Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

dos, els mosseguen, si s'hi posen a tret. No ens acarnissem, però, amb els	imbècils	. De primer, perquè cal respectar la llibertat del pensament o de les
el seu desacord i la seva rancúnia. I per això l'univers blau-rosa i els	imbècils	personatges d'aquest univers no serien mai del tot conquistats, i per
llençol no. Reien tots dos i de sobte Erasme va deixar de riure. —Sou uns	imbècils	—va dir—, uns porcs imbècils! L'agutzil la deu haver trobat. Li deuen
de sobte Erasme va deixar de riure. —Sou uns imbècils —va dir—, uns porcs	imbècils	! L'agutzil la deu haver trobat. Li deuen haver donat una mà de garrotades
dona vella. Almenys tenia quaranta anys. Vet aquí el que sou: uns porcs	imbècils	. —La teva manera d'argumentar —li diria més endavant Jeroni— és com si
se n'anà aquell vespre, decidit a demostrar-li que no era un porc ni un	imbècil	. Per demostrar-li tesi tan evident esgrimí tota mena d'arguments, i no
mena de saraus, en qualsevol altre lloc, m'hauria semblat completament	imbècil	, però aquí, en ple Pacífic, tenia per a mi la importància d'un document
Sí. El pare diu que Jahvè va prohibir-nos l'entrada al Jardí. L'	imbècil	del meu germà no gosa ni mirar-ne les portes. Però jo no les comprenc,
Caín. Potser l'àngel té raó. Adam. [(A Caín.)]	Imbecil	! I que te'n farà, de mal, el teu amor per les extravagàncies! [(El
contra els heterodoxos (igual que en el conte d'Andersen es declara	imbècils	tots els qui no confessen veure el vestit del rei, que va nu), amb la
sempre! Pepe. [(Amb molt desvergonyiment.)] He estat un	imbècil	, Ernestina. Amb calma podia arribar a assolir els meus propòsits. Llavors
Frederic, i ella afegí sense immutar-se: —Ai, que ets calet! Aquest	imbècil	de Bobby que no s'adona de res ho sap, i resulta que tu... Però, com pots
sembla que no hi ha manera que la lletra torni a les meves mans. —Que ets	imbècil	; si es tractés de pagar un cèntim ja no et faria aquesta pregunta. —Vols
les tinc; però si guanyo me les pagaràs tu. —Ja és una condició una mica	imbècil	, però l'accepto. Em vols creure a mi, no fem més l'animal, perquè jo no
una tara, una malaltia de l'època que vivim... —Res, home res; literatura	imbècil	, literatura per a gent desabusada com tu mateix. —Noi, que t'ho prens a
al seu fill i per això necessita el senyor canonge! I té por de morir!	Imbècils	, hipòcrites! ¿Per què els vol ell els diners? ¿De qui han d'ésser, sinó
estúpidament, perquè encara que no fos cap àliga, tampoc no era tan	imbècil	. Guillem passava un moment de cruel voluptuositat escoltant aquestes
acudí un pensament de mala bèstia. Guillem considerà que havia estat un	imbècil	de molestar-se tan per fer únicament un favor al seu germà; és clar que
que si tinc a les mans el fer-me passar aquest gust, no seré tan	imbècil	per desaprofitar-ho. Li juro que ho sabrà tothom; tothom sabrà qui és el
els béns, i ell aguantava com un home... —Un esforç inútil, una cosa	imbecil	... ja em perdonaràs... —Tan imbecil com vulguis, però la gent d'aleshores
home... —Un esforç inútil, una cosa imbecil... ja em perdonaràs... —Tan	imbecil	com vulguis, però la gent d'aleshores tenien una mica més de to, sabien
sembla és un perfecte canalla, i anant com una adalerada darrera de l'	imbècil	que ens fa la guitza a tots... —No cridis tant, home, no cridis tant... —
i amb "combines" que si les escrius en un llibre et diran que ets un	imbècil	; creu-me, no hi ha necessitat d'esperar un crim sensacional i tèrbol,
va viure la tia Paulina, se'ls passà completament tolida, en un estat mig	imbècil	que feia angúnia. Les pobres minyones tenien de rentar-la i fer-li tot;
i pasta. Aquesta dona era macrocèfala, i tant segregadora de conversació	imbècil	, que dos amants que tenia no es van veure amb cor de continuar les
