Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

capficat a pledejar contra un germà seu, esmenta el Caos abans de tot i l'	imagina	, sembla, com un espai il·limitat, obert i buit. Gea, la matèria
era un perill i una grossa desgràcia. De jove, però, era bonica, i ens	imaginem	que amagava la seva enorme pedanteria amb un somriure afable. Devia
Desitjo que la Ker et trigui, però la teva dona, per excel·lent que la	imaginis	, et farà delejar, tard o d'hora, un ben guanyat repòs, el terme dels teus
sense esperança, dels cabals. Ignoro com era Maira, però me la	imagino	no una borda ni una molossa, sinó una nanella d'una raça pura. Erígone
i quina l'oreneta? Amb independència de les diverses versions, m'	imagino	que la darrera serà la que amb el seu xiscle em sembla a estones que
o com ho afinés millor un honoris causa o una seva crítica, o persona,	imagina	't!, més apamada i censurada, les efusions m'aplanaran el camí, que sempre
els afers de la crematística —i són tots—, per la segona solució. No s'	imaginarien	, senyores i senyors, el xivarri als cafès, les disputes als carrers,
el Quel·la, però li convenia tal vegada un nom molt més antic. Algun cop	imagino	com aprofitaria el soguer de l'Hades unes vacances, si li eren
perquè només amb aquesta condició fructifica en les ànimes. Sempre	imaginem	que ací darrera la muntanya hi ha el cel, que ens bastarà escalar-la per
de rialles clares sota els porxos, de misterioses i íntimes crides. Mila	imaginava	que les fogueres es multiplicaven en la nit, que l'emplenaven tota
el que vulguis de fam, de maltractaments, de tot el pitjor que puguis	imaginar	. —Però és possible? —preguntà ella corpresa d'horror—. ¿És possible que
ogres feroços amb què poblaren llurs selves? ¿No creieu que el bosc que	imaginaren	és la nostra vida, sempre assetjada de perills; que aquests éssers són
abandonada a mercè de tantes misèries i malvestats: aquest somni que	imagina	un càstig per a cada impietat, una recompensa per a cada acte virtuós, un
quasi tocant a la paret posterior del vell edifici, i ningú no pogué	imaginar	que un dia havia d'ésser motiu de noves llàgrimes. Els carros de bous es
la seva esperança. Però que diferent que era el camí de com ella l'havia	imaginat	abans de llançar-s'hi! Llavors, allà al fons, la presència d'ell
car l'esperar-lo o l'anar cap a ell comporten la mateixa angoixa. I Mila	imagina	que fa ja dies i dies que va caminant, que va sola pel món, dies i dies,
fi dels seus treballs i sofriments: la dolça companyia de l'estimat. Mila	imagina	ja que ell la crida allà al lluny, que l'està esperant. Ara necessitava
És precís que vegis la teva mare... No penses en ta mare? No t'	imagines	com estarà? Ella, malgrat el que li deia, continuava movent el cap
d'ell l'havia commogut i l'havia aterrit a la vegada. Mai no hauria pogut	imaginar	que arribés a tant, que el seu amor per ell fos tan profund. I el record
tingut, no dic un altre signe, però sí un altre abast. Dedicar-nos a	imaginar	què hauria passat a Europa durant la primera meitat del XIX si
de la moneda. Ignoro què n'opinaran els historiadors: però jo m'	imagino	que l'avarícia no podia aparèixer com a forma de la conducta humana sinó
comptes de la presència tangible de l'amant. És evident que encara podem	imaginar	-nos el vell —l'avar, ens el representem sempre vell, segons mana el
un feix de bitllets, satisfet del tacte i del soroll. Ens el podem	imaginar	, però amb dificultat. No hi creiem gaire. Els rics en bitllets,
XVIII postulaven i predicaven la idea de "progrés", mal podien	imaginar	fins a quin punt la posteritat, una posteritat precisament ja
a l'atzar, reposadament, sense prejudicis. Era molt distret. —Ja m'ho	imagino	. —Flâner és passejar, però passejar d'una manera
