Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

existencia llegítima, i, per tant, no són vocables, o bé la licitut o	il·licitut	no consisteix en els vocables sinó en l'ús que d'ells es faci. Hi ha
de mantenir aquesta relació d'inferioritat pel fet que les raons d'	il·licitud	civil i d'il·licitud penal no són sinó dos aspectes d'una sola idea: la
relació d'inferioritat pel fet que les raons d'il·licitud civil i d'	il·licitud	penal no són sinó dos aspectes d'una sola idea: la d'il·licitud en
civil i d'il·licitud penal no són sinó dos aspectes d'una sola idea: la d'	il·licitud	en general, o conducta contrària al Dret. En el capítol següent veurem
a les fonts de les obligacions. Després considerarem com els conceptes d'	il·licitud	civil i penal s'interfereixen contínuament en la Història del Dret
aquest punt, la distinció que Binding intentà de fer entre el concepte	il·licitud	o antijuridicitat i el de delicte atribuint el caràcter
coactivament. Tot acte contrari al Dret és un acte il·lícit. La	il·licitud	és única, car la distinció entre il·licitud civil i penal és, en
Dret és un acte il·lícit. La il·licitud és única, car la distinció entre	il·licitud	civil i penal és, en definitiva, una distinció de tipus adjectiu i no
teories formulades per a explicar els trets diferencials entre una	il·licitud	i l'altra. Federico Castejón ha resumit en una de les seves obres les
teories poden classificar-se, segons els trets característics d'ambdues	il·licituds	, de la següent manera: a) per la direcció volitiva del seu
en l'un i en l'altre dret (Saleilles, Eltzbacher i Ferrer-Sama). La	il·licitud	civil i la penal es diferencien d'una forma externa, ja que una tal
la valoració que hom atorga a l'acte. Les lleis civils que regulen la	il·licitud	civil, en ponderar la natura dels actes contraris al Dret consideren amb
bàsicament als factors psíquics i volitius. Cal afegir, però, que la	il·licitud	, en el Dret civil, és quelcom d'excepcional; en canvi, en el Dret penal
il·lícit és la clau de volta de tota l'ordenació. La diferència entre la	il·licitud	civil i la penal és, per tant, una diferència en la forma de valorar la
és a dir, la dels actes que violen l'ordenament jurídic. III Les	il·licituds	penal i civil en la història del dret criminal Quan hom pretén de posar
pretén de posar de manifest les relacions existents entre els conceptes d'	il·licitud	civil i criminal hem de recórrer forçosament a les dades que ens ofereix
Dret justinianeu, el reconeixement, per part del legislador, d'un tipus d'	il·licitud	que dóna lloc a una pretensió invocada per la víctima d'ella i no pel
del poder públic, ja que no es tracta de reprimir l'altra classe d'	il·licitud	constituïda pels actes que representen un perill per a la tranquil·litat
causa de la influència benefactora dels canonistes, va arrelant la idea d'	il·licitud	fonamentada, no pas en una valoració objectiva del fet, per les
des del nostre punt de vista és la seva concepció unitària de les	il·licituds	civil i penal. En el vol. III del seu tractat, en què ofereix
terreny teòric, la doctrina de la correspondència íntima dels conceptes d'	il·licitud	civil i penal que no tots els autors del seu temps discerniren, influïts
a l'individu agreujat. La identitat substancial dels conceptes d'	il·licitud	civil i penal que es desprèn de la doctrina jurídica anglesa prové sens
anglès, es palesa en la inexistència de definicions legals de les idees d'	il·licitud	civil i penal. Per més que cerquem en les fonts de Dret escrit
que hem fet més amunt, que en el sistema anglès, entre els conceptes d'	il·licitud	civil i il·licitud penal no existeix cap diferència intrínseca, sinó
amunt, que en el sistema anglès, entre els conceptes d'il·licitud civil i	il·licitud	penal no existeix cap diferència intrínseca, sinó processal, per part
tant si llur acord és portat a terme com si no; però com que la	il·licitud	pot ésser sancionada pel Dret penal o pel Dret civil, hom comprendrà
Dret penal o pel Dret civil, hom comprendrà fàcilment que la natura de la	il·licitud	també és un criteri per a distingir quines
confosos. El Bell, doncs, pot servir per a dur-nos al Bé. La raó d'	il·licitud	del cas invers no solament no existeix aquí, sinó que es trasmuda en
ara com abans —malgrat que hi hagi qui erròniament afirmi el contrari— la	il·licitud	d'aquest acte, perquè és essencialment desordenat, i, per tant, sempre
Si no fos així, no s'explicarien les declaracions segures de licitud o d'	il·licitud	de certes accions, de pecat mortal, venial, etc.. Aquells autors tenien
doncs, han estat cridats a pronunciar-se sobre la licitud o la	il·licitud	del seu ús des del punt de vista moral. Sobre la base dels arguments
d'una causa— de l'ús dels medicaments esmentats, no prova l'absoluta	il·licitud	de l'ús mateix". En efecte, distingeix entre una esterilització
occidental ha creat, per primera vegada, un estat de consciència de la	il·licitud	del costum, fins ara sancionat per la tradició. A Mèxic, la
d'aquelles aspiracions va lligada, en primer terme, amb la licitud o	il·licitud	dels anomenats colgats i capficats. Consisteix el colgat en fer un clot
més; tu, qui en copa d'or begueres les luxuries torbadores de totes les	ilicituts	; tu, qui aixecares la fals sobre'l cap del teu fill; vosaltres, els
els bastiments eren alçats sense cap indici de reserva, menys encara d'	il·licitud	... A causa d'això, l'agrònom, es disposà a acomplir els seus deures,
ells i els seus veïns que molt aviat tots van oblidar, o tolerar, la	il·licitud	de la seva relació. Discutint aquesta qüestió amb els seus amics
un obstacle perquè una política sigui bona, o fins i tot perquè la seva	il·licitud	moral no sigui un escàndol per ningú. A partir d'un cert grau, sí ho
ha de respondre per l'acte il·lícit, i patir les conseqüències d'aquesta	il·licitud	, és l'estat com a persona jurídica subjecta a tal obligació i no