×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb il·luminar |
Freqüència total: 3767 |
CTILC1 |
dels noms dels fills de Gea, excepte Pontos, l'abisme del mar, i Uranos, | il·luminat | per les estrelles. Gea, que, per la seva intrínseca naturalesa, no es | amb els meus encanteris. Asseguda en l'ombra, només el seu record m' | il·luminarà | . Llops, porcs, homes? Eh, tant se val! Tan sols en aquell hàbil i enginyós | descobrí la figura arraulida a l'ombra del portal i aixecà el fanal per | il·luminar | -la. Se li acostà ple d'astorament. Ella li suplicà que li portés quelcom | es produïren lluites pels carrers; de nit, la flama roja de les torxes | il·luminava | escenes d'horror i de follia; s'oïren crits d'angoixa i de terror, plors | del rostre sense color, o potser el somriure que de tant en tant l' | il·luminava | com un raig de sol tardoral. Tino Costa romangué plantat a un costat de | pel carrer, hi havia presenciat violentes disputes en què de les cares | il·luminades | per la llum dels gresols s'esborrava tot vestigi d'humanitat; les boques | I enmig de tot, el petit grup de les víctimes: tot apagat, silenciós, | il·luminat | per aquella llum irreal. Però amb quina tremenda eloqüència cridava tot! | impossible arribar-hi, s'adona del seu error i es gira, i la veu encara, | il·luminada | per un sol tranquil, amb tots els records més bells, com una promesa de | els acompanyés a sopar, de manera que enguany la casa semblaria tota | il·luminada | per la presència del fill i per la seva companyia. Maria Àgueda, amb | les petjades de la filla a l'escala, la mirada en el rostre dolorós se li | il·luminava | , i a vegades era tanta la seva alegria en veure-la aparèixer, que àdhuc | al balcó i mirà la nit. Un llampec esquinçà l'espessa massa d'ombres i | il·luminà | el carrer i els edificis del davant amb fugaç i vívida resplendor. Passà | taula, més cap al centre. La llum de la que hi havia sobre la calaixera l' | il·luminava | gairebé de ple. Mila s'esglaià de veure'l tan canviat, tan pàl·lid i amb | qualsevol —una de tantes— que cada nit es presentava sobre un entarimat, | il·luminada | per ciris posats en canelobres i cantava cada nit noves cançons: hauríeu | concurrents. Els ulls brillaven aleshores en l'obscuritat; les cares, | il·luminades | pel reflex dels llums, adquirien expressions bestials; les boques | llumeneta de la llàntia d'oli, que, col·locada en un repeu de la paret, | il·luminava | tota la nit el passadís. Ella es deturà i se l'apartà de la vora amb la | Fou aleshores quan la veié per primera vegada. La claror del ciri la | il·luminà | de perfil per un moment, i Tino Costa s'esglaià, es sentí envaït de cop | La llum que entrava per la finestra venia a morir de pla sobre la taula i | il·luminava | la figura amb pàl·lida claror. Sant Francesc estava allí davant seu, tal | podia haver anat, on seria. Aquella nit Mila li resà molt a Déu perquè la | il·luminés | en la tremenda confusió en la qual la revelació del padrí l'havia | la fi, amb tota claredat, que sense ell Mila no pot viure. "Potser Déu l' | il·luminarà | ." En aquest cas, es diu ella, cavalcant en el seu pensament, en aquest | tortures, es pregunta on deurà ésser, i resa a Déu novament perquè la | il·lumini | i perquè li doni forces per a tot. En el fons d'ella, Mila sap ja que ha | Un bocí de lluna remunta l'horitzó, frega gairebé el proper turó i | il·lumina | un pi decantat sobre el buit, però amb la copa aixecada, la silueta del | de llançar-s'hi! Llavors, allà al fons, la presència d'ell esperant-la ho | il·luminava | tot davant dels seus passos: convertia el camí en una mena de pont | cor aquell matí de la seva partença, malgrat la dolça esperança que li | il·luminava | l'ànima, no l'havia ja de trobar. Era una nit tempestuosa. La diligència, | de no sabia quina nit —sempre la veuria així— en aquella cova immunda, | il·luminada | per l'única llum d'una espelma gairebé consumida, com en un nínxol de | en una espessa i llòbrega tenebra fora d'aquella