Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

afeccionada a la jardineria. Píram i Tisbe En una exòtica ciutat molt	il·lustre	i antiga, una història senzilla d'amor i d'infortuni, en el qual
d'habitud a un quotidià, minuciosíssim agençament corporal molt	il·lustre	, i en el seu llarg transcurs es parla sense aturador ni decència de tot i
Amb aquesta tropa arribà ell: era alt, ben plantat; pertanyia a una	il·lustre	família originària del Nord. S'havia distingit en nombrosos combats, i a
protagonistes dels quals eren sempre un grapat de personatges més o menys	il·lustres	. Una anècdota d'alcova reial podia tenir conseqüències imprevisibles.
són operacions cohonestables amb "principis" i "doctrines"	il·lustres	; el robatori, no. Ni el robatori, ni d'altres comportaments d'igual
ni tan sols com a mera referència metafòrica. Però, així com segons l'	il·lustre	filòsof de l'Antiguitat els homes no ens adonem del so —"so"— més o
ocasió per arribar-se a les nostres costes i banyar-se en la seva aigua	il·lustre	i liberal. Inconscientment, el seu turisme té una mica alguna cosa de
satisfacció: la que produeix veure denigrades, de sobte, unes figures	il·lustres	. El ressentiment dels rivals del poeta romà trobava una agradable
no és solament aquella singularitat de la Naturalesa, magnificent i	il·lustre	, que és l'home, sinó algú que és això i, en un plus de dignitat, "
La història i la literatura arxiven, és clar, casos de venjances	il·lustres	, episodis venjatius horripilants, però adornats pels prestigis excelsos
Kafka, i tantes coses més. El conjunt constitueix una executòria ben	il·lustre	. De tota manera, no ha afegit ni afegirà, en canvi, un nou pecat capital
amb furiosa agressivitat, tota l'erudició acabada d'adquirir. Cada nom	il·lustre	era usat com un bon cop de fona, o dipositat com un atot, amb murrieria.
la guia de València. Jo no assenyalaria, com ho fan, llocs	il·lustres	, monuments impassibles, les pedres en cos i ànima,
per altra banda desenvolupat amb un liberalisme suau, típic de tan	il·lustre	nissaga. Solament dues famílies pirinenques, les de l'Urgell i del
a la causa absolutista. Dels noms dels pares Aymerich i Finestres, els	il·lustres	professors cerverins, als de Salvà, Jaumandreu i Gimbernat, s'escolen ben
mentalitat amb la Castella preimperial del segle XII. L'	il·lustre	Menéndez y Pidal ha dirigit aquesta singular operació, en la qual han
pagesos que reeixiran a colonitzar la Serra Morena, i noms de catalans	il·lustres	figuren en la nòmina de les principals institucions científiques
mediterrani. Feren una Universitat bastant reeixida, encara que no gaire	il·lustre	, i s'embadaliren amb els predicadors que els venien de fora a parlar-los
evident entre aquestes dues cares d'un mateix poble. Algun dels més	il·lustres	escriptors actuals, que fan de la ironia el fuet de la mesura, recorre
català. La qual cosa no és certa, segons abans ha palesat el mateix	il·lustre	amic. Punts cardinals del temperament català. Per tant, hem de procedir a
humans!, jo em reconec entre els fills de les vostres sembres	il·lustres	: sé que no fórem fets per a un destí bestial. La
/El Clamor\, duen ressenyes de tals festes, tot citant algun nom	il·lustre	o escandalós en els salons internacionals: Madame Tassin, príncep Antoine
d'avui. Dona Maria Antònia Bearn entrà a la cambra amb miss Carlota Nell,	il·lustre	escriptora que viatjava pel Mediterrani preparant un llibre. L'anglesa
es trobaren casualment en un salonet proper al gran saló de ball i l'	il·lustre	home públic, segons estava convengut, s'acostà a saludar-la. Feia anys
d'aquell bon pagès, el qual se sentia instintivament cohibit davant tan	il·lustre	senyora. Eren molts de segles de domini els que havien habituat els