—repeteix encara en plena evocació. Penso en Bernanos, i no me l'	imagino	a París. Però la cosa no té importància. G Gent Quan diem "la
no es "realitza" en aquesta vall de llàgrimes. A l'home, li agrada d'	imaginar	"una altra vida", ni que només sigui per aquesta raó: una altra vida en
fa una mica remota. El rigor automàtic dels codis, amb prou feines si l'	imaginem	: si l'imaginem els qui aconseguim escapar-nos-en. I la llòbrega tristesa
El rigor automàtic dels codis, amb prou feines si l'imaginem: si l'	imaginem	els qui aconseguim escapar-nos-en. I la llòbrega tristesa de les
cap d'ells no té tan sols la tranquil·litat de consciència que podem	imaginar	en aquest. Dels "crims de guerra" cabria dir allò que algú ha indicat
nacionistes amb una facilitat quasi premonitòria. Podem	imaginar	sense dificultat què és el que hauria provocat el comentari del
excels de perdó— hagué de ser realment incommensurable: almenys així ho	imaginem	nosaltres, a tenor del prestigi i de la devoció que postula l'autoritat
i amb raó, ¿no serà que el plagi és menys "pecaminós" del que ens	imaginem	? Algú —un plagiari, sens dubte— ha dit que el plagi és un "robatori" que
o als fusells que li ha venut el mateix civilitzat. Ser Tothom s'	imagina	ser distint de com és. Si no fos així, ningú no tindria prou paciència
és una simple memòria, una pura il·lusió de l'esperit, fàcil de ser	imaginat	com més suportable o més benigne que la nostra actualitat adusta. Les
d'una "pàtria" només arriben a sentir-se'n "patriotes" quan s'	imaginen	o es troben en fricció amb els veïns de la "pàtria" del costat. En
Z Zero ¿Qui, sinó un home de fantasia fora mida, seria capaç d'	imaginar	la idea de zero? Dic imaginar una idea. Evidentment, cal
de fantasia fora mida, seria capaç d'imaginar la idea de zero? Dic	imaginar	una idea. Evidentment, cal molta febre intel·lectual per a
hem collit moltes violetes (però no fan olor). En aquest recer costa d'	imaginar	que hi hagi tants homes que es maten, que hi hagi tancs, metralladores,
Premià. Tot anant-hi, em mirava el mar blau, amb alguna vela neta. Costa d'	imaginar	que la guerra i la mort sotgen al fons d'aquesta llum fàcil, d'aquest
a la ciutat llunyana tenia un no sé què de fabulós, de mitològic: la	imaginàvem	com una dea ajaguda que lluités contra un heroi dels aires.
Stefan George, el poeta —diu ell— de la "intimitat monumental", que no	imagina	l'ànima com un ocell presoner, a la manera platònica, sinó com una
si la guerra no s'acaba. Quins núvols vermells de posta, ahir! Costa d'	imaginar	, des d'aquest recer tranquil, l'enrenou bèl·lic d'altres indrets de
Si anés vestida podria fer trampa, fins i tot sense voler. —Com? —	Imagineu	-vos que per atzar li hagués quedat algun paper d'una causa anterior i se
tots —explica la veu efeminada—. Perquè els tractem amb miraments ja s'	imaginen	que es poden propassar. La veu humida riu amb una falsa nota benhumorada
la dona, segura—. Ja han escorcollat una vegada. Tenen coses estranyes; s'	imaginen	que en haver passat ells tenim tanta por que ja no ens atrevim a fer res
voltes i més voltes. Gairebé tothom s'hi sol perdre, sobretot perquè s'	imaginen	que els il·luminats són els bons, quan de fet són els més complicats.
sorts. La vostra pífia... —Ah, no! —protesta l'altre—. Si us heu	imaginat	que em podríeu excloure amb aquesta facilitat... Ell ja no escolta.
seguiu així. En general, he observat que no els tenen simpatia. Sempre s'	imaginen	que els controlen. —Fa un pas, però torna a girar-se—. Si us repenseu
pel seu—. Anem —afegeix—. No solen sortir mai, ells, per aquí, però	imagina	que precisament avui... —Diu que ja no queda ningú? —pregunta encara ell,

Pàgina 1 (de 229)

50 següents