Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

fonamental. Se m'escapen les causes últimes del meu odi, d'altra banda	il·lògic	, quan entenc que el meu complex parent, en fingir que patrocina una boda
coses estranyes, sí, i són diferents de nosaltres, però no tot és tan	il·lògic	. Ell mou el cap amb tristesa. —Fa molts anys que vius aquí, entre ells. No
qualsevol, així que es vesteix aquelles robes interiors dels homes,	il·lògiques	, grotesques, que ells reben innocentment de mans de les dones i els les
la Renaixença mallorquina no s'empescaria aquesta càrrega educacional, un	il·lògic	esperit classista duria aquells poetes de ginesta d'or a imposar-se com a
de facultats i la Constitució catalana pròpiament dita. Això, que no era	il·lògic	en el règim unitari de la Monarquia, seria absurd en el règim federalista
"no-figurativa". Però el camí que de fet ha estat emprès no era pas	il·lògic	i són molts els qui l'han seguida tendencialment o de ple. Això justifica
perfectament que així la seva vida seguís aquells viaranys aparentment	il·lògics	, no decebent-se en cada nova caiguda. Què sabia ell de la seva vida, si no
Hauria volgut saber a què obeïa i de què curava aquella mort tan	il·lògica	i cruel en un toll d'aigua putrefacta. I solia endur-se'n de casa un pot
creixent. —Sí —respongué Joan Antoni— és una angoixa incomprensible,	il·lògica	. —Tots ho sentíem que una certa angoixa t'acorava —digué Saumell—. I no
il·lació, il·legal, il·legible, il·legítim, il·lés, il·lícit, il·limitat,	il·lògic	, il·luminar, il·lusió, il·lustre, imbecil·litat, impel·lir, instal·lar,
i el bacavés, tan separades pel castellà, fa impossible i	il·lògic	pensar que aquesta llengua haja pogut perdre la f des del
tractat apologètic la crítica expressa que es mereix aquesta actitud tan	il·lògica	com obstinada, de moment, per refutar-la, basta exposar la contrària, la
ininterromput, inútil, incòmode, indigne, infidel, inhumà, injust,	il·lògic	, immòbil, innoble, imparell, imprecís, irregular, insospitat, intranquil,
cap al Nord; el sil·logisme: jo dubto, doncs existeixo, és el més	il·lògic	que es pot concebre; el lògic és: jo dubto, doncs ignoro. Els
Hom podria dir que Bartra construeix en aquest poema tot un gran edifici	il·lògic	pel fet que el poeta fa néixer quelcom —la vida— de la mort, és a dir,
camí amunt, tota aquesta construcció s'esfondra i el paisatge es torna	il·lògic	. En uns turons pelats de vegetació veieu una palmera al cim, com si hi
qual hom constata la revolta del poeta en enfrontar-se amb una naturalesa	il·lògica	per a ell. © © © © © © Cal remarcar que aquesta il·lògica de la
totes d'un tocar de peus a terra. Hem dit que la naturalesa és sovint	il·lògica	, però a vegades som nosaltres que li donem una interpretació il·lògica.
il·lògica, però a vegades som nosaltres que li donem una interpretació	il·lògica	. Prop de la platja, damunt de les ones, planava un ocell,
per fer entendre a l'Hipòlit que aquell passat ja és inútil, com un somni	il·lògic	. Però ell vol entossudir-se a oposar com a reactiu, contra l'evidència
inmediat al fet que determina'l moment de sa instauració? Altre cosa fora	ilògic	i contra la raó natural, perquè a esperar més, ja no fóra el fet indicat,
que molt rarament succeeix, no creiem que aquesta desvalorització fos	il·lógica	. Seria la menys vàlua corresponent a la insuficiència d'expressió, sempre
són gairebé sempre amb prima o per sobre la par, per la raó de que seria	il·lògic	que els nous membres poguessin entrar sense demanar-los-hi un aport
reserva constituïda per beneficis futurs. Doncs a aquest resultat	il·lògic	ens portaria el procedir a una emissió per dessota la par. Demés, les
vindrien obligades a fer una nova emissió. Alguns autors consideren	il·lògica	l'amortització de les obligacions pel mitjà dels beneficis, doncs diuen
