×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb imaginar |
Freqüència total: 11407 |
CTILC1 |
capficat a pledejar contra un germà seu, esmenta el Caos abans de tot i l' | imagina | , sembla, com un espai il·limitat, obert i buit. Gea, la matèria | era un perill i una grossa desgràcia. De jove, però, era bonica, i ens | imaginem | que amagava la seva enorme pedanteria amb un somriure afable. Devia | Desitjo que la Ker et trigui, però la teva dona, per excel·lent que la | imaginis | , et farà delejar, tard o d'hora, un ben guanyat repòs, el terme dels teus | sense esperança, dels cabals. Ignoro com era Maira, però me la | imagino | no una borda ni una molossa, sinó una nanella d'una raça pura. Erígone | i quina l'oreneta? Amb independència de les diverses versions, m' | imagino | que la darrera serà la que amb el seu xiscle em sembla a estones que | o com ho afinés millor un honoris causa o una seva crítica, o persona, | imagina | 't!, més apamada i censurada, les efusions m'aplanaran el camí, que sempre | els afers de la crematística —i són tots—, per la segona solució. No s' | imaginarien | , senyores i senyors, el xivarri als cafès, les disputes als carrers, | el Quel·la, però li convenia tal vegada un nom molt més antic. Algun cop | imagino | com aprofitaria el soguer de l'Hades unes vacances, si li eren | perquè només amb aquesta condició fructifica en les ànimes. Sempre | imaginem | que ací darrera la muntanya hi ha el cel, que ens bastarà escalar-la per | de rialles clares sota els porxos, de misterioses i íntimes crides. Mila | imaginava | que les fogueres es multiplicaven en la nit, que l'emplenaven tota | el que vulguis de fam, de maltractaments, de tot el pitjor que puguis | imaginar | . —Però és possible? —preguntà ella corpresa d'horror—. ¿És possible que | ogres feroços amb què poblaren llurs selves? ¿No creieu que el bosc que | imaginaren | és la nostra vida, sempre assetjada de perills; que aquests éssers són | abandonada a mercè de tantes misèries i malvestats: aquest somni que | imagina | un càstig per a cada impietat, una recompensa per a cada acte virtuós, un | quasi tocant a la paret posterior del vell edifici, i ningú no pogué | imaginar | que un dia havia d'ésser motiu de noves llàgrimes. Els carros de bous es | la seva esperança. Però que diferent que era el camí de com ella l'havia | imaginat | abans de llançar-s'hi! Llavors, allà al fons, la presència d'ell | car l'esperar-lo o l'anar cap a ell comporten la mateixa angoixa. I Mila | imagina | que fa ja dies i dies que va caminant, que va sola pel món, dies i dies, | fi dels seus treballs i sofriments: la dolça companyia de l'estimat. Mila | imagina | ja que ell la crida allà al lluny, que l'està esperant. Ara necessitava | És precís que vegis la teva mare... No penses en ta mare? No t' | imagines | com estarà? Ella, malgrat el que li deia, continuava movent el cap | d'ell l'havia commogut i l'havia aterrit a la vegada. Mai no hauria pogut | imaginar | que arribés a tant, que el seu amor per ell fos tan profund. I el record | tingut, no dic un altre signe, però sí un altre abast. Dedicar-nos a | imaginar | què hauria passat a Europa durant la primera meitat del XIX si | de la moneda. Ignoro què n'opinaran els historiadors: però jo m' | imagino | que l'avarícia no podia aparèixer com a forma de la conducta humana sinó | comptes de la presència tangible de l'amant. És evident que encara podem | imaginar | -nos el vell —l'avar, ens el representem sempre vell, segons mana el | un feix de bitllets, satisfet del tacte i del soroll. Ens el podem | imaginar | , però amb dificultat. No hi creiem gaire. Els rics en bitllets, | XVIII postulaven i predicaven la idea de "progrés", mal podien | imaginar | fins a quin punt la posteritat, una posteritat precisament ja | a l'atzar, reposadament, sense prejudicis. Era molt distret. —Ja m'ho | imagino | . —Flâner és passejar, però passejar d'una manera | —repeteix encara en plena evocació. Penso en Bernanos, i no me l' | imagino | a París. Però la cosa no té importància. G Gent Quan diem "la | no es "realitza" en aquesta vall de llàgrimes. A l'home, li agrada d' | imaginar | "una altra vida", ni que només sigui per aquesta raó: una altra vida en | fa una mica remota. El rigor automàtic dels codis, amb prou feines si l' | imaginem | : si l'imaginem els qui aconseguim escapar-nos-en. I la llòbrega tristesa | El rigor automàtic dels codis, amb prou feines si l'imaginem: si l' | imaginem | els qui aconseguim escapar-nos-en. I la llòbrega tristesa de les | cap d'ells no té tan sols la tranquil·litat de consciència que podem | imaginar | en aquest. Dels "crims de guerra" cabria dir allò que algú ha indicat | nacionistes amb una facilitat quasi premonitòria. Podem | imaginar | sense dificultat què és el que hauria provocat el comentari del | excels de perdó— hagué de ser realment incommensurable: almenys així ho | imaginem | nosaltres, a tenor del prestigi i de la devoció que postula l'autoritat | i amb raó, ¿no serà que el plagi és menys "pecaminós" del que ens | imaginem | ? Algú —un plagiari, sens dubte— ha dit que el plagi és un "robatori" que | o als fusells que li ha venut el mateix civilitzat. Ser Tothom s' | imagina | ser distint de com és. Si no fos així, ningú no tindria prou paciència | és una simple memòria, una pura il·lusió de l'esperit, fàcil de ser | imaginat | com més suportable o més benigne que la nostra actualitat adusta. Les | d'una "pàtria" només arriben a sentir-se'n "patriotes" quan s' | imaginen | o es troben en fricció amb els veïns de la "pàtria" del costat. En | Z Zero ¿Qui, sinó un home de fantasia fora mida, seria capaç d' | imaginar | la idea de zero? Dic imaginar una idea. Evidentment, cal | de fantasia fora mida, seria capaç d'imaginar la idea de zero? Dic | imaginar | una idea. Evidentment, cal molta febre intel·lectual per a | hem collit moltes violetes (però no fan olor). En aquest recer costa d' | imaginar | que hi hagi tants homes que es maten, que hi hagi tancs, metralladores, | Premià. Tot anant-hi, em mirava el mar blau, amb alguna vela neta. Costa d' | imaginar | que la guerra i la mort sotgen al fons d'aquesta llum fàcil, d'aquest | a la ciutat llunyana tenia un no sé què de fabulós, de mitològic: la | imaginàvem | com una dea ajaguda que lluités contra un heroi dels aires. | Stefan George, el poeta —diu ell— de la "intimitat monumental", que no | imagina | l'ànima com un ocell presoner, a la manera platònica, sinó com una | si la guerra no s'acaba. Quins núvols vermells de posta, ahir! Costa d' | imaginar | , des d'aquest recer tranquil, l'enrenou bèl·lic d'altres indrets de | Si anés vestida podria fer trampa, fins i tot sense voler. —Com? — | Imagineu | -vos que per atzar li hagués quedat algun paper d'una causa anterior i se | tots —explica la veu efeminada—. Perquè els tractem amb miraments ja s' | imaginen | que es poden propassar. La veu humida riu amb una falsa nota benhumorada | la dona, segura—. Ja han escorcollat una vegada. Tenen coses estranyes; s' | imaginen | que en haver passat ells tenim tanta por que ja no ens atrevim a fer res | voltes i més voltes. Gairebé tothom s'hi sol perdre, sobretot perquè s' | imaginen | que els il·luminats són els bons, quan de fet són els més complicats. | sorts. La vostra pífia... —Ah, no! —protesta l'altre—. Si us heu | imaginat | que em podríeu excloure amb aquesta facilitat... Ell ja no escolta. | seguiu així. En general, he observat que no els tenen simpatia. Sempre s' | imaginen | que els controlen. —Fa un pas, però torna a girar-se—. Si us repenseu | pel seu—. Anem —afegeix—. No solen sortir mai, ells, per aquí, però | imagina | que precisament avui... —Diu que ja no queda ningú? —pregunta encara ell, |
|