resplendor remota que | il·luminava | els turons al fons de la vall. Ell es trobava a la vora d'un riu; a | al lluny, s'encenien de temps en temps reflexos rogencs en els núvols, | il·luminant | amb resplendor fugaç un paisatge tètric: l'aigua del riu aixecava un | llit, anorreada per l'espant, no hi hauria pensat tal vegada. Déu no la | il·luminà | en aquell instant. Abans de pensar-ho, arrupida dins el seu llitet, | justícia? Va semblar-li com si, de sobte, una viva i fugaç resplendor | il·luminés | al seu davant l'abisme de les ànimes; la resplendor s'esvaí... "I | en l'oblit més irremeiable? Altrament, la història d'avui solament s' | il·lumina | des de la perspectiva de l'ahir... Sí. Tot això és veritat. Però no tota | més tard neu sola. Però tot d'una la gran tremolor blanca s'aclareix, s' | il·lumina | . "És llum de neu" —dèiem—. No. Era que tornava a sortir el sol | guerra llarga. Quan torno a casa fa una nit molt serena. La celístia ens | il·lumina | el camí. Avui Palau-Fabre m'ha llegit bells poemes. 7 | del firmament de l'orella, com deia Rilke. Ara, a mitja tarda, el sol | il·lumina | , davant la finestra, el cim del teix i de l'àlber, allarga l'ombra de la | tornat feia una nit clara, callada. Algun grill, només. La lluna creixent | il·luminava | els boscos. 19 juliol. Un any de guerra! Aquesta nit ha | Fa una nit quieta, amb núvols, però hi traspua el clar de lluna, que | il·lumina | el camí. 21 setembre. Al matí fa un ruixat, però aviat | aquelles meravelloses impressions de Proust sobre els carrers de París | il·luminats | per la lluna durant la guerra. Hi ha uns minuts de repòs, però torna | com munyien les vaques. L'estable era tebi, i la llum crua de l'acetilè | il·luminava | les grans còrpores de les bèsties, que remugaven lentament. | tot, uns villancets que ha cantat una cuinera aragonesa. Un llumet d'oli | il·luminava | la cova de suro: la molsa semblava irreal, entre llum submarina. | decau de nou, baixa ara més que de primer i el quiròfan resta només | il·luminat | pels cucs resplendents que els cirurgians duen lligats al front. Un altre | c.c.. Preu: 252." Deu ser el darrer, perquè ara el quiròfan s' | il·lumina | violentament, alhora que el ventilador deixa escapar uns gemecs sords i a | , amb el cap, amb la veu: —Sí... sí... sí... La cara se li | il·lumina | amb un somrís radiant, i ell observa que desplaça els ulls per mirar-lo | més enllà d'un reduït vestíbul que es prolonga en un corredor fosc que s' | il·lumina | cap al final, torna a fitar la cara subtil. —M'he equivocat, oi? —No | una mica i aleshores sent el clic d'una porta que s'obre. Immediatament s' | il·lumina | un petit ascensoret on tot just deuen cabre tres persones ben | i agafar-lo pel braç. —Vine. S'orienta fàcilment cap a l'ascensoret que s' | il·lumina | quan l'obre. Hi deuen haver baixat els homes que cobrien les fosses, i | de gimnàstica sueca; gairebé tots duen ulleres. Penetren en una entrada | il·luminada | per un ciri llarg que crema al capdamunt de la barana que mena al pis de | l'esguard escrutador del caporal que ha tornat a tancar la porta i els | il·lumina | incòmodament amb el feix de la seva llanterna. Darrera la zona d'ombra se | quatre, la fa lliscar cap una banda, penetra en la fosca que aleshores s' | il·lumina | , com un ascensor, i es troba davant un mirall a la dreta del qual veu un | corredor que s'allarga en direcció a la residència, davallen les escales | il·luminades | pel ciri que multiplica llur contingent, surten al pati buit on llurs | després l'en allunya de nou. I aleshores, inesperadament, veu l'entrada | il·luminada | pel ciri. S'hi endinsa, ràpid i furtiu, mirant a banda i banda, corre cap | —Bé... —cedeix la dona de mala gana. El deixa penetrar en un vestíbul que | il·lumina | una finestra interior i després el precedeix al llarg d'un corredor, cap | un corredor fosc que tot d'una, sota els dits anònims d'un dels homes, s' | il·lumina | en una doble renglera de bombetes que pengen, nues i protegides per |
|