×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb il·lusió |
Freqüència total: 6565 |
CTILC1 |
| èxit en un camp o en l'altre, desitgem, cortesos, a la coratjosa amiga la | il·lusió | d'un escrúpol de sort. Metis Metis sabia més coses que tots els déus i | | Qui la vulgui conèixer per meditar-la, que es limiti a veure, sense | il·lusions | ni temença, com la seva imatge i el seu camí es confonen reflectits en el | | esborrades. Com que no ens mortifica de passar per curiosos encara amb | il·lusions | , ens avenim a admetre que procedia d'una illa estesa i estreta, en la | | i tot ho esborren, queda com l'ombra de l'esclat d'un nom en la falsa | il·lusió | trista dels que l'han haguda, dins el veritable esglai de la boira | | tan sabuda, però des d'un silenciós desdeny em refusa el dret a la vana | il·lusió | de salvar-me amb ell, al preu de caure sota l'esclafadora pesantor del | | àdhuc un bon tros de carrer al seu encontre. Després, Mila gaudia amb la | il·lusió | de caminar al costat d'ell aquell breu espai que els separava de la casa. | | baldament fos la cosa —com ho era— que hagués desitjat per a Mila amb més | il·lusió | . Sinó que ell pensava que en aquell casament radicava el futur benestar | | per les fires, fent-se comprar pel seu padrí petites galindaines, amb la | il·lusió | de regalar-les a les amigues. Però allò en què sobretot fruïa, el que la | | més. Els promesos tenien l'edat; els sogres envellien ràpidament, i la | il·lusió | d'ells era veure el fill casat abans que els sorprengués la mort. Tampoc | | de la necessitat de portar una jove a la casa; li parlà, en fi, de la seva | il·lusió | de constituir una llar i una família i fer una vida ordenada "com mana | | la Mila, i també Candaina haurà de renunciar, mal que li pesi, a la seva | il·lusió | més cara. En el cor de Mila ha plogut pols d'estrelles, i tots els somnis | | baldament fos per uns pocs dies; però Tinet ja es sentia tan de ple en la | il·lusió | d'aquell viatge, que sa mare acabà per conformar-s'hi. I Tino Costa partí | | molt abans d'aquest temps comptaves ja els dies que faltaven, plena d' | il·lusió | . La primera cosa de què em parlaves en arribar jo era de les festes, i | | saps? No sé què desitjo ni què espero; no sé darrera de què van les meves | il·lusions | ; no sé què faig en la vida ni sé a penes qui sóc. Vaig com una nau sense | | sempre en silenci, i una vegada més hagué de veure com la seva | il·lusió | s'esvania. També la visió de les pròximes festes nadalenques va anar | | invencible. La veuria, sí; concediria a la seva ànima aquella darrera | il·lusió | , i, una vegada això acomplert, partiria. La veuria, baldament fos sense | | tempesta s'acosta. Tal vegada..." I no acabà; vivia ja de ple en aquella | il·lusió | , i sentia que no podia prescindir de Mila. No podia ja concebre que ella | | estés amb ella? Si sofrís un error i tot el que ha pensat fos només una | il·lusió | de la seva ment? Mila rebutja al moment la idea. No ho podia pensar. Però | | creació, amb la batuta a la mà, dirigia els primers assaigs: Era la seva | il·lusió | que el cor comencés a actuar per les festes de primavera; tot feia | | gaudit i on havia sofert, on havia donat a volar les seves més íntimes | il·lusions | . Era aquest el seu somni? ¿Era això el que amb tanta fascinació el | | els seus petits pesars, o bé els seus somnis plens de puresa i d' | il·lusió | . Un dia sentí les seves manetes pel seu rostre, acariciants; sota les | | ella s'havia mogut en el seu llitet; tal vegada havia estat únicament una | il·lusió | de la seva ment enfebrada. Ara no es sentia res. La tensió dels seus | | el nostre sentit "moral", i l'amenaça quedarà conjurada. Tal és la | il·lusió | que anima l'etiqueta de "progrés moral". Convé observar, de passada, | | parlar de la gent quan hem deixat de ser gent, de vegades ens fem la | il·lusió | que restem al marge, constitutivament al marge. Però això és un miratge. | | l'enemic, de la victòria. La música, subterràniament, "parla" d'altres | il·lusions | : de l'estupre, de la depredació, de la matança, de l'oci. No podríem | | equitable, restabliria la normalitat del suum cuique. És una | il·lusió | seductora: la pena post mortem, aplicada amb un criteri alhora | | es lliguen a ell, l'han de cantar o narrar: cantar o narrar les seves | il·lusions | o els seus problemes. Per tant, el lector, alhora que s'enfronta amb el | | aquelles honorables persones que s'inscriuen en el ram de la ploma amb | il·lusions | sacerdotals. És ben comprensible que l'escriptor empordanès reaccioni | | o altre. Don Quixot va pel món amb els ulls —o el cap— intoxicat d' | il·lusió | , i això era la forma més segura de perdre el món de vista, com sol dir-se | | sauvage mal podia ser-hi bon. Els romàntics prolongaren la | il·lusió | rousseauniana. Després, els imperis colonials, les companyies creades per | | és fomentar les esperances del sexe en el terreny de l'obsessió o de la | il·lusió | . No deixa de ser significatiu que el públic més propici a la pornografia | | El cos i les seves exigències són una dada irrefragable que les | il·lusions | espiritualitzadores no poden passar per alt. Les necessitats | | fan inesquivables. El passat, en canvi, és una simple memòria, una pura | il·lusió | de l'esperit, fàcil de ser imaginat com més suportable o més benigne que | | I l'autoritat, també. Parlar —parlar a la plaça— és la nostra màxima | il·lusió | . Com a dictadors o com a dictats, els mediterranis volem | | —literalment— poemes de Goethe per aprendre l'alemany. Em fa molta | il·lusió | anar penetrant una llengua nova, barrejar gramàtica i poesia. S'ha fet | | —I és clar que sí! I el dels conceptes lògics prossegueix: —No ens fem | il·lusions | . Un individu que ha pronunciat vuit-centes quaranta-sis vegades el mateix | | de nou i, indignat, pregunta: —Tantes ganes en tens? —Sí. Em fa molta | il·lusió | ! Vénen uns senyors tan agradables!... I després, sobretot, hi ha les | | aconseguir. —Mira cap a la porta amb un esguard que es fa poques | il·lusions | —. Si pogués passar, potser us acompanyaria jo mateix. —Puc anar-hi sol. — | | mai la intenció. A més a més, aquelles filles eren el seu amor, la | il·lusió | de la seva vida, i un motiu d'orgull per al pobre pescador. Si hagués | | de les altres ties meves, que semblaven, no sé per què (tal vegada la | il·lusió | de menjar-se el gall), més interessades a convèncer-lo, ell digué que no, | | a tastar el gust del teu amor jove. Pagaré ben alt el preu: el fil de la | il·lusió | , com tantes altres vegades, em prepararà el meu propi parany. Em sent | | i jo me gonyava ses sopes. Estalviava tot el que podia perquè sa meva | il·lusió | era tenir ca meva, una caseta encara que fos petita i anar a jornal. | | es ventrell en té tota sa culpa. Jo abans era una dona fenera que tenia | il·lusió | per a tot. Vostè no sap quina casa tan neta que tenia! Me miri ses mans i | | xoc —una punta meravellós— de les coses noves a les quals un s'acosta amb | il·lusió | però amb una mica de recel. Ara el mar i els incidents del mar ens fan | | les set del matí atracarem al moll de la Pointe à Pitre. Sento una mena d' | il·lusió | infantil pensant que sóc tan a la vora de les Antilles i que seguirem | | en el ring per barallar-se amb un altre gall, el qual haurà constituït la | il·lusió | candent d'un altre negre. Després m'he adonat en els volts del port de la | | ombres platejades de lluna i coronades de flors blanques, però no us feu | il·lusions | : són una alcavota, dos oficials de marina i un noruec amb patilles i | | de mirar, tot és femení, tot és d'un femení sofert i callat, sense | il·lusions | i sense esperances. La forma que el cuiner xinès empra per a triar els | | era una punta trucat, però posats en el moll de Papeete produïa una | il·lusió | i un gust de biologia sincera. Perquè, malgrat el casc colonial i la | | al mico, i ara ofereixen una sardina passada a les foques. Amb la mateixa | il·lusió | infantil realitzen la croisière i fan col·lecció de pintoresc, com |
|