Teodora, i què sap ella? ¿I aquell ximple del professor Pinós, i aquesta	imbècil	de Casulleres? Tu et deus pensar que a mi em diverteix molt tenir
cap interès que vostè em prengui per una gran cosa o em prengui per un	imbècil	, l'opinió de vostè m'és indiferent... —Aleshores, aleshores, què vol? Jo
simpàtic o antipàtic; les paraules just, honest, valent, canalla,	imbècil	, eren paraules de mal to entre el verd d'un camp de golf o el verd d'una
aquell Essaú, hirsut i vermellenc, li duia al pensament la imatge de l'	imbècil	del seu germà Frederic, cosit de misèria i de confusió, jugant al tuti
germans mantenien el silenci; era impossible fer cap comentari d'allò tan	imbècil	que acabava de passar, d'aquell malentès tan absurd. Ferran molt més
Carreres. La tornada de Frederic al pis del carrer de Bailèn va ésser	imbècil	i teatral. Marit i muller vessaren llàgrimes i la sogra Carreres va tenir
jo— quan hi ets al davant i funciona, i per molt que allò que dóna sigui	imbècil	. Però, per una altra banda, és interessantíssima perquè et permet de
anar a buscar un cabàs de sucre a la "caixa". Jo no sabia on era. "	Imbecil	, cridà, dos mesos que ets aquí i encara no saps on és la caixa del
Ara aquella esperança em semblava tan estúpida, que m'irritava. Era ben	imbecil	, per la meva banda, de no haver-me fet molt abans la reflexió que sense
sucumbeixen a l'impuls dolent que han rebut en néixer o acaben folls o	imbecils	per culpa dels pecats dels pares. M'esgarrifava en veure l'esfondrament
altra cosa —replicà el mestre. —quant a dinar, tu dinaràs amb mi. —Ets un	imbecil	mestretites! —va dir el manyà. Va riure, sarcàstic. I afegí: —Si ensenyes
rialles; quan arriben a casa, ¿saps què diuen d'ell? Que és un perfecte	imbècil	! —Cosme, per l'amor de Déu! —És clar, defensa'l! Seguirem tolerant que
el santoral, veié una dona, s'excità, agafà una destral... —Diantre, quin	imbècil	! —em va interrompre Zorbàs, endevinant el que jo anava a dir—. Tallar-se
tuf de vòmits i aigua de colònia i tenien la mirada tèrbola, espantada,	imbècil	. Zorbàs, assegut al meu davant, assaboria voluptuosament el seu cafè.
una segona carta: "Salut i alegria, estimat germà Alexis! —escrivia l'	imbècil	—. L'honor ha tornat al seu lloc, ara pots alçar ben alt el front, l'home
té ulls per a veure, que no té nas per a olorar?"" ""Sí,	imbècils	, tinc ulls; sí, insensibles, tinc nas, però també tinc cor i pateixo! I,
brètol, em dic sovint a mi mateix, insultant-me; mal llamp t'esberli,	imbècil	! Però vaig posar coneixement i ara em miro els homes i dic: aquest és un
, inconsolable. —T'has adormit, patró? —féu Zorbàs, enutjat—. I jo,	imbècil	, t'estic aquí parlant! Es va ajeure rondinant i, al cap d'una mica, vaig
poble". Ja era un mal, perquè anaven a alimentar guerres tan alienes com	imbecils	i avideses palatines també remotes. Però, encara, la societat valenciana
de Franco i de la Falange s'ha mostrat cruel, atrabiliari i, sobre tot,	imbècil	. La significació política i social de Lluís Companys, la seva alta
m'havía anorreat les facultats ordinaries de l'esperit. Jo era un	imbecil	—un idiota. La vibració del pèndol es feia en àngols rectes amb la meva
Entre els mots forasters i els espetecs d'anominats	imbècils	, la conversa és nostra llibertat contra els metecs.
dubtaria ni un moment: "Aquest home —pensaria— o s'ha errat de camí o és	imbècil	". La segona veritat, en canvi, la veritat kantiana, trobaria
algú es refusés, el caminant se'n guardaria prou de qualificar-lo d'	imbècil	. Interiorment, l'aspecte varia. La primera veritat, tan clara i precisa,
ja no saberen en què esmerçar les nits. En "Nassos" era un taverner	imbecil	i els treia a hores inversemblants, precisament quan els veritables

Pàgina 1 (de 16)

50 següents