Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

dels noms dels fills de Gea, excepte Pontos, l'abisme del mar, i Uranos,	il·luminat	per les estrelles. Gea, que, per la seva intrínseca naturalesa, no es
amb els meus encanteris. Asseguda en l'ombra, només el seu record m'	il·luminarà	. Llops, porcs, homes? Eh, tant se val! Tan sols en aquell hàbil i enginyós
descobrí la figura arraulida a l'ombra del portal i aixecà el fanal per	il·luminar	-la. Se li acostà ple d'astorament. Ella li suplicà que li portés quelcom
es produïren lluites pels carrers; de nit, la flama roja de les torxes	il·luminava	escenes d'horror i de follia; s'oïren crits d'angoixa i de terror, plors
del rostre sense color, o potser el somriure que de tant en tant l'	il·luminava	com un raig de sol tardoral. Tino Costa romangué plantat a un costat de
pel carrer, hi havia presenciat violentes disputes en què de les cares	il·luminades	per la llum dels gresols s'esborrava tot vestigi d'humanitat; les boques
I enmig de tot, el petit grup de les víctimes: tot apagat, silenciós,	il·luminat	per aquella llum irreal. Però amb quina tremenda eloqüència cridava tot!
impossible arribar-hi, s'adona del seu error i es gira, i la veu encara,	il·luminada	per un sol tranquil, amb tots els records més bells, com una promesa de
els acompanyés a sopar, de manera que enguany la casa semblaria tota	il·luminada	per la presència del fill i per la seva companyia. Maria Àgueda, amb
les petjades de la filla a l'escala, la mirada en el rostre dolorós se li	il·luminava	, i a vegades era tanta la seva alegria en veure-la aparèixer, que àdhuc
al balcó i mirà la nit. Un llampec esquinçà l'espessa massa d'ombres i	il·luminà	el carrer i els edificis del davant amb fugaç i vívida resplendor. Passà
taula, més cap al centre. La llum de la que hi havia sobre la calaixera l'	il·luminava	gairebé de ple. Mila s'esglaià de veure'l tan canviat, tan pàl·lid i amb
qualsevol —una de tantes— que cada nit es presentava sobre un entarimat,	il·luminada	per ciris posats en canelobres i cantava cada nit noves cançons: hauríeu
concurrents. Els ulls brillaven aleshores en l'obscuritat; les cares,	il·luminades	pel reflex dels llums, adquirien expressions bestials; les boques
llumeneta de la llàntia d'oli, que, col·locada en un repeu de la paret,	il·luminava	tota la nit el passadís. Ella es deturà i se l'apartà de la vora amb la
Fou aleshores quan la veié per primera vegada. La claror del ciri la	il·luminà	de perfil per un moment, i Tino Costa s'esglaià, es sentí envaït de cop
La llum que entrava per la finestra venia a morir de pla sobre la taula i	il·luminava	la figura amb pàl·lida claror. Sant Francesc estava allí davant seu, tal
podia haver anat, on seria. Aquella nit Mila li resà molt a Déu perquè la	il·luminés	en la tremenda confusió en la qual la revelació del padrí l'havia
la fi, amb tota claredat, que sense ell Mila no pot viure. "Potser Déu l'	il·luminarà	." En aquest cas, es diu ella, cavalcant en el seu pensament, en aquest
tortures, es pregunta on deurà ésser, i resa a Déu novament perquè la	il·lumini	i perquè li doni forces per a tot. En el fons d'ella, Mila sap ja que ha
Un bocí de lluna remunta l'horitzó, frega gairebé el proper turó i	il·lumina	un pi decantat sobre el buit, però amb la copa aixecada, la silueta del
de llançar-s'hi! Llavors, allà al fons, la presència d'ell esperant-la ho	il·luminava	tot davant dels seus passos: convertia el camí en una mena de pont
cor aquell matí de la seva partença, malgrat la dolça esperança que li	il·luminava	l'ànima, no l'havia ja de trobar. Era una nit tempestuosa. La diligència,
de no sabia quina nit —sempre la veuria així— en aquella cova immunda,	il·luminada	per l'única llum d'una espelma gairebé consumida, com en un nínxol de
en una espessa i llòbrega tenebra fora d'aquella resplendor remota que	il·luminava	els turons al fons de la vall. Ell es trobava a la vora d'un riu; a
