×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb igualar |
Freqüència total: 956 |
CTILC1 |
la bèstia s'empassa la samuga. La doble acció de fer i desfer així | igualada | , el treball de l'estrany artesà esdevé inútil. Són unes imatges d'espant | mà. —Encara més —va dir-li també ell commogut—: fins que el teu amor | iguali | el meu. —Que feliç em fas sentint-te així, Déu meu! No sé... a | , el meu amor? Ella tornà a mirar-lo. —Ni encara així el teu amor no | igualaria | el que jo sento per tu. Ho digué tremolosa, mirant-lo als ulls, ferma i | llàstima de mirar; la feia, sobretot, quan hom la veia esforçar-se per | igualar | les altres, perquè no l'acomiadessin: se li notava la fatiga i semblava a | tenia devuit anys, sinó més, una trentena, perquè a devuit sa joventut | iguala | lletges amb maques... A sa trentena ja és diferent, no es pensi; ses | Barcelona. Les grans cases de modes i les marques d'automòbils ho havien | igualat | tot. Pilar Romaní es feia creus que una dona que ningú no sabia d'on | és que els homes poden ésser sincers—, que en trobéssim un altre que l' | igualés | en intensitat. És el moment en el qual un xicot verge venç la por que | navili? Oh mar deserta i sense esteles, que les muntanyes i els abismes | iguales | , sota l'aigua obscura, com mon amor i ma impotència! Escena III | volent senyorejar els qui no excel·lia, confiava | igualar | l'alta Potència, posada enfront; ambiciós designi | i mana què serà just: més bé com més s'allunyi de qui | igualem | per la raó, i la força féu suprem sobre iguals. Camps | si sóc el mateix que era, si jo ho sóc tot, per bé que no l' | iguali | d'ençà que el llamp li ha dat més força? Lliures aquí | ell passava sortint d'Egipte, amb única escomesa va | igualar | els déus belants i els primogènits. Belial ve per fi: esperit | dels altres dos, iguals a mi en desgràcia, (pugui | igualar | -los semblantment en glòria!) aquells dos cecs, Meònides i | que no et pogué ensenyar que no hi ha angoixes per a | igualar | la còlera infinita, provocada. ¿Véns sol? ¿No t'acompanya | les gestes més il·lustres per tal de posar a prova el que ens | iguala | : llavors veuràs si és per mitjà de súpliques que | batre'l, i, humiliat el seu orgull, perduda la fe d' | igualar | Déu per la potència. Però es guarí aviat la seva nafra; | la sola pica d'Eina forma una torre de cristall. No hi ha monument que la | iguali | . No hi ha rei del món que imagini un palau tan senyorívol. L'aire mateix | més eficients del nord. A moltes illes, les produccions natives són quasi | igualades | , o àdhuc sobrepassades, per les naturalitzades; i si les natives no han | "burgesos" de València se senten més forts. La ciutat, d'altra banda, s' | igualava | —o superava— en població a les de Saragossa i Barcelona. El | amb aquella elegància pròpia i peculiar del gòtic, que no ha sigut | igualada | , per cap més istil, es varen ocupar de qüestions filosòfiques sense | i entendre d'una vegada per a sempre que cap ciència la pot superar ni | igualar | en aquesta condició perquè donat l'objecte de la Sumpèctica, la | literatura índica i d'altres i altres que avui no solament no han sigut | igualades | sinó que les que es produeixen no els hi arriben ni als genolls i en | en canvi al segle XVIII i XIX, que artísticament no van | igualar | l'art antic ni molt menys, hi va haver o més ben dit va començar un | i la lògica immanent de la vida humana, cercant el mitjà que ens acosti a | igualar | , en ella, la fi al principi, la conclusió al postulat, la satisfacció a | és una operació constant en tot l'art occidental, per al qual la falsedat | iguala | la veritat, no per agnosticisme o duplicitat poètica, sinó perquè el que | damunt l'espatlla. En la bellesa del