Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

de la mestressa de l'Olimp. Ixió, enganyat, va abraçar la fantàstica	imatge	amb tanta passió, que en va néixer Kentauros. Aquest monstre va engendrar
estic massa ben ajaçat. Llisquen, dintre els ulls, que se m'acluquen,	imatges	dels antics egipcis i dels de Verdi, la cronologia i els misteris
per ara, i és de carn i ossos, un cec hi cauria, en absolut contrària a la	imatge	enterca que de seguida se m'havia d'esculpir, per representar-me al meu
inintel·ligiblement i avorridament simbòliques, i aquelles esgarrifoses	imatges	amb una munió de còsmics braços serpentiformes. Al capdavall sóc grega i
a tots, no discrimina." El jove es va quedar sol, fascinat per la seva	imatge	reflectida al mirall. "Pobra senyoreta Eco: la pell i l'os. I per amor a
de parlar dels seus peus esguerrats ni de la seva coixesa, perquè en la	imatge	que contemplem s'ha prescindit d'aquests detalls inharmònics. No té avui
contemplarà la seva nuesa. Tot el matí i tota la tarda jugarà amb la seva	imatge	, fins que el vespre davalli dels cims, i l'adolescent retornarà aleshores
que es limiti a veure, sense il·lusions ni temença, com la seva	imatge	i el seu camí es confonen reflectits en el propi mirall ocult, límpid,
analfabetes dels burgesos opulents de Dolac, i ignoro per què unes	imatges	provinents de remotes lectures ara m'escometen i se m'emboliquen. Aquest
deso les llanes, no sopo, veig aquesta imbecil·litat que ens envia	imatges	i sorolls a distància, m'hi avorreixo i, després, al llit, per no
en l'amplitud del cel. Ara la veiem en repòs, més nua que la seva	imatge	transmesa a nosaltres per una severa tradició, recolzada en una roca amb
d'una tàvega, on se m'esborra fins el més lleu vestigi d'una pensada	imatge	. O m'esvaneixo en l'espessa tenebra, enllà de la desesperada recerca
en l'espessa tenebra, enllà de la desesperada recerca d'aquella	imatge	. Quan el veig, és exacte a ell mateix, res no ha canviat en ell, en la
així igualada, el treball de l'estrany artesà esdevé inútil. Són unes	imatges	d'espant o inviten a riure? Vegeu les interpretacions superficials dels
i Tino Costa es preguntava gairebé amb terror què hauria de fer. Ara la	imatge	d'ella no s'apartava de la seva ment; havia aparegut al seu davant d'una
sense treballar? ¿Per què tantes vegades havia rebatut contra terra la	imatge	començada, incapaç de portar-la a terme, turmentat per un altre ordre
cançó continuava sonant allà al seu fons, acompanyada del voltar de les	imatges	que anaven desfilant per la seva ment. S'acostava i es feia novament
Ella aleshores corria a amagar-se: volia foragitar de la seva ànima la	imatge	d'ell, i, pensant en son pare, s'esforçava a apartar-se de la temptació.
dilataren amb una sensació d'alleujament. Damunt la calaixera, davant la	imatge	de la Verge, cremaven dos ciris, i un Crist, treballat en fusta, posat al
figureta treballada per les seves mans en aquell tros d'argila: era la	imatge	d'un sant, tal com l'havia vist ell en les il·lustracions d'un dels seus
memòria de tu: estaves tan canviada! Però després, reflexionant, car la	imatge	emplenà de seguida els meus pensaments, et vaig veure de sobte en un bell
d'alguns sants, agrupats entorn de la víctima, o envoltant en altres la	imatge	del Salvador; en algunes, els rostres, en mans de l'artista i a través de
dia li vaig parlar. Vivíem a la ciutat. Jo treballava en un obrador d'	imatges	. Cada dia, en fosquejar, tornava al pis, on ella m'esperava. Sortíem a
dolor. A penes ell es retirava, els fantasmes de la seva consciència, la	imatge	del seu pare maleint-la abans de morir s'aixecava al seu davant viva i
aquests records, a poc a poc, en les seves cogitacions, s'ajuntaven a la	imatge	aterridora del seu pare, dreçat davant d'ella, emportat per la seva