no siguin suficients per a cobrir-les." De bon entuvi sembla	il·lògic	exigir l'amortització d'un valor actiu quan els resultats de l'explotació
volgut abaltir. La presó és una mena de ciutat morta, freda, per als	il·lògics	. Les reixes, els polls, les xinxes, els escarcellers, la fam, el fred, el
de costat. Finalment, les ciències afins queden separades per el rigor	ilògic	de l'ordre alfabètic. És per això que l'ideal d'una biblioteca consisteix
que satisfaci a un especialista. Tota pauta té quelcom d'arbitrari i	ilògic	, però això no és obstacle a sa utilitat. Lo essencial és adoptar un
cosa la intel·ligència ha de sotmetre's, tant si és lògica com si sembla	il·lògica	, la veritat, és que així ho enteníem i així s'havia entès sempre; i ell,
contemporanis més influents, pensen que una actitud de fe no és sols	il·lògica	, sinó vergonyosa. La fe en un dogma religiós pel qual no hi ha prova
hi ha, en nosaltres, una pretensió injustificable, una natural, però	il·lògica	inclinació a afirmar la realitat com a independent de l'esperit. Balmes
una incredulitat desimbolta, la qual hom explica com una derivació, gens	il·lògica	, dintre del procés de la literatura polèmico-apologètica. El
els idiomes les civilitzacións i les rasses autóctones. Com son també	il·lógics	o insincers en ses campanyes i sa hostilitat anticatalanista, els qui
triomf de la vida irreteniblement, irreductiblement frívola i ombrívola,	ilògica	meravella, —però, magnificament formosa, xerrairota, embriagant,
semblants, en pro de la cultura parlada, ha creat aquest desvinculament	il·lògic	, aquest divorci estèril entre la paraula escrita i la paraula dita,
de la /e\ i de la /i\ el sò de la /j\ es tan	ilògic	com puga ser-ho el que la /c\ davant també de /e\ o
a l'evolució d'una llengua. Un raciocini o un sistema d'idees és lògic o	il·lògic	, però mai no ho és la forma en la qual són aquestes idees expressades. Ço
cal que sia per això sense afecte; ni tampoc ço que és afectiu ha d'ésser	ilògic	. Un estat d'ànim sense afecte, o un d'afectivament indiferent en absolut,
banda a l'altra, sentint desvetllàrseli en el fons de son ésser una por	ilògica	, folla, que l'havía martiritzada molt quan era petita. Tantost la
denotar l'indret envers el qual té lloc un moviment i troben incorrecta i	il·lògica	una frase com Pujar en aquella ermita. Els castellanismes
que no convenç. I els assumptes no han de compondre's mai de parts	il·lògiques	, ans en tot el possible no han de contenir res d'il·lògic i, si no, ha d'
mai de parts il·lògiques, ans en tot el possible no han de contenir res d'	il·lògic	i, si no, ha d'ésser fóra de la faula, (com la ignorància d'Edip sobre
necessari entre Església i Estat en allò que sigui de fur mixt, i que és	il·lògic	i àdhuc contradictori amb si mateix, si no es fonamenta en la mútua i
fets bàsics per traure les conseqüències més raonables —sense ignorar l'	il·lògic	aparent de la història—, tot l'altre importa poc que siga llegendari amb
més que nosaltres és perquè ens ho han arrabassat— encara que molt	il·lògica	és esbalaïdorament penetrant, per tal com descarrega la responsabilitat
de la lògica és simplement que no podem dir com contemplaríem un món	il·lògic	. I tot just com la validesa d'una proposició analítica és independent de
raons històrico-geogràfiques, dins tots els Països Catalans, no sembla	il·lògic	d'imaginar una escala semblant, aplicada ara a una sola zona del domini
"No sé res"). A vegades hom diu que aquestes oracions són	il·lògiques	per la raó que "no sé no res" (I don't know nothing)
Aquestes llengües poden ser estranyes a l'anglès, però no són	il·lògiques	pel fet d'usar dues partícules per construir una oració negativa. En

Pàgina 1 (de 4)

50 següents