rostre, mai cap donzella no se li és | igualada | . Era la resplendor d'un somni d'opi, una visió aeria i robadora de | tendeix sempre a fondre les seves parts les unes dins les altres, a | igualar | el flux del pensament; progressa, sens dubte, segons un esdevenir en | ambigua, ja que la prosa alhora ha d'arribar fins al vers i passar-lo, | igualar | -lo i absorbir-lo. A l'últim, la distribució molt particular de les | és aquesta: la certesa de posseir una llengua viva. La impaciència d' | igualar | -la amb les altres que són, sense tradició interrompuda i normalment, | entès que el llevat queda fos en el pa) ens aconsellaria una resposta que | igualés | el lema de Mme. Leseur: —Tot esperit que s'enlaira, enlaira el món. | que mai el món no ha conegut millor i no hi ha altra mena d'homes que ens | iguali | ." A ningú no desplau que el tinguin per cosa de bo, i l'ajust s'anà | llunyanes i extraordinàries—, un anglès —limitacions convingudes per | igualar | amb el peix les condicions de la lluita— i un francès —activitat fingida | que sigui capaç envers ells de la menor feblesa. Corneille no pot ésser | igualat | en els indrets on excel·leix. Té aleshores un caràcter original i | un poc contrapesada per la peneta que hom té de veure'l damunt nostre o | igualant | -se a nosaltres. Així hom concorda malament amb si mateix, car hom vol | dogmàticament coses ben noves, però als seus ulls sense rèplica. Cidias s' | iguala | a Llucià i a Sèneca, es posa damunt de Plató, de Virgili i de Teòcrit i | fundada en 1808, sota la direcció d'En Santpons, amb l'objecte d' | igualar | "els avantatges que la indústria estrangera tenia damunt la catalana, a | alzinots llevessin truites i llonguets i les esqueieres ragessin vi, s' | igualarien | poc o molt les condicions de lluita entre el caçador i la perdiu. En | dels ocells, i com ens enganyem nosaltres quan ens pensem que ningú pot | igualar | -nos en els sentits i facultats que tenim per a conèixer les coses. | sóc vingut i més em plau d'escoltar i d'aprendre entre vosaltres que no d' | igualar | -me de puntetes i amb vestit manllevat al vostre seny i a la vostra | del seu poble. I aquest dret, sota l'advocació dels antics és el que ens | iguala | i el que m'assegura de no desmerèixer entre professionals de l'estudi | instruments de treball se li tornen obra ben feta. En ell, guanyar | iguala | merèixer. I això és la plenitud i és també la immortalitat. Només el | de consciència. La meva voluntat és infinita i si la puixança de l'home | igualés | la seva voluntat l'home seria Déu. La facultat que en mi apeteix, anhela | cosa de la nostra invenció, que, per meravellosa que sia, jamai haurà d' | igualar | l'autèntica esplendor de les belleses naturals?" La veritat en la copia | per mines i per caves subterrànies, els seus bastiments creixin fins a | igualar | les més altes ciutadelles; cap màquina, però, no podrà trobar-se que | inexorable, car no s'eleva gaire al damunt d'aquell al qual irritant-se s' | iguala | ; però si concedeix la vida, si concedeix la dignitat als que àdhuc amb | que les ombres fugen, gira, mon amat, | iguala | 't a la daina, o al cabridó de les cérvoles, dalt als | escolten: deix que oigui ta veu! —Fuig, mon amat! | Iguala | 't a la daina o als cabridons dels cérvols a les | individualitzant de classe. Això serà el dia que l'espiritualitat ens | iguali | en el nostre conreu (en la cultura); el dia que vosaltres comprengueu | que les fonts lluminoses, per més que s'hi esforcin, no arriben a | igualar | . Els colors no són innocents. O, en el moment que deixen d'ésser | ofrena, garfida pels seus unglots de presa. L'instint de conservació | iguala | les responsabilitats, però l'egoisme de l'home les exigeix a les bèsties |
|