enfonsades; la barba un xic crescuda li donava una vaga semblança amb les	imatges	d'alguns sants de les velles estampes. En la rudesa natural de la seva
seva angoixa, que es dirigí a la seva habitació i, agenollada davant la	imatge	del Crist, es posà a resar. VII Margarida. -I, malgrat tot, ets tu...
crit esfereïdor d'una de les mares en reconèixer en el cosset socarrat la	imatge	del seu fill. Fou un crit únic, esfereïdor i gairebé inhumà; fou com
el seu cervell, per la sola força de la seva voluntat, hagués de fer la	imatge	d'ella davant seu, allí a la pròpia habitació. S'assegué, abocà licor en
per moments. A la claror oscil·lant de les bugies Mila semblava la	imatge	d'una Dolorosa. I, de sobte, mentre el mirava, una explosió de plor
viure sense veure-la, la causa de la seva malaltia. Mila avançà devers la	imatge	i va romandre un moment contemplant-la. Damunt la taula, com en un altar,
de la tenebra. Però, què espera i què tem? Mila passà els ulls de la	imatge	a ell en una llarga, profunda mirada. El rostre d'ell continuava
ànima, augmentada ara per l'última impressió despertada en ella per la	imatge	. Mila esguardà Tino Costa una altra vegada encara, interrogativa, i era
Tino Costa s'absorbí per la seva banda en la contemplació de la	imatge	: esquinços de salut, trossos de la seva ànima havia deixat en ella. La
culpa d'un braç el gest del qual torbava l'atmosfera de solitud en què la	imatge	semblava submergida, un gest que no acompanyava la severa i quasi
del Noro aparegué al llindar de la porta, pàl·lida i demacrada com la	imatge	del terror. —Mila, Mila! Truquen a baix! Se sent la veu de Tiago... Ai
l'estança una feble claror. Allí damunt la taula, davant seu, hi havia la	imatge	de Mila, que, des de la fusta, semblava interrogar-lo angoixosament.
Les veus s'allunyaven per donar pas de bell nou en la seva ànima a la	imatge	de Mila. La imatge s'esborrà i s'oïren de bell nou les veus, més fortes.
per donar pas de bell nou en la seva ànima a la imatge de Mila. La	imatge	s'esborrà i s'oïren de bell nou les veus, més fortes. Tal vegada ara
entorn: les cases, els arbres, les persones, tot passava vora seu com en	imatges	d'un malson. La seva ment girava sense repòs entorn de Sia. La veia en
penjades a les parets o pel trespol, posats una mica en orri, hi havia	imatges	de sants, de Mares de Déu; hi havia crucifixos, cames, braços, figures de
en necessites més, digues-ho. —Gràcies; per ara em basta. Quan acabaré la	imatge	tornaré, si abans no passa alguna catàstrofe. —Sí, ja ho pots ben dir:
la seva habitació en una casa propera al barri del port. Hi portà la	imatge	, i aquella mateixa nit començà a treballar. A estones s'asseia a
cigarret, i entre les espirals del fum, amb aire distret contemplava la	imatge	. Al seu entorn l'atmosfera, dins l'estança callada, semblava impregnar-se
havien imprès en les seves faccions. Tino Costa assegut davant la	imatge	, pensava què es devia haver fet dels sants; es demanava on devien raure
al treball. L'estàtua semblava aleshores cobrar vida, acompanyar-lo, i la	imatge	del sant anava transfigurant-se, fent-se nova sota la seva mà.
d'haver travessat la selva —es digué, tornant a la seva vella i ombriva	imatge	de la vida—. Qui de nosaltres, es digué encara, més o menys amagada, no la
la visió; en fugia, i apressava el pas maquinalment, però era en va: la	imatge	tornava a ell, s'aferrava a ell —l'acompanyava— amb els millors records
que li enterbolien el cervell, sobre la taula, posada de cara, veié la	imatge	de sant Francesc en la qual treballava. Era un sant Francesc nou, gairebé
Era un sant Francesc nou, gairebé tot modelat per ell sobre l'antiga	imatge	destrossada: en el rostre del sant havia quedat imprès un sentiment nou,

Pàgina 1 (de 400)

50 següents