al lluny, s'encenien de temps en temps reflexos rogencs en els núvols,	il·luminant	amb resplendor fugaç un paisatge tètric: l'aigua del riu aixecava un
llit, anorreada per l'espant, no hi hauria pensat tal vegada. Déu no la	il·luminà	en aquell instant. Abans de pensar-ho, arrupida dins el seu llitet,
justícia? Va semblar-li com si, de sobte, una viva i fugaç resplendor	il·luminés	al seu davant l'abisme de les ànimes; la resplendor s'esvaí... "I
en l'oblit més irremeiable? Altrament, la història d'avui solament s'	il·lumina	des de la perspectiva de l'ahir... Sí. Tot això és veritat. Però no tota
més tard neu sola. Però tot d'una la gran tremolor blanca s'aclareix, s'	il·lumina	. "És llum de neu" —dèiem—. No. Era que tornava a sortir el sol
guerra llarga. Quan torno a casa fa una nit molt serena. La celístia ens	il·lumina	el camí. Avui Palau-Fabre m'ha llegit bells poemes. 7
del firmament de l'orella, com deia Rilke. Ara, a mitja tarda, el sol	il·lumina	, davant la finestra, el cim del teix i de l'àlber, allarga l'ombra de la
tornat feia una nit clara, callada. Algun grill, només. La lluna creixent	il·luminava	els boscos. 19 juliol. Un any de guerra! Aquesta nit ha
Fa una nit quieta, amb núvols, però hi traspua el clar de lluna, que	il·lumina	el camí. 21 setembre. Al matí fa un ruixat, però aviat
aquelles meravelloses impressions de Proust sobre els carrers de París	il·luminats	per la lluna durant la guerra. Hi ha uns minuts de repòs, però torna
com munyien les vaques. L'estable era tebi, i la llum crua de l'acetilè	il·luminava	les grans còrpores de les bèsties, que remugaven lentament.
tot, uns villancets que ha cantat una cuinera aragonesa. Un llumet d'oli	il·luminava	la cova de suro: la molsa semblava irreal, entre llum submarina.
decau de nou, baixa ara més que de primer i el quiròfan resta només	il·luminat	pels cucs resplendents que els cirurgians duen lligats al front. Un altre
c.c.. Preu: 252." Deu ser el darrer, perquè ara el quiròfan s'	il·lumina	violentament, alhora que el ventilador deixa escapar uns gemecs sords i a
, amb el cap, amb la veu: —Sí... sí... sí... La cara se li	il·lumina	amb un somrís radiant, i ell observa que desplaça els ulls per mirar-lo
més enllà d'un reduït vestíbul que es prolonga en un corredor fosc que s'	il·lumina	cap al final, torna a fitar la cara subtil. —M'he equivocat, oi? —No
una mica i aleshores sent el clic d'una porta que s'obre. Immediatament s'	il·lumina	un petit ascensoret on tot just deuen cabre tres persones ben
i agafar-lo pel braç. —Vine. S'orienta fàcilment cap a l'ascensoret que s'	il·lumina	quan l'obre. Hi deuen haver baixat els homes que cobrien les fosses, i
de gimnàstica sueca; gairebé tots duen ulleres. Penetren en una entrada	il·luminada	per un ciri llarg que crema al capdamunt de la barana que mena al pis de
l'esguard escrutador del caporal que ha tornat a tancar la porta i els	il·lumina	incòmodament amb el feix de la seva llanterna. Darrera la zona d'ombra se
quatre, la fa lliscar cap una banda, penetra en la fosca que aleshores s'	il·lumina	, com un ascensor, i es troba davant un mirall a la dreta del qual veu un
corredor que s'allarga en direcció a la residència, davallen les escales	il·luminades	pel ciri que multiplica llur contingent, surten al pati buit on llurs
després l'en allunya de nou. I aleshores, inesperadament, veu l'entrada	il·luminada	pel ciri. S'hi endinsa, ràpid i furtiu, mirant a banda i banda, corre cap
—Bé... —cedeix la dona de mala gana. El deixa penetrar en un vestíbul que	il·lumina	una finestra interior i després el precedeix al llarg d'un corredor, cap
un corredor fosc que tot d'una, sota els dits anònims d'un dels homes, s'	il·lumina	en una doble renglera de bombetes que pengen, nues i protegides per

Pàgina 1 (de 76)

50 següents