Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
il·luminar V 3353 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb il·luminar Freqüència total:  3353 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

dels noms dels fills de Gea, excepte Pontos, l'abisme del mar, i Uranos, il·luminat per les estrelles. Gea, que, per la seva intrínseca naturalesa, no es
amb els meus encanteris. Asseguda en l'ombra, només el seu record m'il·luminarà. Llops, porcs, homes? Eh, tant se val! Tan sols en aquell hàbil i enginyós
descobrí la figura arraulida a l'ombra del portal i aixecà el fanal per il·luminar-la. Se li acostà ple d'astorament. Ella li suplicà que li portés quelcom
es produïren lluites pels carrers; de nit, la flama roja de les torxes il·luminava escenes d'horror i de follia; s'oïren crits d'angoixa i de terror, plors
del rostre sense color, o potser el somriure que de tant en tant l'il·luminava com un raig de sol tardoral. Tino Costa romangué plantat a un costat de
pel carrer, hi havia presenciat violentes disputes en què de les cares il·luminades per la llum dels gresols s'esborrava tot vestigi d'humanitat; les boques
I enmig de tot, el petit grup de les víctimes: tot apagat, silenciós, il·luminat per aquella llum irreal. Però amb quina tremenda eloqüència cridava tot!
impossible arribar-hi, s'adona del seu error i es gira, i la veu encara, il·luminada per un sol tranquil, amb tots els records més bells, com una promesa de
els acompanyés a sopar, de manera que enguany la casa semblaria tota il·luminada per la presència del fill i per la seva companyia. Maria Àgueda, amb
les petjades de la filla a l'escala, la mirada en el rostre dolorós se li il·luminava, i a vegades era tanta la seva alegria en veure-la aparèixer, que àdhuc
al balcó i mirà la nit. Un llampec esquinçà l'espessa massa d'ombres i il·luminà el carrer i els edificis del davant amb fugaç i vívida resplendor. Passà
taula, més cap al centre. La llum de la que hi havia sobre la calaixera l'il·luminava gairebé de ple. Mila s'esglaià de veure'l tan canviat, tan pàl·lid i amb
qualsevol —una de tantes— que cada nit es presentava sobre un entarimat, il·luminada per ciris posats en canelobres i cantava cada nit noves cançons: hauríeu
concurrents. Els ulls brillaven aleshores en l'obscuritat; les cares, il·luminades pel reflex dels llums, adquirien expressions bestials; les boques
llumeneta de la llàntia d'oli, que, col·locada en un repeu de la paret, il·luminava tota la nit el passadís. Ella es deturà i se l'apartà de la vora amb la
Fou aleshores quan la veié per primera vegada. La claror del ciri la il·luminà de perfil per un moment, i Tino Costa s'esglaià, es sentí envaït de cop
La llum que entrava per la finestra venia a morir de pla sobre la taula i il·luminava la figura amb pàl·lida claror. sant Francesc estava allí davant seu, tal
podia haver anat, on seria. Aquella nit Mila li resà molt a Déu perquè la il·luminés en la tremenda confusió en la qual la revelació del padrí l'havia
la fi, amb tota claredat, que sense ell Mila no pot viure. "Potser Déu l'il·luminarà." En aquest cas, es diu ella, cavalcant en el seu pensament, en aquest
tortures, es pregunta on deurà ésser, i resa a Déu novament perquè la il·lumini i perquè li doni forces per a tot. En el fons d'ella, Mila sap ja que ha
Un bocí de lluna remunta l'horitzó, frega gairebé el proper turó i il·lumina un pi decantat sobre el buit, però amb la copa aixecada, la silueta del
de llançar-s'hi! Llavors, allà al fons, la presència d'ell esperant-la ho il·luminava tot davant dels seus passos: convertia el camí en una mena de pont
cor aquell matí de la seva partença, malgrat la dolça esperança que li il·luminava l'ànima, no l'havia ja de trobar. Era una nit tempestuosa. La diligència,
de no sabia quina nit —sempre la veuria així— en aquella cova immunda, il·luminada per l'única llum d'una espelma gairebé consumida, com en un nínxol de
