×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb igual |
Freqüència total: 21613 |
CTILC1 |
de violentar Leto. Els voltors li rosegaven el fetge, amb una tècnica | igual | a la de l'àguila que ataca el de Prometeu. Vet aquí una entranya que no | qüestió aclaparadorament majoritària. Tots dos camps, d'una mentalitat | igual | , amb una exactitud matemàtica, però antagònics sense reconciliació | goig. Però per què et mous tant, avui? Si és com cada dia, exactament | igual | que cada dia. Et neguiteges pel que parlen i disputen aquests senyors? I | també assegurava que no se m'escapa mai el qui he agafat, el presoner, | igual | a una arna, en una meva closa mà. Hi ha dues exclusions, per a la meva | , Sileta? Que et faig por? —No... —Com està el teu pare? —Segueix | igual | . I callà, encara més encesa de galtes. —I Candiet? —No hi és; vindrà | menys possible, s'avingué que les relacions amb la seva dona continuessin | igual | aparentment, però que cadascú faria vida independent de l'altre. | més —li havia fet gairebé de pare—, i ell li ho pagava amb un amor | igual | . Per a veure contenta la seva fillola no hi havia sacrifici a què Manuel | tot allò que feia de l'estança com un petit altar familiar. "Tot està | igual | —li digué—. A vegades agafo el violí, i ja em sembla que la sento acostar- | fred a l'ànima, i àdhuc tinc por del soroll dels meus passos. Tot està | igual | : la tauleta coberta amb les petites galindaines amades per ella; el seu | sentí la veu de la mare que cridava Mila. Ell la mirà: —Mila... —M'és | igual | —li digué ella, mirant-lo—; tot m'és igual. No em mouria d'aquí | —Mila... —M'és igual —li digué ella, mirant-lo—; tot m'és | igual | . No em mouria d'aquí. Ell la tornà a estrènyer, amb més força que abans, | quelcom que sotraguegés amb una emoció de perills la vida monòtona i | igual | de Santa Maria. Així, en una riuada, en una sortida del barranc, un | Costa era lluny; no podia, per tant, acudir a la seva agonia; però era | igual | : ara estava moltes hores amb ell; aquesta nit l'havia tornat a trobar en | dormir. —El mateix m'ha passat a mi; em recordava d'una altra desgràcia | igual | que succeí quan jo era joveneta... Callaren. Ni l'una ni l'altra a penes | donats! Mira que anar veure un home a casa seva! On s'ha vist una cosa | igual | ? Al meu temps... No lluny d'allí un grup de dones parlaven també de Mila. | hauríeu dit que era sempre la mateixa cançó, cantada amb els sons, sempre | iguals | , que des d'un recó quatre músics cansats, de cares gastades i groguenques | , de l'aigua blava i dels besos d'ell, "més dolços que la mel". Sempre | igual | , amb mecànica entonació, com podia parlar de la pluja d'antany o dels | encara més, perquè veié que les coses, a l'ànima de Mila, persistien | igual | , que Mila no es guaria ni es guariria. I, no obstant, fou ell, amb les | que Anselma s'esvera; aleshores la crida baix, amb temor. Mila continua | igual | , sense sentir-la, i ella ha de tornar-la a cridar i àdhuc a voltes tocar | resà molt a Déu, i a la fi es sentí tranquil·la. Ell, el seu pare, estava | igual | : cada dia més cec davant del progressiu decandiment de la seva filla, | coses no tenien ja remei? L'havia guiat tal vegada el remordiment? Era | igual | ; el que és cert era que l'havia vista, i que el punyent record d'ella no | les vèrtebres, com si el coll anés a trencar-se-li. Però ella continuava | igual | , sense una paraula, sense una queixa. Ell embogia, i sense adonar-se del | Mila. Però ara em preocupa." "No era culpa teva, pare. Però jo t'estimo | igual | ; t'estimo com sempre t'he estimat, i en la meva ànima no hi ha envers teu | dintre del seu vestit nou, destenyit, i murmurà per a ell mateix: "Res: | igual | que la pols de les eres; semblants a l'herba dels prats." I s'eixugà una | il·lustres; el robatori, no. Ni el robatori, ni d'altres comportaments d' | igual | nivell. A