deshereti." Capítol XII Depravació de la colònia estrangera L'	il·lustre	marquès de Collera acabava de morir de sobte en una casa de mala
rodejat de pedres romanes perquè el marquès era col·leccionista, l'	il·lustre	home públic dormia aquell somni greu de què no es desperta. Anava vestit
de poeta i llatinista. A l'Ajuntament es preparaven per nomenar-lo fill	il·lustre	. —Era un savi, una glòria nacional —repetien les amigues de Dona Obdúlia
Dins infern cremarà. Tal fou l'oració fúnebre que la dama dedicà a l'	il·lustre	home públic davant la consternació de la concurrència que ja havia
Però ja hem dit que Dona Obdúlia és populatxera. A l'enterrament de l'	il·lustre	home públic i savi llatinista havien acudit, a part de l'aristocràcia,
Capítol XXV Guanya el dimoni Poques vegades la memòria de l'	il·lustre	arquebisbe de València fou honrada com aquell any. Dona Obdúlia, mig
rodeig. Tal és poc més o menys el sentit que donava a la ironia el més	il·lustre	de tots els irònics: Sòcrates. Ell sabia que no tot es pot enunciar
o la desgràcia dels casaments, el parentiu amb noms més acreditats i més	il·lustres	, donant un contingent notable de fadristerns i mosses als convents, a la
egoisme. Jo sóc tan fill del teu pare com tu, jo porto el mateix nom "	il·lustre	" que tu, i, comprens Frederic, a mi també em perjudiquen les teves
s'havia aturat més d'un cop dins del pati d'una casa que duia un nom	il·lustre	, i sentia una admiració delicada per aquest món selecte i inútil que avui
de deixar la família abandonada, d'ensorrar per a sempre el seu nom	il·lustre	, cada vegada anava agafant uns colors violetes més desesperats. Feia un
era una teoria perfectament humana, i compartida per personalitats molt	il·lustres	de l'època. Una de les característiques de Maria Lluïsa era la seva manca
metges varen registrar moltes artèries rebentades, entre la senectud més	il·lustre	, com a conseqüència d'aquells films. Rosa Trènor feia de tant en tant
com a fades eventualitats de la nostra existència. No se sap de cap	il·lustre	acadèmic, de cap solemne professor ni de cap conferenciant de moda, que
que ningú no sospitaria que aquell home somrient és l'arqueòleg	il·lustre	el parer del qual és atès pels erudits més enclotats dins els arxius de
dels prestatges. —Tot això n'és obra. Quan sentis parlar de si tal home	il·lustre	, tal erudit, tenen el cap ple de ciència i que no saben res del món, no en
és perquè algun d'aquells homes no ha tingut més remei que ser savi o	il·lustre	per consolar-se d'altres fracassos, per oblidar o per poder resistir la
nostres sants? Sortosament tenen un prestigi prou ben guanyat: teòlegs	il·lustres	, místics autèntics, que no es dedicaven a administrar el capital de
ni resignar-s'hi estoicament; ho troba natural perquè, essent ell —per	il·lustre	que sigui— només un home, veu que allò que li passa és natural que
vintena de nois seran batxillers dintre cinc anys. Fins ara, quins fills	il·lustres	ha tingut mai el poble? N'hi ha cap a la localitat, o escampat pel món,
aleshores signava Àngel Muntanya; a Joan Oller i Rabassa, el fill de l'	il·lustre	novel·lista; a Surinyac Senties, Nogueres Oller, Xavier Viura, Leopold
ha sabut llegar á sos fills, ja que no una riquesa, quan menos un nom	ilustre	y un exemple digne de ser imitat... ¡Ensenyi als seus fills á recordar ab
i el meu do va seduir-los, àdhuc els més hostils, tu el més	il·lustre	, que, en mi veient la teva imatge exacta, te'n vas
encès l'ambiciosa fúria. ¿Per què no? Algun Poder no menys	il·lustre	podia, ambiciós, per bé que mínvol, arrossegar-me al
arrossegar-me al seu partit; en canvi, Poders no menys	il·lustres	no caigueren, ans resten ferms, armats de dins i fora

Pàgina 1 (de 59)

50 següents