en una espessa i llòbrega tenebra fora d'aquella resplendor remota que il·luminava els turons al fons de la vall. Ell es trobava a la vora d'un riu; a
al lluny, s'encenien de temps en temps reflexos rogencs en els núvols, il·luminant amb resplendor fugaç un paisatge tètric: l'aigua del riu aixecava un
llit, anorreada per l'espant, no hi hauria pensat tal vegada. Déu no la il·luminà en aquell instant. Abans de pensar-ho, arrupida dins el seu llitet,
justícia? Va semblar-li com si, de sobte, una viva i fugaç resplendor il·luminés al seu davant l'abisme de les ànimes; la resplendor s'esvaí... "I
en l'oblit més irremeiable? Altrament, la història d'avui solament s'il·lumina des de la perspectiva de l'ahir... Sí. Tot això és veritat. Però no tota
més tard neu sola. Però tot d'una la gran tremolor blanca s'aclareix, s'il·lumina. "És llum de neu" —dèiem—. No. Era que tornava a sortir el sol
guerra llarga. Quan torno a casa fa una nit molt serena. La celístia ens il·lumina el camí. Avui Palau-Fabre m'ha llegit bells poemes. 7
del firmament de l'orella, com deia Rilke. Ara, a mitja tarda. el sol il·lumina, davant la finestra, el cim del teix i de l'àlber, allarga l'ombra de la
tornat feia una nit clara, callada. Algun grill, només. La lluna creixent il·luminava els boscos. 19 juliol. Un any de guerra! Aquesta nit ha
Fa una nit quieta, amb núvols, però hi traspua el clar de lluna, que il·lumina el camí. 21 setembre. Al matí fa un ruixat, però aviat
aquelles meravelloses impressions de Proust sobre els carrers de París il·luminats per la lluna durant la guerra. Hi ha uns minuts de repòs, però torna
com munyien les vaques. L'estable era tebi, i la llum crua de l'acetilè il·luminava les grans còrpores de les bèsties, que remugaven lentament.
tot, uns villancets que ha cantat una cuinera aragonesa. Un llumet d'oli il·luminava la cova de suro: la molsa semblava irreal, entre llum submarina.
decau de nou, baixa ara més que de primer i el quiròfan resta només il·luminat pels cucs resplendents que els cirurgians duen lligats al front. Un altre
c.c.. Preu: 252." Deu ser el darrer, perquè ara el quiròfan s'il·lumina violentament, alhora que el ventilador deixa escapar uns gemecs sords i a
, amb el cap, amb la veu: —Sí... sí... sí... La cara se li il·lumina amb un somrís radiant, i ell observa que desplaça els ulls per mirar-lo
més enllà d'un reduït vestíbul que es prolonga en un corredor fosc que s'il·lumina cap al final, torna a fitar la cara subtil. —M'he equivocat, oi? —No
una mica i aleshores sent el clic d'una porta que s'obre. Immediatament s'il·lumina un petit ascensoret on tot just deuen cabre tres persones ben
i agafar-lo pel braç. —Vine. S'orienta fàcilment cap a l'ascensoret que s'il·lumina quan l'obre. Hi deuen haver baixat els homes que cobrien les fosses, i
de gimnàstica sueca; gairebé tots duen ulleres. Penetren en una entrada il·luminada per un ciri llarg que crema al capdamunt de la barana que mena al pis de
l'esguard escrutador del caporal que ha tornat a tancar la porta i els il·lumina incòmodament amb el feix de la seva llanterna. Darrera la zona d'ombra se
quatre, la fa lliscar cap una banda, penetra en la fosca que aleshores s'il·lumina, com un ascensor, i es troba davant un mirall a la dreta del qual veu un
corredor que s'allarga en direcció a la residència, davallen les escales il·luminades pel ciri que multiplica llur contingent, surten al pati buit on llurs
després l'en allunya de nou. I aleshores, inesperadament, veu l'entrada il·luminada pel ciri. S'hi endinsa, ràpid i furtiu, mirant a banda i banda, corre cap
—Bé... —cedeix la dona de mala gana. El deixa penetrar en un vestíbul que il·lumina una finestra interior i després el precedeix al llarg d'un corredor, cap
un corredor fosc que tot d'una, sota els dits anònims d'un dels homes, s'il·lumina en una doble renglera de bombetes que pengen, nues i protegides per

  Pàgina 1 (de 68) 50 següents »