l'hora de la pietat, les propensions no varien. Oberg i Knochen | polèmiques, és de cara a un altre poble fort i constituït, en un tuteig d' | igual | a igual: les guerres internacionals del XVI, del XVII i | és de cara a un altre poble fort i constituït, en un tuteig d'igual a | igual | : les guerres internacionals del XVI, del XVII i del | d'un anacronisme notori suposar que l'actitud "literària" d'Horaci era | igual | a la d'un Víctor Hugo, la d'un Kafka similar a la d'un goliard o un | perquè són conductes antisocials. Antisocials o antieconòmiques: és | igual | . I són antisocials, no respecte a aquesta o a l'altra forma històrica de | El color de les finestres il·luminades als pisos baixos era gairebé | igual | que el reflex ardent de la posta als vidres alts. He visitat un pres. Al | aferra el portamonedes amb uns dàtils que envejaria un cavador. —Tots són | iguals | , ara —es queixa el de la veu efeminada—. No els haurien de deixar arribar | Sabeu molt bé de què parlo. Tots vosaltres penseu o feu veure que penseu | igual | , esteu condicionats. I ella era diferent, no... —Ordre! —crida la tercera | a comentar, encara despectiu: —Ho són totes, de rares. No n'hi ha dues d' | iguals | . —Sabeu perfectament que em refereixo a queixades excessivament massisses | el xicot. —L'administrador ha tocat el dos —diu ell. —El porc! Sempre fan | igual | , crec! El vell s'escura la gorja, impressionat per la vehemència del seu | un pou. —Sense papers no ho pot fer —replica el cap amb la seva veu | igual | , uniforme i monòtona. —És un pou de casa. —Ni de casa. Ens l'hem | és fàcil adonar-se del pas d'un any a l'altre, aquí els dies són molt | iguals | , sempre la mateixa feina, una mica monòtona, si voleu... El temps passa | permet d'entreveure la depressió fina que les separa en dos hemisferis | iguals | , la cintura i les anques que la posició asseguda desdibuixen i aplanen | sobtadament la noia en veu alta. —Us sentirà... —No, que dorm. I m'és | igual | , ben mirat. L'havíeu d'haver dut a la saleta. —Per què? —s'admira | abans de seure amb mitja anca. —És clar que no hi poden fer res. Tot és | igual | , al cap i a la fi. —Certament —diu—. Sembla mentida que després de dormir | perdien la noció del límit i s'hi barrejaven. Per a tots sonava amb | igual | carícia la "Creació" de Haydn a l'acadèmia organitzada pels | i la del propi Jeroni, quan deixava que el temps passés per sobre d'ell | igual | i benèfic com el vent xop de l'olor de resina. I deixava que el seu | de més edat que jo, eren per a mi com germans grans, i ells em tractaven | igual | que un germà petit, amb alguna cosa alhora de fraternal i de protector. | ell m'acollia en silenci; deixava que me li assegués a la vora i romania | igual | , sense moure's, sense dir-me res, sense tan sols mirar-me, i sense | També en el treball, en qüestions d'interessos, se sabia comportar | igual | , i era ell qui ho portava tot i feia prosperar la casa amb la força del | ferm i segur. Així la saludava en arribar: —Què hi ha, dona? —Sempre fas | igual | ; sempre arribes a tal i quina hora. Tens ganes de fer-me patir. Ell | torre de la Carrova; era una alta mola, d'estil àrab, que amb una altra d' | igual | , construïda a l'altra banda del riu, també a l'altura, servia de talaia | a poc a poc. Damunt del mocador amarat, inhàbilment, i calmós alhora, | igual | que els borratxos o els idiotes; s'aturava, es posava les seves dues mans | era la seva mare, i també ella, la Pigadeta, la pagava amb un amor | igual | . La Pigadeta era treballadora i diligent. Ella sola tenia cura de | a cloure's a l'entorn del seu cos. I les paraules assajades: —M'és | igual | d'on venguis. T'estim. No em deixis—, repetides milions de vegades durant | i sabó fluix. I sa roba ho agraeix, segons com la renten, perquè no és | igual | rentar un llençol de fil que un pedaç de fregar o un vestit ple de randes |
|