada el remordiment? Era igual; el que és cert era que l'havia vista, i que el punyent record d'ella no
les vèrtebres, com si el coll anés a trencar-se-li. Però ella continuava igual, sense una paraula, sense una queixa. Ell embogia, i sense adonar-se del
Mila. Però ara em preocupa." "No era culpa teva, pare. Però jo t'estimo igual; t'estimo com sempre t'he estimat, i en la meva ànima no hi ha envers teu
dintre del seu vestit nou, destenyit, i murmurà per a ell mateix: "Res: igual que la pols de les eres; semblants a l'herba dels prats." I s'eixugà una
il·lustres; el robatori, no. Ni el robatori, ni d'altres comportaments d'igual nivell. A l'hora de la pietat, les propensions no varien. Oberg i Knochen
polèmiques, és de cara a un altre poble fort i constituït, en un tuteig d'igual a igual: les guerres internacionals del XVI, del XVII i
és de cara a un altre poble fort i constituït, en un tuteig d'igual a igual: les guerres internacionals del XVI, del XVII i del
d'un anacronisme notori suposar que l'actitud "literària" d'Horaci era igual a la d'un Víctor Hugo, la d'un Kafka similar a la d'un goliard o un
perquè són conductes antisocials. Antisocials o antieconòmiques: és igual. I són antisocials, no respecte a aquesta o a l'altra forma històrica de
El color de les finestres il·luminades als pisos baixos era gairebé igual que el reflex ardent de la posta als vidres alts. He visitat un pres. Al
aferra el portamonedes amb uns dàtils que envejaria un cavador. —Tots són iguals, ara —es queixa el de la veu efeminada—. No els haurien de deixar arribar
Sabeu molt bé de què parlo. Tots vosaltres penseu o feu veure que penseu igual, esteu condicionats. I ella era diferent, no... —Ordre! —crida la tercera
a comentar, encara despectiu: —Ho són totes, de rares. No n'hi ha dues d'iguals. —Sabeu perfectament que em refereixo a queixades excessivament massisses
el xicot. —L'administrador ha tocat el dos —diu ell. —El porc! Sempre fan igual, crec! El vell s'escura la gorja, impressionat per la vehemència del seu
un pou. —Sense papers no ho pot fer —replica el cap amb la seva veu igual, uniforme i monòtona. —És un pou de casa. —Ni de casa. Ens l'hem
és fàcil adonar-se del pas d'un any a l'altre, aquí els dies són molt iguals, sempre la mateixa feina, una mica monòtona, si voleu... El temps passa
permet d'entreveure la depressió fina que les separa en dos hemisferis iguals, la cintura i les anques que la posició asseguda desdibuixen i aplanen
sobtadament la noia en veu alta. —Us sentirà... —No, que dorm. I m'és igual, ben mirat. L'havíeu d'haver dut a la saleta. —Per què? —s'admira
abans de seure amb mitja anca. —És clar que no hi poden fer res. Tot és igual, al cap i a la fi. —Certament —diu—. Sembla mentida que després de dormir
perdien la noció del límit i s'hi barrejaven. Per a tots sonava amb igual carícia la "Creació" de Haydn a l'acadèmia organitzada pels
i la del propi Jeroni, quan deixava que el temps passés per sobre d'ell igual i benèfic com el vent xop de l'olor de resina. I deixava que el seu
de més edat que jo, eren per a mi com germans grans, i ells em tractaven igual que un germà petit, amb alguna cosa alhora de fraternal i de protector.
ell m'acollia en silenci; deixava que me li assegués a la vora i romania igual, sense moure's, sense dir-me res, sense tan sols mirar-me, i sense
També en el treball, en qüestions d'interessos, se sabia comportar igual, i era ell qui ho portava tot i feia prosperar la casa amb la força del
ferm i segur. Així la saludava en arribar: —Què hi ha, dona? —Sempre fas igual; sempre arribes a tal i quina hora. Tens ganes de fer-me patir. Ell
torre de la Carrova; era una alta mola, d'estil àrab, que amb una altra d'igual, construïda a l'altra banda del riu, també a l'altura, servia de talaia
a poc a poc. Damunt del mocador amarat, inhàbilment, i calmós alhora, igual que els borratxos o els idiotes; s'aturava, es posava les seves dues mans
era la seva mare, i també ella, la Pigadeta, la pagava amb un amor igual. La Pigadeta era treballadora i diligent. Ella sola tenia cura de
a cloure's a l'entorn del seu cos. I les paraules assajades: —M'és igual d'on venguis. T'estim. No em deixis—, repetides milions de vegades durant
i sabó fluix. I sa roba ho agraeix, segons com la renten, perquè no és igual rentar un llençol de fil que un pedaç de fregar o un vestit ple de randes

  Pàgina 1 (de 408) 50 següents »