DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
illenc A 280 oc.
illenc M 126 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb illenc Freqüència total:  406 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

menestrals, els comerços a la menuda i els ombrívols palaus de la noblesa illenca. Àngel Ruiz i Pablo va poder situar la seva versió de Capuletos i
procuri fer-se una anàlisi de la intenció de l'autor i de la realitat illenca, a partir de la qual aquestes notes prenen volada. I que es cregui
em proporcionaren sobre les varietats insulars i el tarannà de la gent illenca. A Andreu Tur, per la seva preocupació constant. A mossèn Pere Xamena,
exterior ha estat quasi absoluta. I aquesta és la causa que les cultures illenques hagin desaparegut sempre per influències foranes, normalment violentes. A
època. No sabem, doncs, fins a quin punt resistiren les cultures illenques l'intent d'absorció per part de les cultures foranes. El que, de totes
fins que perdé completament la seva personalitat. Sabem que molts d'illencs —n'hi ha que diuen que els anomenaven balears de bé que llançaven la
una postura de resistència enfront de l'invasor —el cartaginès ho era—, l'illenc mostrava una gran docilitat, una facilitat congènita per a obeir. La
forces disponibles a cada una de les illes, fins que la resistència dels illencs fou destruïda, feren que la romanització es completés en un període de
I és curiós observar que els invasors trobaven sempre desprevinguts els illencs. L'amplitud de la frontera natural i la concentració de forces a què
aliats. La fabulosa i difícilment imaginable capacitat de renúncia dels illencs donà més facilitats a l'invasor del que seria lògic en un poble
l'única cosa indubtable— és que la dependència exterior de les cultures illenques no desapareix en cap moment de l'antiguitat i que subsisteix fins ara
religiós. Durant els segles V i VI, de fet tots els illencs practicaven ja el cristianisme. Però quan, després de la conquesta
s'havien convertit a l'islamisme, tot i que els musulmans atorgaren als illencs el dret de regir-se per llurs pròpies lleis i el de practicar la seva
per independitzar-se i fer de les illes una taifa més. És obvi que els illencs no podien romandre indiferents davant la política d'expansió adoptada
fossin rebutjades vàries invasions i, alhora, s'expandís la influència illenca continent endins. L'any 1178, es guanya la batalla de Toló, i
rectora, el regne musulmà mallorquí decidí la seva pròpia mort. I els illencs s'aprestaren de bell nou a renegar de la seva cultura i a acomplir una
donaren tota casta de facilitats al rei català. Tractant-se de gent illenca, aquest fet no ens ha d'estranyar massa. Per tal de mantenir privilegis i
però, l'element català va romandre com a caràcter predominant de la gent illenca. Els musulmans, per exemple, foren en llur major part reduïts a
tècnic i especulatiu alhora viabilitzava la incorporació de la gent illenca als quefers i a les preocupacions del moment. La dependència exterior
quefers i a les preocupacions del moment. La dependència exterior dels illencs canviava de signe i s'entroncava amb la soca catalana, ja que Mallorca
era una ferida mortal que destruïa tot el sentiment de consciència dels illencs. Així les coses, no resta més remei que considerar, en un rei per tants
Montpeller i Carlades a la corona mallorquina era tant com condemnar els illencs a l'absentisme reial. A més, les llargues i insensates guerres entre
no feien més que debilitar l'economia i la projecció expansionista dels illencs. En aquells precisos moments és quan neix aquest aspecte tan típic del
a no respectar la prohibició de no donar càrrecs als aragonesos. Els illencs foren per altra part exclosos pràcticament de la governació del seu
Reconstruint les diferències del parlar entre els distints pobles illencs i l'origen dels llinatges, trobarem que els immigrants tenien molt
esdevingut insuficient el privilegi de 1241, que consentia als illencs fer qualsevol mena d'intercanvi amb els sarraïns, exclòs, naturalment, el
que en tal situació, mancant una unitat imprescindible entre la gent illenca, el regne de Mallorca, que, per tantes circumstàncies, havia nascut
criteri geopolític i que resultà fatal per a la malaguanyada autonomia illenca. Reconeguem tanmateix que per ventura fou aquella una elecció obligada,
del precedent, la confirmació de la gran capacitat d'acomodació dels illencs. Arribat el moment de les dificultats, els partidaris del rei Jaume III
coses, entre les quals les tremendes ferides que clivellaven la societat illenca. Malgrat tot, la continuïtat institucional no es reproduí a nivell
corrupció administrativa i una politització improvitzada que llançà els illencs al govern de llur Universitat foren les notes predominants d'aquell
humà que l'havia de nodrir d'aspiracions i d'esperances. L'economia illenca entrà de prompte en un carreró sense sortida, on certament no era
primaris que no va fer més que augmentar la fam i la desesperació dels illencs. El 1405 fou precís consignar tota la imposició indirecta per
L'any 1461 els trobem reproduïts a l'illa de Menorca, on els illencs "ab mal teixida tela ab els catalans", segons va escriure
caps de la insurrecció tornarien a sembrar la violència sobre el paisatge illenc, aquesta vegada amb una duresa multiplicada. Germania i vilania Després
tingut en aquest país molts pocs comentaristes... Tot allò empenyia els illencs a restablir la tradició de corsarisme que sembla ésser natural a aquests
mediterrani, el tedi d'aquell segle de mort col·lectiva impedia als illencs adonar-se del que succeïa al seu entorn. Les absurdes lluites intestines
es fes cap més lleva, puix fins i tot perillava la possibilitat que els illencs es defensessin en cas d'invasió. El quadre seguia essent desolador. El
d'evitació de mútues interferències. De resultes d'això, els governants illencs seran els primers simpatitzants i defensors de totes les decisions
manifest fins a quin punt el sentiment de decadència comprenia tots els illencs. Almenys cal reconèixer el sentit realista que inspirava la contemplació
de perpetuació de privilegis. Amb molta més pena que no glòria, la gent illenca aniria exhaurint les possibilitats de convertir-se en un poble segur i
la victòria, a part del profund cisma existent entre les classes socials illenques. Mentre l'Arxiduc no fou derrotat, molts d'aristòcrates i d'altres
dissolució. El triomf de Felip V tirà per terra totes les esperances dels illencs. Les illes hagueren de capitular, encara que fossin l'últim reducte a
era camp d'experiències per tal de fer-lo tan simètric com un jardí, els illencs havien d'acceptar com un fet inevitable la irrupció dins l'ordre
el decadentisme sense que per això l'estructura general de la societat illenca sofreixi canvis de consideració. I el poble suporta amb decorositat la
treva de les epidèmies bubòniques permet que gairebé totes les localitats illenques augmentin una miqueta la seva demografia. L'illa de Mallorca, el
amb més bona voluntat que èxit, la recuperació de la vida econòmica dels illencs. A la darreria del segle, les guerres amb França seguien tanmateix
amb França seguien tanmateix gravitant sobre la depauperada economia illenca, impedint qualsevol intent seriós de recobrament. Es va estructurant
de sis segles d'inactivitat havien acabat incorporant al tarannà dels illencs l'apatia i la calmositat dels períodes d'anorreament, factors que alguns
o res no importava el menyspreu que per ells sentia la generalitat dels illencs. Eren els primers senyals de vida de la burgesia mallorquina.

  Pàgina 1 (de 9) 50 següents »